Justícia per la Sandra, el capitalisme és culpable!

El passat 14 d’octubre, Sevilla es va veure afectada per la terrible notícia de la mort per suïcidi de la Sandra, una estudiant de 14 anys víctima d’assetjament escolar al Colegio Nuestra Señora de Loreto. L’esdeveniment ha commocionat a tot el món dins l’Estat espanyol, on les conversacions al carrer i als mitjans sobre els culpables i com evitar que es repeteixin els esdeveniments s’han desenvolupat torrencialment des del dia tràgic.

Els comunistes ens trobem igualment commocionats i afligits per l’esdeveniment, però per sobre de tot el nostre deure és comprendre per a detectar com transformar la societat i eliminar definitivament les causes que van portar a la Sandra al suïcidi. Per aquesta raó, ens sumem a la discussió aportant la nostra anàlisi i explicant com un acte individual com el de la Sandra no està aïllat del context general de misèria que crea el capitalisme dia a dia al nostre país i assenyalant les veritables causes sistèmiques d’aquest esdeveniment.

Les causes concretes de l’assetjament escolar

Dic “veritables” causes sistèmiques perquè els mitjans burgesos han tendit, per descomptat, a reduir els esdeveniments a una crítica als individus implicats i, en el millor dels casos, al protocol existent per a intervenir des dels centres en casos d’assetjament. Malgrat tot, aquestes crítiques estan desproveïdes d’una anàlisi concreta de la situació de l’educació a l’Estat espanyol i eviten conscientment arribar a una crítica radical que pugui portar als estudiants, pares i treballadors dels centres educatius a qüestionar les mateixes bases del règim capitalista. Encara més, fins i tot en molts casos els mateixos mitjans han arribat a reivindicar justícia per a la Sandra assenyalant alhora que els potencials culpables no serien culpables dels problemes psicològics que la Sandra patia d’abans. És el cas, per exemple, d’El País, que es recolzava en el que diuen els experts per concloure que “no s’ha de confondre el desencadenant amb la causa” del suïcidi. Resulta prou evident que si no hagués patit assetjament o el centre hagués dut a terme la intervenció deguda, la Sandra avui continuaria viva.

Així i tot, és veritat que el suïcidi és quelcom que es produeix per diversos factors. Si som crítics amb el tractament de la premsa burgesa és perquè aquesta il·lustra l’enfocament atomitzador de les institucions burgeses, que tracten els problemes psicològics com mers problemes personals de cadascú. Si bé les condicions personals poden jugar un paper important, els problemes més comuns de depressió i ansietat en la joventut són el producte de les condicions objectives de vida que crea el sistema i que influeixen sobre ells. Només cal pensar en les perspectives de futur que experimenta la joventut treballadora avui en dia: emancipar-se del nucli familiar passats els 30 anys, treballs precaris, repressió dels seus drets democràtics més bàsics (vegeu les càrregues policials contra les protestes pels canvis en la selectivitat), discriminació racial i de gènere en augment; en fi, una llista inacabable en la qual s’inclou que no es poden fiar dels seus professors quan siguin víctimes de l’assetjament escolar.

Però, novament, aquí els mitjans han volgut anar a l’aspecte individual del cas assenyalant la complicitat dels pares de les assetjadores, en lloc d’atendre a les causes estructurals de l’assetjament, les quals tenen a veure directament amb el sistema capitalista. Una ràpida ullada a les causes primàries de l’assetjament resulta molt revelador: els motius de conducta i aspecte que permeten diferenciar a certs alumnes de les dinàmiques de grup es converteixen en el motiu principal de l’assetjament escolar, i aquests inclouen qüestions racials i d’aspecte físic que tenen presència entre els adolescents gràcies a la incessant propaganda racista dels partits burgesos en els mitjans, així com la publicitat sobre l’aspecte físic que de les grans corporacions.

En tot cas, el capitalisme és el primer culpable d’incentivar l’assetjament, però també d’evitar la seva pal·liació deguda. El cas de la Sandra es va donar en un centre concertat, i tant la família de la víctima com els companys de classe han denunciat el comportament còmplice del centre en ignorar i enfosquir l’esdeveniment. Per molt que aquesta conducta sigui reprensible, només es pot comprendre com es dona si s’entén que el centre en qüestió necessita evitar problemes d’aquesta mena per garantir el seu finançament públic. Això es manifesta fins i tot en la manipulació dels resultats escolars per falsificar les tasses d’èxit escolar del centre. L’ensenyament privat no només encareix l’educació o implica un grau major d’adoctrinament religiós, també ofereix necessàriament una educació pitjor en tots els aspectes concrets: es basa en l’explotació de tots els treballadors del centre i crea interessos econòmics separats de la mateixa educació i en contradicció amb ella. Sobre aquesta base, s’aprofiten en molts casos del finançament públic per treure profit privat de l’educació. Aquests interessos són directament responsables de la negligència en el cas de la Sandra.

Molts lectors assenyalaran aquí que les escoles públiques tampoc destaquen per la seva qualitat, i és completament cert. Amb tot, això es deu a la gestió dels governs capitalistes, els quals, davant la crisi del capitalisme, ataquen els interessos de la gent treballadora per destinar els fons públics als interessos de la classe dominant. Per aquesta raó, mentre veiem ràtios de professor/alumnes ascendir astronòmicament debilitant la capacitat dels professors per a detectar dinàmiques d’assetjament entre els alumnes i intervenir eficientment, o com els alumnes es couen a temperatures altíssimes a classe perquè estudien en centres antiquats sense infraestructura deguda, el govern augmenta el dispendi en armes o continua injectant enormes quantitats de diners a les butxaques dels capitalistes en formes “d’ajudes” que es distribueixen entre dividends entre accionistes. Aquest atac a l’educació pública, conquesta de la lluita dels treballadors en el passat, és el producte d’un sistema estancat que ja no pot desenvolupar cap mena de progrés, i que per garantir els beneficis dels capitalistes ha de preparar-se per a la lluita amb altres capitalistes per esferes d’influències (mercats, recursos naturals, etc.).

