Socialisme: utòpic i científic – guia de lectura

Presentem a continuació una guia de lectura per “Socialisme: utòpic i científic” de Friedrich Engels, la qual pot ajudar al lector a digerir moltes de les idees clau d’aquest text únic. L’estudi de les qüestions que es presenten al final de cada capítol poden servir per estimular el debat en els grups de lectura.

 

Aquest fulletó, produït per primer cop en francès el 1880, és de fet una compilació de tres capítols de l’Anti-Dühring d’Engels, un polèmic treball produït, no només per combatre les «noves» teories socialistes d’Eugen Dühring sinó també, més important inclús, «una enquesta enciclopèdica de la nostra concepció dels problemes filosòfics, natural-científics i històrics» en les mateixes paraules d’Engels.

Del socialisme utòpic al socialisme científic condensa algunes de les idees clau del llibre d’Engels en un fulletó concís i molt accessible, que continua sent avui dia un dels millors i més populars resums de les idees marxistes mai produïts. En tres capítols ràpids, Engels aborda primer el desenvolupament del pensament socialista premarxista, després la filosofia dialèctica, que és central en el mètode marxista, i finalment el materialisme històric, l’aplicació del pensament marxista a l’evolució de la societat humana: la font de les conclusions revolucionàries de Marx i Engels.

 

Primer capítol

El primer capítol del pamflet d’Engels està dedicat als grans socialistes «utòpics» de finals del segle XVIII i principis del XIX: els avantpassats del socialisme «científic» de Marx i Engels.

Proporcionant una breu història del pensament socialista des de l’època inicial de la modernitat en endavant, Engels traça la història dels moviments racionalista, democràtic i comunista de l’època, no simplement com una batalla d’idees, sinó més aviat expressions teòriques del sorgiment i conflicte de les noves classes emergents de la societat. Utilitzant el mateix mètode, Engels després torna als primers brots ideològics de la nounada classe obrera a la Gran Bretanya i França: els «tres grans utòpics» Saint-Simon, Jean Baptiste Fourier i Robert Owen. Analitzant breument cada una de les seves teories, Engels no només demostra els errors i limitacions fatals dels seus «sistemes socials» ideals, sinó que també els situa en el seu context històric, d’una lluita de classes (entre la burgesia i el proletariat) que just acaba de néixer i, per aquest motiu, continuava estant «verda» en la seva forma i expressió. Això es pot veure en com els utòpics intenten evitar parlar de classe obrera en favor de «treballadors» o «poble» en general.

Tot i això, Engels no menysprea en absolut les grans contribucions intel·lectuals i polítiques fetes per aquests individus. Engels reserva les seves crítiques més agudes per aquells «filisteus» que «es vanaglorien de la superioritat del seu propi pensament vast» sobre els «grans pensaments» dels pensadors utòpics. Per Engels, les seves teories defectuoses tenien parts correctes, i gran part l’heretaren més tard Marx i ell mateix.

En última instància, a partir del seu tractament dels primers socialistes i dels utòpics, Engels també posa al marxisme en el seu propi context com el resultat tant dels productes teòrics dels primers socialistes, com del proletariat modern en el seu ple desenvolupament material.

 

Preguntes i suggerències d’estudi

 

1. En quin sentit “el món girava sobre el cap” pels filòsofs del segle XVIII?
2. Què vol dir Engels quan escriu que “els grans pensadors del segle XVIII, com tots els seus predecessors, no podien trencar les fronteres que la seva pròpia època els traçava”?
3. Per què les institucions fundades pel “triomf de la raó van resultar ser unes tristes i decebedores caricatures”?
4. Què uneix als “tres grans utopistes”?
5. Com és que la “indústria moderna” fa la revolució necessària?
6. Per què “aquests nous sistemes socials naixien condemnats a moure’s en el regne de la utopia”?
7. En quin sentit és la política “la ciència de la producció”?
8. En quin sentit va ser la concepció de la història de Fourier dialèctica?
9. Quines similituds podem veure entre la filosofia d’Owen i la de Marx?
10. Quines van ser les limitacions del comunisme d’Owen?

 

Segon capítol

El segon capítol del fulletó d’Engels se centra en com la història de la filosofia va culminar amb Hegel, començant des dels antics filòsofs grecs i la seva dialèctica menys desenvolupada, fins a arribar a la metafísica i una forma de dialèctica hegeliana.

Engels combat els errors dels metafísics. Un assumpte apressant que assenyala Engels és la incapacitat d’entendre la contradicció. Engels explica que «els dos pols de l’antítesi són tant inseparables com antitètics l’un de l’altre». Això és un punt dialèctic clau que es tracta en aquest capítol. El que porta a la realitat concreta explicant que la naturalesa és la prova d’aquest fenomen.

