Llarga Marxa el 15 de juliol a l’Azad Kashmir: Tot el poder als comitès!

Publicat originalment a marxist.com

El moviment de masses dirigit pel Comitè d’Acció Awami (AAC) al Caixmir ocupat pel Pakistan ha arribat a un punt decisiu; la direcció anuncia que la Llarga Marxa recomençarà el 15 de juliol.

Per ara, hi ha unes 100.000 persones reunides en sis sentades diferents al voltant de la ciutat de Rawlakot, on hi ha una forta presència de forces de seguretat. Hi ha una aturada completa a l’Azad Kashmir, on no hi ha transport en funcionament i no hi ha ni botigues ni oficines obertes.

Les autoritats estatals han intentat per totes les maneres aixafar el moviment, però han fracassat en tots els intents. El 12 de juliol va haver-hi enfrontaments intensos al poble d’Arja en què dos joves van ser assassinats per forces de seguretat, mentre el matí de l’11 de juliol es va produir un enfrontament a la carretera de Shuajabad, unint les ciutats de Rawlakot i Bagh, en què almenys dos joves més van ser assassinats.

Tot i la brutalitat de les autoritats estatals, però, la moral de les masses és alta i estan llestos per a superar qualsevol obstacle. Les paraules de comiat d’una mare plorosa al seu fill mort al seu funeral ahir van ser: “enhorabona, fill meu, enhorabona”. Aquest és l’esperit de totes les mares al llarg de l’Azad Kashmir, que han mostrat més determinació i resolució que qualsevol, i que estan llestes per a sacrificar-ho tot per aquest moviment.

El 13 de juliol, estudiants d’escoles i universitats van sortir amb els uniformes posats en grans nombres, i van estendre la seva solidaritat amb el moviment. Tota la situació demostra que la Gran Marxa que començarà el 15 de juliol pot triomfar, i que la batalla per a prendre Rawlakot de les forces de seguretat pot ser guanyada per les masses, i que des d’allà es pot marxar amb èxit sobre la capital, Muzaffarabad. Com la direcció ja ha afirmat, però, les demandes del moviment no romandran restringides a la seva Carta de Demandes, sinó que aniran més enllà.

En aquesta situació, els companys de la RCP al Kashmir estan llençant un programa segons el qual tot el poder hauria de ser reclamat per als comitès, que sobre els fets ja tenen el poder, si bé encara no ho han anunciat. El camarada Umer Riaz de la RCP, en el seu discurs el 9 de juliol, va llençar el mateix programa, i ha cridat l’AAC a declarar-se a si mateix com al govern de l’Azad Kashmir.

La RCP avui ha publicat el text del fulletó que reproduïm a continuació, i que està circulant per tot el moviment, rebent una immensa resposta per part de les masses. Ha despertat un debat entusiasmat, amb la majoria de les capes estant-hi d’acord.

Tot el poder als comitès! Endavant cap a la victòria!

Llarga Marxa del 15 de juliol a l’Azad Kashmir: Tot el poder als comitès

1.

Durant els últims 3 anys, el moviment de masses al Kashmir ha passat per diferents etapes, esdevenint tan poderós que el Comitè d’Acció Awami ha emergit gradualment com a centre de poder paral·lel a l’estructura governamental de l’estat. Durant un període considerable, aquests dos centres de poder; el Comitè d’Acció Awami d’un cantó, i el govern i l’estat de l’altre, han coexistit, fent inevitable un enfrontament decisiu entre els dos. La repressió estatal que va començar el 5 de juny va marcar l’inici d’aquesta lluita clau, que ara s’apropa ràpidament a la seva darrera etapa. Només reconeixent aquesta realitat i entenent el seu significant que la següent fase del moviment i la seva estratègia es poden formular sobre una base correcta.

Aquest conflicte entre dos centres de poder en competència diferencia la fase actual del moviment de totes les anteriors. Significa que, d’una banda, el Comitè i el moviment, i de l’altra, la classe dominant i l’estat, lluiten per la seva supervivència. El resultat inevitable serà la victòria d’un bàndol i la derrota de l’altre. Fins i tot si alguna mena de compromís fos possible en aquesta etapa, tan sols posposaria l’enfrontament decisiu en alguns mesos. Aviat ressorgiria amb encara més intensitat, imposant al Comitè i al moviment la tasca inevitable de lluitar a través d’encara més grans sacrificis per a assolir la victòria final.

2.

Al llarg d’aquests tres anys de lluita, la gent treballadora del Kashmir han estat l’autèntica força motriu del moviment. A cada etapa, han derrotat la repressió estatal a través de la seva força col·lectiva, determinació revolucionària i coratge. Organitzats a través dels comitès d’Acció Awami, la classe obrera no tan sols ha proveït al moviment de la seva inèrcia sinó que també ha regulat el funcionament de la societat segons els requisits de les vagues i tancaments. A través d’aquest procés, han demostrat repetidament, especialment durant l’últim mes, que és el poble en si l’autèntica força que manté a la societat en marxa.

