L’estat i la revolució – guia de lectura

Presentem a continuació una guia de lectura per “L’Estat i la revolució” de V. Lenin, la qual pot ajudar al lector a digerir moltes de les idees clau d’aquest text únic. L’estudi de les qüestions que es presenten al final de cada capítol poden servir per estimular el debat en els grups de lectura.

Aconsegueix el teu exemplar de l’Estat i la revolució en aquest enllaç.

 

Escrit per Lenin l’agost-setembre de 1917, l’Estat i la revolució proporciona una representació definitiva de la teoria marxista de l’Estat. Escrit en el característic estil clar i incisiu de Lenin, aquest llibre és una pedra angular del marxisme revolucionari.

Exposant les idees de Marx i Engels sobre l’Estat, i la posició de la classe obrera en relació amb ell, Lenin dirigeix el seu foc a la «servil adaptació dels “dirigents del socialisme” als interessos no només de la “seva” burgesia nacional, sinó del “seu” Estat». Avui dia aquesta crítica conserva tota la seva força, quan els autoproclamats «socialistes» s’afanyen a recolzar el «seu» propi Estat en aventures imperialistes per tot el món, i els interessos de la «seva» burgesia a casa, mentre prediquen el pacifisme i el compromís als treballadors.

Tot i això, a diferència dels anarquistes, Lenin no demana simplement «l’abolició» de l’Estat o el rebuig del poder estatal en si mateix. Seguint la concepció de Marx i Engels del proletariat, Lenin crida al desmantellament de l’Estat burgès i la seva substitució per un Estat obrer dirigit a l’expropiació i supressió de la burgesia, sense el qual no seria possible l’enderrocament de la societat de classes, i amb això la base material per «l’extinció» de l’Estat.

Que el llibre fos escrit enmig de la Revolució Russa no ha de passar desapercebut. Com el mateix Lenin escriu al prefaci, «La qüestió de la relació de la revolució proletària socialista amb l’Estat (…) està adquirint no només una importància política pràctica, sinó també el significat d’un problema molt urgent de l’època, el problema d’explicar a les masses el que hauran de fer d’aquí poc per alliberar-se de la tirania capitalista». En lloc de tractar d’improvisar la seva posició al moment, Lenin va anar directament a Marx i Engels, i va elaborar el seu programa revolucionari basat en un enfocament seriós de la teoria marxista. És aquesta orgullosa tradició que hem de continuar avui.

 

Capítol 1: La societat de classes i l’Estat

Al primer capítol de l’Estat i la revolució, Lenin estableix la base per la resta dels seus arguments deixant que Marx i (particularment) Engels parlin per si mateixos sobre l’origen i el paper de l’Estat a la societat. Establint una sèrie de cites clau de l’Origen de la família, la propietat privada i l’Estat i l’Anti-Dühring d’Engels, Lenin treu els principis bàsics de la posició marxista sobre l’Estat, en oposició a les distorsions dels «oportunistes», com Karl Kautsky.

Dividint el capítol en quatre seccions, Lenin exposa les següents conclusions fonamentals: que l’Estat va sorgir de la divisió de la societat en classes; que existeix per imposar l’ordre de la classe dominant i posseïdora sobre les masses explotades i no per «reconciliar» a les classes contendents en la societat; que es recolza en la força armada per dur a terme aquesta funció; que en prendre el poder, el proletariat suprimeix aquest Estat i el substitueix per una dictadura del proletariat, el destí de la qual és «extingir-se» en acabar els antagonismes de classe; i que aquest és impossible sense una revolució violenta.

És sobre la base d’aquestes idees clau que Lenin analitza les experiències històriques d’altres revolucions i desenvolupa la seva posició sobre l’Estat. També són precisament aquestes idees les que constitueixen la línia divisòria entre el marxisme revolucionari i el reformisme.

 

Preguntes

1. Què és l’Estat i per què existeix?
2. Fins a quin punt és l’Estat independent de les classes coaisl?
3. Què vol dir Engels quan diu que en una república democràtica «la riquesa exerceix el seu poder indirectament, però d’una manera tant més segura»?
4. Quina postura hauríem de prendre els marxistes sobre el sufragi universal?
5. Què vol dir Engels quan diu que “l’Estat no serà ‘abolit’; s’extingeix”?
6. Quina és la diferència entre un Estat burgès i un Estat obrer

 

Capítol 2: L’experiència dels anys 1848-1851

En aquest capítol Lenin examina més de prop el desenvolupament del pensament de Marx sobre la qüestió de l’Estat després dels esdeveniments de la Revolució Francesa de 1848 i la presa del poder per Louis Bonaparte el desembre de 1851.

Lenin estableix sobre la base dels escrits prerevolucionaris de Marx, així com el seu influent 18 Brumari de Louis Bonaparte, que el concepte de «dictadura del proletariat» és un concepte que es pot trobar de manera consistent en tota l’obra de Marx, en contraposició al «desenvolupament pacífic de la democràcia» reivindicat pels oportunistes.

