Decret “anti-crisis” del govern: Que la crisi pagui al capital, no la classe treballadora

El Govern va aprovar divendres passat 20 de març un paquet de 80 mesures per esmorteir l’impacte provocat per la pujada de l’electricitat i dels combustibles a les empreses, els autònoms i la població en general. Aquesta pujada està provocada per l’augment del preu del petroli i del gas per la guerra imperialista desencadenada contra l’Iran. Aquestes mesures inclouen reduccions de l’IVA i d’altres impostos a l’electricitat i carburants, ajudes directes a sectors empresarials i als autònoms del transport, i algunes ajudes socials. Tindran un cost de 5.000 milions d’euros per a les arques públiques, ja sigui per ajuts directes com per la pèrdua d’ingressos públics per les reduccions d’impostos. El mateix president del govern, Pedro Sánchez, va declarar: “Aquesta guerra ens costarà als espanyols 5.000 milions dels nostres impostos. Uns diners que podríem dedicar a beques, a sanitat, a dependència”. Això confirma el que hem dit en declaracions anteriors: que la classe obrera pagaria la factura d’aquesta guerra imperialista amb pujades de preus, amb subvencions de diners públics que provenen dels impostos que paga de la seva butxaca, i amb retallades de la despesa social.

Paral·lelament, el govern va aprovar un altre decret, per insistència dels membres de SUMAR, que inclou una pròrroga extraordinària durant dos anys dels contractes de lloguer que vencerien el 2026 i 2027, i que implicaria una pujada màxima d’un 2% en els lloguers.

Si bé sembla que el primer decret ja compta amb els vots favorables al Congrés perquè tiri endavant, el segon és molt probable que sigui rebutjat per la negativa que s’espera, no només de PP i Vox, sinó també de Junts.

Pel que fa al primer decret, l’assumpte és que aquests 5.000 milions d’euros mobilitzats tenen un marc temporal d’aplicació de 3 mesos fins a finals de juny; de manera que no està descartat que calgui renovar-ho i estendre’l en el temps, drenant nous recursos de l’Estat i de la despesa social. La pregunta crucial que hem de fer és la següent: aquestes mesures beneficiaran realment les famílies obreres o fonamentalment vénen a garantir els fabulosos beneficis de les grans empreses?

Les principals mesures d’aquest decret són les següents:

– Es redueix al 10% l’IVA del gasoil i la benzina, a més de la rebaixa de l’impost especial sobre hidrocarburs “fins al mínim permès a la Unió Europea”. La reducció de l’IVA implica un impacte de 507 milions, mentre que la reducció en hidrocarburs arriba als 656,5 milions. Segons el govern, això suposarà una reducció de fins a 30 cèntims per litre, uns 20 euros d’estalvi en omplir el dipòsit d’un cotxe mitjà.

– A l’electricitat, segons el govern, es planteja una baixada d’impostos del “60%”, per la reducció de l’IVA de la llum i del gas al 10%, la suspensió temporal de l’impost sobre el valor de la producció elèctrica i la reducció del 5% al 0,5% de l’impost especial sobre electricitat. L’impost sobre l’electricitat és un tribut que grava el consum d’energia elèctrica i que paguen els consumidors. Per la seva banda, el que afecta el valor de la producció de lenergia elèctrica grava la producció delectricitat i la seva incorporació al sistema elèctric. Ho paguen les companyies elèctriques i es calcula sobre l’import total que obtenen per generar aquesta electricitat, aplicant un tipus impositiu del 7%, que també és repercutit als consumidors a la factura de la llum. Ara, no es pagaria res per això. D’altra banda, es bonifica un 80% els peatges elèctrics per a la indústria electrointensiva, fins al 31 de desembre, estalviant-los 220 milions d’euros. L’eliminació temporal de l’impost del 7% a la producció d’electricitat suposarà un estalvi de 450 milions per al oligopoli elèctric.

També hi haurà una disminució fins al 10% de l’IVA per al gas natural, pèl·lets i llenya.

Altres mesures inclouen deduccions de l’IRPF a empreses i particulars per a instal·lacions de plaques solars o punts de recàrrega, així com per a la compra de vehicles elèctrics.

