La DANA, tres mesos després

Davant d’una catàstrofe de la magnitud que va tenir la DANA, el que hauria calgut esperar un cop va començar la intervenció de l’Estat seria una neteja total de les poblacions afectades, utilitzant tota la maquinària disponible, i una valoració exhaustiva dels danys per poder indemnitzar adequadament les milers de persones afectades. Tot i així, aquesta imatge ha estat molt lluny de la realitat.

Neteja insuficient

Un dels fracassos centrals en els mesos posteriors a la catàstrofe ha estat la neteja dels garatges. L’aigua de la riada venia de Requena i Utiel, 70-80 quilòmetres cap a l’interior de la província, arrossegant tota mena de materials fins arribar a l’Horta Sud; aigua que, per la lentitud de la intervenció estatal, s’ha quedat setmanes estancada. Per poc contacte que es tingués amb el fang de la DANA, era necessari dur mascareta, córrer al centre de salut davant qualsevol ferida que et poguessis fer i estar pendent dels símptomes com fatiga física o irritació als ulls. ¿Què podien esperar les persones que tenien aquest mateix fang acumulant-se durant setmanes i setmanes en un espai tancat sota les seves cases?

Davant aquesta situació, es va categoritzar als garatges i locals privats com “subsidiaris” i es va prioritzar la neteja d’espais públics, deixant en les mans i en les butxaques dels veïns la solució d’un risc enorme per a la seva salut. 

Ajudes que no arriben

A dia d’avui, més de tres mesos després de la DANA, moltes famílies estan recorrent tota Espanya per reemplaçar els cotxes perduts i segueixen esperant unes ajudes econòmiques de l’Estat que no arriben. Concretament, s’han finalitzat el 32.1% de les sol·licituds d’ajuda, 111.509 de les 346.949 registrades fins la data, tot i que a dia d’avui segueixen sortint noves peticions. 

Aquest endarreriment es concentra sobretot en les ajudes directes pels danys personals, materials, de vivendes i estris. De fet, només s’ha abonat el 5.62% del total de les sol·licituds, entregant 44.1 milions d’euros a 2.069 famílies. Això ha suposat que als mateixos portals que abans s’utilitzaven per demanar menjar, assistència o neteja a través de voluntaris ara es demanin mobles o electrodomèstics que es van perdre a la riada. De la mateixa manera que va succeir amb la neteja, la solidaritat obrera s’utilitza per omplir el buit que no és capaç d’omplir l’Estat. 

A més, cal tenir en compte que no només hi hagut pèrdues personals, sinó també problemes estructurals en uns 37.000 edificis i vivendes. Segons recull el diari Las Provincias, l’Institut Valencià d’Edificació ha donat la instrucció que només es realitzi la revisió de danys en els edificis o vivendes que no disposin d’assegurança.

La vertadera cara de l’Estat

Lluny de l’idea amb la que creixem de que «l’Estat som tots», ha quedat demostrat a través dels fets que l’Estat està al servei d’empresaris i banquers. Aquest fet s’està manifestant amb total claredat en la reacció davant la DANA.

Mentres moltes famílies havien perdut les seves cases i no els arribaven els aliments ni aigua suficient, els hotels pujaven els preus amb total impunitat i els magatzems de grans supermercats seguien com si res hagués passat. Quan encara no havia estat capaç d’enviar la maquinària i els efectius necessaris per netejar les poblacions afectades, sí va haver-hi una gran mobilització militar i policial per protegir als reis, Sánchez i Mazón. Mentres milers de voluntaris caminaven quilòmetres i quilòmetres amb escombres, els autobusos i la maquinària d’empreses privades romanien guardats sense que ningú plantegés la seva expropiació davant la gravetat del que estava passant. Moltes obres de reconstrucció, com el barranc del Poyo i trams de la CV-50, han anat directes a les mans de condemnats per la trama Gürtel.

¿Què fer?

La resposta del la classe treballadora valenciana davant la catàstrofe ha estat inmensa. Desde l’arribada a les zones afectades de milers de voluntaris fins les manifestacions massives que s’han anat fent lloc demanant la dimissió de Mazón. 

Però no és suficient amb treure una peça (que, a més, es nega a dimitir). Les ajudes haurien de sortir dels beneficis acumulats de grans empresaris i banquers, no dels impostos de tots els treballadors. Les vivendes buides en mans de fons voltor i grans propietaris haurien d’expropiar-se per allotjar a les famílies que han perdut les cases. A més, tant la banca com les grans constructores haurien d’expropiar-se sota control obrer, com única forma de garantir que les decisions es prenguin pel bé de la majoria i no pels beneficis d’uns pocs.