Cadis: Els treballadors del metall responen a la traïció d’UGT mantenint la lluita

Mentre la direcció d’UGT, sindicat alineat al PSOE, corroborava la signatura d’un preacord amb la patronal del sector metal·lúrgic gadità, i els dirigents de CCOO, si bé no han signat, continuen cridant a la desmobilització, el proletariat conscienciat es negava en rotund a participar en aquesta farsa d’acord.

La Vaga Indefinida continua vigent i així s’ha ratificat per milers de treballadors en les assemblees del 24 de juny responent a la crida de CTM i CGT.

En aquest moment es viu la càrrega més gran de treball dels últims anys, una circumstància que hauria d’aprofitar-se precisament per a aconseguir un conveni més substancial.

La signatura d’aquest preacord per part d’UGT és un insult per al conjunt dels treballadors del metall i deixa a les clares la seva actitud submisa i pro patronal, a més de contradir-se amb algunes de les seves pròpies reivindicacions inicials, quan proposen “acabar amb la bretxa salarial”.

La majoria dels punts acordats són superflus i els que veritablement impacten en el futur dels treballadors, a penes milloren o fins i tot empitjoren l’anterior conveni.

Gairebé no es modifica la regularització del contracte del fix discontinu; es cobrarà el plus tòxic/penós, amb un augment gradual fins a arribar al seu valor exigit, però… l’any 2032!; conveni fins a 2032 sense revisions estructurals; s’inclou un nou article pel qual l’empresa podria contractar en la categoria de tècnics a treballadors de fins no més de 25 anys per un salari equivalent al 75% del qual marca el conveni. Així mateix ocorreria amb l’oficial de tercera… volen lligar de peus i mans al proletariat durant gairebé una dècada. Tot això no és més que un retrocés històric del conveni.

Les exigències es mantenen, tan fermes com la voluntat dels obrers metal·lúrgics gaditans: transparència i documentació clara i desenvolupada amb l’abast del preacord; compromisos ferms d’aplicació i vigilància del conveni; consulta real i vinculant a les plantilles; fi immediata a les desigualtats salarials i contractuals en els treballs.

No obstant això, el col·laboracionisme de la direcció sindical d’UGT, igual que la de CCOO, amb la burgesia no és res nou. Tots dos actuen històricament i voluntàriament com el fre de les aspiracions dels treballadors, tant en l’actual conjuntura, com en la seva dimensió històrica, reduint la lluita de classes a la submissió del proletariat als interessos dels capitalistes, portant a l’escorxador als treballadors amb el parany de la concertació i amb unes eleccions sindicals que amputen el desenvolupament del veritable moviment sindical. Una connivència tòxica amb els capitalistes que anul·la la participació assembleària dels obrers.

Què fan el govern progressista i els seus socis davant aquesta situació? El mateix que fan tots els governs burgesos i capitalistes: càrregues policials ordenades per Marlaska que deixen un balanç de sis detinguts (inclòs un menor d’edat), un veí de 79 anys ferit per l’impacte de “pilota de goma” i una vianant amb una bretxa al cap. Aquesta és la resposta més reaccionària que es pot esperar d’un govern que s’autodenomina d’esquerres, recorda al govern del Senyor X, en els 80, que no dubtava a enviar a les FSE per a sufocar les protestes del proletariat espanyol sense que se li arrugués la seva “jaqueta de pana”. Precisament avui, un dels seus companys de partit repeteix les mateixes accions, secundat a més per a socis suposadament progres, fins i tot alguna ministra excomunista.

Però res d’això acoquina als treballadors que es reuneixen cada matí per a organitzar democràticament la lluita, organitzant piquets i demostrant amb la seva força que no estan disposats a recollir les engrunes que reparteix la patronal i els venuts. La dignitat i reconeixement professional col·lectiu no es negocien i no pararem fins a aconseguir un conveni just per a tots i totes. Com a petita anècdota, i perquè es noti el nivell de consciència dels camarades del metall de Cadis, afegir que van expulsar de la manifestació als reaccionaris de Frente Obrero.

Davant les mentides de l’empresa, exigim que s’obrin els llibres de comptabilitat als qui produeixen la riquesa, i nacionalitzar sense indemnització tota empresa per tancament o que acomiadi treballadors. Des de la OCR fem una crida als treballadors d’altres sectors, estudiants, pensionistes, aturats, a tota la societat perquè se solidaritzin amb aquesta lluita, que és la mateixa lluita de tots els explotats del món, la lluita de classes. L’única lluita que enderrocarà d’una vegada per sempre al capital. Seguirem molt atents a la lluita dels nostres camarades gaditans. Ni un pas enrere!