El paper del Govern davant la crisi sanitària i econòmica

La pandèmia està submergint al món a una recessió econòmica sense precedents històrics. Tots els pronòstics indiquen una caiguda abrupte del PIB mundial, amb els països més avançats patint caigudes esgarrifoses. Dins de la UE, es preveu que Espanya serà un dels països més afectats econòmicament per la pandèmia.

Una dreta rància i demagògica

Abans d’entrar a analitzar les actuacions del Govern i el futur que li depara, és fonamental deixar clar el caràcter summament reaccionari de la dreta davant la crisi. Les seves posicions generals han estat totalment demagògiques, criticant al principi al Govern per no prendre mesures dràstiques per després passar a denunciar-lo per haver pres mesures dràstiques, com ara amb el tancament parcial de la producció no essencial.

La hipocresia del PP és realment repulsiva. Van ser ells els que van impulsar les retallades salvatges i la privatització a la sanitat i els que van flexibilitzar el mercat laboral amb la contrareforma laboral. No obstant això, ara s’omplen la boca culpant al Govern per les morts causades pel virus, buscant rèdit polític demagògicament. Evidentment, no diuen res sobre Madrid, la Comunitat més afectada pel virus, governada pel PP ara i des de fa anys. Pel que fa a Vox, estan demostrant representar tot el més reaccionari i endarrerit en la societat espanyola. La seva crítica ara se centra en que l’Estat d’Alarma vulnera els drets fonamentals, per sobre de tot ‘el de la llibertat religiosa’! Les seves intervencions polítiques són tan arrogants que fins i tot han denunciat al mateix Govern de donar un cop d’estat …

Amb tota la seva cruesa, veiem com la dreta rància defensa els interessos dels empresaris, criticant les polítiques socials de mitges tintes del Govern per pal·liar els efectes en les famílies obreres, qualificant-les com a mesures “bolivarianes”, “comunistes”, etc. Aquesta gent defensa embogidament l’ordre i la llei, és a dir, l’explotació d’una petita minoria i els seus privilegis sobre la majoria.

El Govern i la seva defensa dels empresaris

Com vam explicar quan es va formar la coalició de Govern, aquest s’anava a enfrontar tard o d’hora a una crisi econòmica. Evidentment ningú podia predir que aquesta crisi esclataria tan explosivament a causa d’una pandèmia, però tots els ingredients per a un col·lapse econòmic mundial eren presents; la pandèmia ha estat tan sols l’accident que expressa una necessitat.

Certament, la resposta d’aquest Govern ha buscat mitigar els efectes de la crisi en les famílies obreres, però com també vam dir anteriorment, davant d’una nova crisi econòmica, el Govern es veuria forçat a defensar o bé els interessos de la classe dominant en contra dels interessos dels treballadors, o els interessos dels treballadors en contra dels empresaris, per la pròpia naturalesa de la societat capitalista dividida en classes antagòniques, i davant d’una crisi econòmica. Després de dos mesos des que es va declarar l’Estat d’Alarma, el Govern ha demostrat a la pràctica que, per sobre de tot, defensa els interessos dels empresaris.

El paquet d’ajudes econòmiques que va llançar el Govern va principalment destinat a salvar les empreses mitjançant els avals públics, amb 100.000 milions dels 117.000 milions establerts. Podem estar segurs que una part substancial d’aquesta quantitat va anirà destinada a les grans empreses, perquè “són les que generen més ocupació i riquesa”. Inversions en sanitat, educació, I + D, etc., a hores d’ara paradoxalment no seran la prioritat.

Una altra mesura important que ha pres el Govern, amb el suport entusiasta dels grans sindicats i de la patronal, han estat els ERTEs. Molts treballadors han reaccionat de manera positiva a aquesta mesura, ja que sense poder treballar l’Estat els assegura el 70% del seu sou. No obstant això, hem de ser honestos. Aquesta mesura novament afavoreix enormement a les empreses, sobretot a les de l’IBEX 35 i altres multinacionals. Després d’uns anys meravellosos per les seves butxaques amb beneficis rècords, ara sembla que són incapaços de fer front al pagament del sou dels seus treballadors! Els diners que destinarà el Govern per pagar als treballadors en ERTE són ​​diners públics, pagat amb els impostos de la majoria de la societat, els treballadors. En altres paraules, el Govern defensa la privatització dels beneficis i la socialització de les pèrdues.