Es topa el preu màxim que s’estableix per a les bombones de butà i propà, però el cost serà pagat pels usuaris en factures futures, incloent-hi els interessos de demora! És molt diferent el cas de les ajudes directes als empresaris agrícoles, de la pesca i del transport, que rebran 20 cèntims per litre de combustible, que serà sufragat per l’Estat. També hi haurà una ajuda equivalent a la compra de fertilitzants “perquè tots aquests sectors puguin capejar la crisi i així contenir els preus de la cistella de la compra”, segons Sánchez.

Com a petita concessió a les famílies treballadores més humils, s’estendran durant tot l’any els descomptes extraordinaris del bo social elèctric i la prohibició de tallar subministraments bàsics a les llars vulnerables.

El pla també prohibirà a les empreses que rebin ajuts públics acomiadar els treballadors per raons econòmiques en el marc d’aquesta crisi, cosa que és molt positiva sempre que es compleixi. Més complicat i abstracte és el que es proposa de controlar els marges empresarials (beneficis) a càrrec de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, sense afegir-ne més detalls ni el seu abast real, cosa que es quedarà en una mera declaració d’intencions sense impacte real.

Dit tot això, quin balanç podem fer d’aquest decret? Per principi, no podem avalar un decret que carrega indirectament sobre les famílies treballadores el gruix del cost d’aquestes mesures, com es deia al principi. A més, la destinació principal de les ajudes tenen com a objectiu protegir les grans empreses del país, exclosa la banca: les companyies elèctriques i petrolieres, i les grans indústries. Però, és que tan malament caminen aquestes grans empreses que justifiqui, fins i tot des d’un punt de vista capitalista, que se les ajudi? Res d’això.

L’any passat les 100 empreses més grans del país, cotitzades a la Borsa de Madrid, van obtenir 71.118 milions d’euros de beneficis que suposen, segons El País: “els majors beneficis mai vistos i una quantitat que suposa un increment del 4,36% davant les xifres aconseguides el 2024, exercici que tenia fins ara el rècord”. Per contra, els salaris encara segueixen un 2% per sota del poder adquisitiu que tenien el 2021, malgrat la pujada recent de l’SMI. I ara aquest poder adquisitiu retrocedirà encara més amb les pujades explosives de preus que s’acosten. La nostra posició és clara: aquesta crisi l’ha de pagar la classe capitalista en conjunt, començant pels qui s’hi estan fent d’or: les grans petrolieres, la indústria d’armament i les companyies elèctriques.

Així, les grans energètiques espanyoles -Iberdrola, Naturgy, Endesa i Redeia- han registrat un benefici net conjunt d’11.100 milions d’euros el 2025, un 10 % més que el 2024. Per la seva banda, les petrolieres (Repsol, Moeve, Galp, British Petroleum, Enagás) van aconseguir més de 5.000 milions, sobre un preu mitjà del barril de petroli d’entre 65-70 dòlars el 2025. Ara, aquests beneficis es dispararan amb el barril de petroli disparat per sobre dels 1 el seu negoci de vendes un 50% a Veneçuela, després d’arribar a un acord amb l’administració Trump.

La veritat és que les petrolieres que operen a Espanya ja estan estafant els consumidors i l’Estat des del dia 1 que van entrar en vigor les mesures del govern. Ahir mateix (23 de març) la rebaixa en els preus de les benzineres només eren de 10-15 cèntims per litre, en lloc dels 30 cèntims promesos, perquè les companyies han continuat augmentant els preus del combustible i s’han quedat amb part de la rebaixa de l’IVA; és a dir, l’Estat està subvencionant amb 15 cèntims per litre aquests pirates, que ja acumulen beneficis històrics, en lloc dels consumidors! On és la intervenció promesa de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència en aquest assumpte?

Ara mateix, el preu mitjà se situa al voltant d’1,71 per a la benzina E5 i d’1,84 per al dièsel, quan l’any passat per aquestes dates el preu mitjà de tots dos estava a 1,51 (gasolina 95) i 1,44 el dièsel.

