IA, centres de dades i el murmuri silenciós de la revolució

La ràbia s’està gestant contra els caps de les grans tecnològiques que ens estan accelerant cap a un futur distòpic i automatitzat.

Igual que el brunzit constant i de baixa freqüència que emeten els centres de dades, hi ha un bombo profund i asfixiant que sacseja la gent fins al moll de l’os. La cursa armamentística de la IA està contribuint, literalment i metafòricament, a uns tremolors que esdevindran terratrèmols de lluita de classes.

Quina és la via revolucionària a seguir?

Pessimisme

Als EUA, aproximadament la meitat de la Generació Z utilitza la IA generativa al menys un cop per setmana. No obstant això, el 31% dels joves d’entre 14 i 29 anys va dir que això els feia sentir enfadats, un augment respecte al 22% de l’any passat, segons una enquesta recent de Gallup.

El percentatge de joves d’entre 14 i 29 anys que van dir que se sentien esperançats amb la IA ha disminuït bruscament en els últims dotze mesos, passant del 27% al 18%.

Cal destacar que, tot i que consideraven que els feia més productius i eficients, estaven preocupats per com la tecnologia afectaria la seva creativitat i les seves habilitats de pensament crític. A la feina, només el 15% va dir que considerava que la IA era un benefici net.

El creixent descontentament juvenil envers la IA es va fer evident quan estudiants de diverses universitats nord-americanes van xiular als directius que lloaven la tecnologia de la IA en els discursos de graduació.

Als EUA, les actituds envers la IA corresponen estretament a una perspectiva de classe. Segons les enquestes, els més optimistes sobre la IA són aquells que guanyen més de 200.000 dòlars a l’any.

La indignació també ha anat creixent al Regne Unit. Al juny, més de 200 persones van assistir a una reunió pública per oposar-se a un centre de dades a prop del poble d’Auchtertool, a Fife. S’ha llançat una altra campanya per aturar un projecte similar a les fronteres. El Govern escocès ha estat considerant una moratòria temporal envers les noves sol·licituds de planificació de centres de dades a Escòcia, en gran part a causa de les protestes pels impactes ambientals. Mentrestant, a Londres, els plans aprovats per a un nou centre de dades a prop de Brick Lane (situat allà per la seva proximitat a la ciutat de Londres per permetre transaccions financeres més ràpides) s’han trobat amb protestes immediates de la comunitat local.

Miratge financer

Però per què estan tan enfadats els joves amb la IA? Al cap i a la fi, no ens hauria de fer guanyar més temps, fer créixer l’economia i revolucionar indústries des de la medicina fins a l’educació? El FMI l’ha anomenada la quarta revolució industrial. No haurien d’estar agraïts els joves als Elon Musk del món?

La IA sens dubte té el potencial de millorar les nostres vides. Però no sota el capitalisme, que malbarata les possibilitats.

En canvi, la conseqüència més immediata de la IA ha estat una concentració massiva de capital especulatiu que ha impulsat una bombolla borsària històrica. S’estan invertint bilions de dòlars en la borsa i en enormes centres de dades, però el 95% de les empreses encara no han vist cap retorn de les seves inversions en IA.

Tots aquests diners, desesperadament necessaris en altres àmbits de l’economia, s’estan malbaratant en inflar una bombolla especulativa que està fent que uns quants directius de tecnologia es facin incomprensiblement rics. S’estima que la bombolla és 17 vegades més gran que la bombolla puntcom a finals dels anys noranta. Ha absorbit fons de pensions i els estalvis de la gent corrent. Quan esclati, el dolor econòmic el notaran milions de persones.

La potència financera necessària per participar en la cursa armamentística de la IA està concentrada en molt poques mans, la majoria de les quals són als EUA. Per atraure fins i tot una petita part dels bilions que circulen avui pel sector tecnològic, les empreses britàniques i el govern del Regne Unit s’estan postrant davant delscapitalistes americans.

Prenguem Escòcia com a exemple. El govern ha ofert un fons de 500 milions de lliures per a empreses tecnològiques escoceses, dissenyat per fer-les més atractives per a les empreses nord-americanes que busquen associacions i adquisicions. Aquests són diners que es podrien haver gastat en el NHS (National Health Service), però que en canvi s’estan gastant en subvencionar el capitalisme nord-americà.

Mentrestant, la infraestructura local s’està reconvertint per als gegants tecnològics internacionals. DataVita (l’operador de centres de dades més gran d’Escòcia) s’ha associat amb l’empresa nord-americana CoreWeave per a una inversió de 1.500 milions de lliures en infraestructura d’IA, que es considera una de les inversions tecnològiques més grans mai realitzades a Escòcia.

