Apagada massiva a la Península Ibèrica: caos, ordre i viceversa

Des d’abans d’ahir al migdia, i en algunes zones fins ben entrada la nit, Red Eléctrica de España (REE) va patir una caiguda sense precedents que va deixar sense llum tot l’Estat espanyol, els seus veïns Portugal i Andorra, i parts del sud de França. Després d’aquest dilluns atípic, la jornada de dimarts va arrencar amb relativa “normalitat”, amb el 99% del subministrament elèctric recuperat i la jornada laboral en marxa, però restant aturades encara algunes comunicacions.

Dilluns 28 d’abril cap a les 12.30 hores, durant cinc segons, es van perdre de cop 15 gigawatts (GW) de generació elèctrica, equivalent al 60% del consum d’electricitat en aquell moment. El sistema es va desplomar durant hores. Moltes persones es van quedar atrapades en ascensors, trens, metros, aeroports, etc. i vam quedar-nos sense telecomunicacions, sense electrodomèstics, sense transport públic (excepte busos) i sense semàfors pel carrer. No va regnar el caos, com pensaria la classe dominant, ans al contrari, l’ordre i l’autoorganització dels treballadors i veïns. Precisament, igual que a la natura, també a la societat l’ordre sorgeix espontàniament del caos en un moment donat.

Potser el caos resideix, en tot cas, en un sistema que necessita mesures radicals en matèria d’energia i medi ambient, però que xoca constantment amb limitacions i contradiccions inherents al seu propi funcionament, governat per la propietat privada dels mitjans de producció, l’absència d’una producció planificada democràticament i racional i, per tant, l’anarquia i el malbaratament. Tothom es pregunta què ha pogut causar aquesta apagada històrica. Ara com ara, diuen “no descartar cap hipòtesi”, encara que alguns experts ja estan parlant d’una possible sobrecapacitat del sistema i de la manca d’equips que contrarestin la inestabilitat de les energies renovables, combinat amb una sèrie de factors que van precipitar la caiguda.

Les renovables sota el capitalisme

Les energies renovables han rebut un fort impuls a nivell estatal en els darrers anys, arribant a superar el 50% de la combinació de les diferents energies utilitzades per produir electricitat el 2024; és a dir, de totes les fonts energètiques de què depèn l’Estat espanyol (gas, nuclear, tèrmica…), s’està girant cada cop més cap a energies com la solar, eòlica, hidràulica i de biomassa. No hem d’oblidar que la Unió Europea està afectada per la seva exdependència al gas rus, que ha encarit l’electricitat a tot el continent, i busca certa independència energètica mitjançant les renovables i, suposadament, per combatre el canvi climàtic. Com a conseqüència, ens enfrontem als avantatges d’aquests canvis, però també als desavantatges si no va acompanyat de les inversions necessàries.

Tot i la necessitat urgent d’energies netes no contaminants (encara que impossibles d’aplicar al 100% sota el capitalisme expoliador), el seu augment té implicacions a les xarxes elèctriques tradicionals, que es van construir sobre la base de generadors síncrons, aptes per a energies com el gas, que flueixen de manera estable. En canvi, les energies renovables no síncrones (solar, eòlica, hidràulica) no ofereixen la inèrcia necessària, són més inestables, depenent de la major o menor intensitat de la font que les produeixen (sol, vent, cabal dels rius, etc.) la qual cosa pot provocar anomalies de freqüència i tensió, sobrecàrregues, i desajustos entre l’oferta i la demanda, que han d’estar equilibrades en tot moment. En cas d’excés (sobrecapacitat), calen solucions adequades per emmagatzemar aquesta energia i no desaprofitar-la, si no ho fan, els operadors de la xarxa es poden veure obligats a reduir dràsticament la producció d’energia, cosa que es coneix com a “curtailment”. Algunes fonts afirmen que en el moment de l’apagada les energies renovables representaven al voltant del 70% del total, suposadament provocat per un moment “d’altes temperatures i vents forts”, fet que explicaria la baixa inèrcia que va desencadenar la caiguda. Per part seva, el 9 d’abril passat, REE descartava rotundament la possibilitat d’una apagada. Què va passar llavors?

