Amazon – El Prat de Llobregat, l’imperi del terror de Jeff Bezos

En els últims dies entrem en la bogeria capitalista del Black Friday (Divendres Negre), un dia que s’obre lloc en el marc de les cites tradicionals del consumisme. Aquesta cita és abraçada per la empresa estrella en ventes, el gegant multinacional Amazon. Durant aquests dies, aquest conglomerat farà feliços a milers de clients als que proveirà els serveis o béns que exigeixin.

Aquesta macro-corporació funciona, com totes les altres, gràcies a milers de treballadors. Però, sota quin règim de treball? Sota quines condicions cedeixen les seves forces de treball? Analitzarem aquestes invisibilitzades qüestions gràcies al testimoni d’una treballadora que ens arriba d’Amazon i que, per por a la repressió patronal, prefereix mantenir-se en l’anonimat.

Procés de Selecció

Per entrar a Amazon has d’accedir-hi a través d’una Empresa de Treball Temporal (normalment Adecco o Manpower) com a pas previ abans que l’empresa aprovi la teva incorporació. La ETT, a través d’una tauleta tàctil cedida per Amazon, ens fa preguntes sobre la concepció que tenim dels sindicats, si equiparem al mateix nivell un robatori de milions d’euros al d’un plat de menjar, i si enduriríem la llei contra els lladres.

Aquestes preguntes tenen l’objectiu de barrar el pas per l’empresa a aquelles persones que mostrin afinitat a les organitzacions sindicals o que coneguin les polítiques i drets del treballador: el concepte del “robatori”, per exemple, delataria les posicions ideològiques del treballador.

Have fun, make History (Diverteix-te, fes història)

Aquest lema el trobem per tot el centre d’Amazon, entrant dins la múrria estratègia d’alienació de l’empresa. Aquesta, està contínuament dividint als treballadors en grups segons els seus drets en l’empresa (Més drets: BLUE, indefinits ; Menys drets: GREEN, temporals). Dins d’aquesta divisió hi ha “escales” dins de la plantilla, a més de diferents torns de feina o estacions de lloc de treball, híper-dividint així als treballadors dins de les divisions formals.

L’objectiu és que aquests no s’emancipin ni s’agermanin com a classe. Tant és l’obstinació de l’empresa de Bezos en amagar la relació d’explotació com a classe que en la política de l’empresa no es considera al personal com a treballador sinó com a associat; però els canells castigats o els genolls desgastats li recorden a l’empleat al dia a dia la seva posició en la relació laboral. Aquesta peculiar concepció d’ ”associats” es pretén reforçar amb menjars al dia del teu aniversari amb els encarregats (fora d’horari laboral), on s’intercanvien impressions sobre la teva feina, amb festes de disfresses a Halloween, i una llarga llista de parafernàlies variades.

Condicions de Sobreexplotació

Al dia a dia, els treballadors pateixen assetjament amb el fi de que apugin la producció, exigint-los velocitats inhumanes que posen en risc parts del seu cos que són difícils de compaginar amb la seguretat requerida per cada procés de treball. Així, son comuns les lesions o malalties al centre de feina i, diàriament, molts empleats aguanten a base de pastilles tranquil·litzants per calmar els dolors propis del lloc de treball.

Sent malalties laborals, les empreses crivellen la consciència dels treballadors a diari destacant-los que els accidents als seus llocs de feina són per culpa de no seguir els reglaments o procediments que imposen. Com anteriorment hem explicat, és impossible estar segur i anar a la velocitat que la corporació imposa, així que aquesta t’intenta convèncer per no firmar-te la baixa laboral i que el metge de capçalera sigui qui te la firmi. Aquest ha sigut el cas de diversos treballadors als que la resposta de l’empresa ha sigut convidar-lo als tribunals i, així, els empleats han desistit al veure’s davant de totes les de perdre contra una multinacional. En alguns casos, fins i tot, han anat a pels familiars que treballen a la mateixa fàbrica en repressió contra el treballador lesionat en qüestió.

Si no n’hi havia prou, tota aquesta situació precària d’explotació ha estat finançada per l’ajuntament del Prat i per la Generalitat de Catalunya, com exposa el sindicat “Som el Prat”.

Sindicalisme

Amb el règim del terror que es viu a la feina i sota la legislació actual es fa molt difícil el treball sindical a la fàbrica. De fet, per la política de l’empresa, el local del sindicat manca d’ordinadors i material per poder-hi treballar, donat que l’empresa no permet afegir eines a l’interior de la fàbrica. Encara que la situació és difícil, això no ha de ser una excusa per paralitzar-nos. Els sindicats han de repartir propaganda informativa als treballadors, fer assemblees, crear caixes de resistència, etc. Històricament, el moviment obrer es va aixecar en pitjors condicions, i es va plantejar fortalesa contra la tirania del patró