Endavant amb la vaga general del 15 d’octubre! Declaració de l’Organització Comunista Revolucionària

Contra el genocidi i l’apartheid palestí i els seus còmplices a l’estat espanyol i a Europa! Ni un euro per bales i tancs! De la despesa militar fer despesa social!

L’Organització Comunista Revolucionària recolza la Vaga General de 24h del dimecres 15 d’octubre “contra el genocidi i l’apartheid del poble palestí i contra el rearmament militar”, convocada per la CGT i per altres sindicats minoritaris. Per aquesta jornada, i per motius similars, s’han convocat aturades parcials de 4 hores a Euskal Herria i Galícia, pels sindicats ELA, LAB, CIG i CCOO. També s’ha anunciat una insulsa “jornada de lluita” voluntària, empresa per empresa i sense concretar, organitzada a nivell estatal per UGT i CCOO. A part, hi ha programades vagues estudiantils i manifestacions pel matí i a la tarda, a les que cridem a participar.

En comunicats anteriors vam ser molt crítics amb l’endarreriment injustificat d’aquesta convocatòria de lluita internacionalista i antiimperialista, que s’hauria d’haver materialitzat a finals de la setmana passada o a inicis de la present, aprofitant l’enorme ambient de conscienciació i mobilització popular que s’havia generat a tot l’estat espanyol amb fins a 2 milions de persones inundant els carrers al llarg de diversos dies consecutius. Això coincidia, a part, amb l’exitosa vaga general del divendres 3 d’octubre dels nostres germans de classe italians, també contra el genocidi a Gaza i la complicitat del govern de Meloni.

Ara, els esdeveniments s’han succeït molt ràpidament. Ahir al matí es va anunciar als quatre vents un “acord de pau” trampós pel poble de Gaza, impulsat per Trump i rubricat per Netanyahu i Hamàs, que ha estat recolzat incondicionalment per tots els governs occidentals, inclòs l’espanyol. És evident que això impactarà en l’opinió pública i en capes significatives de la classe obrera, creant una falsa sensació d’alleujament. Amb l’alliberament pactat dels rehens israelans en mans de Hamàs i d’uns 2000 presoners palestins en mans d’Israel, el cessament dels bombardejos a partir de dissabte i el restabliment de l’escassa “ajuda humanitària” per la població famèlica i desesperada de Gaza, es vol donar la falsa impressió que el conflicte s’ha solucionat i que s’ha aturat el genocidi. Tot això pot posar en dubte la utilitat de la vaga i de les aturades i mobilitzacions previstes contra el genocidi a Gaza el 15 d’octubre.

Des del nostre punt de vista, la jornada de vaga i de mobilització del 15 d’octubre encara és necessària. Únicament la classe obrera internacional té la capacitat de parar de totes passades la màquina assassina de l’imperialisme sionista a través de l’acció directa, amb l’execució efectiva de l’embargament d’armes i combustible, i d’obligar els governs occidentals a tallar la major quantitat possible de llaços econòmics i diplomàtics amb l’entitat sionista per aïllar-la efectivament, així com d’estimular un moviment revolucionari a tot Orient Mitjà que enderroqui els governs reaccionaris de tota la zona, única manera de resoldre el conflicte. De fet, si hi ha res que hagi obligat l’imperialisme nord-americà a pressionar a Netanyahu perquè acceptés aquest limitat i provisional “acord de pau” és el pànic a l’extensió global de les mobilitzacions de masses i la desestabilització política que està comportant, i que ha conduït a un creixent aïllament a Israel.

De qualsevol manera, no tenim cap confiança en què aquest “tractat de pau” solucioni cap dels problemes de fons del poble palestí. Israel ja va incomplir l’anterior “tractat de pau”, de termes similars a aquest, el març passat. Res impedirà que Israel reprengui la seva campanya assassina contra la població de Gaza un cop els ostatges israelians hagin estat alliberats. I, en qualsevol cas, amb aquest acord, Gaza continuaria sent un territori dominat per l’imperialisme sionista i occidental, completament endarrerit i sense perspectiva alguna de desenvolupament ni d’una existència civilitzada.

En aquest sentit, celebrem que s’hagi mantingut la convocatòria del 15 d’octubre per part de CGT i altres sindicats, malgrat que no ens fem il·lusions que particularment UGT i CCOO mantinguin el seu compromís de mobilitzar els treballadors aquell dia.

El que toca ara és assegurar una campanya d’agitació i mobilització seriosa a les fàbriques, ports, oficines, trossos del camp, obres de construcció, universitats, escoles i barris obrers. Es tracta d’exposar l’enorme poder que descansa en la classe treballadora, sense el permís de la qual no es mou ni una roda ni s’encén cap llum.

