Els ajuntaments del canvi i les dificultats en la remunicipalització dels serveis públics

Al municipi de Sabadell, la disputa entre l’ajuntament i l’empresa privada que gestiona la neteja de la ciutat (SMATSA) ha donat un nou tomb. A l’abril d’aquest any, la magistrada del jutjat d’instrucció número 3 de Sabadell va obrir diligències prèvies i va citar a declarar en qualitat d’investigats l’alcalde Serracant, els regidors Guerrero i Perarnau, l’exregidor Boada, un assessor i tres tècnics municipals, que es van presentar als jutjats a finals de Maig. La disputa amb l’ajuntament, que en aquests moments lidera la Crida per Sabadell i que està format per la Crida, Unitat pel Canvi, ERC i Guanyem, va començar al gener del 2017.

Esdeveniments

Els problemes amb SMATSA deriven de dues qüestions principals: per una banda, l’empresa no està complint amb les condicions del contracte establertes; per altra banda, l’adjudicació del contracte, que es va fer durant el 2012 i es va signar com a contracte de gestió de serveis, té una durada de 15 anys, més cinc prorrogables- una adjudicació que s’ha de concedir com a contracte de serveis i per un màxim de quatre anys. L’adjudicació s’està investigant en una peça del cas Mercuri, una investigació sobre corrupció que inclou com a imputat a l’exalcalde Bustos. Mentre la investigació continuï, l’Ajuntament no té accés a l’expedient judicial, i per tant, no podrà sol·licitar la nul·litat del contracte mitjançant aquesta via.

La neteja de la ciutat és un servei bàsic i essencial que l’empresa no ha estat complint: ha fet menys del que estipula el contracte en neteja viària i ha facturat amb un preu superior a l’acordat la recollida de residus. A més a més, SMASTA ha sobrecarregat costos en més de 3.5 milions d’euros des de l’any 2012. L’auditoria de l’any 2015 va detectar uns 824.000 euros gastats en activitats que no corresponen al contracte. Sobre més de la meitat d’aquestes despeses no hi ha cap document acreditatiu; l’altra meitat correspon a campanyes, patrocinis i altres activitats. No hem d’oblidar que el pressupost que destina l’Ajuntament a aquest servei suposa un 11% de la despesa pública, un percentatge molt elevat del pressupost.

Arran de la impossibilitat d’anular el contracte per una adjudicació fraudulenta, l’Ajuntament ha presentat varis expedients sancionadors per obligar a SMATSA a complir amb l’actual contracte. Els municipis han de mantenir uns serveis públics de qualitat i que garanteixin el benestar de la ciutadania i, com que en aquests cas SMATSA no compleix amb les seves obligacions, l’Ajuntament de Sabadell podria arribar a forçar el rescat del servei per a poder gestionar-lo directament. La remunicipalització del servei estaria totalment justificada des del punt de vista d’oferir un servei públic de qualitat, de la manera més eficient, i menys costosa. Tanmateix, com bé diu el regidor Perarnau, “quan el govern s’ha posat en marxa per recuperar les regnes del servei ens hem trobat una querella. Estem tocant privilegis”.

Les actuacions de SMATSA

SMATSA formava part del grup Vendex, un grup empresarial que integrava a més de 30 societats i que tenia 21 delegacions arreu de l’estat Espanyol. El grup Vendex es dedicava al servei de recollida de residus, neteja i manteniment d’edificis, i va guanyar notorietat pel cas Pokemon, una trama de corrupció repartida per Galicia. La corrupció també afecta a la seva delegació catalana: hi ha trucades de l’aleshores responsable de l’àrea de neteja, Paco Bustos, i altres alts càrrecs municipals que indicaven un interès espuri per renovar la concessió d’aquesta empresa, fet que s’està investigant com a part del cas Mercuri.

Amb el front judicial obert amb el cas Mercuri, i l’ofensiva de l’Ajuntament per a fer complir el contracte dels serveis de neteja, SMATSA ha actuat de manera escandalosa per a salvaguardar els seus interessos.

A principis de gener del 2017, va presentar una querella contra l’Ajuntament per prevaricació, una acusació molt greu. També ha contractat a detectius privats de l’empresa Marco & Co, que és, ni més ni menys, la successora del Mètode 3. Finalment, està amenaçant als seus treballadors amb modificacions de les condicions laborals, canvis de torn, acomiadaments (entre 15 i 20) i nul·litat del conveni col·lectiu.

Privatització dels serveis públics

Durant les darreres dècades, l’anomenada època “neoliberal”, la classe dominant capitalista, en la seva insaciable set de beneficis, va pressionar als estats per a obrir noves vies d’enriquiment. Un d’aquests mètodes va ser la privatització dels serveis públics, un negoci molt suculent ja que no requereix de fortes inversions perquè aquestes ja han sigut dutes a terme per l’estat. Així hem vist a tot el món una ofensiva privatitzadora dels serveis d’aigua, electricitat i gas, telefonia, ferrocarrils, neteja, etc. En el rerefons, la qüestió és de classe: els capitalistes van lluitar contra les conquistes de la classe treballadora; en contra dels estats del benestar que van ser aconseguits mitjançant la lluita organitzada dels treballadors.

Les conseqüències negatives d’aquestes privatitzacions han esdevingut més evidents des de l’esclat de la crisis del 2008 i les subseqüents retallades. Les empreses privades que gestionen els serveis es preocupen merament en extreure els màxims beneficis possibles, i no pas en proveir un servei de qualitat. El cas de SMATSA no és un cas aïllat, sinó que la norma. A més a més, la privatització dels serveis públics ha provocat el malbaratament de milions de diners públics en casos de corrupció, l’increment del tràfic d’influències i de les portes giratòries.

