El govern i la universitat: millorar la qualitat sense tocar la propietat privada?

El dimarts 1 d’abril el Consell de Ministres va aprovar un projecte de reforma per al decret aprovat l’any 2021 que regula els requisits per obrir noves universitats. La reforma busca fer més exigents les condicions requerides per a l’obertura de noves universitats. Donat que fa més de 27 anys que no s’obre cap nova universitat pública en aquest país, i en el mateix període de temps s’han obert 32 privades, la reforma sembla un atac a la privada. Ara bé, la reforma no consisteix en cap altra cosa que un intent de pal·liar el problema, alhora que la pública continua infrafinançada i la privada en clar auge.

L’oposició del PP i la postura del PSOE

La reforma ha portat a un enfrontament entre el govern i PP, especialment Ayuso, qui ha vociferat que el govern intenta dur a terme un atac “ideològic” amb el qual trencar la unitat nacional. L’ha titllat de limitació a la “llibertat”, i ha defensat la col·laboració público-privada. Està molt clar que l’atac de la presidenta de la Comunitat de Madrid només té a veure amb la seva “llibertat” per extreure beneficis de l’educació superior.

Pel que fa al govern, malgrat que la reforma pretén frenar l’obertura de centres privats, la seva resposta a les crítiques mostra el veritable caràcter de la reforma: “Això no va de públiques contra privades. Això va d’universitats bones contra dolentes” va dir la ministra d’educació Pilar Alegría. És a dir, al PSOE li importa poc si algú s’enriqueix o no a costa de l’educació superior ni si els joves de classe treballadora tenen accés a aquests serveis. Si això no va de públiques o privades, certament no va de fer accessible la universitat a aquells que no poden pagar-la.

El PSOE tampoc s’ha esforçat molt a millorar la situació de la pública: malgrat l’aprovació de la LOSU el març del 2023, la qual prescriu un mínim de l’1% del PIB en finançament públic per a les universitats, aquesta s’ha mantingut estancada en el 0,7-0,8% alhora que el govern participa en el rearmament europeu.

Tot això sumat a la progressiva privatització de la universitat i la creixent precarietat dels seus treballadors. Novament, veiem com la seva política està regida per la pau social, busca evitar la lluita de classes: pressionant per l’esquerra pel descontrol de la privatització de l’educació superior, busca limitar-la, sense atrevir-se a tocar els interessos dels empresaris.

La necessitat d’una resposta comunista

En un context de creixement de la universitat privada, la resposta del PSOE és, segons diuen, buscar una millor qualitat educativa sense importar-los els efectes que això té per a la classe obrera. En lloc de buscar un estímul de la universitat pública de qualitat i de transformar tots aquests projectes de noves universitats en públics, es reprodueixen els interessos capitalistes en l’ensenyament. Sabem que la solució no passa per les mans de cap dels partits burgesos. No es pot deixar de cantó la veritable essència dels atacs al sistema públic de les universitats: un atac a les conquestes històriques del proletariat assolides per mitjà de la seva lluita per una educació de qualitat que garanteixi un nivell cultural i de vida dignes. Els atacs a la universitat pública només confirmen una cosa: que aquestes conquestes només seran definitives quan hàgim acabat amb el capitalisme. Davant d’aquesta nova onada d’atacs, és més important que mai defensar l’augment de la inversió en la universitat pública, millorar les condicions laborals i els salaris dels treballadors universitaris i expropiar sense indemnització els centres privats. Els mètodes de lluita haurien de ser l’organització, discussió democràtica d’estudiants i treballadors universitaris, i les vaga. Madrid marca el pas en aquest sentit, amb assemblees, manifestacions i vagues en la lluita per a una educació pública i de qualitat els pròxims 28 i 29 d’abril.

Ara bé, pensem que cal anar més enllà i assegurar els recursos que es necessiten, i que es troben en mans d’un grapat de multimilionaris, mitjançant l’expropiació sense indemnització de bancs i grans empreses, tot això a través de l’establiment d’una democràcia estudiantil i obrera que permeti posar aquests recursos al servei dels interessos dels treballadors i estudiants, així com del conjunt de la societat.

Per tal que tot això pugui realitzar-se a un nivell polític, cal una organització que lluiti contra els interessos capitalistes per dur fins a les últimes conseqüències revolucionàries aquestes consignes. Si estàs d’acord amb nosaltres, no dubtis: uneix-te a nosaltres! Uneix-te als comunistes!