Torre Pacheco: Unitat de classe davant dels progroms racistes – Comitès d’autodefensa als barris! Organitzar una vaga a la comarca!

/in , /by

Els esdeveniments de Torre Pacheco són una seriosa advertència pel conjunt de la classe obrera, tant migrant com nadiua. Aprofitant un cas d’agressió a un veí major de la localitat, presumptament per un jove magrebí, hordes de feixistes i reaccionaris s’han llançat a un linxament massiu contra la població local d’origen immigrant. La resposta no pot ser llançar imprecacions morals i lamentacions, sinó l’acció de masses veïnal i de classe: comitès d’autodefensa i la vaga, començant pels hivernacles, els magatzems, el comerç i la construcció.

Els esdeveniments de Torre Pacheco venen precedits per l’anunci dels dirigents de Vox de què deportarien a 8 milions de migrants i les seves famílies si arriben al govern, i d’una nova andanada racista provinent dels mitjans de comunicació de dreta i de l’extrema dreta.

El que està succeint a Torre Pacheco recorda poderosament els greus arremoraments que van tenir lloc 25 anys enrere a El Ejido, Almeria, el febrer de 2000. També llavors, com ara, es va deslligar una setmana de terror contra la població immigrant, després de cometre’s tres assassinats per dos immigrants, un d’ells amb problemes de salut mental. Centenars de treballadors i veïns immigrants van veure les seves cases i negocis arrasats, desenes van ser apallissats i ferits de diversa consideració i molts van haver de romandre amagats als camps durant dies.

Res més conèixer-se l’agressió al veí de Torre Pacheco, diversos comptes feixistes d’Instagram, Twitter i Telegram, com «Deport Them Now Spain», llançaven mentides, notícies i vídeos falsos, i proclames racistes que animaven a traslladar-se a Torre Pacheco per a donar “cacera” als immigrants.

Durant diverses nits consecutives desenes d’encaputxats vestits de negre, han recorregut els carrers de Torre Pacheco al vespre per a donar pallisses, insultar i trencar cotxes i negocis de persones migrants. El diumenge 13 de juliol a la nit, segons el ministre de l’interior, Grande-Marlaska, la Guàrdia Civil va identificar a més de 20 vehicles, incloent-hi furgonetes, que intentaven entrar al municipi amb pals, bats de beisbol i porres extensibles, entre altres objectes.

La veritat és que durant els primers dies la policia i la guàrdia civil van deixar fer i campar a plaer a les hordes de lúmpens i feixistes pel poble, sense practicar una sola detenció. De fet, el primer detingut va ser un jove de pare magrebí, ja alliberat, que participava en un acte de repudi a l’agressió de l’ancià, i que va ser acusat falsament per energúmens locals de ser un dels agressors. Només ara hi ha 10 detinguts, amb 7 energúmens feixistes, però que ja estan gairebé tots al carrer i només 5 d’ells amb càrrecs.

En aquest vídeo de baix es veu com la guàrdia civil es retira del lloc en el moment en què una horda de 20 feixistes s’aproxima al negoci de kebab, propietat d’una persona d’origen immigrant.

 

Aquí es veu com destrossen el bar.

 

 

La base de classe del racisme al camp

No és possible fer-se un quadre exacte d’aquests successos fora d’una perspectiva de classe. El 31% de la població d’aquest municipi és d’origen estranger, fonamentalment magrebins, subsaharians i d’Europa de l’Est. I el 60% dels llocs de treball agraris (hivernacles i magatzems) són coberts per ells, amb un 90% en el treball sota plàstic. Torre Pacheco, que va passar en 30 anys de 15.000 a més de 40.000 habitants deu la seva riquesa i desenvolupament al treball immigrant, és el que ha donat riquesa a la localitat i el que ha fet milionaris a un bon grapat de rics empresaris agrícoles.

El treball al camp és el més dur que existeix. Davant l’absència relativa de maquinària, a diferència del sector industrial i fins i tot de la construcció, el treball físic directe és la base del treball, sobretot en els hivernacles. No és com la indústria on el patró pot augmentar el ritme de treball, accelerant simplement la màquina o la cadena de producció. Al camp, l’única manera d’accelerar el ritme és incrementant l’esforç físic de l’obrer, d’aquí ve que els empresaris agrícoles siguin els més negrers i dèspotes. D’aquí ve que sigui en el camp on l’odi de classe arriba més lluny. La mà d’obra immigrant, i més si és indocumentada, és la ideal per a esprémer l’esforç humà com una llimona, per a extreure fins a l’última gota de plusvàlua. Aquesta anàlisi de classe és imprescindible per a comprendre per què la ideologia racista és essencial pel capitalisme, però sobretot per a aquest sector de l’empresariat en particular. El principal obstacle al qual s’enfronta un patró és l’organització de classe, el sindicat, les assemblees, la vaga, la consciència de classe de l’obrer. Per això és essencial que el nombrós proletariat agrícola d’origen immigrant estigui desorganitzat i aterrit, i la propaganda racista ajuda en això en actuar com un mur divisori amb els seus germans de classe natius; han de sentir-se vigilats, menyspreats, en permanent sospita, viure en un clima social hostil, sense drets polítics ni socials.

