Festival de la Revolució 2025: «Tenim la tasca més important de la història!»

El passat cap de setmana, 1.200 comunistes es van reunir per assistir al Festival de la Revolució del 2025, l’esdeveniment obertament comunista més gran a Gran Bretanya en dècades. L’energia juvenil, el fervent desig d’estudiar el marxisme, l’optimisme revolucionari i la claredat teòrica van fer d’aquest un esdeveniment històric.

[publicat originalment a communist.red]

El Festival de la Revolució del 2025 va ser fenomenal. Va ser l’esdeveniment comunista més gran a Gran Bretanya en dècades.

L’energia juvenil, el fervent desig d’estudiar el marxisme, l’optimisme revolucionari i la claredat teòrica incomparable, van quedar reflectits a “l’Escola del Comunisme” del passat cap de setmana.

Les xifres parlen per elles mateixes: es van vendre 1.188 entrades, cosa que va omplir les sales en les 33 sessions, i es va recaptar la xifra rècord de 365.000 lliures esterlines per al fons de lluita del Partit Comunista Revolucionari.

A més, en la reunió de dissabte es va anunciar que el PCR ha superat els 1.300 membres a la Gran Bretanya, la nostra xifra més alta fins ara.

Com va comentar l’Ash, membre del PCR de Bristol, «fins i tot arribar 10 o 15 minuts abans d’una sessió suposava arriscar-se a no aconseguir seient, perquè la sala ja estava plena de gent que havia arribat d’hora per assegurar-se un lloc».

Esther, de Reading, que hi assistia per primera vegada, va descriure el cap de setmana com «un d’aquests esdeveniments que sé que em marcaran per sempre».

«Crec que vaig subestimar fins a quin punt seria increïble estar en una sala plena de mil companys, veure i conèixer tanta gent que vol lluitar per la mateixa causa que tu».

A més dels assistents procedents de tota la Gran Bretanya, vam donar la benvinguda a delegacions d’altres 19 seccions i grups de la Internacional Comunista Revolucionària: de l’antiga Iugoslàvia, l’Estat espanyol, el Canadà, Irlanda, Dinamarca, Brasil i altres llocs.

En inaugurar el festival divendres a la nit, Alan Woods va comentar fins on havíem arribat com a internacional:

«Em vaig unir a aquesta organització el 1960… però la major part d’aquest temps vam lluitar a contracorrent. La major part del temps no podíem fer res bé, i els capitalistes no podien fer res malament.

Per primera vegada en la història que recordo, el corrent de la història està canviant a favor nostre».

Tot el cap de setmana va ser un testimoni d’això.

«No ho trobaries en cap altre lloc»

Al llarg de 33 sessions, el Festival Revolució d’aquest any va abastar des dels fonaments de la teoria marxista fins al paper de figures com Malcolm X, Mao Zedong i Fidel Castro, passant per temes històrics com la Reforma, la Guerra Civil espanyola i la història de la resistència palestina.

En cadascuna d’aquestes sessions, l’objectiu dels debats no era només relatar els detalls del passat, sinó comprendre els processos que hi ha darrere d’ells i les lliçons que ens aporten avui en dia.

Tasha, de Cambridge, va quedar impressionada, i va parlar en nom de molts en comentar: «El nivell d’anàlisi, la profunditat de l’educació que es rep… Estava allà asseguda i pensava: Això no ho trobaries en cap altre lloc».

Molts dels assistents d’aquest any van destacar la gran varietat de temes que es van oferir. Alguns a l’esquerra intenten reduir el marxisme a qüestions «quotidianes». Però això és aliè a l’esperit del marxisme, que considera que tots els aspectes de la societat mereixen ser estudiats, incloses les arts i les ciències.

Les nostres sessions sobre l’art surrealista, l’obra pionera del compositor soviètic Dmitri Xostakóvitx i la crisi de la cosmologia van comptar amb una gran assistència. Va ser una refutació contundent de la idea que el marxisme és un dogma àrid i reduccionista de classe.

En presentar la sessió sobre el surrealisme, Will Collins, membre del Comitè Central, va citar el surrealista estatunidenc Franklin Rosemont:

«Hem de suposar que els treballadors no somien, no estimen, no imaginen, no es tornen bojos? I han d’estar aquests problemes fora de l’àmbit d’interès marxista?».

En el seu resum, Will va reflexionar sobre les revolucions burgeses, que van conduir a una explosió de l’art, simplement en alliberar l’un per cent de la població:

«Imaginem el que podrem fer en alliberar l’altre 99%. Podríem tenir Einsteins, Trotskys i André Bretons a cada cantonada. Això és pel que lluitem».

El talent artístic i creatiu dels membres del PCR també es va posar de manifest en els productes que es venien, entre els quals hi havia un oli de Ted Grant, un amigurumi de Karl Marx fet a mà, gorres i passamuntanyes de ganxet del PCR, espelmes de Lenin i plats de ceràmica fets a mà, per esmentar-ne només alguns.

