Els cossos de l’exclusió ara volen impartir  integració. Fora Mossos dels instituts!  

Fa unes setmanes parlàvem de les mobilitzacions dels professionals de l’educació i  l’èxit de la jornada del 20 de març, la qual va tenir un seguiment de més del 80%. Ens  plantejàvem quin era el següent moviment, i tenim la resposta: noves vagues del  sector de l’educació arreu del territori amb 3 dies d’aturades a tot Catalunya,  convocades pels sindicats majoritaris USTEC, CGT i la Intersindical en resposta a la  traïció d’UGT, CCOO i el PSC. A tota aquesta lluita ara se suma la indignació — totalment justificada— de la comunitat educativa per la presència de Mossos  d’Esquadra als centres en comptes d’integradors socials.

El pla EDUSEG 

La prova pilot «Pla Integral per a la Seguretat i el Benestar a l’entorn educatiu  (EDUSEG)» és un pla de xoc que busca, segons el Departament d’Educació, fer front  als “problemes de convivència” als centres de màxima complexitat de Catalunya —o,  perquè tots ens entenguem, els centres més «conflictius»—, amb el desplegament de  diversos dispositius de Mossos d’Esquadra a un total de 14 centres educatius repartits  entre l’Hospitalet de Llobregat, Vic, l’Alta Ribagorça, la Vall d’Aran, Tàrrega, el Prat  de Llobregat i Sabadell com a mesura preventiva i de mediació en l’entorn educatiu.

Aquest fenomen no és quelcom aïllat, sinó que segueix la línia de polítiques que  busquen lluitar contra la inseguretat o l’incivisme com el “pla Endreça” de Collboni a Barcelona o els plans de xoc a Badalona i l’Hospitalet de Llobregat en els quals és  busquen reduir les taxes de “criminalitat” i portar la seguretat als municipis. Tot i que  molts cops rere aquestes polítiques d’ordre s’amaga un component estigmatitzador  pel que respecte a les persones més vulnerables que no només és veuen perseguides  i assenyalades pel sistema, sinó que son condemnades a una aporofòbia legitimada  pel poder que osteneta una minoria parasitaria.

Però quin és el preu a pagar per aquestes polítiques de protecció? Doncs la resposta  és el desmantellament del sistema públic per part d’un conjunt de mesures purament  capitalistes que tenen com a objectiu fagocitar i destruir els pocs serveis públics que  queden a Catalunya. aquesta tònica no només afecta al món educatiu, sinó que també  s’oberva en altres àmbits i ha mobilitzat els professionals de la sanitat, els serveis  socials o el transport públic.

El veritable paper de la policia en l’estat capitalista 

El pla EDUSEG posa de manifest les prioritats del PSC: més control i menys educació.  La Generalitat no està disposada a invertir en integradors socials i per aquest motiu  durant el curs 2024-2025 aquesta figura va reduir-se de 400 a 320 professionals. La  pregunta que ens hauríem de fer és per què acomiadar 80 persones que acompanyen  l’alumnat més vulnerable i que estan formades en el foment de l’autonomia, la igualtat  d’oportunitats i el disseny d’estratègies de prevenció i solució de situacions d’exclusió  social.

En aquest context, contractar figures com els Mossos d’Esquadra és contraproduent si es té en compte el paper que juguen en l’estat capitalista i, sobretot, la seva  implicació en algunes de les problemàtiques a les quals sobreviuen els i les alumnes,  com és la crisi de l’habitatge i els desnonaments. A banda, com denuncien des de l’USTEC, sindicat de l’enssenyament, els mossos que entraran a treballar a les escoles no tan sols no estan qualificats sinó que són molt més cars que els integradors socials que haurien ocupat el seu lloc. Deixant de banda les pésimes condicions laborals d’aquest sector, cal preguntar-se el següent: hi ha diners  per a policia, però no hi ha diners per a integradors socials? I la resposta és que sí.  No és una qüestió de pressupostos com afirmava hipòcritament la consellera d’Educació, Esther Niubó; sempre hi ha capital si la finalitat és protegir els interessos  del capital, sense importar que els honoraris dels Mossos d’Esquadra siguin més  elevats que els dels integradors socials.

La funció de les “forces de l’ordre”  és inherent a l’estructura de classe de l’estat burgès, ja que s’encarreguen de protegir  la propietat privada i reprimir tot allò que sigui contrari als interessos del capital a  través de la coacció i la violència. No ens ha de sorprendre, per tant, que en el mateix període en que la crisis generalitzada del sistema empeny l’estat a desinvertir cada cop més en serveis socials i infraestructura pública, s’augmenti la inversió en armament i incrementi la presència policial, arribant al punt de substituïr professionals socials clau per agents de païssà. Ens roben amb una mà i es protegeixen amb l’altre.

Un pla destinat al fracàs

Arribats a aquests extrems, tothom està d’acord que els centres educatius no són  terreny dels mossos i que els espais que estan ocupant de manera descarada són els  dels integradors, educadors socials i psicopedagogs que es van quedar sense feina  el curs passat per culpa de les retallades. Tanmateix, el passat dilluns 27 d’abril, el  pla pilot es va materialitzar a dos centres d’educació secundària de l’Hospitalet de  Llobregat i tres de Vic, malgrat la ràbia i el rebuig del professorat, els claustres i  l’alumnat.

Molts professionals creuen que és contraproduent incorporar figures punitives dins  d’un sistema educatiu que defensa precisament les pràctiques restauratives i la  convivència. Afirmen que aquesta mesura unilateral s’ha pres i portat a terme sense  consultar la comunitat educativa, la qual té molt a dir i poc a callar si es té en compte  que des de fa anys sobreviu a un sistema que fa aigües. Aquests fets ens tornen a  demostrar com d’allunyats estan els nostres polítics i polítiques de la realitat material  i les problemàtiques socials que afecten la majoria de la població arrelades dins d’un  sistema en crisi constant.

En les últimes dues setmanes, més de la meitat dels centres que formaven part de la  prova pilot han anunciat que es retiren de la mateixa per la pressió que han exercit el  professorat, els progenitors i l’alumnat, mostrant la manca de consens respecte a  aquesta mesura arbitrària.