A baix la guerra contra l’Iran! A baix l’imperialisme nord-americà!

“ARA ÉS EL MOMENT DE LA PAU”, va escriure el president nord-americà Donald Trump a la xarxa social Truth dissabte passat. El mateix dia, els Estats Units va dur a terme el seu major atac militar contra l’Iran en la història moderna. Trump va rebre el suport dels líders europeus, inclòs el seu servent obedient a Downing Street (Starmer); tots a l’uníson han estat demanant a l’Iran que mostri “restricció”, que busqui una “desescalada” i que torni a la taula de negociacions.

Bertolt Brecht va dir una vegada que “quan els líders parlen de pau, la gent comuna sap que la guerra està arribant.” Es referia a la propaganda de guerra acuradament elaborada que s’utilitza al començament de cada guerra. El seu propòsit és justificar la guerra als ulls de les masses com a justa, defensiva i lliurada en interès de la nació en conjunt, quan en realitat és una guerra criminal lliurada en interès de la classe dominant, per la qual es demanarà als més pobres que paguin el preu més alt.

Presentar tot acte agressiu com a defensiu és un mètode que ha estat refinat al llarg de la història de la lluita de classes. Tanmateix, la crua i descarada arrogància amb la qual s’ha presentat la guerra actual contra l’Iran és sorprenent. El vell Brecht hauria reaccionat amb incredulitat. Si els fets no són clars per a tothom, deixem les coses clares.

La guerra d’Israel contra l’Iran va ser un assalt militar monstruós i no provocat, i l’ordre de Trump perquè els Estats Units s’hi involucri és una aposta temerària que amenaça conseqüències desastroses per a la gent de la regió i el món sencer.

L’Iran no suposava cap amenaça militar per a Israel o els Estats Units. El programa nuclear de l’Iran estava, segons la mateixa CIA, almenys a tres anys d’estar en condicions de construir una bomba nuclear. A més, el règim iranià mai va indicar que realment tenia la intenció de construir una bomba nuclear. Al contrari, va plantejar que preferiria negociar un acord per acabar amb les sancions occidentals a canvi de limitar el seu programa nuclear a ús civil. De fet, aquest va ser tot el contingut de l’acord nuclear entre els Estats Units i l’Iran que Trump va destruir el 2018.

Les apel·lacions occidentals a les negociacions, per tant, xoquen amb els fets: l’Iran no necessita “tornar” a la taula de negociació perquè mai la va deixar. Va ser Netanyahu qui va decidir torpedinar les negociacions, i el “president de la pau” dels Estats Units va seguir el seu exemple. En fer-ho, l’imperialisme estatunidenc i israelià han tornat a augmentar les tensions enmig de la ja tibant estabilitat de la regió.

En els últims dos anys, Israel ha atacat Gaza, Cisjordània, Líban, Síria i Iemen, destruint les vides de milions de persones en el procés. Ha amenaçat de deslligar tot el poder de la seva màquina militar a qualsevol que s’atreveixi a oposar-se. Netanyahu ha rebut tot el suport material i polític dels Estats Units i d’Occident en conjunt, que té la seva pròpia història d’intervenció sagnant a l’Orient Mitjà: a l’Iraq, l’Afganistan, Síria, Líbia i el Iemen.

Ha deixat un rastre de mort i destrucció. Nacions orgulloses amb cultures riques han estat arrossegades a la barbàrie més humiliant. Cap força ha destruït mai tantes vides com l’imperialisme nord-americà.

I, no obstant això, és l’Iran qui és atacat per ser “un factor desestabilitzador”. El veritable crim que el règim iranià ha comès contra els Estats Units i Israel és haver construït la capacitat per a fer front a les seves maquinacions capritxoses i egoistes.

Després d’haver construït una base militar i política significativa, l’Iran demana ara que se li permeti seure a taula com a potència reconeguda a Pròxim Orient. Però els Estats Units i Israel no volen compartir el seu pastís amb ningú. Aquesta és la situació real.

Democràcia

S’ha parlat molt en la premsa occidental en els últims dies sobre la falta de democràcia a l’Iran. Flanquejat pels seus partidaris occidentals, Netanyahu ha estat demanant al poble de l’Iran que aprofiti la seva “llibertat” del “malèfic i repressiu règim.”

Però abans de res hem de preguntar-nos amb quin mandat estan operant Netanyahu, Trump i els seus lacais europeus. Netanyahu és odiat per gran part de la població d’Israel. El seu govern ha passat de crisi en crisi. Fa només dues setmanes estava a la vora del col·lapse. És un fet conegut públicament a Israel que Netanyahu ha estat anant de guerra en guerra essencialment per fer xantatge a la població israeliana i així mantenir-se en el poder. El seu èxit culminant ha estat lligar l’imperialisme estatunidenc en una guerra contra l’Iran, objectiu que ha estat perseguint des del 7 d’octubre de 2023.

Trump va prendre l’esquer de Netanyahu tot i haver guanyat les eleccions sota un programa d’acabar amb les guerres, en particular les de l’Orient Mitjà. El 60% del poble nord-americà s’oposa a l’atac dels Estats Units a l’Iran. Només un 16% hi està a favor! Trump està recollint el mantell deixat per Biden.

Les accions irresponsables d’aquestes persones, recolzades pels règims europeus, estan amenaçant ara una devastadora conflagració regional que potencialment podria empènyer l’economia mundial cap a una recessió, tot això a un cost terrible per a milions de persones. On són els seus drets?

No obstant això, aquestes mateixes dames i cavallers estan intentant alliçonar al poble iranià sobre la democràcia… a punta de pistola! El poble iranià només ha de mirar a l’Iraq, l’Afganistan i Líbia per a veure on acabarà aquest tipus de «democràcia».

Els objectius reals de la guerra

El veritable objectiu d’aquesta guerra no és l’estabilitat, la pau, la democràcia o la destrucció d’armes nuclears. Es tracta del fet que la classe dominant israeliana, i dels seus partidaris occidentals, es reserven el dret indiscutible a fer el que desitgen a la regió: intimidar, bombardejar i envair a qualsevol, en qualsevol lloc, en qualsevol moment, sense trobar cap resistència.

Alineant-se darrere d’Israel, l’imperialisme nord-americà ha tornat a revelar la seva naturalesa com la força més brutal, assassina i desestabilitzadora del món. És una font de reacció que escup el seu verí infecciós en tots els racons del planeta. Com a tal, és el principal enemic de la classe obrera mundial. L’alliberament dels treballadors i pobres iranians és tasca dels treballadors iranians i dels mateixos pobres. L’imperialisme occidental és incapaç de fer-ho. Al contrari, el seu alliberament només assolir-se en paral·lel a la lluita contra l’imperialisme nord-americà.

Els imperialistes, que han estat violant i saquejant Orient Mitjà durant dècades, són els mateixos que exploten i oprimeixen als treballadors d’Occident. Ara ens diuen que l’Iran representa l’amenaça més gran per al nostre benestar i la nostra seguretat. Però són ells qui tenen molta més sang a les mans que qualsevol altre règim del món. En altres paraules: el principal enemic és a casa, i la lluita per l’alliberament de les nacions oprimides és la mateixa que la lluita contra la classe capitalista a Occident.

A baix la guerra contra l’Iran!

A baix l’imperialisme dels Estats Units!

Treballadors del món, uniu-vos!