A més, la vetllada social de dissabte a la nit va incloure dues actuacions increïbles de les nostres bandes de rock internes, Monos i La Vanguardia.

El desig d’aprendre 

El Festival de la Revolució va estar lluny de ser una escola interna del partit. Més de 100 assistents eren nous al PCR i diversos d’ells hi van anar després de veure cartells al carrer. Entre ells hi ha la Milly, una estudiant universitària, que ens va dir:

«M’interessava ser més activa i participar més, així que això és el que em va atraure inicialment aquí. La meva experiència amb l’esdeveniment ha estat molt, molt bona. Em vaig adonar que altres partits són internacionalistes només de nom, però en realitat no hi profunditzen. Per exemple, acabem de tenir aquí un debat sobre Ibrahim Traoré, i realment va il·lustrar l’aspecte viu de la teoria marxista».

El fervent desig d’aprendre, de saber, de ser activa i de participar també es va posar de manifest en la xerrada de Fiona Lali sobre la vida de Malcolm X, que va dir de si mateixa que «la lectura va despertar un anhel llargament adormit de sentir-se mentalment viva».

Aquest mateix desig d’aprendre era evident a les pàgines de les notes dels assistents, en la cursa per comprar llibres i revistes després de cada sessió, i en el bullici de les animades converses i debats als passadissos i patis.

«Vaig sortir del Festival de la Revolució amb un intens desig de llegir», va compartir la Katie, de Lancaster. «Menys d’una mitja hora després de baixar del tren, ja estava traient un article que feia diverses setmanes que acumulava pols al calaix de la meva taula. I ara tinc un pla clar per a la meva pròpia educació durant els pròxims mesos».

«Creia que sabia sobre el marxisme», ens va dir un altre assistent de Leeds, «però ara m’adono que hi ha tot un altre nivell al qual ni tan sols m’acosto. Tinc la sensació que estic en una cursa contra el temps. Necessito dedicar el restant de la meva vida a comprendre aquestes idees».

Aquesta energia i serietat es van reflectir sense cap mena de dubte en les vendes en llibreria, amb centenars de llibres, fullets i exemplars del diari The Communist venuts durant el cap de setmana, cosa que va suposar uns ingressos rècord de 9.000 lliures per Wellred Books, la llibreria marxista de la Gran Bretanya.

Reclutar, reclutar, reclutar!

Diumenge a la nit, Fiona Lali va resumir l’increïble cap de setmana i va assenyalar el que realment ens diferencia com a marxistes de tota la resta de l’esquerra. Va explicar:

«A vegades, el que es troba en la joventut és una mena de cultura petitburgesa que promou el cinisme. És molt vergonyós o molt poc guai esforçar-se en les coses. Hem de lluitar contra això. Moltíssim.

De fet, quan et mous pel PCR… serem molt honestos i molt directes: et demanarem que t’esforcis durant la resta de la teva vida. I tampoc ens disculparem per això, perquè el que estem intentant aconseguir és la tasca més important de la història».

Així ho va recalcar també el secretari polític del PCR, Rob Sewell, en el míting de dissabte a la nit. En resposta a Zarah Sultana, que recentment va admetre que el problemàtic «Your Party» podria ser un «projecte de quaranta anys», Rob va declarar:

«La classe obrera no pot esperar quaranta anys. Els treballadors estan aguantant molt. Necessiten solucions ara. La nostra tasca és oferir un programa revolucionari per abolir la dictadura dels bancs i dels capitalistes».

La palpable determinació, aquest crit sense complexos per aixecar-se urgentment i afrontar les tasques que planteja la història, no era només paraules buides.

La nostra confiança i audàcia no són en absolut infundades. Es basen en la nostra clara comprensió de la teoria marxista, les perspectives i la història del nostre moviment.

La història avança en la nostra direcció. Els joves estan plens d’ira per aquest sistema sense sortida i molts busquen una alternativa revolucionària. Tenim tot el necessari per fer un gran salt endavant en el període que ve.

La tasca immediata que es plantejava a totes les seccions del PCR era aprofitar aquesta onada d’entusiasme per construir el partit com una tasca urgent i necessària.

Com va assenyalar Fiona, si cada grup de base reclutés només una persona que compartís el nostre desig de canviar el món, això donaria lloc a 1.400 membres del PCR al Regne Unit, assentant les bases per assolir els 2.000 companys l’any vinent.

Les darreres paraules del discurs de cloenda de la Fiona van resumir la tasca que tenim entre mans:

«Si tenim aquesta convicció, llavors podem anar molt, molt més enllà. Estem parlant de la construcció d’un Partit Comunista Revolucionari al Regne Unit, d’una Internacional Comunista Revolucionària a tot el món i de la victòria de la revolució socialista mundial!».