“Marxem amb la història” – Escola Mundial del Comunisme 2026

L’Escola Mundial del Comunisme 2026 és l’esdeveniment més gran que la Internacional Comunista Revolucionària (ICR) hagi organitzat mai. Amb 500 persones presents en persona, 7.900 registrades per a veure-ho en línia i milers més en reunions col·lectives de visualització arreu del món, calculem que més de 10.000 persones es van inscriure per participar-hi d’una forma o altra.

Els participants van inscriure’s per unir-se a la nostra Escola des de més de 130 països, i 4.400 d’ells van escriure per demanar d’unir-se a l’ICR.

Els companys van organitzar reunions per veure l’Escola Mundial des de Dallas fins a Delhi, amb centenars d’assistents. A Dinamarca, els companys van organitzar una “Escola Nòrdica” amb 250 participants, un esdeveniment d’una setmana per visionar l’Escola, plena d’esports, música i altres activitats.

Els Alps també es van omplir de debats fins a la nit, ja que la secció suïssa de l’ICR va organitzar a 130 comunistes per passar la setmana acampats en un entorn pintoresc veient les retransmissions en viu de l’Escola Mundial.

Enmig de l’època més convulsa per les crisis en la història del capitalisme, la resta de l’“esquerra”, per mancar de perspectiva o idees clares, s’enfonsa en la desesperació. Al contrari, l’Escola Mundial va ser un fortí d’optimisme i determinació revolucionaris, precisament perquè va ser una escola d’idees clares.

El lema de l’esdeveniment resumia el nostre objectiu: “El poder de les idees.” Al llarg d’una setmana de debats, amb més de 20 sessions retransmeses en viu a comunistes de tot el món, aquesta setmana va tenir com a meta encendre la passió entre els joves comunistes per les idees amples i poderoses del marxisme, aquelles idees que són l’armament vital que els joves revolucionaris necessiten per a enderrocar el capitalisme.

L’Escola Mundial del Comunisme sens dubte serà el trampolí per als pròxims avenços de l’ICR, ja que ens hem fixat la meta immediata d’arribar a ser 10.000 comunistes revolucionaris organitzats a escala internacional.

Potser cap altra xifra reflecteix millor cap a on es dirigeix la nostra Internacional després d’aquesta Escola que la increïble recaptació, que va superar els 700.000€.

El declivi i la caiguda d’un ordre social

En donar el tret de sortida va ser-hi Alan Woods, dirigent i teòric de l’ICR, qui va marcar la pauta en la sessió inaugural analitzant la tumultuosa situació mundial que vivim.

Va començar traçant un paral·lel entre el nostre món, els últims dies de l’antiga Roma i el col·lapse caòtic de l’ordre feudal. Igual que aleshores, el món sembla estar ensorrant-se en guerres, fams, i genocidis, mentre una elit depravada i parasitària es fa més rica que mai.

Per molts, se sentia com la fi del món. Però com va explicar l’Alan: “No va ser la fi del món. Va ser la fi d’un sistema específic d’explotació”.

El col·lapse del nivell de vida, la guerra imperialista, el genocidi, l’escàndol d’Epstein, l’austeritat… L’Alan es va obrir pas entre el caos per explicar que darrere de tots aquests símptomes horribles està el fet que el capitalisme fa molt que va deixar de fer avançar a la humanitat.

Però aquesta situació infernal té la seva contrapartida en la consciència dels treballadors, els joves i els pobres de tot el món.

Mentre es duia a terme l’Escola, s’ha estat desenvolupant una lluita revolucionària a vida o mort al Caixmir ocupada pel Pakistan. Pareixis, un destacat comunista de la secció pakistanesa de la ICR, va descriure la valentia de les masses:

«Han perdut la por a la mort. Les mamàs besen el front dels seus fills i els envien a la batalla contra la brutalitat de la repressió estatal».

L’Escola va enviar un missatge de solidaritat internacionalista a les masses de Caixmir. Et manem tot el nostre suport sense reserves als qui lluiten per la seva llibertat.

«Quan les masses es mobilitzen, cap poder en la terra pot detenir-les», va explicar Pareixis. Però a Caixmir, com en totes les revolucions, «també necessiten una direcció que pugui portar-les a la victòria i això és el que falta ara a Caixmir».

La nostra tasca urgent és construir aquest lideratge en tots els països del planeta.

No ens falta material. El suport a les idees comunistes està creixent pertot arreu. Antonio Balmer, dels Comunistes Revolucionaris dels Estats Units, per exemple, va citar una enquesta que va revelar que el 21 % dels estatunidencs té una opinió favorable del comunisme, inclòs el 38 % dels joves. I això, en el «ventre de la bèstia», el bressol de la «por vermella»!