Descrivint la noció que l’Estat pot elevar-se per sobre de la lluita de classes i persuadir a la minoria a sotmetre’s humilment a la majoria com una «utopia petit-burgesa», Lenin argumenta que l’essència de les conclusions de Marx sobre l’Estat era la necessitat de la dictadura del proletariat.

A més, demostra que Marx veia totes les revolucions anteriors com si només haguessin perfeccionat encara més l’aparell estatal de la burgesia (en la forma de burocràcia i l’exèrcit en constant expansió) i argumentava que la tasca de la revolució proletària seria no heretar l’existent Estat sinó esclafar-lo i substituir-lo pel «proletariat organitzat com classe dominant». La forma que podria adoptar és el tema del següent capítol.

 

Preguntes

1. Què és la dictadura del proletariat? Quin és el seu propòsit?
2. Per què només el proletariat pot enderrocar el domini burgès?
3. Per què el proletariat necessita un Estat?
4. Per què la Revolució Russa es va veure obligada a “concentrar… totes les forces de destrucció” contra l’Estat burgès creat el febrer de 1917?
5. Quina és la diferència entre el sol reconeixement de la lluita de classes i el marxisme?

 

Capítol 3: L’experiència de la Comuna de París de 1871

En aquest capítol Lenin explora l’anàlisi de Marx de la Comuna de París com la primera experiència de la classe obrera «organitzada com la classe dominant», encara que només per un breu període.

Havent establert en abstracte que la classe obrera no pot «simplement apoderar-se de la maquinària estatal prefabricada i utilitzar-la pels seus propis fins» hi ha, en comptes, «d’esclafar» l’aparell burocràtic preexistent, era necessari que Marx (i els futurs marxistes) expliquessin en termes més concrets per què aquest aparell havia de ser substituït. Aquesta explicació només podia venir de les lluites reals de la classe obrera, i fou la Comuna de París la que va proporcionar a Marx el primer exemple de la dictadura del roletariat en la història.

Lenin exposa les característiques clau d’aquest Estat obrer: la substitució del «poble armat» per l’exèrcit permanent; l’elecció de tots els funcionaris, incloent-hi la policia i la justícia, amb el dret a revocació; la restricció dels salaris dels funcionaris a «salaris d’obrers»; i l’abolició del parlamentarisme en favor de la creació de consellers obrers que escollien delegats a una assemblea nacional amb funcions tant legislatives com executives (per tant, més que una simple «sala de xerrades»). Això proporciona un model per la democràcia dels treballadors que continua vigent avui.

 

Preguntes

1. Quina postura va prendre Marx sobre la Comuna de París? Com havia d’influir aquesta postura en l’enfocament que prenem en altres revolucions?
2. Per què és important per Lenin la referència de Marx a la “revolució del poble”? Com es va relacionar això amb les tasques de la Revolució Russa?
3. Per què va fracassar la Comuna de París?
4. Per què diu Lenin que “el pas del capitalisme al socialisme és impossible sense un cert ‘retorn’ al democratisme ‘primitiu’”?
5. Quina és la diferència entre el parlamentarisme i la democràcia obrera?
6. Per què l’abolició sobtada de la burocràcia “és una utopia”?

 

Capítol 4: Aclariments complementaris d’Engels

Lenin continua la seva anàlisi marxista de l’Estat al capítol 4 mentre fa un ús extensiu de les cites d’Engels. Comença fent una clara distinció entre l’anàlisi marxista i les opinions dels anarquistes que no veuen l’Estat extingint-se sinó sent abolit de la nit al dia. El proletariat ha d’utilitzar l’Estat com a mitjà temporal per superar la inevitable resistència de la burgesia. Els anarquistes negarien a la classe obrera aquest valuós mitjà per defendre la revolució.

Explica que la Comuna i tots els vertaders Estats obrers es diferencien de tots els Estats anteriors en el fet que són utilitzats per primer cop per la majoria per reprimir a una minoria. En lloc de ser una força especial que se situa per sobre de la societat, es converteix en representativa de la majoria de la població.

Lenin continua explicant per què els marxistes no són neutrals en la qüestió de la forma que adopten els Estats burgesos, una república democràtica és preferible a una monarquia despòtica. Tot i que la forma ideal és una república democràtica centralitzada. Així i tot, no supera la qüestió nacional.

Pel que respecta al funcionament de l’Estat, Lenin deixa clara la necessitat d’assegurar que no pertanyi a funcionaris privilegiats. Al contrari, ha d’assegurar-se que cada individu contribueixi a l’administració de l’Estat. Això és vital per l’eventual desaparició de l’Estat.

 

Preguntes

1. Per què no es pot abolir l’Estat inmediatament?
2. Per què no és necessari abolir certes funcions i institucions de l’Estat?
3. Per què una república democràtica és la millor preparació per la dictadura del proletariat?
4. Per què els Estats centralitzats són preferibles a sistemes federals en la majoria dels casos? Com es relaciona la qüestió nacional?
5. Com l’Estat, com diu Engels, transforma els “servidors de la societat en senyors situats per sobre de la societat”?
6. Què vol dir Lenin quan diu que “l’extinció de l’Estat implica l’extinció de la democràcia”?