 

La violència i la delinqüència s’enceben contra els immigrants

 

Tots els mites propalats contra els immigrants tenen com a fi perpetuar aquesta situació. La realitat és que la delinqüència s’ha reduït, en termes relatius en l’Estat espanyol. Concretament, en l’últim any va disminuir un 2,75%, segons dades del Balanç de Criminalitat del Ministeri de l’Interior. I, en qualsevol cas, la criminalitat és una conseqüència inevitable d’un sistema fundat en la divisió social, el lucre, l’opressió i la violència. I és justament, la població immigrant la que sofreix la pitjor part d’aquesta criminalitat, opressió i violència.

Precisament a Múrcia, cap ultradretà es va inquietar pel cas dels empresaris deixats lliures després de mantenir una xarxa de joves prostituïdes, entre ells Juan Castejón, exvicepresident de la patronal de Múrcia. Fa uns anys es va donar el cas d’un encarregat a sou d’empresaris agrícoles de Torre Pacheco per agredir sexualment a 20 temporeres immigrants, incloses violacions.

Els casos d’assassinats i agressions a immigrants per motius racistes són el pa de cada dia. També a la Regió de Múrcia vam tenir els casos de l’assassinat a Mazarrón (Múrcia) d’un treballador immigrant per un exmilitar ultradretà. Dies més tard, a Múrcia, una dona apunyalava a un immigrant equatorià al crit de «els immigrants ens treuen el menjar».

Fa una setmana va ser incendiada una mesquita en la població barcelonina de Piera.

Les condicions de vida i treball dels immigrants són, en la major part dels casos, desoladores. En alguns casos, als immigrants “il·legals” se’ls fa treballar fins a morir, com va passar fa un parell de setmanes a Fraga (Osca). També és conegut el cas d’un empresari agrícola de Jaén, apoderat de Vox a les eleccions de 2019, que va deixar abandonat el cadàver d’un altre immigrant il·legal a un centre de salut després de morir en la seva explotació.

Està el cas d’un altre empresari agrícola de Jaén, sospitós d’haver presumptament assassinat i desaparegut a diversos treballadors migrants al llarg de diversos anys després de reclamar-los salaris deguts.

O per a què parlar de les condicions d’hàbitat infrahumanes dels temporers agrícoles a Huelva, les barraques dels quals són incendiades de manera recurrent.

En totes aquestes zones, la ultradreta i Vox tenen una base de suport en els petits i mitjans empresaris agrícoles que es lucren amb l’explotació dels treballadors immigrants, legals o “il·legals”. Els mateixos que es queixen dels immigrants són els qui els empren i exploten sense parar. El seu objectiu és tenir-los acoquinats per a perpetuar aquesta situació.

Als empresaris negrers i racistes, base social de Vox i de l’extrema dreta en aquestes comarques, on predomina la mà d’obra immigrant amb salaris baixos i ocupació precària o estacional, els importa un rave la immigració legal o “il·legal”, de les quals depenen. Els interessa una mà d’obra submisa i un boc expiatori on puguin dirigir el malestar social causat pel mateix capitalisme. Mentre predomini el racisme, més s’amaga l’opressió de classe; mentre en pitjors condicions treballin els immigrants, major divisió hi haurà en la classe obrera mateixa. Obrers que treballessin amb els mateixos drets i condicions podrien exigir el mateix de manera unitària i amb més força. Per això, justament, mantenir l’actual situació redunda a favor del nostre enemic de classe.

Que en aquest ambient de racisme social i institucional, es donin episodis puntuals de violència i criminalitat protagonitzats per immigrants, que són els únics que es destaquen en les notícies, a qui li pot estranyar? No per casualitat, com un reflex d’aquesta situació, un dels casos detonants dels successos d’El Ejido fa 25 anys va ser l’assassinat d’un empresari agrícola a les mans d’un treballador immigrant de la seva explotació.

 

“Apartheid” polític i social

 

En comarques senceres de Múrcia, Almeria, Huelva, Granada, Lleida o Osca, la població immigrant aconsegueix el 20%, el 30% del total o més, però manquen de drets polítics i socials en una situació de veritable “apartheid”. Ells són part de l’entramat viu de l’economia i societat d’aquestes comarques i, per tant, com reclamava la classe obrera nativa fa 120 o 150 anys, han de tenir el dret al vot, a la nacionalitat, als serveis socials i a l’afiliació sindical. La marginació política d’aquesta massa de població immigrant, per negació de la nacionalitat, és el que explica el suport desproporcionat a la dreta i l’extrema dreta en aquestes comarques. És, per tant, una majoria artificial. En el cas de Torre Pacheco, PP i Vox van obtenir poc més de 10.000 vots en les últimes eleccions generals, aconseguint el 70% dels sufragis; això és fins i tot menys que els immigrants de la localitat als quals s’impedeix accedir al vot que, en la seva aclaparadora majoria, són obrers.

