Que paguin la crisi els rics! Defensem els interessos dels treballadors!

“Hi ha dècades en què no passa res, i hi ha setmanes on passen dècades”. Aquestes paraules de Lenin ressonen ara amb tota la seva força. La crisi del coronavirus, que ha sumit el món en un estat d’excepció, ha estat també la gota que finalment ha fet vessar el got, provocant una nova crisi econòmica de conseqüències impredictibles. No obstant això, podem afirmar amb tota seguretat que les perspectives econòmiques a nivell mundial són nefastes i que, per sobre de tot, davant aquesta situació, els burgesos i els seus lacais mouran cel i terra per defensar els seus interessos.

El coronavirus i la resposta dels empresaris

És evident que el coronavirus s’ha convertit en un gran perill perquè s’està expandint de manera exponencial a escala mundial, perquè encara no hi ha una vacuna i perquè encara no l’acabem d’entendre.

Davant d’aquesta situació de crisi humanitària, on els efectes del virus ni tan sols han arribat al seu punt àlgid, i on la classe treballadora serà la pitjor perjudicada pel simple fet de ser la classe majoritària en la societat, els burgesos novament mostren sense embuts com de miserables són- per sobre de les vides de milers de persones, i el patiment de milions, estan els seus beneficis.

Prenguem com el nostre primer exemple del caràcter de la nostra classe dominant l’informe de l’FMI sobre Espanya. Aquest informe diu, textualment, “les institucions del mercat de treball haurien de seguir proporcionant suficient flexibilitat perquè puguin fixar-se salaris i condicions de treball que tinguin en compte les necessitats específiques de cada empresa, especialment a la llum dels creixents riscos a la baixa per l’economia “. En altres paraules, que l’Estat s’erigeixi nítidament com el defensor de la propietat privada en contra dels interessos dels treballadors.

Tirant més cap a casa, específicament a Catalunya, Foment de Treball, la patronal catalana, ha estat molt clara en les seves exigències al Govern: baixar impostos i facilitar acomiadaments davant la pandèmia del coronavirus. Aquests grans empresaris ja paguen uns impostos míseres de per si considerant la ingesta quantitat de beneficis que s’embutxaquen, però, davant l’amenaça del coronavirus i la implosió econòmica als seus privilegis, van més enllà i exigeixen que s’exoneri “a les empreses d’haver de fer un preavís de 15 dies en els EREs”. Es veu que des del punt de vista d’aquests burgesos, la “flexibilitat” introduïda per la (contra) reforma laboral de Rajoy no és suficient, sinó que cal emprar mètodes salvatges contra els treballadors.

Però aquesta exigència no es limita tan sols als capitalistes catalans, ni de bon tros. És més, les grans empreses espanyoles ja estan fent acomiadaments massius. Alguns exemples ja anunciats són els 230 treballadors de la cadena d’hotels Melià o British Airways qui, de la boca del seu conseller delegat Alex Cruz, ha comunicat als seus treballadors que “les retallades” potser seran per un període curt o potser a llarg termini “. “No podem mantenir la nostra força de treball en el seu nivell actual”.

Als EREs cal sumar-los els ERTEs. Escandalosament, els dirigents de CCOO i UGT, com a bons buròcrates i fidels defensors del capitalisme, han elaborat conjuntament amb les patronals CEPYME i CEOE un petit document en el qual exigeixen al Govern facilitar immediatament els ERTEs. Aquesta joia per als interessos dels grans empresaris diu “davant la falta de liquiditat provocada per la inactivitat derivada d’aquesta situació, es suspendrà l’obligació de pagament de les cotitzacions per part de les empreses.” Aquesta mesura es combina amb l’exigència al Govern de que siguin les institucions qui es facin càrrec de pagar els sous, això sí, i gràcies a la gran sensatesa dels dirigents sindicals, que això no perjudiqui “en cap cas el reconeixement de futures prestacions d’atur (“comptador a zero”) “- només faltaria més!

Socialisme per als rics, misèria per als pobres

Nosaltres ens oposem vehement a qualsevol atac a les condicions de vida dels treballadors. En primer lloc, perquè aquesta crisi no ha estat provocada per la classe obrera, sinó que pel capitalisme en descomposició. Aquest tema ja ha estat tocat amb més detall en altres articles; només cal dir que la manca de preparació, planificació i cooperació per part dels governs i les empreses del sector, combinada amb totes les retallades a la sanitat pública, són la principal causa que el COVID-19 estigui tenint un impacte tan extraordinari.

En segon lloc, perquè des de la crisi de l’any 2008, que va provocar molt patiment i desesperació en milions de persones, els patrons s’han lucrat com mai en la història recent. Mentre que les empreses de l’IBEX-35 van incrementar els seus beneficis en un 11.3%, els sous van caure en un 4.2%; mentre que la riquesa s’acumulava en cada vegada menys mans, les masses patien les retallades, la precarietat laboral, la pujada dels lloguers, etc.

Però com ja hem vist, això no té importància, l’únic que realment importa és satisfer la insaciable set de beneficis. És més, els capitalistes no només van atacaran ferotgement a la classe treballadora, sinó que exigiran explícitament al govern que es faci càrrec de salvaguardar els seus beneficis. I ja ho estan fent: si un treballador no pot treballar a casa ha de demanar la baixa i que li pagui el sou el Govern, els ERTEs esmentats més amunt, línia de crèdit per a bancs de fins a 200.000 milions, etc. Tot això s’assembla molt a la resposta de l govern durant la crisi de l’any 2008, quan va rescatar els bancs i immediatament després va imposar l’austeritat. En altres paraules, és socialisme per als rics, i misèria per als pobres.

Contra els atacs, organitzem-nos!

Això és la lluita de classes. Tot i que la infecció del virus estigui afectant a tothom, els grans capitalistes, tancats en les seves búnquers i amb la seva sanitat privada, busquen defensar els seus interessos i disciplinar el Govern per a que els defensin, atacant així a la classe treballadora.

No obstant això, durant aquests primers dies laborals sota l’estat d’alarma, ja hem vist exemples magnífics d’organització i lluita per defensar els treballadors. Aquest és el camí. Només la classe treballadora, mitjançant les seves organitzacions i la seva lluita, podrà defensar els seus interessos.

Estem entrant en una nova etapa històrica, que es caracteritzarà principalment per la clarificació de la divisió de la societat en classes i per una lluita intensa entre els burgesos i els obrers. En aquesta nova etapa, és fonamental organitzar-nos i lluitar per defensar els nostres llocs de treball, però també és igual de necessari anar més enllà- lluitar contra la precarietat i l’empitjorament de les condicions laborals, contra un altre paquet de retallades, contra el desemborsament de diners públic per rescatar grans empreses, i lluitar també per acabar amb l’opressió de la dona, el canvi climàtic, etc. En definitiva, hem de lluitar contra el sistema capitalista que ens oprimeix i explota, començant pels Borbons, pilar fonamental del capitalisme espanyol, i l’IBEX-35.

Pots enviar-nos els teus comentaris i opinions sobre aquest o algun altre article a: [email protected]

Per conèixer més de nosaltres, ves a aquest enllaç

Si pots fer una donació per ajudar-nos a mantenir la nostra activitat fes click aquí