 

Capítol 5: Les bases econòmiques de l’extinció de l’Estat

En aquest capítol Lenin tracta d’explicar la transició del capitalisme al comunisme. Això implicarà inevitablement un període de transició política en què la dictadura del proletariat, un cop establerta, comença a extingir-se.

Una revolució socialista implica l’establiment d’una democràcia més completa. Molts dels països capitalistes d’Occident es denominen democràcies, però la majoria de la població no té els mitjans per participar en la política real més enllà de votar cada parell d’anys. Mentre que els capitalistes poden utilitzar la seva riquesa i el seu poder per influir en l’Estat en una mesura molt major que la del treballador mitjà.

La necessitat d’un Estat desapareixeria igual que les condicions per la seva existència. En lloc de ser obligats a seguir les lleis, la gent s’acostumaria a seguir les regles de la vida social.

Lenin procedeix referint-se a la Crítica de Marx del Programa de Gotha, en la que estableix una distinció entre la fase inferior de la societat comunista (a vegades denominada socialisme), i la fase superior del comunisme. L’emergent fase inferior del comunisme encara porta les marques de naixement de l’antiga societat capitalista; tot i que s’ha abolit l’explotació, encara no hi ha plena igualtat, ja que la distribució encara es basa en la quantitat de treball fet.

Un cop que els capitalistes hagin estat expropiats serà possible aconseguir un desenvolupament massiu de les forces productives, és sobre aquesta base que es podrà realitzar l’etapa superior de la societat comunista. Només en aquesta etapa més alta la regla «de cadascú segons la seva capacitat, a cadascú segons la seva necessitat» es pot aplicar.

 

Preguntes

1. Com tenen més influència política els capitalistes que els treballadors?
2. En què seria diferent la democràcia del socialisme de la democràcia del capitalisme?
3. Per què l’absència de classes causaria la desaparició de l’Estat?
4. Per què, en una societat socialista, no rebria un treballador “el producte total de la seva labora” com diu Lasalle?
5. Què vol dir Lenin amb “dret burgès” i per què segueix en existència en la fase inferior del comunisme?

 

Capítol 6: L’enviliment del marxisme pels oportunistes

 

Al capítol final Lenin tracta de defensar les tradicions revolucionàries del marxisme contra aquells que resten importància a la revolució en favor de la reforma. Lenin torna a insistir en el fet que el proletariat no pot prendre el control de l’Estat burgès ni negar-se en absolut a utilitzar el poder de l’Estat; requereix un Estat propi per fer-ne ús.

Criticant al teòric Kautsky, Lenin sosté que la tasca de la revolució proletària consistiria a trencar les burocràcies de l’Estat burgès, substituint tots els funcionaris per obrers escollits, que estan subjectes a revocació i reben un salari laboral mitjà. Tot i això, també seria necessari transicionar a un Estat en el qual l’administració es converteixi en un esforç col·lectiu, de manera que tots es converteixin en “buròcrates” durant un temps, i ningú, per tant, pugui convertir-se en “buròcrata”.

Kautsky distorsiona la posició de Marx sobre l’Estat: la conquesta del poder estatal per part del proletariat no s’aconsegueix simplement governant l’Estat burgès per majoria parlamentària, sinó quan el caràcter de classe de l’Estat canvia de tal manera que el proletariat s’organitza com classe dominant, no com burgesia. Això només pot aconseguir-se mitjançant la revolució.

Lenin explica que sota el capitalisme la societat no pot funcionar sense una burocràcia, ja que les masses treballadores estan impedides de participar en l’activitat política. Una burocràcia lleial és una de les formes amb què els capitalistes mantenen el control sobre l’Estat. Una jornada laboral reduïda permet als treballadors participar en l’activitat política i en la gestió de l’Estat, privant així als capitalistes d’una burocràcia que poden controlar.

Desafortunadament, Lenin no va poder acabar el llibre a causa a l’esclat de la Revolució d’Octubre. En la postdata escriu: «És més agradable i útil passar per ‘l’experiència de la revolució’ que escriure sobre ella».

 

Preguntes

1. Com va distorsionar Bernstein aquesta cita de Marx en la que diu: “La classe obrera no pot limitar-se a prendre simplement possessió de la màquina estatal existent i posar-se en marxa pels seus propis fins”?
2. Per què és necessari assegurar que la tasca de l’administració és compartida entre tots els treballadors?
3. Què significa el terme “centrisme” quan s’utilitza en un context marxista?
4. Quines són les tres formes en què els marxistes i anarquistes difereixen segons Lenin?
5. Per què hi ha un risc que funcionaris proletaris es converteixin en buròcrates sota el capitalisme?
6. Per què és vital que qualsevol funcionari estigui subjecte a l’elecció i revocació pels treballadors?