El poder de les idees

Enmig d’aquesta època de guerra, revolució i contrarevolució, tal vegada et sorprèn que els comunistes dediquin una setmana a la discussió política sobre temes com l’art, la filosofia i la història.

Alan va comparar l’escola mundial amb l’estudi exhaustiu que Lenin va fer de Hegel durant la gran massacre imperialista de la Primera Guerra Mundial.

«Què estava fent Lenin? Estava esmolant els seus ganivets… en estudiar la dialèctica i la filosofia marxista. I tu has de seguir el seu exemple».

Les més de 20 discussions al llarg de la setmana van abastar tota l’amplitud de la teoria marxista. Sessions com a «Multipolaritat i marxisme: com els comunistes lluiten contra l’imperialisme» i «1929 i la Gran Depressió» van preparar als companys per a respondre preguntes candents que sorgeixen avui entre els joves revolucionaris.

Però altres, com «El marxisme i l’art» i «Xostakóvitx: la veu musical de la Revolució Russa», tenien com a objectiu presentar-los als comunistes, tant nous com veterans, els tresors de la cultura humana que avui són patrimoni exclusiu d’una minoria. Alan va concloure la seva xerrada sobre «El marxisme i l’art» dient:

«No hem de tenir una visió estreta. Hem d’abraçar amb tot el nostre cor i tota la nostra ànima tota la cultura humana, tota la vida humana. Hem d’ampliar els nostres horitzons cap al gran premi: la victòria final del proletariat i l’establiment d’una comunitat comunista mundial en la qual l’art i la cultura finalment passin a ser propietat de tot el poble».

L’Escola també va abordar qüestions importants de la història. Mentre Trump celebrava el 250è aniversari dels EUA amb espectacles de motocross i lluita lliure, la RCA ho va celebrar reivindicant aquest esdeveniment revolucionari, que la classe dominant estatunidenca ha distorsionat durant molt de temps. John Peterson, membre destacat de la RCA, va presentar el seu llibre, Revolució i contrarevolució als Estats Units: una perspectiva marxista.

Com era d’esperar-se, la secció estatunidenca va vendre més de 100 còpies del llibre al llarg de la setmana.

De la mateixa manera, Ben Gliniecki va parlar sobre la vaga general britànica que, fa 100 anys, gairebé va portar a la Gran Bretanya a la revolució. Mentre que la classe dominant britànica ha enterrat per complet aquest moment decisiu en la història de la classe treballadora, nosaltres, els comunistes, el reivindiquem. El seu llibre, Una història comunista de la vaga general britànica, es va esgotar!

Una de les xerrades més importants de la setmana va ser sobre Lenin i Trotsky: què van defensar realment, presentada per Niklas Albin Svensson. Això va coincidir amb la reedició del llibre d’Alan Woods i Ted Grant del mateix nom, que pots comprar en Wellred Books aquí.

Publicat originalment el 1969 per a connectar amb els joves comunistes desil·lusionats amb l’estalinisme, aquest llibre reconstrueix magistralment les idees reals de Lenin i Trotsky, que han estat tan profundament distorsionades. La seva reedició no podria haver arribat en millor moment, ja que uneix les millors tradicions del nostre passat amb les immenses tasques del nostre futur. Els companys estaven ansiosos per aconseguir-ho, i va ser, amb diferència, el llibre més venut de la setmana.

Això és només una mostra. Cap informe podria abastar tota l’amplitud d’idees tractades a l’Escola. En canvi, et convidem a escoltar les gravacions completes de totes les xerrades, que apareixen al final d’aquest informe.

Però, per a donar-te només una idea de l’interès per la teoria marxista que va despertar l’Escola, Wellred Books —l’editorial de la ICR— va vendre 5.900 euros en literatura revolucionària als assistents. Això supera amb escreix la quantitat que Wellred va recaptar en els últims dos anys; és un 25 % més del que vam recaptar en el Congrés Mundial de l’any passat.

Marxant amb la història

L’últim dia, Ben Curry —del Secretariat Internacional de la ICR— va presentar un informe inspirador sobre els grans avanços que ha aconseguit la ICR en el que va de l’any.

L’Escola Mundial d’enguany ha estat qualitativament diferent de les anteriors. Ben va explicar que, a mesura que els esdeveniments mundials avancen inevitablement cap a la revolució, i això es reflecteix en la consciència de la nostra classe, estem creixent juntament amb la història.