La classe obrera ha de prendre consciència a través d’aquesta lluita que no ens mobilitzem només per una causa humanitària i solidària, sinó per denunciar la complicitat de la nostra pròpia classe dominant amb l’entitat sionista i obligar-la a trencar tots els seus vincles econòmics, militars, diplomàtics, “culturals” i esportius amb ella: ni una bala ni un tanc més per l’exèrcit israelià, ni una bala ni un tanc més comprats a Israel; expropiació sense indemnització de totes les empreses israelianes o participades per capital israelià a l’estat espanyol; cancel·lació immediata de tots els contractes adjudicats a empreses israelianes en territori espanyol o a empreses espanyoles per Israel; revocació de llicències de vendes de material militar anterior a octubre de 2023 i dels acords bilaterals de tota mena amb Israel. Prohibició del comerç i de les inversions, sota sanció, a assentaments israelians de tot el territori palestí ocupat; prohibició d’entrada a territori espanyol de tot resident israelià a territoris palestins ocupats; expulsió d’Israel de tot event cultural i esportiu a l’estat espanyol i a tota Europa; ruptura de relacions diplomàtiques ja amb Israel.

Si a tota Europa s’apliqués aquest programa de mesures, la màquina genocida d’Israel, i la classe capitalista sionista que la inspira, rebrien un cop demolidor no només per ara, sinó per sempre. Accions, no paraules, és l’únic que serveix per assegurar la fi del genocidi a Gaza i de l’opressió del poble palestí per sempre.

Però aquesta jornada de vaga i de mobilització ha d’anar més enllà de la qüestió palestina. Hem d’exigir avenços i mesures concretes a favor de la classe treballadora i de les nostres condicions de vida a l’estat espanyol, que és part de la mateixa lluita contra l’opressió capitalista, sigui aquí o a l’estranger. Davant l’augment en despesa militar decidit pel govern de Sánchez, diem: ni un euro per bales i tancs a casa, que tota la despesa militar, començant pels 10.500 milions d’euros que Sánchez s’ha compromès a augmentar el 2025 per aquesta fi, es destini a despeses públiques socials: a hospitals, educació, infraestructures útils, contra el canvi climàtic, per beques, per un pla de construcció urgent d’habitatge social, per investigació i desenvolupament científic, per incrementar les plantilles de sanitat i altres dependències en condicions dignes. Els sindicats UGT i CCOO han armat molt d’aldarull per exigir la reducció de la setmana laboral a 37’5 hores. Ara és el moment d’escalar les mobilitzacions per això. Exigim a les empreses inversions en seguretat laboral, controlades pels sindicats, que frenin l’espiral de morts a la feina. No al descontrol de les hores extres, de les que no es paguen la meitat.

L’única manera d’assegurar l’èxit de la vaga és que cada treballador i treballadora es convenci de la justesa d’aquesta lluita i tingui les màximes garanties que l’esforç paga la pena. Per això, s’han de convocar de manera urgent assemblees de treballadors a totes les empreses per discutir els objectius de la vaga i programar la lluita, que hi hagi un debat ampli, obert i democràtic després del qual se sotmeti a votació vinculant la vaga o aturada del 15 d’octubre.

Hem de ser conscients que, a part d’aquest objectiu, hem de donar-li un caràcter internacionalista a la lluita contra l’opressió del poble palestí i contra els atacs capitalistes a casa. No es tracta que els treballadors de cada país surtin dies diferents a lluitar pels mateixos objectius. La lluita a l’estat espanyol, com les lluites de la setmana passada a Itàlia, han de servir de tret de sortida per tota la classe obrera europea, amb l’objectiu de confluir en una jornada de lluita europea, en què la classe obrera de tot el continent surti el mateix dia en una jornada de vaga, piquets i bloqueig contra l’opressió del poble palestí i la complicitat de les nostres classes dominants i governs, contra la política bel·licista de la classe dominant europea i la cursa d’armaments que té de contrapunt agudes retallades de la despesa social, com les que es volen aplicar a França.

Pels comunistes revolucionaris de l’OCR i de la ICR, tot està interconnectat: des de la massacre dels gazians, a la cursa d’armaments, a les retallades socials i programes d’austeritat en curs, o la precarietat de les nostres feines i salaris; tot respon als interessos d’una classe capitalista dominant, a Orient Mitjà, a Europa i a tot arreu, que només pot mantenir-se al poder amb l’opressió i explotació més despietada, amb guerres i massacres, amb l’espoli imperialista dels països empobrits, i un canvi climàtic provocat per un sistema capitalista depredador. Tot això, en conjunt, aboca la humanitat a la barbàrie. Per això, la lluita contra l’imperialisme sionista a Orient Mitjà i contra la nostra classe capitalista a casa és una i la mateixa lluita contra el capitalisme global i per la revolució socialista internacional. Uneix-te a nosaltres en aquesta lluita!