Inversió en IA prepara un nou atac a la classe treballadora

Quan la IA va aparéixer fa uns anys, tertulians deien que la IA i els robots es menjarien el món, que tots perdríem la feina, i altres. Però en aquell moment, això no era més que un conjectura. Sense investiment, la IA com la coneixem mai hagués esdevingut el que és a dia d’avui.

 

Des del 2023, les inversions de les companyes tecnològiques ho han fet possible. Centenars de milers de milions de dòlars s’han invertit en nous centres de dades. Aquest gegant, altament especulatiu boom d’inversió ha generat el temor d’una inversió del tipus bombolla. A la tardor, vam escriure un article comparant-lo a la bombolla ferroviària dels 1840 i no vam ser els únics.

Existeix una bombolla?

El problema essencial era que la improbabilitat de que aquestes empreses comencéssin a treure beneficis d’això. Encara no és clar si els proveïdors dels Models de Llenguatge Gran (LLM en anglès) com OpenAI i Anthropic podran pagar per tota aquesta inversió. Anthropic, encara que sigui, sembla que ho està assolint, de fet preveu començar a generar beneficis a partir del 2028.

Però això no vol dir que no hi hagi bombolla. Les actuals valoracions de les accions d’IA a la borsa no només esperen un retorn de la inversió, sinó un augment exponencial dels beneficis. La valoració borsària de NVIDIA implica una quadruplicació dels beneficis; que ja són molt alts. A Samsung li passa el mateix, i Taiwan Semiconductor Manufacturing Company (TSMC) no es queda enrere. Broadcom guanya 30.000 milions anuals, però la seva valuació assumeix un futur benefici d’uns 200.000 milions.

La por de perdre l’oportunitat d’unes accions en pujada està guiant als inversors, fenomen característic d’una bombolla. Però, la IA també és un nou mercat que es monopolitzarà ràpidament, i tothom vol entrar allà adins abans de que això passi. Aquesta és la raó per la qual els inversors li estan dedicant tants diners.

Una bombolla vol dir que les empreses estan creixent, però no totes aquestes apostes portaran beneficis. Algunes faran bancarrota i alguns monopolis emergiran com els guanyadors.

Per ara, les inversions provenen de les piles de diners acumulat per les “Big Tech”, els hyperscalers (els propietaris de la infraestructura de l’emmagatzament “núvol”). Aquest factor limita el risc d’un l’esclat que es propagui als sectors de crèdit i bancs. Tot i això, ara que les piles de diners de Google, Microsoft i d’altres s’acaben, estan demanant cada cop més préstecs. Oracle, que és el que menys capital líquid posseeix dels “Big 5” hyperscalers, va tenir un ensurt fa un parell de mesos, quan els inversors es van preocupar pel seu nivell de deute.

Desplegament de la IA

A llarg termini, l’impacte principal no serà de la bombolla, sinó del potencial de la tecnologia en si. La bombolla dels 1840 no va significar el fi del ferrocarril, i l’esclat de la bombolla “dot-com” no ha portat a la fi de l’internet.

Deixant de banda les declaracions exagerades que fan aquestes empreses – com les fetes sobre “Mythos”, un model d’Anthropic – n’hi ha un clar ús pràctic per la IA, en particular quan funciona com a “agent” al teu ordinador.

Això es tornarà problemàtic en si mateix. Ja comença a tenir un impacte al mercat laboral. Set percent de les grans empreses del Regne Unit han fet servir la IA per reduir el nombre de treballadors. L’efecte més immediat es pot notar en les vacants publicades, les quals han baixat un 38% en sectors clau, com programadors i traductors. Això evidentment afecta als joves que estan ara entrant al mercat laboral, més que a qualsevol altre grup.

En una entrevista recent de la BBC a l’ex-primer ministre britànic Rishi Sunak, que és ara un lobbista per Microsoft i Anthropic, es parla d’aquesta qüestió.

“[Sunak] va dir que els propietaris d’empreses rexoneixien en privat que el reclutament de joves s’està estancant degut a aquesta tecnologia … [ell va dir] que és cada cop més difícil pels joves aconseguir feina en sectors com dret, comptabilitat i les indústries creatives.”

Parlant dels propietaris de les empreses, Sunak va afegir:

“Pensen que poden continuar a créixer econòmicament sense haver d’augmentar significativament el nombre de treballadors perquè comencen a veure com poden implementar la IA”.

Segons el govern del Regne Unit, un 70% dels treballadors tenen feines les quals podrien ser realitzades o potenciades per la IA, un percentatge més alt que en els Estats Units o altres economies avançades, reflectint el predomini del sector de serveis dins l’economia del Regne Unit.

En els Estats Units, les empreses han citat a la IA com la raó per la retallada de 54.000 treballadors de les seves plantilles el 2025. Això és el 5% del total. Però està accelerant. En els primers tres mesos d’aquest any, aquesta xifra ha sigut del 13%. El mes passat, la IA s’ha convertit en la principal raó de retallades, arribant al 25% del total.

