ICE fora de Los Angeles! Els treballadors es defenen contra les batudes de Trump

Durant el cap de setmana del 6 de juny, Los Angeles va ser objecte d’una sèrie de batudes coordinades pel Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE, sigles de Immigration & Customs Enfortment). Agents federals militaritzats armats amb rifles d’assalt i llançagranades lacrimògenes van comptar amb l’ajuda del Departament de Policia de Los Angeles (LAPD). Desenes d’agents van irrompre en centres de treball de barris obrers amb alta densitat d’immigrants en el centre i l’est de Los Angeles, detenint almenys a 44 persones.

Publicat originalment a communistusa.com

Aquestes batudes són una escalada dels violents i provocadors esforços de deportació de l’ICE, centrats fins ara en Chicago, Minneapolis i el sud de Califòrnia. Es tracta d’un intent descarat de Trump per semblar dur i eficaç mentre ensopega d’un fracàs a un altre en intentar dur a terme un mandat impossible: enriquir als seus amics multimilionaris i, al mateix temps, millorar el nivell de vida dels treballadors estatunidencs.

A mesura que es difonia la notícia de les batudes, milers de treballadors i joves van sortir als carrers i van organitzar iniciatives espontànies per a impedir que els vehicles de l’ICE fugissin del lloc amb els seus captius. Un home va estar a punt de ser atropellat en un intent desesperat per detenir els vehicles, un exemple de l’explosió de valentia que es va viure als carrers, on els angelenys del carrer van lluitar frontalment contra els atacs. Cinc anys després que l’aixecament de George Floyd obligués Trump a amagar-se en el búnquer de la Casa Blanca, les seves provocacions corren el risc de desencadenar un altre moviment massiu.

En els dies següents, milers de persones s’han manifestat per tot Los Angeles, amb algunes protestes que han superat els 10.000 participants. La majoria han estat declarades reunions il·legals i reprimides amb munició antidisturbis. Els vídeos difosos en les xarxes socials mostren a agents de policia antidisturbis disparant gasos lacrimògens, bales de pintura i granades atordidores contra els manifestants. S’han destruït i incendiat vehicles de l’ICE i d’altres forces de l’ordre. En el barri majoritàriament llatí de Paramount, els manifestants es van assabentar que l’ICE estava perseguint treballadors migrants a les portes d’un magatzem ‘Home Depot’, la qual cosa va desencadenar una tensa batalla. Des de llavors, aquest barri de Los Angeles s’ha convertit en un camp de batalla.

En resposta, per primera vegada des de 1965, Trump ha enviat a Califòrnia a la Guàrdia Nacional contra els desitjos del governador de l’estat. Per recomanació del “tsar de la frontera”, Tom Homan, s’han desplegat 2.000 soldats a la ciutat. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, ha amenaçat en enviar Marines en servei des de la caserna de Camp Pendleton, que és a prop.

L’alcaldessa de Los Angeles, Karen Bass, i els membres de l’Ajuntament de LA van afanyar-se a plorar llàgrimes de cocodril per l’agressió de l’ICE. Elogien el dur treball dels angelenys indocumentats, als qui els seus donants multimilionaris exploten fins a l’extenuació. Criden als quatre vents que LA és una “ciutat santuari” on els funcionaris locals mai cooperaran amb les deportacions. Però la veritat és una altra: el LAPD va facilitar violentament els atacs de l’ICE als carrers sota l’arrogant pretext de “controlar el trànsit.” La idea que qualsevol ciutat pot ser un autèntic “santuari” per als treballadors súper oprimits sota el domini dels demòcrates o republicans ha quedat cruelment al descobert.

El terror és una característica, no un error, de la política d’immigració d’ambdós partits. Els capitalistes i els seus partits polítics volen mantenir als treballadors immigrants com una font de mà d’obra barata per a explotar-los, sota l’amenaça constant de la deportació per a frenar els seus esforços per organitzar-se i lluitar. Com va explicar sense embuts l’arxicapitalista Milton Friedman: “La immigració només és bona mentre sigui il·legal.”

Terroritzar als sectors més explotats i treballadors de la classe obrera també s’ha convertit en un negoci lucratiu. Grup GEO i CoreCivic, dos monopolis de presons privades, han fet fortuna a través de contractes governamentals per als seus camps de detenció. Tots dos van contribuir significativament a la campanya de Trump, i el primer va veure augmentar el preu de les seves accions en un 50% després de la reelecció de Trump.

En tornar al càrrec, els accionistes van obtenir el que van invertir: un pagament lucratiu cortesia dels contribuents estatunidencs per a construir instal·lacions per a 100.000 detinguts més. Després de dècades de lluitar per contractes derivats de les activitats de l’ICE en constant expansió sota les administracions d’ambdós partits, el Grup GEO ha aconseguit accedir a l’erari públic i s’està donant un festí. La companyia preveu un augment de 1.000 milions de dòlars en ingressos anuals enguany.

