La patronal i el seu fals concepte d’“absentisme laboral”

Cada vegada s’escolta a parlar més fort als mitjans de comunicació de la burgesia el mal anomenat “absentisme laboral”. Aquesta batalla acarnissada que lluitem dia a dia la classe treballadora contra els nostres explotadors empresaris, amos del capital i els mitjans de producció, té tants anys com el mateix sistema capitalista. En l’últim període, que abasta grans esdeveniments com la pandèmia de la COVID-19 i les successives guerres interimperialistes pel domini dels recursos estratègics per a la producció i l’acumulació de capital, ha generat una intensificació en l’extracció de plusvàlua de la classe treballadora. Una de les eines que utilitza la burgesia per al seu comès és el concepte d’“absentisme laboral”.

Bàsicament, els empresaris diuen, d’una banda, que els treballadors “faltem” cada cop més a treballar, mentre que per l’altra apunten al sistema de sanitat pública que “facilita” baixes mèdiques.

Ara bé, què és el que no diuen en el seu discurs?

Per començar a explicar aquesta situació cal esmentar que és cert que la classe treballadora emmalalteix cada cop amb més freqüència, però cal partir d’un enfocament clar: Treballar en el sistema capitalista emmalalteix i mata.

Segons les dades recollides per Randstad, empresa de treball temporal (ETT), les incapacitats temporals, és a dir, no assistir a la feina per prescripció mèdica (d’aquí endavant, IT) equivalen al 5,5% de l’“absentisme” a l’estat espanyol, enfront del 7,1% d’“absentisme general”. El 5,5% correspon a 1.239.732 persones amb IT (prenent com a mostra un dia qualsevol del quart trimestre de 2025)¹. Aquesta dada és molt rellevant perquè demostra que el gruix del mal anomenat “absentisme laboral” correspon a treballadors i treballadores que s’han vist forçats a deixar percebre una part del seu sou per estar malalts. L’Estatut dels Treballadors i la majoria dels Convenis Col·lectius manen abonar a les persones en situació d’IT de la següent forma: del dia 1 al 3 no se’ls paga res, del 4 al 20 es percep el 60% de la base regulador, i a partir del 21, el 75%². Aquesta situació provoca, al contrari del que resa el discurs patronal, que molts treballadors es vegin obligats a anar a treballar inclús estant malalts per no veure minvats els seus ja reduïts sous. Si bé existeixen alguns Convenis Col·lectius que garanteixen que es pagui el 100% del sou en causar baixa per malaltia, aquests no són la majoria i és important remarcar que aquestes millores en les condicions han estat aconseguides a força de lluites sindicals organitzades de forma col·lectiva pels treballadors regulats sota aquests convenis.

La patronal és la principal responsable de les IT generades pels treballadors

És conegut que en l’afany d’augmentar els seus beneficis, els empresaris retallen el màxim possible els despeses de les seves empreses. I ràpidament conclouen que les primeres qüestions de les quals es pot prescindir és un correcte seguiment i actuació en la prevenció de riscos laborals (PRL). A aquesta situació li sumem que la institució encarregada d’investigar, controlar i sancionar aquests fets: Inspecció de Treball i Seguretat Social, és extremadament deficient, amb poc personal i saturats de treball. D’aquesta forma obtenim la barreja perfecta perquè treballar sigui una activitat d’alt risc.

El 2025, 620.386 persones van patir accidents treballant, registrats de forma adequada³. Lamentablement, el nombre d’accidents és molt superior, ja que moltes empreses no ho registren adequadament, o directament no registren aquests accidents, falsejant així les estadístiques. Aquesta situació vulnera els nostres drets com a treballadors, alhora que ens exposa a tota mena de riscos. En el millor dels casos, emmalaltim o tenim accidents lleus, mentre que en els pitjors, els accidents són d’alta gravetat o fins i tot es mor a la feina o causa d’ella.

En el conjunt de l’estat espanyol s’han produït almenys 735 morts laborals el 2025⁴, però els estudis dels sindicats clarifiquen que no són totes les morts causades per treballar, perquè una gran majoria no es comptabilitzaven correctament⁵. Un exemple d’aquesta lamentable i terrible situació és el cas dels quatre transportistes morts en un accident de trànsit a Fitero, Navarra. En cada camió anaven dos conductors, un home búlgar i una dona txeca per fer els relleus, obligant d’aquesta forma pràcticament a viure en el camió. En ser estrangers que viuen fora de la regió on va ocorrer l’accident, les quatre morts laborals no van ser comptabilitzades com a tals ⁶. A Euskal Herria es van poder constatar 84 morts laborals l’any 2025, però realment són moltes més perquè la forma en què es recullen les dades evita esmentar tots els morts com a morts provocades per la feina. Un exemple d’això són les morts oncològiques produïdes per l’amiant⁷. També hem d’esmentar que la població treballadora activa pateix a conseqüència de la pressió del ritme de treball, dels torns i de les condicions de risc, un al nivell d’estrès i d’ansietat. Els trastorns psicològics augmenten de forma accelerada, tot i que cada vegada queda més clar que estan lligats al model productiu basat en l’acumulació de capital, en el que s’entén al treballador com una màquina o engranatge descartable i fàcilment substituïble. No es tracten com a malaltia professional, excepte en els casos en què es provoca intencionadament i s’aconsegueix demostrar, cosa que és difícil d’aconseguir, com poden ser el “burnout” (síndrome de cremat) o el “mobbing” (acós moral). Aquests dos tipus de malalties professionals estan especificades per l’OMS, però a l’Estat espanyol necessiten ser provades per la persona que les pateix en instàncies judicials. Les xifres mostren un creixement molt significatiu dels trastorns mentals associats a la feina. Entre 2018 i 2024: les baixes per símptomes emocionals van augmentar prop d’un 490%. Els diagnòstics d’estrès greu van crèixer un 230%, els trastorns d’ansietat van pujar un 102%. ⁸