I aquí arribem al moll de l’assumpte: no es pot controlar allò que no es posseeix. No podem confiar en organismes estatals que escapen al mateix control de la població. El que cal és impulsar comitès de preus a cada zona, format pels sindicats, treballadors de benzineres i associacions de consumidors, que fiscalitzin els preus dels gasolines. Però fins i tot això és insuficient. Podem planteja que cal topar els preus dels combustibles davant d’aquestes pràctiques pirates de les petrolieres. Sona molt bé, però al món de la “lliure empresa” les companyies són lliures per oferir i retirar productes, i qualsevol intent de topar preus des de dalt s’enfrontaria a maniobres de retenció i retirada de combustible, amenaçant amb l’escassetat del subministrament. El que cal és intervenir aquestes companyies, expropiar-les sense indemnització sota control obrer (tret de cooperatives i petites empreses, els preus de les quals només segueixen els que imposen les grans) perquè, d’aquesta manera, el consumidor i els petits transportistes puguin rebre preus justos i molt més barats que els actuals. Mesures “pràctiques” i “raonables” com plantegen sectors de l’esquerra reformista de crear una empresa pública d’energia per fer front als grans monopolis són fum. Una empresa denergia necessita instal·lacions, refineries, accés a la matèria primera, distribució, etc. Com es crearà una empresa pública d’aquestes característiques i amb una posició dominant al mercat des del no-res? Aquest tipus de “practicisme” són frases buides. L’única alternativa “raonable” és l’expropiació d’aquestes companyies privades enormes com assenyalem abans.

I el mateix s’imposa per a les grans companyies elèctriques que, amb la pujada esperada de la llum, per l’increment del preu del gas, també augmentaran sensiblement els seus beneficis. Per què cal subvencionar, via reducció d’impostos, aquestes companyies elèctriques amb prop de 700 milions d’euros quan només l’any passat van obtenir més d’11.000 milions de beneficis?

I ¿De què serveixen les llàgrimes del president Pedro Sánchez per la despesa de 5.000 milions d’euros del pressupost públic per la crisi de l’Iran, quan la setmana passada va tancar un nou acord amb Ucraïna per gastar-se 1.000 milions d’euros més en ajuda militar per a una guerra que només serveix a interessos imperialistes i que ja està perduda? Sánchez va calcular “com podríem dedicar a beques, a sanitat, a dependència” amb aquests diners? I amb els 34.000 milions destinats a despesa militar només aquest any?

Davant la crisi energètica provocada per una guerra imperialista de la qual els treballadors no en tenim cap responsabilitat, diem: No és la nostra guerra i no l’hem de pagar. Que la paguin els que directament o indirectament se’n beneficien: les grans empreses, bancs i monopolis energètics. Per això plantegem:

– Que els sindicats i associacions de consumidors impulsin la formació de comitès de preus a cada ciutat i barri, per denunciar les pujades de preus i mobilitzar la població local contra aquestes.

– Creació de comitè de treballadors a totes les empreses que rebin ajudes de l’Estat per evitar acomiadaments encoberts. Si una empresa necessita ajuda pública per sobreviure que sigui nacionalitzada sense indemnització, sota el control dels treballadors.

– Enfront de la pujada de preus que s’acosta, els sindicats han de preparar un pla de lluita general amb la principal reivindicació d’augment automàtic dels salaris amb la inflació.

– Expropiació sense indemnització (llevat de petits accionistes sense recursos) i sota control obrer, de les grans companyies petrolieres i elèctriques que permeti reduir dràsticament la factura de la llum i dels combustibles, destinant-ne els beneficis al benestar social, infraestructures i inversió productiva.

– Expropiació sense indemnització i sota control obrer de tota la indústria d’armament i reconversió per a fins socials útils.

– No als pressupostos militars, aquests diners han d’anar a la despesa social.

– Contra la guerra imperialista, sortida de l’estat espanyol de l’OTAN i tancament de les bases nord-americanes de Rota i Morón

– Mobilitzar-se contra la guerra imperialista i contra el sistema capitalista que les promou i aixopluga.