Contra el genocidi a Gaza, Vaga general, ja!

El genocidi sionista contra els palestins de Gaza s’ha convertit en el major esdeveniment de la política mundial. Està agitant un país darrere l’altre, colpejant la consciència de les masses oprimides de tot el globus i llançant a la lluita política a milions de persones. La barbàrie que veiem desenvolupar-se a Gaza està estripant la hipocresia moral dels “valors occidentals” defensats per les institucions burgeses i els seus organismes internacionals, que romanen en una passivitat còmplice.

 

La classe obrera fa un pas endavant

El moviment de solidaritat amb Palestina ha adquirit un suport massiu com mai abans. Això està expressant-se en mobilitzacions multitudinàries, amb un protagonisme innegable de les masses de la classe obrera, per no parlar de la joventut. Com sol ocórrer, la reserva última de sensibilitat, de solidaritat, de commoure’s pel sofriment humà…, descansa en la classe obrera. Enfront d’això, tenim la barbàrie i mentalitat malvada de les classes propietàries, que viuen d’explotar i oprimir a uns altres, i que manifesten el seu suport al genocidi sionista o tracten de justificar-lo.Durant dos anys hem vist innombrables manifestacions massives a tot arreu. Però, en les últimes setmanes, ha calat la idea que això no basta per a detenir el genocidi de Gaza ni per a obligar els governs occidentals a actuar decididament contra Israel, que cal emprendre accions directes i contundents. Encara que va haver-hi alguns bloquejos en ports com Gènova, Fos-sur-Mer, El Pireu i Barcelona contra l’embarcament d’armes destinades a Israel, això va tenir un caràcter esporàdic.Un primer indici del canvi de situació va ser el comiat massiu a fins d’agost, a Itàlia, de la Flotilla Global Sumud, composta per desenes d’embarcacions que tenen la intenció de trencar el bloqueig israelià de Gaza per a portar ajuda humanitària, i que va concentrar 50.000 persones en el port de Gènova i desenes de milers a la resta d’Itàlia i altres ciutats europees, com Barcelona. Allà, els portuaris genovesos es van comprometre a bloquejar tot el comerç portuari amb Israel, no sols a Itàlia sinó a tota Europa, si la flotilla és atacada. A això li va seguir la mobilització massiva en l’Estat espanyol al voltant de la Volta Ciclista a Espanya, i que va culminar en el boicot de masses, amb més de 100.000 persones presents, a l’etapa final de la Volta a Madrid, que va acabar suspesa. Paral·lelament, la principal central sindical italiana, la CGIL, va convocar el passat 19 de setembre un atur laboral de dues hores en tots els centres de treball, que es va prolongar a quatre hores en molts d’ells, contra el genocidi a Gaza. Al seu torn, un petit sindicat italià, la USB, va convocar un atur de 8 hores el dilluns 22 de setembre que va tenir un impacte molt superior a les seves forces. Més de mig milió van participar en manifestacions, i desenes de milers van prendre acció directa per a bloquejar estacions de tren, ports, i altres artèries viàries importants, demostrant la voluntat d’anar més enllà de la convocatòria simbòlica de la direcció de la CGIL.

Pànic enntre la classe dominant

La classe dominant d’Europa i més enllà, està mirant amb pànic l’ambient d’ira que està acumulant-se i que amenaça d’esclatar en un país darrere l’altre, alimentat també per les retallades socials, l’augment de preus, l’ocupació precària i l’encariment de l’habitatge. Per aquesta raó, tota una sèrie de governs imperialistes (França, Gran Bretanya, Austràlia, Bèlgica, el Canadà, Portugal, entre altres) s’han afanyat a reconèixer l’Estat palestí en el recent cim de l’ONU, per a tractar de reconciliar-se amb l’opinió pública dels seus països. Però això són simples declaracions en un paper, que no resolen res.
Justament, aquest ambient de disposició a la lluita activa contra el genocidi que es respira en àmplies capes de la classe obrera espanyola, és el que està darrere de les mesures aprovades pel govern de Sánchez contra Israel. Una enquesta de l’Institut Elcano el juliol passat, constatava que el 82% de la població espanyola qualificava de “genocidi” l’actuació d’Israel a Gaza. Però el decret d’embargament d’armes a Israel de Sánchez serà lletra morta si els treballadors no estableixen un veritable control obrer en ports i aeroports per a assegurar-ho, o mentre els EUA pugui utilitzar les seves bases militars per a carregar armes amb destinació a Israel sense cap control.
La reacció histèrica a les mobilitzacions de masses en l’Estat espanyol i a les mesures tèbies de Sánchez contra Israel han retratat completament a la dreta i la ultradreta (PP, Vox i Aliança Catalana), que recolzen obertament la carnisseria de Gaza. Veiem aquí el corol·lari de la islamofòbia i les posicions racistes contra els immigrants d’aquesta gent.