En aquest context actual d’austeritat i precarietat, un clam creixent exigeix que els serveis públics es remunicipalitzin i nacionalitzin. En el seu programa, tant la CUP com Podemos reivindiquen que serveis bàsics com l’aigua, l’electricitat i la neteja de la via pública tornin a les mans de l’administració. Tanmateix, els representants de la burgesia volen mantenir l’estatus quo perquè els seus amos de classe hi tenen molts interessos invertits. Un exemple clar de l’actitud hostil dels representants de la burgesia envers la renacionalització el va protagonitzar el PDECAT, que va proposar un conjunt d’esmenes a la nova Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) al congrés estatal. Aquestes esmenes, que van ser aprovades i recolzades pel PP, Ciutadans i el PNV, fan molt difícil revertir les concessions o contractes en curs amb operadors privats. Les esmenes es van proposar i aprovar per ordre directe de la patronal de les grans empreses, CEOE.

Preocupació dels treballadors

La disputa oberta entre l’Ajuntament i SMATSA preocupa als treballadors de l’empresa de neteja. SMATSA, amb la col·laboració dels partits de l’oposició, PP, Cs i PSC, ha posat la por al cos dels treballadors, que perceben que les seves condicions i feines poden estar en risc.

Tanmateix, com bé diu l’Ajuntament, la disputa no qüestiona la feina que realitzen els treballadors de SMATSA, sinó la gestió de l’empresa. Des de l’Ajuntament afegeixen que “el procés de revisió no posa en dubte ni la continuïtat del servei ni l’estabilitat dels llocs de treball”. És més, l’Ajuntament de Sabadell ha dit públicament que garantirà la continuïtat de tota la plantilla.

Si el servei tornés a les mans de l’Ajuntament, d’entrada ja es podria estalviar un 10% d’IVA, que podria anar destinat no només a garantir les condicions i llocs de treball dels actuals empleats, sinó que a incrementar la plantilla per a poder realitzar la feina necessària, ja que actualment falten llocs de treball per a complir el contracte tal i com es va acordar. Si es remunicipalitza el servei, també s’evita el risc d’acabar pagant a empreses privades sobrecostos, com ha sigut el cas amb SMATSA.

Necessitat de vincular la lluita en les institucions amb la mobilització al carrer

La lluita que enfronta l’Ajuntament de Sabadell amb SMATSA és un cas de laboratori del que representa la lluita per la remunicipalització dels serveis públics que s’està donant a milers d’Ajuntaments de tot l’estat, particularment als anomenats “ajuntaments del canvi” que van ser escollits el 2015 arrel de la onada d’indignació del 15M. Se’n poden treure algunes conclusions generals. La primera és que ens enfrontem a interessos molt poderosos. Les empreses que gestionen aquests serveis formen un dels entramats més potents del capitalisme espanyol i a més estan vinculats per milers de llaços amb els polítics de partits pro-capitalistes que durant anys han concessionat aquests contractes, sovint a canvi de prebendes i corrupció oberta i encoberta. No es deixaran arrabassar aquest suculent negoci sense donar una batalla en la que faran servir tots els mitjans al seu abast. La querella de SMATSA i la utilització d’una empresa de detectius privats en són una mostra.   

És per això que creiem que la lluita de l’Ajuntament per les vies administratives s’hauria de complementar amb mobilitzacions. S’ha de treure el conflicte de les institucions i portar-lo al carrer, mitjançant una campanya d’informació a tots els barris, involucrant les Associacions de Veïns, sindicats, CDRs, plataformes per als serveis públics, etc. que permeti acompanyar el procés institucional amb mobilitzacions de masses.  

Una victòria en aquest cas seria un precedent molt important, no només a la ciutat, sinó que tindria repercussions més enllà, establint un precedent per a altres ajuntaments. Per tant seria molt important coordinar l’acció (institucional i reivindicativa) de tots els ajuntaments implicats en aquesta mateixa batalla.

Des de un punt de vista polític, la lluita per la municipalització dels serveis públics ha de ser part de la lluita més general a favor de la nacionalització dels serveis públics. A espanya, el volum de negoci dels serveis municipals que estan externalitzats a empreses privades (escoles bressols, atenció domiciliària, aigua, obres de manteniment, recollida de residus, etc) arriba a superar els 60.000 milions d’euros a l’any- l’equivalent al rescat bancari, però pagat cada any.

Com clarament mostra l’exemple de SMATSA, els empresaris faran qualsevol cosa al seu abast per a protegir els seus interessos. En última instància, el que està en joc és la qüestió de per a qui està el servei de l’economia: al servei del benefici privat d’un grapat de grans empreses, o al servei dels interessos de la majoria de la població? L’expropiació de les empreses privades que actualment gestionen els serveis públics s’ha de veure com un pas en la lluita per l’expropiació de les grans empreses i bancs, a les 200 famílies que dominen la vida de tots els espanyols i catalans, per posar-les sota el control directe de la classe obrera i per a gestionar-les per a les necessitats de la població, i no pas per als beneficis d’una petita minoria.

 

Pots enviar-nos els teus comentaris i opinions sobre aquest o algun altre article a: [email protected]

Per conèixer més de nosaltres, ves a aquest enllaç

Si pots fer una donació per ajudar-nos a mantenir la nostra activitat fes click aquí