Alguns economistes, defensant la IA, afirmen que crearan treballs igual que els destruiran. Naturalment, pels economistes burgesos, el mercat resoldrà tots els problemes. Citen salts en productivitat del passat, quan el capitalisme era encara relativament saludable. Però en un període com l’actual, la innovació tecnològica només intensificarà la crisi. En el passat parell de mesos, Amazon ha fet fora 30.000 treballadors, en particular als comandaments intermedis. Ara volen contractar 10.000 especialistes en IA, un terç dels que han despatxat. Significativament, faran servir la IA per a vetar i entrevistar nous treballadors.

Fins ara, els programadors van ser els més afectats, ja que els empresaris d’aquest sector són més adeptes a noves tecnologies d’aquest tipus. Però també hi hauria un futur impacte en altres professions, com les relatives al dret. Anthropic ha treballat en una versió “legal” del seu model, i probablement farà a les progressions del dret el que la seva versió de programació ha fet als programadors.

Si Anthropic o algun altre dels seus competido tenen èxit, abocats estaran comprovant el treball de la IA en comptes de escriure els contractes ells mateixos. Probablement prepararan la seva feina basada en la recerca feta per la IA, en lloc dels abocats júniors. Escoles de dret estan parlant de reduir el nombre de places, preocupades per una necessitat de futurs abocats que serà reduïda.

Harvard Medical School ha descobert que la IA també és molt bona fent diagnòstics. Alguns estudis han descobert que poden trobar càncer abans que un especialista. És en aquest tipus de coses pel qual destacaria, reconèixer patrons.

Tot i això, la implementació de la IA està portant el seu temps. És una nova eina, i els treballadors i les empreses necessitaran temps per a aprendre a fer-la servir. Requerirà reorganitzar llocs de treball i treballadors aprenent com convertir-se en supervisors d’aquests agents d’IA, en la mateixa manera que molts treballadors industrials s’han convertit en supervisors de màquines i robots.

Això vol dir que hi haurà un retard. Les empreses no canviaran com funcionen d’un dia per l’altre. Però tindrà una repercussió massiva.

Ràbia contra el sistema

Hi ha una possibilitat d’un atur massiu, començant pels nous graduats universitaris. Aquells que aconsegueixen mantenir els seus treballs probablement sofriran de desqualificació professional, reduïts a cuidadors dels agents d’IA.

La IA amenaça d’augmentar la ràbia que els treballadors ja senten contra el sistema i els capitalistes. No seria el primer cop en la història que la automació i la desqualificació professional han portat a una capa de la petita burgesia o a la classe treballadora a radicalitzar-se.

Els proveïdors d’hiperescala estan trobant cada cop més resistència per a construir “Data centers”: a la gent no li agrada els augments en les seves factures energètiques o els ja escassos recursos hídrics sent dirigits a refredar “Data centers”.

Sam Altman, el CEO d’OpenAI, ha vist com la seva residència ha sigut atacada repetides vegades. Un dels sospitosos fins i tot va fer un “manifest anti-IA”.

A les mans de la classe treballadora, la IA i el seu complement, la robòtica – el qual és molt desenvolupat a la Xina – tenen el potencial d’alliberar la humanitat de la feixuguesa del treball. És la base sobre la qual es pot construir una societat comunista. Però en les mans dels capitalistes, aquesta tecnologia amenaça en augmentar l’atur, i per aquells amb feina, major intensitat i jornades més llargues. Ja existeixen informes de treballadors havent de treballar més hores per culpa de la IA.

Això no és res nou. Ha passat cop rere l’altre. Marx va explicar aquest procés al Capital. Va escriure que les noves màquines, lluny de portar a un amillorament en les condicions laborals, porten a l’extensió de les jornades dels treballadors, els quals han de treballar més intensament per assegurar-se que els capitalistes tornin a rebre els seus diners invertits en les màquines. Llavors Meta està fent fora 8.000 treballadors i deixant altres 6.000 buits, per tranquil·litzar els inversors, preocupats pel cost de la inversió en IA.

Tot i les seves inversions massives, no n’és prou. Tret que trobin una forma d’augmentar radicalment l’eficiència d’aquests models, tenen grans dificultats de trobar suficient potència de computació per fer-los funcionar. Anthropic, per exemple, ha reclamat que OpenAI està acaparant tot el poder de processament, deixant molt poquet per que facin servir els seus propis models.

Per tal que la IA s’adopti massivament, requerirà molta més inversió. Comparat als anteriors booms d’inversió, aquest ha sigut relativament petit. Per exemple, el boom del ferrocarril als Estats Units i al Regne Unit han consumit al voltant del 8-10 per cent de l’economia d’aquests països. La IA en contrapartida, només consumeix 1-2 per cent de l’economia nord-americana i molt menys a altres llocs. Això és un patró. Les economies occidentals tenen bastant de diners per l’especulació – en accions, Bitcoin, etc. – però relativament molt poc per realment desenvolupar l’economia.

Mentrestant, amb una crisi de sobre producció dominant l’economia mundial, els capitalistes, no per primera vegada en la història, estan rascant el cap intentant trobar la resposta: “Si despatxo tots els meus treballadors, llavors qui em comprarà les coses?”

La veritat és que si la IA falla en assolir les seves promeses, causarà molts problemes; si succeeix, causarà encara més problemes. Aquests s’afegiran a la multitud de problemes que l’economia mundial s’enfronta: la guerra a l’Iran, els nivells de deute, proteccionisme, etc.