Aquest projecte escocès forma part de la iniciativa “AI Growth Zone”, en la qual el govern del Regne Unit ha invertit 8.000 milions de lliures. Això suposa una part significativa del pressupost de l’estat britànic, equivalent a la recaptació anual que s’obté en congelar els llindars de l’impost sobre la renda. Estem pagant més impostos que es regalen com a tribut a les corporacions tecnològiques nord- americanes, atrapades en la bogeria especulativa.

Per molt dolorós que això sigui per a nosaltres, 8.000 milions de lliures encara no són res en comparació amb els bilions que s’inverteixen a escala mundial. Malgrat tot el dolor, el Regne Unit encara es queda dràsticament enrere en la cursa armamentística de la IA.

Més productius o més explotats?

Tota aquesta inversió està sent justificada pels governs del Regne Unit i d’Escòcia amb l’argument que la IA millorarà la productivitat laboral i portarà a aquell difícilment assequible creixement econòmic. Fins ara, n’hi ha molt poques proves.

Un estudi del MIT (Massachusetts Institut of Technology) va concloure que per cada gran salt en la utilitat de la IA, només es pot substituir completament una part molt petita del treball humà. Aquest no és el miracle de la productivitat que ens van prometre.

La pròpia classe capitalista està donant la veu d’alarma per aquesta aparent manca d’impuls econòmic de la IA. Aquestes conclusions del MIT van arribar en un moment en què el conseller delegat d’Uber, Dara Khosrowshahi, va revelar que l’empresa havia esgotat tot el seu pressupost de IA per al 2026 en un trimestre, sense gaire cosa a mostrar en termes de productivitat. I, en conseqüència, Uber planeja canviar gran part de l’ús de la IA a models de menor cost, reservant les eines d’avantguarda per a casos especials.

De fet, mentre que gairebé el 60% dels directius d’empresa insisteixen ara que els treballadors facin servir eines d’IA, els treballadors assenyalen que, en realitat, això està reduint la productivitat i els obliga a treballar més.

A Reddit, els usuaris es queixen:
“És una bogeria la quantitat d’empreses que vénen a veure’ns, que ja paguen per una eina com ChatGPT o Dust, i ens pregunten com la poden utilitzar per millorar la seva eficiència. De debò hem de passar temps fent tempteig per trobar la implementació menys idiota per a ells, i normalment encara així la que trobem és idiota de collons.”

«Actualment, a la meva feina ens diuen que hem de parlar amb el ChatGPT i passar- hi temps amb ell perquè pugui xerrar com nosaltres i esdevingui una extensió del que som i de la nostra feina… Bàsicament, clons d’IA. Ens han imposat 8 hores de formació sobre IA i innombrables sessions de “lunch and learn”, però ningú no em vol respondre què passa quan marxi de l’empresa. Què passa llavors amb el meu clon d’IA? Se’l quedaran per a ells??? Així que quan marxi, aquesta cosa encara podrà actuar com jo? Escriure correus electrònics com jo? No, gràcies. A mi no em vendran la moto.»

“Com a enginyers, ens pressionen constantment perquè fem servir la IA per resumir
dades i treure conclusions, però insisteixen que seguim sent nosaltres els responsables de la precisió de la nostra feina. COM COLLONS HEM DE VALIDAR QUE LA IA ESTIGUI FENT CÀLCULS CORRECTES SENSE FER NOSALTRES LAFEINA, FINS A QUIN PUNT TÉ SENTIT FER SERVIR LA IA?!?”

El que queda clar amb aquestes anècdotes és que, malgrat la manca de guanys de productivitat, molts treballadors encara temen que les seves feines estiguin amenaçades. La gent es preocupa que s’estigui forçant a formar la mateixa IA que està pensada per substituir-los en el futur.

Amb un milió de joves actualment a l’atur al Regne Unit, aquesta ansietat per l’atur
pesa sobre tota una generació.

Els foscos molins satànics de la IA

L’explosió de la infraestructura d’IA està exercint una enorme pressió sobre els entorns locals i la infraestructura pública. Actualment, el Regne Unit acull gairebé una quarta part dels centres de dades d’IA d’Europa, més que la Xina. Aquesta xifra està destinada a augmentar significativament.

Les obres del projecte més gran del Regne Unit (un centre de dades de 10.000 milions de lliures a prop de Newcastle per a l’empresa nord-americana de gestió de riqueses Blackstone Group) estan previstes per començar el 2031. Inclou deu edificis gegants que cobreixen més de mig milió de metres quadrats, la superfície de diversos centres comercials grans. Un altre gran centre de dades d’IA a Gal·les està previst per a l’emplaçament d’una antiga fàbrica d’acer.

