La Internacional Comunista Revolucionària (ICR) és una organització de comunistes present a més de 50 països de tots els continents. L’Organització Comunista Revolucionària (OCR) és la secció dels Països Catalans de la ICR.

Som en una situació en la que la classe treballadora a tot el món està patint encara les conseqüències de la crisi del 2008, amb una nova recessió econòmica global a la cantonada. Les seves condicions de vida no han fet més que minvar desde llavors, sense cap mena d’indicador que digui el contrari sota aquest sistema. La juventud en particular està patint les conseqüències de la fallida del capitalisme: són la generació de la crisi, amb un futur que només fa que empitjorar. Mentrestant, la creixent concentració de la riquesa en cada vegada menys mans sembla imparable, amb alguns dels grans capitalistes com Bezos viatjant a l’espai mentre milions moren de gana i mentre el medi ambient és amenaçat cada cop més.

Mirem on mirem, pot semblar que el món s’ha tornat boig: hem estat i estem sent testimonis a un ritme accelerat d’esdeveniments històrics transcendentals com el genocidi del poble palestí, guerres imperialistes que flirtejen fins i tot amb conflictes nuclears amb potències com Rússia o Pakistan i l’Índia, guerres comercials i mesures proteccionistes arreu del món, gran inestabilitat i debilitat de governs europeus importants com el francès i l’alemany, l’auge de personatges i partits demagogs de dreta com Trump a EEUU, Meloni a Itàlia, Nigel Farage a Gran Bretanya, l’AFD a Alemanya… I un llarg etcètera.

Com a comunistes, no podem quedar-nos de braços plegats ni socombre a l’aparent irracionalitat de la barbàrie actual. Davant de tota aquesta boira de confusió i caos és imperatiu armar-nos amb les idees del marxisme. El marxisme ens atorga les millors eines per poder analitzar la realitat tal i com és, de manera científica, per lluitar de forma efectiva contra el sistema capitalista; el qual és, en última instància, el causant de tota aquesta barbàrie. Sense teoria, no pot haver moviment revolucionari.

El capitalisme, el qual en el seu día va jugar un paper progressista, fa ja molt de temps que s’ha convertit, a tot el món i en tots els aspectes, en un fre per a la humanitat. El reformisme no pot treure’ns d’aquesta crisi: no cal anar massa enrere per apreciar la seva bancarrota i traïcions amb partits i personatges com Podemos a Espanya, Bernie Sanders a EEUU, Syriza a Grècia, Corbyn a Gran Bretanya, etc. Per molt que es presentessin com anti-establishment i contra l’austeritat, d’una manera o altre, tots van acabar claudicant. Per què? En primer lloc, és essencial tenir en compte que en un context de crisi capitalista aquest no pot atorgar concessions en forma de reformes. Com aquests elements no van trencar amb la voluntat “d’arreglar” la crisi dins dels marges del capitalisme, van acabar per desacreditar-se davant dels ulls de les masses indignades. De fet, els elements d’aquest fenomen que van arribar al poder com Podemos a Espanya o Syriza a Grècia, van acabar per adoptar el paper dels gestors “més amables” del sistema capitalista mentre portaven a terme polítiques reaccionaries i de retallades socials. Van significar, paradoxalment, el reformisme sense reformes.

Les úniques opcions que se’ns presenten llavors son o la vía revolucionaria o la prolongació de l’estancament capitalista, amb totes les conseqüències negatives que comporta vers la classe obrera, a totes les capes empobrides i oprimides de la societat i al planeta. Socialisme o barbàrie, aquesta és la qüestió de fons.

La vía revolucionaria, a més, en base a l’experiència històrica, requereix d’anar més enllà de l’espontaneisme; és a dir, ha de comptar amb una direcció revolucionària. Les masses saben el que volen, però encara no tenen un programa acabat de què necessiten ni una idea clara de com aconseguir-ho.

La tasca central d’aquesta època és doncs construir el partit revolucionari capaç de connectar les lluites d’avui per millores immediates amb la necessitat d’acabar amb el capitalisme. Des de la ICR estem treballant infatigablement per assolir aquest objectiu internacionalment, construint i desenvolupant partits i organitzacions comunistes a tots els continents.
Som optimistes pel futur de la nostra classe. No ho som per qüestions morals o de característiques personals, sinó perquè confiem plenament en la classe treballadora en el seu conjunt, en el seu potencial per assolir la seva tasca històrica d’acabar amb tota opressió i explotació, i en les idees científiques del marxisme.

Tenint tot això en compte, et necessitem! No és suficient amb indignar-nos amb la crisi del sistema, hem d’organitzar-nos i actuar!

Ajuda’ns a construir el partit revolucionari que la història necessita! Ajuda’ns a construir la Internacional Comunista Revolucionaria!

Uneix-te ara a l’Organització Comunista Revolucionària, secció catalana de la ICR!
Treballadors del món, uniu-vos!