Enderrocar a Netanyahu i a l’Estat sionista

Els responsables de la massacre del poble palestí tenen nom i cognom. El govern israelià segueix un pla sistemàtic per a ocupar tot el territori palestí, objectiu compartit per tota la classe dominant sionista, independentment de les divisions internes sobre el moment oportú de fer-lo o els mètodes per a aconseguir-lo. Després de dos anys de guerra genocida a Gaza, és impensable que simplement demanar un alto-el-foc o l’accés humanitari aconsegueixi alguna cosa. És necessari enderrocar a Netanyahu i a l’Estat sionista d’Israel. Això passa, en primer lloc, pel derrocament revolucionari dels règims àrabs reaccionaris de la zona, simples agents de l’imperialisme que no fan res per a combatre el genocidi dels seus “germans” palestins. Aquesta és la tasca de la classe obrera d’Orient Mitjà, començant per les masses àrabs. La presa del poder per la classe obrera i el poble pobre dels països àrabs canviaria radicalment la correlació de forces en favor del poble palestí.
Només mitjançant mitjans revolucionaris pot aconseguir-se la pau a Orient Mitjà. Expropiant als capitalistes i terratinents seria possible establir una federació socialista de tot Orient Mitjà, posant les bases per a una coexistència fraternal que transcendeixi les divisions religioses i ètniques fomentades per l’imperialisme per a dividir i dominar als explotats.

Paralitzar el país per a detenir la guerra

Però el que ocorri a casa, aquí i a Europa, és igualment decisiu. Israel pot actuar així perquè compta amb el suport militar, polític i econòmic de l’imperialisme estatunidenc i europeu, inclòs l’espanyol, que tenen enormes interessos a la regió. Per això hem de lliurar una lluita contra la nostra pròpia classe dominant.
Tots els governs europeus que parlen de reconèixer un Estat palestí, continuen armant a l’exèrcit israelià fins a les dents o compren armes a Israel, finançant d’aquesta manera la seva campanya genocida. Rebutgem aquesta repugnant hipocresia que oculta els veritables interessos del sistema econòmic capitalista i d’empreses que obtenen enormes beneficis dels diners públics i del patiment del poble palestí.
No és casualitat que tots els governs europeus aprovin polítiques d’austeritat per a elevar la despesa militar, la qual cosa alimenta l’escalada del militarisme.
El que més temen les classes dominants és un aixecament massiu a Occident i Orient Mitjà, perquè saben que és l’única cosa que realment aturaria el seu saqueig. Aquesta por és, precisament, el que hem d’acréixer. Necessitem una lluita que els acorrali.
És necessari ampliar la mobilització de joves i treballadors, amb assemblees i iniciatives de protesta a instituts, universitats i centres de treball, com s’ha anunciat.
Exigim la caiguda dels governs que fan costat a Israel, la ruptura dels acords militars amb l’Estat sionista, l’expropiació de les empreses i bancs els productes o els serveis dels quals contribueixen al genocidi, la nacionalització de la indústria militar sota control obrer i la seva reconversió per a fins socialment útils, l’eliminació de la despesa militar per a finançar escoles, sanitat, infraestructures i pensions, i el tancament de totes les bases militars dels EUA.
L’única solució resideix en la mobilització internacional de la classe treballadora, que és l’única força capaç de paralitzar la maquinària militar israeliana i el sistema capitalista que la sustenta.
Donem suport a la declaració de bloquejar tots els ports d’Europa si es perd el contacte amb la Flotilla. Però, per a intensificar la lluita, és necessari que actuï el conjunt de la classe treballadora. Aquí, UGT i CCOO han convocat “mobilitzacions” per al 15 d’octubre! Això és massa poc i massa tard. A Euskal Herria, ELA, LAB, CCOO i altres sindicats petits han convocat un “atur general” aquest dia. Això va en la direcció correcta, però no és suficient. Es necessita una vaga general immediata en tot l’Estat. Si UGT i CCOO es resisteixen, CGT, ELA, LAB, CIG, i especialment la Coordinadora Estatal de Treballadors Portuaris, han de seguir l’exemple de la USB d’Itàlia. Han de cridar a una vaga general immediata contra el genocidi a Gaza i els còmplices polítics i empresarials de l’assassí de Netanyahu a l’Estat espanyol. Això tindria un impacte colossal i obriria les portes del descontentament de masses contra el genocidi a Gaza, el militarisme i les polítiques antiobreres que es deriven d’això.