Cas d’assetjament sexual al Liceu: la dona lliure de l’home, els dos lliures del capital!

Dilluns 16 de juny, una notícia va inundar les xarxes socials: el cas d’assetjament sexual per part d’un professor a una alumna de divuit anys, al Liceu de Barcelona.

Segons El Periódico, aquest professor, de nom Sergi Vicente, ja havia tingut més d’una desena de peticions de canvi de mestre en la seva carrera al Liceu. La situació havia esdevingut normal i ordinària. Aquest professor aprofitava la seva posició per actuar impunement amb les seves alumnes, tocant físicament i assetjant psicològicament.

Fa un any i mig, una de les víctimes va denunciar al professor en qüestió, però el Conservatori no va obrir cap investigació. La directora del centre va ignorar la situació —va contestar a l’alumna: «jo ja li dic a S. que em toqui a mi»—, i ara molts alumnes la declaren correctament com a responsable directa. Cal destacar que el Liceu té un protocol per fer front a situacions així, però, com veiem, no ha servit per protegir la víctima o evitar més casos.

La direcció del Liceu només s’ha mogut una vegada s’ha fet públic l’assetjament i els estudiants s’han organitzat per lluitar, apartant “cautelarment” a Vicente. Ha estat la Federación Nacional de Estudiantes de Música (FNES Música) qui ha fet una crida a la protesta, apel·lant a concentrar-se davant de cada centre d’estudi. Creiem que això és molt encertat. Els protocols i altres mesures per fer front a l’opressió de la dona, en els millors dels casos, actuen com una tireta davant del problema; en la majoria, no serveixen de res. Encara més, aquest cas demostra un cop més com la qüestió no gira al voltant de la identitat, sinó de la posició social: la directora del Liceu és una dona, que ha estat al capdavant del Liceu durant 36 anys!

El problema de l’opressió de la dona, i de l’assetjament i violència contra ella, és el producte inherent de la societat en què vivim. El sistema capitalista està dividit en classes, entre els que exploten i oprimeixen i els explotats i oprimits. És d’aquesta divisió de la societat en classes on històricament sorgeix l’opressió, començant per l’opressió de l’home sobre la dona. És això el que explica que la directora no mogués ni un dit contra el professor davant un fet que era conegut i notori per tothom, perquè està al capdavant d’una institució capitalista, que té com a objectiu generar beneficis; que el futbolista Dani Alves fos absolt al final per un tribunal compost per 4 jutges dels quals 3 eren dones, perquè aquest és un multimilonari famós; que els violadors de la Manada no hagin sigut castigats perquè l’aparell de l’estat és el principal baluart de l’opressió de la dona, i un llarg etcètera.

De tot això se’n deriva, i com han demostrat els fets en aquest cas concret, que només podem confiar en les nostres pròpies forces: organitzar-nos i lluitar contra l’opressió de la dona desconfiant en la burocràcia del Liceu i en tot l’Estat burgès; lluitant per la seva destrucció.

En aquest sentit, la FNES ha emès un comunicat demanant que es «prenguin les mesures preventives més severes en el seu protocol permeses per la legislació vigent». Creiem que cal anar més enllà i exigir una comissió amb la participació activa dels estudiants per investigar, denunciar i mobilitzar els estudiants contra casos d’assetjament i violència contra la dona. Però, també, cal que hi participin els professors que estan del cantó dels estudiants contra els assetjadors. Igualment, és necessària la creació d’òrgans democràtics d’estudiants per garantir una major participació d’aquests en el control dels professors, els protocols i els judicis de casos d’agressions; i l’apel·lació a la solidaritat d’altres centres d’estudi és totalment correcte, però s’ha d’estendre a altres institucions, com ara culturals, on hi ha hagut també casos greus d’assetjament i violència contra la dona, com ara a l’Institut del Teatre.

Vinculat a tot això, cal explicar que la lluita per eliminar els abusos i violència masclista d’una vegada per totes està lligada indissolublement a la lluita general contra el sistema que el perpetra: el capitalisme. Per acabar amb l’opressió de la dona, és necessari acabar amb el capitalisme!