Comunicat de suport a la manifestació del 7J convocada per l’Organització Juvenil Socialista

El pròxim 7 de juny, els companys de l’Organització Juvenil Socialista han convocat una manifestació en defensa dels drets i llibertats de la classe obrera contra els atacs de la classe capitalista i els seus agents. Des de l’Organització Comunista Revolucionària donem suport a la convocatòria i participarem en la manifestació.

Les reivindicacions plantejades per l’OJS per sortir al carrer són:

– Assenyalar la burgesia com a veritable culpable de la misèria i auge reaccionari actual.
– Barrar el pas a tots els atacs que ens oprimeixen i divideixen com a classe. Combatre el racisme, el masclisme, l’LGTBIfòbia i l’ofensiva contra el català.
– Lluitar pels drets i llibertats polítiques de la classe treballadora, exercint-los i prenent els carrers.
– Demostrar que la joventut treballadora serem a primera línia contra la reacció i el feixisme.
– Evidenciar la necessitat de construir una alternativa socialista que vagi a l’arrel del problema.

L’actual crisi del sistema capitalista és la més profunda de la seva història, i està conduint a la humanitat a la barbàrie de forma accelerada. La lluita entre potències imperialistes per assegurar els màxims beneficis i els seus interessos, el consegüent militarisme i els atacs a la despesa social, la destrucció de vides per la guerra, la perspectiva d’augment del nombre de guerres, la repressió més oberta i feroç contra el moviment obrer i estudiantil, l’opressió i explotació creixent a la majoria, la destrucció del planeta i el canvi climàtic, etc. són l’expressió concreta de la necessitat d’acabar amb aquest sistema.

L’onada de lluita que va seguir a la crisi mundial del 2008 va fer trontollar el sistema i “l’establishment” arreu del món. En molts països les masses van sortir al carrer, es van organitzar i van lluitar per transformar les seves vides, emprenent en alguns casos la via revolucionària, com durant la Primavera Àrab.

Tanmateix, les direccions del proletariat no van estar a l’altura de les circumstàncies, i finalment van capitular d’una manera o altra. Als Estats Units, Sanders es va plegar al partit Demòcrata, ferm defensor de l’imperialisme ianqui; a la Gran Bretanya, Corbyn no es va atrevir a enfrontar-se a la dreta dins del Partit Laborista i “l’establishment” i va acabar dimitint del lideratge i expulsat del partit; a Grècia, Syriza va trair obertament la voluntat de la majoria per imposar l’austeritat exigida per l’imperialisme europeu; a l’Estat espanyol, Podemos va adaptar-se al règim del 78, abandonant tots els punts forts del seu programa i consignes, reforçant d’aquesta manera la pota esquerra del règim i obrint el camp per la demagògia reaccionària de la dreta.

Així doncs, la combinació de la profunda crisi capitalista i la fallida del reformisme (que és inherent a la seva política), han creat les condicions perquè els demagogs de dreta captin l’atenció, el vot i el suport de capes de la població sobre la base, a grans trets, del nacionalisme, l’antiimmigració i en alguns casos, retòrica “anti establishment”. El pèndol de la lluita de classes que, inicialment, després de la crisi, va virar a l’esquerra, ara ha virat a la dreta pel fracàs d’aquesta fase.

Tanmateix, aquests demagogs de dreta no solucionaran la crisi. Per molt que es presentin com a defensors d’alguna cosa diferent de “l’establishment” i els seus partits, els uneix la defensa del sistema capitalista. Com la nit segueix el dia, a mesura que siguin posats a prova, les capes que tenen il·lusions en aquests partits seran decebudes.

Però no es tracta de quedar-se de braços plegats esperant que el pèndol torni a virar a l’esquerra, no. Aquest és un procés viu, i la lluita de classes expressada en la batalla ideològica, política i organitzativa hi juga un paper fonamental. És per aquesta raó que celebrem la convocatòria de l’OJS pel pròxim 7 de juny, perquè creiem que és necessària i molt positiva en posar al mapa l’alternativa comunista davant la fallida del sistema capitalista i del reformisme.

El que ha quedat demostrat és que la crisi del sistema equival a la crisi del reformisme. Encara més, en defensa dels interessos de la classe obrera i dels oprimits davant dels atacs de la reacció, tal com apunten els companys, cal presentar un programa i consignes que defensin la unitat de la classe obrera i rebutgin i expliquin el contingut de classe real del verí escopit per la reacció, que busca dividir-nos en línies de gènere, color de pell, orientació sexual, etc. De la mateixa manera, i lligat a això, els comunistes hem de ser els primers a defensar els drets democràtics de la majoria, tant en la lluita política com als carrers i llocs de treball; sense aquests, la classe obrera és matèria primera per a l’explotació descarnada. En la lluita conseqüent i real per tot això només amb l’alternativa comunista, només amb la lluita que vagi a l’arrel del problema, podrem vèncer.

Per tot això, cal construir i estendre les forces del comunisme, construir l’alternativa capaç de disputar-li el domini al reformisme en el moviment obrer i d’aquesta manera dirigir a la nostra classe a la seva missió històrica, la destrucció d’aquest sistema corcat i la construcció d’una societat sense classes.

Endavant cap al 7J! Visca la joventut treballadora i la lluita de classes!

Organització Comunista Revolucionària