A la crida del Comitè, han aturat la societat al complet, mentre a l’hora mantenint un flux vital essencial a través de solidaritat col·lectiva i cooperació mútua, tot i les restriccions brutals dels governants. Organitzant la societat a través dels seus comitès segons les necessitats del moviment, la classe treballadora ha demostrat que aquests comitès poden servir com a institucions clau per a una societat futura organitzada entorn dels interessos col·lectius i el benestar del poble.

3.

A causa d’aquestes circumstàncies, ha esdevingut necessari per al moviment avançar a través de la llarga marxa, amb la possibilitat molt real d’un enfrontament encara més ferotge amb les forces armades de l’estat. Com a resultat, la direcció del moviment ha d’assegurar que com major la lluita i els sacrificis requerits, majors siguin els objectius que el moviment es posi al davant.

El darrer any, després del sacrifici de més de mitja dotzena de vides, la Carta de Demandes va ser acceptada. Ara, havent sacrificat dotzenes de vides més durant l’últim mes, merament per a assegurar la implementació de la mateixa Carta, a través d’un acord que en última instància pot resultar ser un engany, contradiria l’immens suport popular i la força darrera el moviment. Així doncs, el Comitè ha de plantejar un programa audaç que reflecteixi el suport aclaparador de més del 90% del poble kashmiri.

4.

El poble del Kashmir ha rebutjat per complet l’administració de les elits, i ha derrotat les forces armades repressives portades des del Pakistan per a protegir aquesta administració. Un cop que la Llarga Marxa trenqui el setge de Rawlakot i avanci, el balanç del poder girarà decisivament en favor del moviment i el Comitè. Arribats a aquest punt, el poder passarà de les mans dels governants a les mans del Comitè; tot i que, en realitat, el Comitè i el moviment ja constitueixen l’autèntic centre de poder.

El Comitè, per tant, tan sols hauria de declarar formalment l’autoritat que a efectes pràctics ja ha guanyat. Anunciaria que, amb el suport de més del 90% del poble kashmiri, s’ha instaurat l’Awami Inqalabi Government (Govern Revolucionari del Poble). Posaria tots els recursos sota propietat col·lectiva, aboliria tots els privilegis gaudits per les elits governants i assegurar feina, educació gratuïta, sanitat gratuïta, i totes les altres necessitats bàsiques de la gent.

Per a assolir això, els comitès haurien de prendre la direcció de tots els assumptes administratius en tots els districtes i establir formalment l’estructura governamental Awami (del poble), que ja existeix en la forma d’aquests comitès.

Alhora, el Govern Revolucionari, apel·laria als treballadors del Pakistan, declarant que aquesta lluita no és tan sols pels drets de la gent del Kashmir sinó també pels drets dels treballadors i pobres pakistanesos. Els cridaria a reconèixer la nostra lluita com a una i mateixa, instant-los a avançar a través del Pakistan en la lluita contra les injustícies del sistema, amb l’assegurança que junts, espatlla amb espatlla, assolirem la victòria.

5.

Cridar a l’eliminació del govern actual només per substituir-lo amb un govern ínterim format per la mateixa elit suposa demanar al poble, després de la seva lluita immortal, que se sotmetin de nou a una altra facció de la mateixa classe governant. Així doncs, el Comitè ha de posar la seva confiança en el poder del poble, sense vacil·lació ni incertesa. Ha de declarar l’establiment del Govern Awami Inqalabi, basat en el dret a la propietat i el dret a l’autogovern.

L’establiment d’un Govern Awami Inqalabi al Kashmir, junt amb la garantia dels serveis bàsics gratuïts per a tothom, podria esdevenir un far d’esperança per als treballadors al llarg de tot el Pakistan i la regió en conjunt. Podria encendre moviments revolucionaris per la regió, inspirant treballadors a tot arreu a seguir l’exemple del poble Kashmiri i començar una lluita revolucionària per portar aquest sistema opressiu a la seva fi d’una vegada per totes.

D’aquesta forma, la victòria del poble del Kashmir podria convertir-se en una fita important en el camí cap a la Federació Socialista del Subcontinent Indi.

Marxeu endavant, units, en el camí a la victòria!

 

Amb saluts revolucionaris,

Inqalabi Communist Party

13 de juliol del 2026

 

Cridem els treballadors del món a recolzar-nos en aquesta lluita, tant com pugueu. Aquesta és la lluita de tots els treballadors arreu del món i la seva victòria és la victòria de la classe obrera del món en la seva lluita contra el sanguinari sistema capitalista.

Proletaris del món, uniu-vos!