L’Operador Nacional del Sistema Energètic del Regne Unit ha animat activament els promotors a construir a Escòcia per aprofitar la seva major proporció d’energia renovable i les menors restriccions de xarxa.

En conseqüència, hi ha al menys 18 projectes de centres de dades que actualment busquen permís d’urbanisme a Escòcia, amb sis més en preparació, incloent-hi una ‘Zona de Creixement d’IA’ a Lanarkshire, a prop de Glasgow.

La gran escala d’aquests projectes amenaça de col·lapsar la xarxa local. En conjunt, els centres de dades planificats a Escòcia utilitzaran aproximadament 6,2 gigawatts de potència, la qual cosa és una vegada i mitja més del que consumeix tot el país en ple hivern.

Al poble rural d’Auchtertool, a Fife, de 600 habitants, els promotors han proposat un centre de dades d’IA que ocuparà una superfície equivalent a la de 50 camps de futbol. S’estima que aquesta única instal·lació consumirà prou electricitat per subministrar energia a més de la meitat dels llars d’Escòcia.

El govern del Regne Unit i el del govern escocès afirmen que aquest desenvolupament es farà d’una manera “verda”. Això és una bestiesa.

Un centre de dades d’Edimburg va argumentar recentment que era un “centre de dades verd” en les seves presentacions a les autoritats locals, malgrat que els seus plans incloïen 200 generadors de dièsel de reserva, l’equivalent mediambiental de 100.000 cotxes amb el motor en marxa.

Les demandes de les empreses tecnològiques estan provocant una crisi greu en tot el sector energètic. Ara els funcionaris han admès que l’auge dels centres de dades al Regne Unit podria consumir un 40% més d’electricitat del que es pensava inicialment.

Actualment, més de 100 centres de dades estan sol·licitant connexions a la xarxa per a 50 gigawatts de capacitat, més que la demanda màxima de tota la Gran Bretanya en un dia típic. La manca d’inversió en la xarxa elèctrica britànica, que està al límit, fa que això sigui impossible. El resultat és que aquests 100 nous centres de dades del Regne Unit tenen previst cremar gas, i alguns podrien fer-ho de manera permanent.

Un fragment del podcast «A world on fire» dels nostres camarades britànic.

Podem mirar Irlanda per veure què significa això per als treballadors corrents. A l’altra banda del mar d’Irlanda, desenes de centres de dades massius consumeixen més electricitat que totes les llars urbanes del país, superant totalment la producció d’energia renovable.

En conseqüència, la llar irlandesa mitjana va pagar uns 360 euros (589 dòlars) en costos elèctrics addicionals entre el 2015 i el 2023 a causa de la gran intensitat dels centres de dades a la xarxa del Mercat Elèctric Únic. Al Regne Unit, això podria obligar les llars més pobres a gastar entre un 6% i un 8% dels seus ingressos únicament en energia.

Més enllà de l’electricitat, als EUA, es preveu que els centres de dades d’IA consumeixin entre 4,2 i 6,6 mil milions de metres cúbics d’aigua anualment d’aquí al 2027, la qual cosa els converteix en un dels 10 principals consumidors d’aigua industrials.

Aquests centres de dades també afecten la nostra qualitat de vida. Els residents de l’anomenat “Data Centre Alley” d’Amèrica, a Virgínia, informen que el funcionament continu 24 hores al dia dels sistemes de refrigeració, els refredadors d’aire i els generadors de reserva produeix un brunzit industrial persistent i de baixa freqüència.

El brunzit i el zumzeig constants han espantat la fauna salvatge, i els veïns es lamenten que “per aquí ja no hi ha ocells”.

Els nivells de soroll oscil·len entre 40 i 59 decibels. Tot i que aquests nivells són tècnicament més silenciosos que una conversa propera, se situen directament dins dels llindars que poden alterar el son, la concentració, la feina i l’exercici.

L’energia i l’aigua s’estan redirigint per alimentar els centres de dades. Estan generant contaminació acústica. Això suposa un gran impacte per al medi ambient, i l’escassetat artificial de recursos naturals fa que, en última instància, els treballadors n’hagin de pagar el preu a través de les seves factures domèstiques.

Als caps de les grans tecnològiques no els importen ni els treballadors ni el medi ambient; estan massa capficats en la bogeria especulativa, perseguint beneficis ficticis a costa nostra. No se’ns ha donat cap altra opció ni cap veu en aquest canvi massiu en les nostres vides. En qüestió de pocs anys, hem estat engolits per aquesta onada tecnològica.

