L’atac de Trump contra Veneçuela: condemnem aquest acte d’agressió criminal! – Declaració de la ICR Internacional Comunista Revolucionària

A les dues de la matinada, hora de Caracas, l’imperialisme estatunidenc ha llançat un atac militar criminal contra el territori veneçolà. Hi ha informes d’unes sis grans explosions a la capital, Caracas. També s’han produït atacs militars a El Higuerote, Miranda, La Guaira i Aragua. S’han vist helicòpters militars estatunidencs sobrevolant Caracas. Trump ha anunciat que han capturat a Maduro junt amb la seva dona i que els han tret del país en avió. Delcy Rodríguez, vicepresidenta executiva de Veneçuela, ho ha confirmat. Això és el que se sap fins ara.

Res d’això ha caigut de cop i volta com un llamp del cel clar. És el resultat d’una política freda, calculada i cínica, que expressa fidelment els interessos reals de l’agressiu imperialisme estatunidenc.

Aquesta acció és la culminació inevitable d’una llarga sèrie d’actes d’agressió no provocats contra un estat sobirà, Veneçuela, que mai ha representat una amenaça militar directa per als Estats Units.

Aquestes accions inclouen actes flagrants de pirateria a alta mar, el bombardeig i metrallament de petites embarcacions al Carib i la matança deliberada dels desafortunats homes que anaven a bord. Les víctimes eren quasi amb tota seguretat pescadors innocents, però, en qualsevol cas, tals accions constitueixen sense cap mena de dubte una violació flagrant del que irònicament es denomina «dret internacional». Aquestes accions també incloïen la confiscació de petroliers que transportaven petroli veneçolà i la seva confiscació (llegèixis: robatori) per part dels Estats Units.

Aquesta campanya de sis mesos d’intimidació imperialista i pressió militar creixent per part de l’imperialisme estatunidenc i l’administració Trump contra Veneçuela és un acte unilateral d’agressió, que no es justifica de cap manera. No es tracta de drogues, com hem explicat. No es tracta de «democràcia», cosa que als Estats Units no els importa en absolut.

Trump, l’home que s’enorgulleix de ser un pacifista, l’home que va prometre treure als Estats Units de guerres innecessàries, va bombardejar Nigèria el dia de Nadal. Ara ha bombardejat Veneçuela i amenaça d’emprendre una nova acció militar contra Iran. Amb tot, a Veneçuela, s’ha produït també la destitució criminal d’un cap d’estat estranger.

Es tracta d’un clar acte d’agressió militar, l’objectiu principal del qual és deixar clar a tot el món que els Estats Units pretén dominar i sotmetre a tot el continent i castigar sense pietat a qualsevol govern que s’interposi en el seu camí.

Les conseqüències de tot plegat són molt greus. S’ha dit que es tractava «merament» d’un atac per a capturar al president veneçolà Maduro i treure’l del país. Aquest tipus d’accions tenen un caràcter clarament criminal i s’assemblen més als mètodes de la màfia que a la diplomàcia internacional. Tenim aquí un exemple molt clar del que ells anomenen «ordre internacional basat en normes». Amb això es refereixen a normes arbitràries, imposades per Washington en qualsevol moment segons els interessos de l’imperialisme estatunidenc.

Qualsevol país, govern o líder que s’atreveixi a oposar-se a aquestes «regles» estarà exposat a amenaces, sancions, bloquejos comercials, bombardejos i fins i tot, com veiem, segrestos a l’estil de la màfia. Aquest és el tipus de règim que els líders dels Estats Units i els seus còmplices europeus pretenen imposar al món sencer.

Malgrat tot, l’experiència ens diu que, un cop iniciada una acció militar, no és clar com acabarà. La guerra és una lluita de forces vives. El desenllaç del conflicte a Veneçuela no depèn únicament de Donald Trump, ja que les guerres sempre tenen la seva pròpia lògica, el resultat de les quals és difícil de predir a priori.

El bombardeig d’instal·lacions militars i civils a Veneçuela provocarà inevitablement la mort de civils. Això causarà un sentiment generalitzat de repulsió i odi cap als agressors estatunidencs. Que aquests sentiments puguin canalitzar-se cap a una acció militar eficaç dependrà de molts factors, sobretot de la moral de les masses.

Padrino (cap de les forces armades) ja ha anunciat que hi ha víctimes civils i ha cridat a la resistència nacional davant aquesta flagrant agressió imperialista. Ha declarat que es desplegaran totes les forces armades: «Ens han atacat, però no ens sotmetran», va afirmar.

Ara bé, hem d’afrontar els fets: Veneçuela és un petit país llatinoamericà que es troba en una situació d’extrem desavantatge davant l’aclaparador poder militar de l’imperialisme estatunidenc.

La resposta de les masses a les crides de Padrino serà el factor decisiu. Ara bé, des d’aquesta distància i donada la falta d’informació adequada, és impossible dir quina serà aquesta reacció. Sense cap mena de dubte, una part considerable de la societat veneçolana -Els treballadors, camperols, pobres urbans i tots aquells que es van beneficiar de la revolució bolivariana- continuaria disposada a lluitar contra aquest brutal acte d’agressió imperialista, si es donés un impuls seriós. Però, serà això suficient?

Cuba és massa dèbil per proporcionar ajuda militar, mentre els principals aliats de Veneçuela, Rússia i la Xina, es troben a milers de kilòmetres de distància. Per tant, es tracta en gran mesura d’un conflicte entre David i Goliat. No cal dir que en aquest conflicte el suport internacional de la classe treballadora serà d’enorme importància. Això és especialment cert pel que fa a la reacció de les masses a tota Amèrica Llatina.

Es tracta d’una clara advertència a altres països d’Amèrica Llatina per a què s’alineïn, una línia de submissió a l’imperialisme estatunidenc. Això s’aplica especialment a Colòmbia i al president Gustavo Petro.

És cert que moltes persones, especialment a l’esquerra, no confien en l’actual govern de Caracas. Però aquest no és el criteri que ha de determinar les nostres accions en aquest moment. Independentment de la nostra actitud cap al govern de Nicolás Maduro, és un deure elemental defensar fermament i inequívoca a Veneçuela contra les accions agressives de l’imperialisme estatunidenc.

Aquest suport incondicional a Veneçuela en el conflicte actual no expressa més confiança en les polítiques i accions de Nicolás Maduro que el nostre suport a l’Iran, quan va ser atacada per Trump i Netanyahu, va expressar suport al règim corrupte i reaccionari dels mul·làs a Teheran. La nostra actitud no ve dictada per si estem d’acord o en desacord amb un govern o una política en particular, sinó pel principi fonamental de l’internacionalisme proletari. Qualsevol vacil·lació sobre aquesta qüestió equival a un crim contra la classe obrera i una traïció a l’internacionalisme proletari.

La resposta correcta per part del moviment obrer internacional ha de ser la mobilització i el rebuig total d’aquesta agressió imperialista injustificada. Sens dubte, avui es donaran manifestacions davant totes les ambaixades dels Estats Units al continent llatinoamericà i més enllà. La Internacional Comunista Revolucionària defensa incondicionalment a Veneçuela i recolzarem amb totes les nostres forces aquest moviment.

 

La nostra posició és clara: Mans fora de Veneçuela! Yankee, go home! Avall l’imperialisme Ianqui!