L’obsolescència del woke

Durant els últims anys més i més polítics posaven els seus pronoms als perfils de XXSS, més dones portaven tasses amb el #Girlboss i grans empreses dedicaven gran part del pressupost en campanyes de marketing durant el mes de l’orgull. Aquestes idees havien passat a formar part de la quotidianitat mediàtica i la seva promoció era la norma. Tant ha estat així, que semblava que fos la ideologia oficial de la societat capitalista occidental.

Així, però, la realitat és que els mateixos polítics (ell/ella) que feien veure que no anava amb ells les necessitats d’habitatge i treball digne, les “girlbosses” demanaven hores extres sense remuneració, i durant juny les multinacionals mantenien els sous dels seus treballadors igualment baixos.

Segons la mentalitat “identitària” que se suposava tendència dominant, Kamala, essent una candidata dona afroamericana, protegiria els drets de les dones i les persones racialitzades. Però després d’anys de governs demòcrates els estatunidencs han après que allò que veritablement determina el programa dels polítics burgesos és la seva classe, per sobre de qualsevol identitat.

Trump, a la seva manera i pels seus propis motius, va ser l’únic a vertaderament abordar qüestions de classe durant la seva campanya, fent referència al declivi en les condicions de vida, la necessitat de treball digne, etc. Això va connectar amb àmplies capes de la classe obrera, farts de la falsa política “progressista” dels demòcrates, ja que en realitat les seves condicions de vida sota la seva direcció no han fet més que empitjorar.

Com a conseqüència immediata de la victòria de Trump, Mark Zuckerberg va parlar sobre la necessitat de més “energia masculina” als llocs de treball i va cancel·lar el programa per la “Diversitat, Equitat i Inclusivitat” dins Meta. Google va eliminar el mes de l’Orgull i de la Història Negra del Calendar. Amazon va esborrar de la seva pàgina les seccions titulades “Equitat per a les persones negres” i “Drets LGBTQ+”, junt amb totes les mencions al terme transgènere. La raó és que les mesures que fa uns anys els feien guanyar quota de mercat i ser ben valorats per la gent corrent, sembla que ja no els aporten beneficis. I precisament perquè no suposen ni han suposat mai una amenaça al sistema (sinó al contrari, una eina més per a validar la moralitat de cara al públic de certes multinacionals) tan fàcil és començar a aplicar-les com desfer-se d’elles.

I quina és la narrativa sobre aquesta situació que estan empenyent tots els mitjans de comunicació? Que es tracta d’una qüestió moral en què hi ha només dos bàndols, “woke” i “anti-woke”, entre els que és necessari escollir. Però el que ha passat realment és que la falsejada idea d’“alliberament” que han estat oferint les polítiques d’identitat i la filosofia postmodernista s’ha demostrat obsoleta perquè no ofereix cap mena de perill real per l’estructura de poder i opressió.

De fet, aquestes idees promouen tot el contrari. Pretenen oferir moviments basats en la mateixa identitat com una resposta pels problemes inherents del capitalisme. I clar que això és d’especial gust per l’establishment perquè divideix a la classe treballadora en funció de diferents opressions i obvia totalment la qüestió de classe, així com la causa real d’aquesta discriminació: el sistema capitalista.

Així, el que ha succeït és que, després d’anys de promoure aquestes idees i l’aplicació de mesures com són les famoses “quotes” a complir dins les empreses, lluny de facilitar l’accés a les dones ni altra minoria (més que a una específica capa d’intel·lectuals petitburgesos) a alts càrrecs, el que ha causat és un rebuig total entre les bases que viuen una realitat devastadora a la qual ningú  sembla saber oferir solució. L’assumpte no va sobre negar aquestes opressions, ni de bon tros: els comunistes lluitem contra tota opressió. El racisme, l’homofòbia i la misogínia són presents a tots els aspectes de la nostra vida. Del que es tracta però és d’assenyalar les seves arrels objectives.

I és que el discurs mediàtic està centrat en aquestes idees per tal de destruir la consciència de classe i evitar com calgui les discussions sobre l’única manera de lluitar contra l’opressió: la lluita de classe.

Sabem que això succeirà perquè l’única manera d’acabar realment amb l’opressió és unir la classe treballadora i enderrocar aquest sistema. Només en una societat socialista hi haurà igualtat independentment de gènere, orientació sexual i color de pell, i s’arribarà a l’alliberament autèntic de la humanitat.