Govern vs Red Eléctrica

Sánchez ha començat a apuntar a les “responsabilitats dels operadors privats”, sense acusar ningú explícitament, però deixant clar que es formarà una comissió d’investigació per formar la seva pròpia versió dels fets (més enllà de l’empresa “pública” de Red Eléctrica) i que la Comissió Europea formarà un informe independent els propers mesos. A més, ha descartat que les renovables siguin la causa del problema, i encara menys que les nuclears siguin la solució. Sobretot, ha repetit que això “no pot tornar a passar mai”.

Passada la pilota a Red Eléctrica, cal destacar que la suposada empresa pública, tècnicament, és privada. El 20% de les seves accions les estan en mans de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), però el 80% restant és de cotització lliure als mercats internacionals. A més, la presidenta Beatriz Corredor rep una retribució anual ni més ni menys de 546.000 euros anuals.

Però el debat va més enllà de “renovables sí, no renovables”, o “públic vs privat”. Com a comunistes, hem d’assenyalar el paper de la classe dominant al sector energètic, igual que en qualsevol altre. Antonio Turiel, expert en Energia del CSIC, afirma que “El problema fonamental no és tant la caiguda com la inestabilitat de la xarxa (…). La raó és que s’ha integrat molta energia renovable sense els receptius sistemes d’estabilització que s’haurien d’haver col·locat i que a més per normativa ara és obligatori col·locar” (èmfasi nostre). El que és barat surt car. Ell ho deixa molt clar: “…això es compensa si poses una sèrie d’aparells que òbviament són cars i que serveixen per a aquestes ocasions, perquè això pugui funcionar així. Com que això no s’ha fet, en un moment donat, la major part de l’electricitat d’Espanya s’estava subministrant amb fotovoltaica, que és una mica inflexible i no se’n va saber adaptar i llavors, què va passar? Que van començar a caure uns sistemes i es va produir una caiguda en cascada”.

Aquí el tenim: el problema no és que les renovables hagin augmentat la seva quota de participació en la producció d’energia, sinó que no va acompanyat de les inversions necessàries per part de l’oligopoli elèctric (ENDESA, Iberdrola, Naturgy, etc.) perquè funcioni de la manera més segura i eficient possible, perquè no volen sacrificar ni un cèntim dels seus súper beneficis. Més encara, l’oligopoli elèctric exerceix una pressió enorme contra el tancament de les centrals nuclears per una raó molt concreta: després de dècades de funcionament ja n’han amortitzat el cost fa temps i ara ofereixen beneficis gairebé sense cap cost. Per descomptat, per als capitalistes aquests beneficis estan per davant dels riscos i accidents que puguin provocar unes instal·lacions nuclears cada cop més envellides.

Per la nacionalització del sector energètic

Pot ser que les investigacions futures revelin les causes cientificotècniques exactes de l’apagada, però els sindicats haurien de formar la seva pròpia comissió d’investigació basant-se en els treballadors de REE i de les companyies elèctriques. En tot cas, és clar que la classe dominant intentarà amagar la responsabilitat real del que ha passat. Cap polític ni empresari no busca millorar realment les infraestructures elèctriques i la seva eficiència pel bé de la societat, ni fomentar les renovables per combatre d’arrel la crisi climàtica. Cap d’aquestes tasques no es complirà sota el sistema capitalista, caòtic i estalviador. El que va passar ahir deixa clar que, tot i ser una fallada “excepcional”, la ineficiència i la privatització creixent dels sectors clau són la norma.

És fonamental que sectors tan importants com l’energia, que mobilitzen o paralitzen països sencers, siguin nacionalitzats sense indemnització sota control obrer. Serveis essencials per a la societat no poden servir de font de lucre per a un grapat de rics, han d’estar sota el control de la classe obrera i de les nostres famílies. Els joves i els treballadors van demostrar al llarg de la jornada d’ahir la seva gran capacitat per organitzar-se, coordinar-se i suplir les funcions que calguessin durant l’apagada. Sabem que ni una roda gira, ni un telèfon sona, ni una bombeta brilla sense l’amable permís de la classe treballadora, que posa en marxa el món. Només quan la classe obrera prengui a les mans els mitjans de producció i planifiqui harmònicament les palanques fonamentals de l’economia, podrem aprofitar tots els avenços tècnics (existents i en potència) per assegurar un món on cap llar es quedi sense llum i on la crisi climàtica i energètica sigui un problema passat resolt.

Per la nacionalització del sector energètic sota control obrer!

Uneix-te als comunistes per lluitar contra el capitalisme!