Per a prevenir, cal expropiar

El factor de l’ensenyament privat és principal i, amb tot, ha quedat amagat rere les accions d’aquest o aquell professor o pare. La seva responsabilitat en el suïcidi de la Sandra no pot quedar impune, però la prevenció només es pot aconseguir enderrocant l’ensenyament privat en el seu conjunt. Aquests centres, generalment vinculats a institucions religioses, han de ser expropiats i integrats a la xarxa pública començant per aquells que porten anys mantinguts pel finançament públic. Així, s’aconseguiria una educació lliure d eles idees més reaccionàries de la classe dominant transmeses per les fundacions educatives religioses, així com centres educatius emancipats dels paràsits capitalistes que es lucren de l’ensenyament.

A això, s’ha de sumar la lluita per la millora de les ràtios a 15 alumnes per aula, element fonamental per a la millora del seguiment del professorat de les conductes i relacions entre alumnes, essencial per a la prevenció i intervenció dels casos d’assetjament escolar. Així mateix, és imprescindible assegurar gabinets de psicopedagogs de qualitat amb personal i mitjans suficients a cada escola.

Ara bé, amb això no acaba el problema. És primer de tot i fonamentalment el paper criminal dels capitalistes el que fa que les condicions de depressió i ansietat proliferin en la joventut, que les conductes agressives dels alumnes no puguin ser tractades amb l’atenció deguda per a prevenir i canalitzar als alumnes a un bon futur, que aquesta conducta sigui aprofitada per la propaganda bel·licista per a redirigir a la joventut a defensar acríticament per les armes el règim establert, i que la demagògia racista i la pressió ideològica de la propaganda sobre l’aspecte de la gent es converteixin en punts de suport per a la discriminació de tota mena. En última instància, sota el capitalisme no només no existeix solució per aquestes qüestions, sinó que l’educació roman com a eina per a disciplinar als futurs treballadors i mantenir-los dòcils amb els patrons així com justificar les guerres imperialistes i les atrocitats que alimenten aquest patró agressiu de conducta entre certes capes de la joventut.

Per aquesta raó, els comunistes entenem que només la classe treballadora, prenent el control de les palanques de la societat, pot frenar les causes de l’assetjament escolar i transformar l’educació en un mitjà genuí de desenvolupament social humà. L’absència dels recursos per a millorar l’educació es deu a la seva apropiació per part d’un grapat de capitalistes rapaços que especulen en habitatge, estocs i tot allò que reprodueix el capital amb indiferència dels seus efectes sobre la classe treballadora. Per això, el primer pas és sortir al carrer i reivindicar que tot el dispendi en defensa es dirigeixi als serveis públics de qualitat, ni un euro més en bombes perquè tot nen pugui tenir llibres i una educació de qualitat. Cal expropiar sense indemnització sota control obrer tota la indústria de guerra i posar-la al servei dels interessos de la majoria.

Però si el govern ens diu que no hi ha recursos, s’han de prendre a aquests capitalistes rapaços i posar-los sota el control de la classe treballadora, que pugui decidir quin destí ha de tenir aquest capital en favor dels interessos de la majoria. Cal expropiar, doncs, als grans bancs (exceptuant petits accionistes) i posar sota control obrer tota la seva riquesa produïda socialment perquè no li falti res a alumnes i professors, ni a pacients i doctors.

Cal afegir que l’expropiació del gran capital financer, inevitablement, està lligada a la millora substantiva de la classe treballadora en molts aspectes més enllà dels serveis socials. Per exemple, CaixaBank no només és el tercer major banc de l’Estat espanyol, és un dels tres grans propietaris immobiliaris de les grans ciutats de l’estat, així com un ferm promotor de les pedagogies “innovadores” que justifiquen l’absència de recursos i carreguen al professor amb la responsabilitat d’una educació infrafinançada. La seva expropiació acabaria amb aquests problemes i posaria tots els seus recursos al servei de les necessitats de la classe treballadora. En el fons, expropiar als grans bancs és expropiar als grans propietaris immobiliaris, als grans inversors de la indústria de guerra, etc.

Contra l’assetjament escolar, lluita pel socialisme

Els comunistes ens sumem a l’exigència de justícia per a la Sandra, però creiem que això només es farà assenyalant als veritables culpables: els capitalistes i els seus polítics, que no dubtaran a tirar-hi terra al damunt i esperar al pròxim suïcidi. Només amb la mobilització i organització de la classe treballadora sobre la base d’aquest programa podrem crear una societat lliure de les pressions materials i ideològiques dels capitalistes, on no hi hagi motius per ser cecs davant l’assetjament escolar, ni motius per a la discriminació que el causa.

Per aconseguir-ho, cal fer front a les idees dominants dels capitalistes i construir un partit fonamentat en les idees del socialisme científic que pugui respondre a les seves mentides i posar sobre la taula aquest programa independent de classe a tot el món. Aquest partit respondria a la ràbia acumulada a la societat per tota la barbàrie que produeix aquest sistema, i acompanyarà al proletariat en les seves lluites revolucionàries a la presa del poder necessària per a la transformació radical de la societat en línies socialistes que exigeix la història.