La patronal està intentant destruir la nostra sanitat pública, mentre intenta instaurar un model publicoprivat basat en la privatització dels beneficis i la socialització de les pèrdues

És habitual tenir una llarga llista d’espera en intervencions quirúrgiques programades, i una mitjana molt elevada d’espera als PAC (Punts d’Atenció Continuada).

Conforme a les últimes dades disponibles de les llistes d’espera en consultes del Sistema Nacional de Salut, s’estima que una mitjana del 56,3% dels pacients té una cita amb una demora superior a 70 dies. Actualment, el temps mitjà d’espera per pacient és de 101 dies. ⁹

El que no és tan evident com es degrada aquest servei indispensable que mantenim tots els contribuents; i, sobretot, qui en són els màxims responsables. Hi ha una dada que és impossible de conèixer i que és d’autèntica rellevància, això demostra que no és una dada que falti i ja està. Aquesta dada és ocultada expressament, i per això és necessària que hi hagi connivència entre Estat, comunitat autònoma, patronal i mútues. Es tracta de la resposta a la pregunta: Quants treballadors i treballadors que haurien de ser atesos per una mútua a causa de l’origen de la seva afecció, i fins i tot de l’accident, són derivats al nostre sistema sanitari públic?

Les mútues han de responsabilitzar-se dels accidents laborals, carregant amb els costos que ocasioni la intervenció per curar al treballador accidentat. A més, les mútues intervenen en incapacitats temporals comuns, és a dir, no ocasionades per accidents de treball. En ambdós casos, l’objectiu real de les mútues és tornar al treballador al seu lloc de treball l’abans possible ¹⁰. Això genera moltes altes mèdiques emeses amb un judici més centrat en els objectius de la patronal que en la salut del treballador. Alhora, el treballador torna a treballar sense estar curat i recau. Generalment, tots aquests casos són derivats a la sanitat pública.

Amb l’excusa que les mútues es fan càrrec d’una part important de les malalties traumatològiques es desfinança el sistema de Salut Pública, i això afecta des de la seva infraestructura, fins a equipaments mèdics, eines i professionals de la salut; degradant d’aquesta forma un pilar fonamental de la societat.

Les nostres reivindicacions

Contra aquesta situació, exigim:

• Nacionalitzar íntegrament el sistema de salut públic i posar-lo a funcionar sota control obrer
• El personal sanitari és l’únic autènticament capacitat per gestionar i brindar un servei sanitari de qualitat que cobreixi les necessitats de la classe treballadora de forma integral
• Expropiar sense indemnització a les grans empreses privades, com asseguradores, laboratoris, farmacèutiques, que es lucren a costa de soscavar la sanitat pública i com a conseqüència empitjoren les nostres condicions de vida

Per una sanitat pública i de qualitat!

Posar fi a la precarietat dels professionals sanitaris!

Prou de fer negocis amb la salut de la classe treballadora!

Lluita de classes contra la degradació de la sanitat pública i el soscavament dels nostres drets laborals

1. https://d2xlh7jfmz7hr5.cloudfront.net/wp-content/uploads/2026/03/randstad-research-infografia-absentismo-4T-2025.pdf?x52624
2. Estatut dels treballadors
3. https://www.uso.es/735-muertes-en-2025-la-siniestralidad-laboral-sigue-sin-freno-en-espana/
4. https://www.uso.es/735-muertes-en-2025-la-siniestralidad-laboral-sigue-sin-freno-en-espana/
5. InformedeSiniestralidadlaboralde2025EuskalHerria:LAB,ESK,STEILAS,EHNE-etxalde, HIRU.
6. https://www.noticiasdenavarra.com/sucesos/2025/03/05/cuatro-muertos-choque-frontal-camiones-fitero-9355446.html
7. InformedeSiniestralidadlaboralde2025EuskalHerria:LAB,ESK,STEILAS,EHNE-etxalde, HIRU.
8. https://www.insst.es/noticias-insst/los-trastornos-mentales-suponen-la-segunda-causa-de-baja-por-incapacidad-temporal-en-espana
9. https://www.fundacionidis.com/uploads/informes/Impacto_de_las_mutualidades_en_el_Sistema_Sanitario.pdf
10. https://www.comunistasrevolucionarios.org/el-gobierno-ugt-y-ccoo-y-la-patronal-dan-mas-poder-a-las-mutuas-privadas/