Entrevista al Secretari del Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears- LA VIDA AL CENTRE!

A continuació presentem l’entrevista que hem dut a terme companys de L’Octubre al secretari de l’STEI Intersindical (sindicat de professors i oficis diversos), molt conegut per la seva lluita contra el TIL (normativa lingüística per retirar el català de l’ensenyament públic, per part del govern de PP de Bauzà aquí a les Illes Balears). A part de la lluita que estan duent a terme per millorar la qualitat de l’ensenyament públic i les condicions laborals dels professors, a l’entrevista també s’aborda la crisi sanitària de la COVID-19 i les raons de la crisi capitalista mundial, que serà pitjor fins i tot que la crisi dels anys 30.

L’Octubre: Consideram que la crisi del 2008 va fer que els treballadors, les capes populars i els sectors desafavorits fóssim els que pagàssim la crisi que varen generar els capitalistes: company, quines lliçons s’han tret des de l’STEI i la seva base militant respecte aquesta nova crisi del capitalisme que aquest sistema pretén que tornem a pagar?

La societat organitzada ens hem d’implicar en la postcrisi sanitària i en la crisi social i econòmica que ja patim degut al Covid19. Vivim en un marc polítc-econòmic neoliberal i ens pertoca a totes i a tots canviar aquest sistema i no permetre que les receptes per a sortir de la crisi actual les tornin a marcar institucions regides pel capital (La Troika). En aquesta crisi, més que mai, calen polítiques per a les persones. Per això, STEI Intersindical no hem dubtat a formar part del moviment cívic que s’està articulant baix la premissa “La Vida al centre”, en comptes del “Treball al centre”. Cal canviar l’estil de vida basat en el consumisme, la destrucció mediambiental, la precarietat laboral, la confrontació social i combatre el feixisme que és sinòmin d’individualisme i odi. La postcrisi del 2008 ha creat més desigualtat social. Les receptes neoliberals no són bones per a les persones, per a la vida.

L’Octubre: Respecte a l’estat de les autonomies, hem observat que el Govern de Sánchez ha utilitzat l’Estat d’Alarma per a treure unitats de l’exèrcit a fer tasques de vigilància, quan, a la vegada, es presentaven als mitjans de comunicació representants de la policia i de l’exèrcit fent declaracions conjuntament amb civils experts en epidèmies. Això ens fa pensar que en lloc de tenir un Govern de civils, semblava més una junta militar. Creu que en lloc d’aquestes mesures no hauria estat més encertat utilitzat agrupacions de treballadors per dur a terme tasques de neteja, distribució de mascaretes…?

La “militarització” de l’estat d’alarma no es propi d’un govern d’esquerres i progressista. El llenguatge bel·licista dels portaveus militars i dels cossos de seguretat no correspon en un estat de crisi sanitària. Sobren militars i falta personal empleat públic al serveis públics bàsics com és la Sanitat. Avui en dia és anacrònic tot el que envolta el militarisme. Ha quedat ben demostrat que les forces i cossos de seguretat són sinònim de repressió i autoritarisme, impropi d’un estat espanyol que és diu democràtic.

L’Octubre: Aquesta crisi ha provocat que molts pares de família estiguin a l’atur i no hagin pogut facilitar als seus fills els mitjans digitals per dur a terme classes telemàtiques. Per altra banda, hi ha la dificultat de fer exàmens a distància i el fet que els professors allarguin la seva jornada laboral amb el mètode telemàtic, tot plegat condueix a un rendiment més baix de l’aluminat. Des de l’STEI quines mesures heu discutit o heu elaborat per a apropar l’ensenyament cap a estudiants amb menys recursos econòmics?

De cap manera l’ensenyament telemàtic pot oferir el que l’ensenyament presencial ofereix. L’ensenyament ha de ser presencial. En aquest estat excepcional, l´única opció ha estat adaptar-se, de la nit al dia, a les classes telemàtiques, amb un esforç molt gros per als pares, els alumnes i el personal docent. Sabem que moltes famílies no tenen els recursos domèstics per poder seguir les classes telemàtiques. Per això, també es va decidir que l’avaluació del tercer trimestre no fos tinguda en compte per baixar la nota dels alumnes a l’hora de promocionar de curs o de cicle. L’administració educativa ens ha ignorat en la negociació durant l’estat d’alarma i ha pres decisions unilaterals. Però STEI Intersindical hem anat posant damunt la taula del conseller qüestions com la de facilitar les eines electròniques i la logística

necessària a les famílies vulnerables que no tenien les condicions perquè els seus fills i filles seguissin l’ensenyament online.

L’Octubre: Creim que entram a un període convuls en el qual molts sectors de treballadors reivindicaran no només els seus llocs de feina, sinó que aquesta vegada la crisi no la volem pagar els treballadors. Com a secretari general de l’STEI, quines paraules voldria dirigir a tot aquest moviment obrer ample que comença a caminar, perquè s’organitzin en els sindicats?

El missatge és clar: ens hem d’implicar totes i tots en l’esdevenir del nostre futur com a membres d’una societat. El capitalisme i les organitzacions que el fomenten, organitzacions socials, econòmiques i polítiques, estan ben organitzades i treballen dia a dia per a perpetuar el sistema. La classe treballadora també hem d’estar organitzats i treballar de manera unitària. Només des de la unió i compartint uns objectius comuns, podrem vèncer la batalla contra l’explotació laboral, la competència destructiva, la destrucció mediambiental. El sistema capitalista neoliberal ens du a l’autodestrucció humana i a la destrucció del planeta, d’això n’hem de ser ben conscients. I no podem desentendre’ns, hem de ser proactius en posar remei a aquesta autodestrucció. Com he dit abans, LA VIDA AL CENTRE.