Els demòcrates lamenten la força bruta i les tàctiques “deliberadament inflamatòries” del règim de Trump, preferint un enfocament igualment devastador però més quirúrgic per a intimidar als treballadors immigrants. Independentment del partit que estigui en el poder, s’aplica una política contra la immigració. Trump va alimentar a una classe treballadora enfurida amb la mentida que els immigrants eren els culpables de la crisi del capitalisme estatunidenc per a avivar la guerra cultural i dividir als treballadors natius dels immigrants. Però la cínica postura pública dels demòcrates és pur engany. Els presidents demòcrates Obama i Biden van deportar més persones que Trump en el seu primer mandat.

Tot i presentar-se com la “resistència” a MAGA, el governador de Califòrnia Gavin Newsom ha proposat prohibir als immigrants sense estatus legal poder rebre atenció sanitària a través de Medi-Cal. Just abans de les batudes, Newsom va retallar el finançament d’un programa que proporcionava assessorament legal als nens immigrants. Els demòcrates assenyalen amb orgull projectes de llei ineficaços que, segons ells, bloquegen l’accés de l’ICE a les escoles i hospitals. En una trucada amb Donald Trump, el governador Gavin Newsom va assegurar al president que podria sufocar els disturbis amb els cossos armats del seu propi estat. Després que Trump enviés la Guàrdia Nacional, Newsom va exigir enèrgicament al president que les retirés en una carta. Però no qüestiona en absolut la política d’aquestes deportacions.

Mentre milions de treballadors de tota la ciutat, de l’estat i del país veuen com pares i fills són separats i qualsevol que s’oposi és brutalitzat, ha quedat clar que cap dels dos partits pretén servir-los. L’única defensa contra aquestes incursions vindrà dels mateixos treballadors.

El moviment obrer, especialment aquells sindicats que representen milers de treballadors indocumentats a LA, ha de demostrar amb fets i no només paraules que defensa els drets dels treballadors. L’estat ja ha pres mesures dures contra els treballadors: David Huerta, president del SEIU (Sindicat d’agents de seguretat privada) de Califòrnia, va ser colpejat i detingut per la policia durant les protestes. Huerta va ser hospitalitzat per una ferida al cap, abans de ser traslladat al Centre de Detenció Metropolità, on segueix sota custòdia.

El SEIU té 700.000 membres en 17 locals de 58 comtats de Califòrnia, 205.000 d’ells només a l’àrea de Los Angeles. Ara és el moment de fer realitat “l’atac a un, és un atac a tots”!
Segons informa The New York Times:

“El SEIU tenia previst celebrar manifestacions a Los Angeles i en més d’una dotzena de ciutats el dilluns per exigir l’alliberament del senyor Huerta. “La seva detenció ha encès fins i tot els elements més conservadors del moviment sindical”. “Si poden anar per ell, el cap del sindicat més gran de l’economia més gran en un estat favorable als treballadors, qui està a resguard de l’atac del Govern?”

Diversos sindicats han publicat comunicats exigint l’alliberament de David Huerta, incloent-hi l’ILWU (estibadors) i l’AFL-CIO nacional, que representa a gairebé 15 milions de treballadors. La solidaritat en paraules ha de convertir-se en solidaritat en fets. L’AFL-CIO de Califòrnia té els recursos per a mobilitzar als seus 2,3 milions d’afiliats i llançar un moviment de masses contra els atacs de Trump. A escala nacional, podria coordinar una campanya de costa a costa per sindicalitzar a milions de treballadors natius i immigrants. L’única manera d’organitzar eficaçment un moviment d’aquest tipus és que una direcció amb perspectives i mètodes de lluita de classes es guanyi l’atenció de les masses a través de les seves accions.

Els Comunistes Revolucionaris d’Amèrica (RCA) recolzem sense reserves la valenta mostra de solidaritat als carrers i l’esforç dels treballadors i treballadores per fer front a l’ICE. No obstant això, com demostra l’experiència de 2020, l’espontaneïtat massiva és insuficient per a dur a terme una lluita eficaç contra els cossos armats de l’Estat. El que es necessita és l’acció i organització massiva de la classe treballadora. Aquestes protestes han d’establir les bases per a la coordinació de les assemblees de masses, no sols per a resistir la campanya del terror estatal, sinó per a discutir com podem enderrocar el sistema que la produeix.

Comitès de defensa de barri, com els vistos durant l’aixecament de George Floyd, han de convocar-se en tot LA i en qualsevol altre lloc amenaçat pels atacs de l’ICE. Han de formar-se consells triats democràticament i connectar-se entre si per coordinar protestes i vagues a nivell nacional. La major part de les municions que s’utilitzen contra els manifestants es produeix a Califòrnia. Els delegats d’aquests consells podrien posar-se en contacte amb els treballadors de les fàbriques de municions i demanar-los que deixessin les seves eines i es declarin en vaga.