 

En tot això hi ha una responsabilitat en els sindicats de classe, com a CCOO i UGT. Hauria de ser la seva obligació organitzar a aquests treballadors, començant pels “legals”, com una manera de combatre l’explotació despietada que sofreixen i unir-los a la classe obrera nativa de la localitat i la província, com la manera més efectiva de combatre el racisme que també s’infiltra en els treballadors natius.

 

Què fer? Comitès d’autodefensa i organitzar una vaga a la comarca

 

La primera tasca, com de manera espontània s’ha començat a fer per alguns sectors de joves d’origen immigrant, és organitzar la defensa dels barris obrers afectats per les incursions de les hordes feixistes amb la complicitat policial. Ja alguns neonazis han rebut la seva pròpia medicina, com a pedrades i apallissaments, una vegada que els joves i veïns han començat a organitzar-se. Es tracta d’organitzar assemblees veïnals que discuteixin la situació i formar comitès d’autodefensa formats per desenes de veïns armats amb pals, pedres i tot objecte que serveixi a la dissuasió, aixecant barricades mòbils en els punts que es requereixi a boca de nit per a bloquejar l’arribada dels energúmens feixistes. Mesures addicionals haurien d’organitzar-se per a protegir les propietats (comerços, bars, etc.) susceptibles de ser atacades. Si això s’organitzés de manera audaç, seria relativament fàcil escombrar a tota aquesta morralla i fins a la mateixa policia i guàrdia civil es veurien obligades a prendre mesures contundents per a dispersar-la per por d’una escala major de la reacció veïnal.

El segon seria organitzar una vaga general en el municipi contra les agressions i amenaces racistes, on la classe obrera immigrant prengui la iniciativa, allí on el seu paper és el més indispensable: els hivernacles, els magatzems, el comerç i la construcció, amb una crida de solidaritat a la resta de la classe obrera nativa del municipi. A més de les reivindicacions antiracistes es poden afegir unes altres igualment sentides en matèria laboral (salaris, jornada, descansos, i plus de divers tipus). Una vegada que se li toqui la butxaca als explotadors, aquests seran els més interessats en què les aigües tornin al seu llit i parin als seus cadells. D’aquesta manera, s’elevarà el sentiment de força, confiança i dignitat de la classe obrera immigrant que estarà en condicions inigualables d’avançar en els seus drets i imposar el respecte en l’enemic de classe i el seu aparell d’Estat.

Això té el seu precedent també en els successos d’El Ejido l’any 2000. Davant la violència inusitada de les hordes reaccionàries en la localitat, a iniciativa d’activistes d’esquerra d’origen immigrant, es va organitzar una vaga indefinida als hivernacles, que va començar el 8 de febrer d’aquest any. Va ser tal la contundència de l’atur que al cap de dos dies, el 10 de febrer, la cambra local d’empresaris i la delegació del govern, van haver de reconèixer com a interlocutors a l’assemblea de treballadors organitzadora de la vaga i, per art de màgia, els progroms van desaparèixer immediatament. Cert és que la majoria de les promeses van quedar incomplertes, en matèria de reconstrucció d’habitatges destruïts, drets laborals, etc. Però això va deixar una tradició i un llegat, va ser l’única forma en què es van detenir els atacs racistes en aquest moment i va deixar lliçons de cara a futurs esdeveniments, com el que ara té de testimoni a Torre Pacheco.

La solidaritat ha d’estendre’s al conjunt de l’Estat, organitzant actes de protesta amb manifestacions, concentracions i altres activitats, per a enfortir la unitat de classe i combatre el racisme i mostrar un puny fort i sòlid a tots els feixistes i reaccionaris per a deixar-los molt clar que No Passaran!

Enfront del racisme, unitat de classe

Formar comitès d’autodefensa i organitzar la resposta obrera amb la vaga i la mobilització

Plens drets polítics i socials per als treballadors immigrants, legals i “il·legals”

A baix l’explotació capitalista

 

 

Pots enviar-nos els teus comentaris i opinions sobre aquest o algun altre article a: admin@marxista.cat

Per conèixer més de nosaltres, ves a aquest enllaç

Si pots fer una donació per ajudar-nos a mantenir la nostra activitat fes click aquí

You might also like
La vergonyosa reforma migratòria de la UE i la postura marxista
No sobren migrants, sobra el capitalisme
ICE fora de Los Angeles! Els treballadors es defenen contra les batudes de Trump
Lliçons de la lluita del metall de Cadis
Sobirania nacional o independència de classe: l’esquerra davant el problema migratori