Alienació

Més enllà de les qüestions de desigualtat, explotació, atur i danys ambientals, hi ha un sentiment més profund i generalitzat de ràbia entre els joves envers la IA. Hi ha la sensació que aquesta tecnologia està adormint els nostres cervells. És una sensació d’alienació intensa.

Segons algunes investigacions, la creixent dependència de la IA està portant a un procés conegut com a externalització cognitiva, que pot provocar l’atrofia estructural de les habilitats de pensament crític.

Investigadors del MIT van descobrir que els participants que depenien de la IA mostraven fins a un 55% menys d’activitat cerebral, una connectivitat cerebral més feble i una pitjor capacitat per recordar informació. A més, aquesta assistència automatitzada pot crear una dependència a llarg termini.

També està afectant profundament les nostres relacions interpersonals. Un estudi va mostrar que gairebé 1 de cada 5 adolescents nord-americans utilitzen xats de IA per obtenir consell sobre salut mental quan se senten estressats, tristos o enfadats. El Center for Democracy and Technology, amb seu als EUA, ha informat recentment que el 19% dels adolescents coneixen algú que manté una relació amb un xat de IA.

La mateixa enquesta va trobar que més de la meitat dels nois pensaven que les relacions amb la IA eren més fàcils perquè podien controlar la conversa, i més d’un terç va admetre que preferien parlar amb xats de la IA que amb la família i els amics.

Aquesta dinàmica canviant està tenint lloc paral·lelament a la integració de la IA a les institucions educatives, ja que el mateix estudi va revelar que el 85% dels docents i el 86% dels estudiants informen d’haver utilitzat la IA a l’aula durant l’últim any.

La IA està canviant ràpidament la naturalesa de les nostres relacions més bàsiques: entre el professor i l’alumne, i entre nosaltres i els nostres éssers estimats.

Aquests canvis sempre han anat de la mà amb el desenvolupament tecnològic i científic, des dels telèfons mòbils fins a internet. Però la rapidesa del canvi que estem experimentant avui, i sobretot el fet que estigui impulsat per titans tecnològics multimilionaris i ombrívols i per forces de mercat fora del nostre control, és el que porta el sentiment d’alienació a noves altures.

De fet, la IA no és la causa, sinó un símptoma de la deformació i la distorsió de la condició humana dins de la societat de classes. La veritat és que aquesta degradació de les connexions humanes no és exclusiva d’aquesta quarta revolució industrial. És la pròpia condició del capitalisme.

Ludisme

La ira i l’alienació associades a la IA estan generant oposició. Més enllà de xiular directius tecnològics i protestar contra centres de dades individuals, hi ha gent que generalitza això i ho converteix en hostilitat contra el desenvolupament tecnològic en si mateix.

Organitzacions als EUA com el Luddite Club i el Lamp Club, fundat a Brooklyn, estan creixent ràpidament. El primer compta amb vint seccions a universitats nord-americanes i tres a escala internacional.

El terme ‘Luddite’ avui dia és sinònim d’una persona de mentalitat arcaica. Algú que és pessimista sobre la tecnologia. Però la veritable història dels luddites de la Gran Bretanya de principis del segle XIX és la d’una lluita de classes revolucionària.

Eren treballadors que es van revoltar contra els patrons explotadors destruint les seves màquines i propietats. Els seus mètodes eren senzills i directes, reflectint l’estadi primitiu de la lluita de classes. No només pretenien la destrucció de la propietat, sinó també enderrocar la classe política responsable de defensar la seva esclavitud, segons deien les seves crides:

“Conciutadans generosos. Se us demana que us presenteu amb armes i ajudeu els Redressadors a redreçar els seus greuges i a sacsejar el jou odiós d’un vell estúpid, Jordi III, i del seu fill encara més estúpid, i dels seus ministres malintencionats; totsels nobles i tirans han de ser derrocats”.

Aquest luddisme no va néixer d’una manca d’entesa o de retràs, sinó de la manca de control que els treballadors tenien sobre el ritme i l’ús de la tecnologia.

Avui dia, això es manifesta en el fet que aproximadament un terç dels treballadors admeten que sabotegen activament l’estratègia d’IA de les seves empreses.

Durant la primera Revolució Industrial, la transició de l’artesania tradicional a la fabricació va tenir lloc al llarg de molts anys. Avui dia, passa en qüestió de setmanes i mesos a causa del ritme del desenvolupament de la IA. L’impacte en la consciència de milions de treballadors desplaçats i alienats és encara més gran.

