Acabem amb les PAU! El futur és nostre!

Més de 300.000 estudiants de segon de Batxillerat s’enfronten aquests dies a la Prova d’Accés a la Universitat (PAU) o Selectivitat, una prova implantada pel règim franquista al segle passat i que dura fins als nostres dies. En teoria, un mecanisme per la “igualtat d’oportunitats” basada en el “mèrit” de cada estudiant, a la realitat, una prova classista i segregadora, a la que uns pocs tenen el seu futur assegurat, mentre que l’aclaparadora majoria d’estudiants de famílies obreres s’ho juguen tot.

Competència, estrès i incertesa

Aquest any acaba el model implantat per la pandèmia, que permetia optar amb més flexibilitat i descartar part del temari. Convé recordar que aquest canvi, que anava sent anunciat des de feia temps, no es va concretar fins al mes d’octubre d’aquest curs, després de queixes i mobilitzacions per part dels estudiants. Ja que, sota el sistema educatiu actual, l’últim curs de batxillerat gira al voltant de la preparació de la prova i el seu resultat “ho és tot”, resulta vergonyós que ni els professors ni els alumnes tinguessin la informació necessària des del setembre.

Aquesta setmana, precisament, s’examinen aquells estudiants que van lluitar i van ser reprimits amb violència pels antidisturbis a principis de curs. Com deia un estudiant als mitjans de comunicació: “Em sembla que estem manifestant-nos per una causa justa, ja que és el nostre futur i tenim dret a saber com funcionaran les PAU, de la mateixa manera que ho van saber altres alumnes de segon de Batxillerat. Aquest sistema ens fatiga i ens esgota. El que estem vivint ara mateix com a estudiants, ho viurem posteriorment com a treballadors; estem veient com la policia és un actor de defensa per als sectors privilegiats de la societat”.

Poc després de les vagues d’octubre, la DANA va afectar pobles sencers al País Valencià. No hem d’oblidar que aquells que ho van perdre tot (les seves cases, les seves escoles, etc.) i van patir les conseqüències materials i psicològiques de la tragèdia, s’examinen també ara com la resta de joves l’Estat.

Això se suma al fet que els estudiants ja de per si pateixen una gran pressió i ansietat,  que no són cosa d’un parell de dies de nervis, sinó que són producte de tot un curs (o cursos) en el que es repeteix constantment el mantra de “competeix i venceràs”. Si vols estudiar allò que t’agrada, probablement t’exigiran dos anys de perfecció absoluta, puix les notes de tall que demanen més d’un 13 sobre 14 s’han disparat en a penes els últims deu anys de 4 a 73 titulacions a tot l’Estat. Això pesa com una llosa sobre els estudiants atès que, en algunes comunitats, més de la meitat s’acaben matriculant a carreres que no eren la seva primera opció. Les conseqüències de l’estrès, l’ansietat pel futur, els obstacles dels estudiants que no compten amb els privilegis de les famílies adinerades i un món en barbàrie són, com a mínim, d’esperar. L’epidèmia de la salut mental és un problema de primer ordre, que va en augment silenciosament i ininterrompudament: segons alguns estudis psicològics, el 30% dels alumnes universitaris ha tingut ideacions suïcides, de fet, el suïcidi és la primera causa de mort de joves entre 12 i 29 anys.

De la competència salvatge no brota l’excel·lència, precisament. La realitat ens demostra que arribem molt més lluny, tant individualment com socialment, mitjançant la cooperació.