Per passiva, la reticència del Govern a nacionalitzar empreses privades del sector sanitari també ens mostra la seva defensa de la propietat privada i el capitalisme. L’estat d’alarma inclou en un dels seus punts que el Govern té tota l’autoritat per intervenir empreses i sectors per posar-los al servei de les seves polítiques, però fa unes setmanes la ministra d’Afers Estrangers, Laya, assegurava que el Govern “no té intenció de nacionalitzar empreses “. Aquest Govern només nacionalitzarà empreses si es veu absolutament obligat, per evitar la seva fallida: una altra forma del que ja vam veure després de la crisi de l’any 2008, on l’Estat es va fer càrrec de tot el deute dolent, rescatant així als bancs que l’havien creat en primer lloc.

Unides Podem al Govern

Els dirigents de Unides Podem (UP) al Govern estan lluitant perquè la resposta a la crisi sigui equilibrada entre la defensa dels interessos dels empresaris i la defensa dels treballadors. És per això pel que han apostat enèrgicament pels ERTEs i que van prohibir els acomiadaments procedents a causa del COVID-19. No obstant això, aquestes mesures ens mostren dos aspectes importants: d’una banda, a l’ésser minoria al Govern, UP ha d’acceptar les decisions de la majoria, les quals defensen obertament el capitalisme espanyol; per altra banda, que arrencar concessions als grans empresaris enmig d’un col·lapse econòmic per vies parlamentàries és pràcticament impossible. Com ja hem vist, els ERTEs en última instància beneficien els empresaris, i han prohibit els acomiadaments procedents però no els improcedents.

Per protegir el seu flanc esquerre, Pedro Sánchez ha estat astut, donant-li un tomb de 180 graus a la seva tàctica inicial de rebuig a la participació d’UP a la gestió de la crisi, apostant ara per integrar-los cada vegada més en el cor de les operacions. Així doncs, Iglesias va ser finalment inclòs en la comissió diària que dirigeix ​​la presa de decisions per fer front a la crisi, mentre que de manera més general ha anat guanyant pes en el Govern. A més, la integració cada vegada més sòlida d’UP a la gestió del capitalisme espanyol ha vist a Isglésies donar suport a la idea d’uns nous Pactes de la Moncloa, una demanda principalment de la burgesia espanyola.

Aquesta és una política perillosa per UP, ja que s’està comprometent irreversiblement amb la política del Govern i la defensa del sistema. No obstant això, aquest procés és la conseqüència lògica de l’estratègia de formar part de el Govern sigui com sigui.

El que es ve a sobre

Davant la situació que s’obre, el Govern PSOE-UP estarà sotmès a enormes pressions, per tots els costats. El col·lapse de l’economia provocarà la fallida de milers d’empreses i una enorme pèrdua de beneficis. Els empresaris exigiran al Govern que defensi els seus interessos a tot preu, facilitant crèdit barat o gratis i atacant als treballadors. A més, l’enorme increment del deute, que es pronostica que serà d’un 15%, amb una economia en caiguda lliure, forçarà al Govern en el curt termini a controlar el seu dèficit mitjançant agressives retallades, o mitjançant l’increment d’impostos als rics.

La precària situació amb la que ja partia aquest Govern, sense majoria absoluta i en coalició, i amb un parlament caldejat amb una dreta radicalitzada, farà molt difícil que aguanti la legislatura. Les critiques ja no només procedeixen del PP i Vox, sinó que cada vegada més es sumen les protestes dels partits que van donar suport a la investidura, ERC i PNB.

Independentment del que passi amb el Govern, el nou període que s’obre per a la classe treballadora i la joventut és de grans dificultats, amb un augment de l’atur massiu, inflació, precarietat, competència cap a la baixa entre treballadors per aconseguir treball, etc. Els empresaris defensaran sense titubejos els seus interessos de classe, el que significa que la classe treballadora i la joventut ha d’organitzar-se i lluitar contra els atacs que se’ns venen a sobre. En aquest sentit, els sindicats han de jugar un paper destacat en la defensa dels interessos dels treballadors, contribuint a la seva organització i agitant la consigna de la vaga quan es donin les condicions adequades. Només la classe obrera, arrossegant amb si les altres capes oprimides de la societat, serà capaç d’evitar l’ensorrament de la societat en la barbàrie, i, per contra, lluitar per l’emancipació de tots els oprimits.