En 2023, la ICR va identificar correctament la tendència creixent cap al comunisme, especialment entre la joventut. En aquest llavors, quan llancem la campanya «Ets comunista?» i hissem amb valentia la bandera del comunisme, érem 4,400 companys. Avui, després de tres anys de treball dedicat per part dels companys de la ICR a escala internacional, som 8.700.

Des del llançament de la ICR en 2024, 15 de les nostres seccions han crescut més del 25 %, set seccions han crescut més del 50 % i tres s’han més que duplicat. Una, la secció mexicana, ha triplicat la seva grandària. De fet, de 111 companys en 2021, hem passat a 630 avui. Quan Ben va llegir la xifra actual de membres mexicans, un company mexicà del públic va corregir la xifra a 650; així de ràpid creix la secció mexicana.

Quin és el secret? Com va explicar Andreas, de la secció irlandesa de la ICR —que també ha crescut ràpidament d’11 a 82 membres en tres anys—, amb paraules que s’apliquen a tota la Internacional:

«No hi ha cap fórmula màgica… Són les condicions objectives les que estan empenyent a milers de joves cap al comunisme. I és això, combinat amb un enfocament en la teoria i les perspectives marxistes, una orientació audaç cap a la joventut i la determinació d’aconseguir totes les metes que ens proposem. Això és el que està construint la ICR a Irlanda».

Però no sols ens esforcem per construir una organització gran. Les nostres tasques són enormes. Com va explicar Hamid Alizadeh, del Secretariat Internacional, «estem en una lluita per a liderar el moviment comunista mundial!».

Els nostres companys ja es veuen embolicats en tremendes lluites de classe —com els companys de Minneapolis que van intervenir en la vaga general contra l’ICE, o la secció pakistanesa que, com va explicar Hamid, «està tractant de construir en aquest remolí de revolució i contrarevolució» a Caixmir.

La nostra tasca principal és transformar als centenars de nous i joves reclutes comunistes en revolucionaris professionals i capacitats. En bolxevics.

Només hi ha una manera de fer-ho: inspirant i armant als companys amb les idees revolucionàries del marxisme. Tota aquesta perspectiva va entusiasmar l’escola. I això no és només una qüestió limitada d’estratègia i tàctica. Com Ben va explicar de manera commovedora en concloure el seu informe:

“Hi ha un fil que ens connecta a cadascun de nosaltres amb la història; també hi ha un milió de fils més, un tapís. El marxisme no es limita a la política i la lluita de classes.

Abasta l’art, la poesia i la literatura. La ciència, la història antiga, la filosofia. Tots els àmbits del coneixement i l’experiència humans. L’única manera de dinamitzar al partit i formar quadres genuïns és ampliar al màxim la discussió d’idees».

Amb aquestes idees com a base, a tot el món, els diferents grups i seccions de la ICR avancen junts.

A l’alçada de la tasca

Les condicions s’estan preparant per a la revolució mundial. Nosaltres també ens estem preparant. Hi ha molt per venir, tant quant al que ens oferiran els esdeveniments mundials —moviments com els del Caixmir ocupat pel Pakistan arribaran a tots els països en el futur— com quant al que nosaltres, en la ICR, hem d’aconseguir si volem exercir el paper al qual aspirem.

Si hi ha alguna cosa a aprendre de l’Escola Mundial d’enguany, és això: la història ens està llançant un desafiament. Els està plantejant als revolucionaris una tasca formidable: forjar el lideratge capaç de conquistar el món, destruir el sistema capitalista i establir un futur socialista. La ICR s’esforça per estar a l’altura d’aquesta tasca.

Hamid va tancar la setmana contant la història dels trotskistes de l’Oposició d’Esquerra que ho van donar tot per la causa del comunisme. En aquells dies, l’avanç de les seves idees —el leninisme— va ser frenat violentament pels estalinistes. Però avui, a través de la ICR, pots tornar a escoltar la seva marxa:

«La nostra marxa encara no és irresistible. Però definitivament som més forts i ja no marxamos contra corrent. I la tasca d’aquesta escola és donar-nos les idees i la inspiració necessàries per a redoblar els nostres esforços i seguir el nostre camí. Amb la força i la convicció que ha arribat el moment de les nostres idees. Si ho fem, creixerem i la nostra marxa es tornarà irresistible. I prendrem la venjança de la història, no sols pels bolxevics i l’Oposició d’Esquerra, sinó per tots aquells que van ser sacrificats en l’escorxador de la societat de classes.

«Camarades, el nostre moment s’acosta. Lluitem per ell amb totes les nostres forces. Perquè el futur és nostre».