A Los Angeles, i a tot arreu, els treballadors superen en nombre a l’ICE i les forces policials locals per un ampli marge. Això és, en part, el motiu pel qual Trump ha desplegat a la Guàrdia Nacional. Va calcular que aquesta demostració de força li reportaria punts entre la seva endurida base anti-immigrant. En presentar a algunes parts del país com a “ingovernables”, pretén ampliar encara més els límits del poder executiu. No obstant això, està jugant amb foc. Enfrontar tropes a temps parcial contra les seves pròpies comunitats és un joc perillós.

A l’estiu de 2020, els soldats de la Guàrdia Nacional van confraternitzar amb els manifestants. En imatges en directe retransmeses per un corresponsal de la BBC a LA, es podia sentir com els manifestants apel·laven a la Guàrdia Nacional, preguntant: “És per això que us vau allistar? Sé que no pot ser… No preferiríeu estar a casa amb les vostres famílies? Per això som aquí fora, home. Només volem protegir a la nostra gent.”

Un excapità de l’Exèrcit dels Estats Units, ara convertit al comunisme, va revisar les publicacions de les xarxes socials fetes per les tropes de la Guàrdia Nacional enviades a Califòrnia i va oferir la següent reflexió:

“És similar a les converses que vam tenir al 2020 quan van enviar una brigada de paracaigudistes de la meva divisió a Washington DC durant les protestes per George Floyd. Van acabar dormint en alguns magatzems massius i estant “de guàrdia”, però nosaltres teníem els mateixos debats sobre la legalitat d’activar les tropes federals en sòl estatunidenc, i com això arruïnaria la confiança que el públic tenia en l’exèrcit, i com nosaltres no ens havíem allistat per a ser desplegats per a sufocar protestes … Les converses són molt més dures que les que teníem fa cinc anys.”

Trump s’està retorçant mentre els seus índexs de popularitat cauen en picat. Està desesperat per semblar fort i decidit, especialment enfront dels seus enemics polítics. Per a distreure l’atenció dels greus problemes als quals s’enfronta el capitalisme estatunidenc tant dins com fora de les seves fronteres, està alimentant el foc antiimmigrant en un esforç per consolidar la seva base. Al mateix temps, el seu “Big Beautiful Bill” (el seu projecte de llei) està destinat a retallar Medicaid i altres serveis essencials per a una part significativa dels seus seguidors.

És impossible dir si l’espurna de Los Angeles conduirà a una conflagració més generalitzada. Però una cosa és segura: l’estat d’ànim combatiu que ha esclatat davant d’aquestes batudes és un signe del que està per venir. El que falta no és el sacrifici espontani i l’heroisme de la classe obrera, que ja ha quedat clarament demostrat, sinó una direcció capaç de lligar tots els fils de la crisi del capitalisme junts, donar una explicació i assenyalar un camí revolucionari per l’enderrocament de l’ICE i del sistema capitalista al qual serveix.

Molts treballadors intentaran inevitablement «assaltar les portes» per desesperació. Però per a aixafar a l’ICE és necessari construir un ariet colossal: un partit comunista revolucionari amb arrels en totes les ciutats. A través d’una acció estratègica i coordinada en l’àmbit nacional, una eina d’aquest tipus pot polvoritzar totes les barreres que impedeixen als treballadors conquistar el poder polític i econòmic. Una vegada enderrocat el baluard més gran de la reacció en el món, la Federació Socialista de les Amèriques i la fi de totes les fronteres artificials es convertirien en una realitat.

Els Comunistes Revolucionaris d’Amèrica estem construint aquest ariet. Estem colze amb colze amb la nostra classe en la lluita, no sols contra aquesta administració racista i xenòfoba, sinó contra el podrit sistema capitalista en la seva totalitat. Lluitem per llocs de treball de qualitat, atenció sanitària, educació i habitatge per a tots; per la legalització immediata i incondicional de tots els immigrants indocumentats i la fi de tots els controls racistes d’immigració i asil. Finançarem tot això expropiant les grans empreses sota el control dels treballadors mentre destruïm l’estat capitalista, incloent-hi l’ICE, la patrulla fronterera, la policia, centres de detenció, presons, etc. Aquest és el tipus de programa que pot armar el moviment obrer per a les lluites futures i transformar-lo en una força imparable.

– Si ens toquen a un ens toquen a tots! Els treballadors organitzats s’han d’unir a la lluita!
– Cap confiança en els Demòcrates! A baix els dos partits de la classe dominant!
– Crear comitès d’autodefensa dels treballadors en tots els centres de treball i barris atacats per l’ICE!
– Amnistia immediata i drets per als treballadors indocumentats i les seves famílies.
– Construïm un partit que pugui aixafar a l’ICE i al sistema capitalista d’una vegada per sempre!