Els consellers delegats de tecnologia d’avui ens recorden els industrials tirànics de la Gran Bretanya del segle XIX. Ens amenacen alegrement que als caps no els calen humans; que les nostres feines, mitjans de vida i fins i tot les nostres vides es poden llençar a la ferralla, i que als rics i poderosos no els importarà ni un bri.

Això no és cap exageració. Chad Jones, un economista que treballa a Anthropic, va fer els càlculs i va concloure que una reducció del 33% de la població humana és acceptable per deixar pas a la IA.

“NO ALS CENTRES DE DADES”

La ràbia creixent s’està convertint en violència. Al mes d’abril, algú va disparar tretzetrets contra la casa d’un regidor d’Indianapolis i va deixar una nota sota l’estora: “NO ALS CENTRES DE DADES”.

Es va llançar un còctel Molotov contra la casa de Sam Altman, seguit d’un intent d’incendiar la seu d’OpenAI. Les publicacions a les xarxes socials que aplaudien l’atac van acumular milers de likes, i un comentarista va escriure: “Espero que el Molotov estigui bé!”.

També a l’abril, un home italià va ser detingut per planejar una sèrie d’atacs antitecnològics inspirats en l’Unabomber Ted Kaczynski, que atacava individus i institucions associades amb la tecnologia i la indústria. De manera similar, dos autoproclamats “ecofeixistes” que van dur a terme un atac islamòfob a San Diego el mes passat van citar el “contingut brossa de la IA” i els vincles de JD Vance amb Palantir com a motivacions en el seu manifest.

El sentiment anti-IA no és aïllat, i s’està combinant amb un estat d’ànim general anti-rics i anticapitalista en la societat. Una enquesta a 2.352 caps de seguretat d’empreses grans i mitjanes de 31 països va trobar una augment de les amenaces de violència, amb el sector tecnològic dels EUA com el més afectat des de l’assassinat del director d’United Healthcare, Brian Thompson.

El conseller delegat d’Allied, Steve Jones, va dir:

“Des de llavors, el nombre d’executius protegits s’ha duplicat. En els primers sis mesos d’aquest any, vam realitzar cinc vegades més avaluacions que en qualsevol any fiscal anterior”.

El 42% va informar d’un augment significatiu de les amenaces de violència contra els directius de les empreses, xifra que puja fins al 66% en el cas de les empreses tecnològiques amb seu als EUA.

En absència d’una anàlisi política clara o d’una expressió de la ràbia contra la IA, estem veient violència i desesperació com a resposta al progrés tecnològic, una contradicció absurda de la qual són responsables les relacions socials capitalistes.

Revolució

Karl Marx va comparar la revolució amb un moll que cava sota la superfície de la societat. Leon Trotski la va descriure com el “procés molecular de la revolució”. Aquestes metàfores intenten explicar com una acumulació de petits moviments o pressions pot romandre oculta a la vista, però que en un cert moment s’imposen de manera dramàtica.

Aquest és el procés que té lloc en la consciència de milions de joves com a resultat de la caiguda del nivell de vida, la guerra, el caos polític i també el desenvolupament de la intel·ligència artificial, entre altres coses.

Estem a les primeres etapes d’aquest procés molecular, però no hauria de sorprendre ningú si veiem més protestes, o fins i tot més violència, dirigides contra les empreses tecnològiques en el període vinent. Això no serà la solució al problema, sinó un símptoma inevitable.

Els joves coneixen el potencial enorme que conté la IA. Fa dos anys, Joanna Maciejewska va escriure un tuit que ara s’ha fet viral:

“Saps quin és el problema més gran de promocionar tot allò relacionat amb la IA? Que va en la direcció equivocada. Vull que la IA faci la bugada i els plats perquè jo pugui dedicar-me a l’art i a l’escriptura, no que la IA faci l’art i l’escriptura perquè jo pugui fer la bugada i els plats”.

Aquest sentiment s’ha convertit en un crit de guerra per als joves que volen ser alliberats per aquesta tecnologia. No volem destruir-la, sinó utilitzar-la al seu màxim potencial.

Això no es pot aconseguir sota el capitalisme. Per tant, el nostre objectiu ha de ser alliberar aquesta tecnologia de les limitacions del sistema capitalista i treure-la de les mans dels caps de les grans empreses tecnològiques. En lloc d’utilitzar-la per perseguir el benefici a qualsevol preu, podríem utilitzar-la per al desenvolupament de la humanitat.

Això forma part de la lluita més àmplia contra el capitalisme en el seu conjunt. Hem de connectar amb la ràbia i les protestes generalitzades contra la IA i dirigir-les, no contra aquesta o aquella tecnologia, sinó contra el sistema capitalista de relacions socials i els oligarques tecnològics i polítics que el recolzen.