Digues-me de quina classe ets i et diré quina nota tens

Com a tot, la condició de classe determina les nostres condicions d’existència. És de sobres coneguda la bretxa entre els estudiants provinents de famílies riques i de famílies pobres, i entre els estudiants de centres privats-concertats i de la pública. El que en un principi va ser una solució temporal insuficient però positiu (que la mitjana de dos anys de batxillerat sumi més, el 60% de la nota final, i es resti una mica de pes a un examen que dura un parell de dies), sota el sistema actual es converteix en garant de la desigualtat. A les escoles privades-concertades i religioses, es fan exàmens extra per apujar nota “fins que els alumnes aconsegueixen un 10 al Batxillerat”. Així, no és d’estranyar que els “excel·lents” al Batxillerat es reparteixin de la següent manera: a la privada, ho aconsegueix el 27,4% dels alumnes; a la concertada, el 23,9%; i a la pública, cau al 17,8% (dades de 2022). Malgrat això, existeixen grans disparitats entre els “excel·lents” als cursos de Batxillerat i a les PAU, principalment als del sector privat-concertat, i també respecte al rendiment futur a la universitat: les investigacions corroboren que els de la pública tenen fins a un 63% més de probabilitats de treure bones notes a les seves carreres que els de la privada o concertada.

Però la nota és tan sols la punta de l’iceberg. Les diferències abismals de classe es manifesten des del punt de partida mateix, i es reprodueixen i agreugen al llarg de tot el recorregut educatiu. Està clar que les famílies adinerades es poden permetre els recursos necessaris (despeses escolars, materials de més qualitat, professors particulars…) als que moltes famílies obreres majoritàriament no tenen accés. Els discursos sobre la meritocràcia, l’esforç, l’ascensor social… són falsos ideals que xoquen amb l’experiència de milers de joves. El 48,8% dels alumnes pobres repeteixen curs en algun moment del seu recorregut escolar, mentre que aquesta xifra es redueix al 8,9% als alumnes rics (ESCS, 2018). Hi ha milers d’obstacles que afecten el rendiment dels més pobres, i si algun sobreviu, no falten veus que se n’aprofiten per cridar: “esforça’t més”.

Per l’accés lliure al coneixement i la formació!

La Selectivitat, la EvAU, les PAU, etc. són una eina més per a fomentar la competència entre estudiants i regula l’accés a la universitat segons “les necessitats del mercat”. Davant d’una demanda desbordant i una oferta molt limitada, ens obliguen a competir, ens responsabilitzen als estudiants per la falta de places i la falta d’inversió en educació. De la mateixa manera que la classe capitalista necessita un “exèrcit de reserva” de treballadors aturats, també li interessa deixar fora una part substancial dels alumnes.

El coneixement no hauria de tenir barreres: exigim que s’habilitin més places fins a cobrir la demanda a cada carrera universitària, cicle d’FP o crus. Ningú hauria de quedar-se fora, ni per motiu de places, ni per motius econòmics. Exigim la fi de les PAU, un examen arbitrari d’un parell de dies que no avalua les nostres capacitats reals, el que hauria de comptar és el coneixement adquirit al llarg dels dos anys de Batxillerat- Exigim, alhora, una educació 100% pública per a tots, a la que no caben centres privats, concertats ni religiosos.

A la Comunitat Autònoma de Madrid, els estudiants i professors universitaris, en conjunt amb altres capes de la comunitat educativa, porten lluitant amb fermesa a través de diverses jornades de vaga contra les retallades d’Ayuso. Els estudiants d’FP també s’han mobilitzat contra l’escassetat crònica de pràctiques, que són necessàries per completar la seva formació. A tot l’Estat espanyol, els estudiants s’han mobilitzat aquest curs en contra del genocidi a Palestina, davant el desastre de la DANA, contra la crisi de l’habitatge i molt més. No estem disposats a tolerar el sistema capitalista en decadència, que posa el benefici privat d’un grapat de multimilionaris per davant de les necessitats de la majoria de la societat.

Volem una universitat 100% pública i gratuïta, d’accés lliure, amb places que s’ajustin a la demanda, amb més beques pels alumnes que ho necessitin, gestionada democràticament pels estudiants i treballadors: fora les empreses privades de la universitat! Volem acabar amb les PAU i amb totes les proves segregadores. Volem acabar amb aquest sistema educatiu al servei del capital i dels seus interessos. Volem tenir accés al coneixement i a la formació, amb tots els recursos necessaris, amb infraestructures de qualitat i condicions dignes pels seus treballadors. Volem construir un nou món, a on l’educació no estigui escanyada i limitada, sinó que estigui a l’abast de tothom! Uneix-te als comunistes per acabar amb el capitalisme i totes les seves xacres!