Engels parla molt bé de Hegel i la seva brillantor en l’alliberació de la història de la metafísica. Tot i això, Engels també estableix els errors de Hegel, atès al seu idealisme, el seu coneixement limitat i el seu lloc en la història. Engels comenta que Hegel era un idealista i, per tant, veia la història del revés.

Engels acaba parlant de Marx. Examina el materialisme de Marx, donant-li la volta a la dialèctica en el sentit correcte. Explica breument l’explotació capitalista i després acaba explicant que el que Marx va fer pel socialisme era convertir-lo en una ciència: «Amb aquests descobriments, el socialisme es va convertir en un una ciència, que només ens queda per desenvolupar en tots els seus detalls i concatenacions».

 

Preguntes i suggerències d’estudi

1. Què és la dialèctica?
2. Quina és la diferència entre la dialèctica de les civilitzacions antigues i la dialèctica d’Hegel?
3. Quin és el problema amb la dialèctica d’Hegel?
4. Què vol dir Engels quan diu que el materialisme modern “és substancialment dialèctic i no necessita ja una filosofia que es troba per sobre de les altres ciències”?
5. Per què la filosofia de Hegel és important pel socialisme?

 

Tercer capítol

Engels comença aquest capítol explicant que la comprensió de la realitat material és la clau per entendre la societat, que la realitat econòmica és el factor més important per determinar la societat, no les idees. Això, en essència, és la columna vertebral del materialisme històric.

Engels identifica aleshores com va sorgir el capitalisme, portant al lector a través del canvi del feudalisme al capitalisme i així, a l’establiment de la burgesia moderna. Explica com els mitjans de producció i com la divisió del treball es van desenvolupar. Aquí veiem un salt sobtat en l’organització, de la producció de béns amb l’únic propòsit de la necessitat, a la fàbrica organitzada que produeix mercaderies per vendre al mercat. Anteriorment, els béns pertanyien únicament a la persona que els produïa, ja que generalment només una persona era responsable de la producció. Aquest criteri clar de propietat ja no era possible quan qualsevol mercaderia era producte de molts explotadors, i així la propietat privada va arribar a significar l’explotació dels que treballaven, però no tenien res.

Engels insisteix que ha d’haver-hi un punt final del capitalisme; redefinint la societat no com un cicle, sinó com una espiral que torna als punts anteriors, només que en un nivell més alt. Torna als nous i desenvolupats mitjans de producció, observant com es desenvoluparà la maquinària sota el capitalisme. Parla de la sobreproducció, i explica per què el capitalisme sobreproduirà, i el més important, perquè això es convertirà en una xacra per l’existència de la societat capitalista.

Més enllà d’això, el fulletó ens dona una comprensió de la maquinària de l’Estat: per què està allà, i com es marcirà sota el socialisme. «L’Estat no s’aboleix, es marceix», explica Engels.

Finalment, Engels exposa concretament la història dels Estats des de la societat de l’Edat Mitjana fins a la futura Revolució Proletària. En fer-ho, explica la importància del genuí socialisme científic.

 

Preguntes i suggerències d’estudi

 

1. Quins canvis importants en la divisió del treball i les forces productives s’han produït en les últimes dècades, i quins canvis polítics i socials s’han associat a aquests canvis?
2. Com aplicaries l’observació d’Engels que “les últimes causes de tots els canvis socials i de totes les revolucions polítiques no han de buscar-se als caps dels homes ni en la idea que ells es forgin de la veritat eterna i de l’eterna justícia, sinó en les transformacions operades en el mode de producció i de canvi” a un moviment social important dels nostres temps, com la polarització política en la societat occidental?
3. Engels es refereix a l’arribada de la producció planifica com el “sistema de fàbriques”. Què volia dir exactament amb això?
4. Engels posa molt èmfasi en la producció de «mercaderies». Què és una mercaderia?
5. Engels esmenta un parell d’exemples d’un «cercle viciós» en el desenvolupament del capitalisme. Quins eren?
6. Què vol dir Engels amb la «rebel·lió de les forces de producció», i que són les “forces productives”?
7. Engels diu: “Aquesta solució només pot consistir a reconèixer d’una manera efectiva el caràcter social de les forces productives modernes i, per tant, en harmonitzar el mode de producció, d’apropiació i de canvi amb el caràcter social dels mitjans de producció”. Com se socialitzen les forces de producció sota el capitalisme?
8. Engels diu: “Les forces actives de la societat obren, mentre no les coneixem i comptem amb elles, exactament igual que les forces de la naturalesa: d’una manera cega, violenta, destructora”. Quina és la raó fonamental pel que les forces socials no són compreses o controlades per la humanitat? Què ha de canviar perquè siguin compreses i controlades?
9. Quines diferents relacions entre l’Estat i la comunitat esmenta Engels com sorgides al llarg de les èpoques? Què podria significar per l’Estat convertir-se en «representant efectiu de tota la societat» i per què desapareixeria aleshores?