La crisi migratòria de Ceuta: la reacció intenta aixecar el cap

La crisi de Ceuta ha esdevingut una formidable crisi política i una enorme crisi social i humanitària. Les fosques forces de la reacció, comandades per la dreta, l’aparell de l’Estat i els seus mitjans de comunicació afins; estan utilitzant aquesta situació per instal·lar un ambient reaccionari, racista i repressiu en la societat i, de pas, intentar enderrocar el govern de Sánchez.

La dreta, inclòs el PP de Ceuta, mitjançant les competències exclusives de les comunitats autònomes en l’acceptació de migrants “irregulars” en els seus territoris, s’ha oposat no tan sols al trasllat a la península dels 6.000 immigrants que encara queden a la ciutat, única manera de solucionar el problema social de Ceuta, sinó que inclús dels 2.100 menors d’edat que existeixen entre ells. Més encara, el govern del PP de Ceuta, en les seves competències, s’ha oposat al trasllat d’aquests menors a la península, sense el permís del qual no poden sortir de la ciutat encara que altres comunitats autònomes estiguin disposades a acceptar-los. En l’anterior entrada massiva del 2021 amb 10.000 immigrants, el govern del PP de Ceuta va ser tot col·laboració amb el govern central i va permetre l’ús dels poliesportius municipals, d’entre altres instal·lacions, per allotjar temporalment a una part important d’ells, de forma que es va evitar la imatge de milers d’immigrants vagant pels carrers. Ningú va utilitzar aleshores el terme “invasió” ni va titllar al govern de Sánchez de “traïdor”. Ara, el president ceutí, Vivas, s’ha convertit en el principal agitador per mobilitzar a amplis sectors de la població local contra l’allotjament digne de milers de persones desemparades.

La reacció passa a l’acció

És clar com l’aigua que la dreta està apostant per l’animadversió amb la situació a Ceuta (amb disturbis, atacs físics i malestar popular) per continuar desgastant el govern de Sánchez.

Ja en el nostre article anterior explicàvem que el govern central té en les seves mans la clau per resoldre tot això d’un sol cop, si tingués la valentia que requereix la situació, que és declarar l’estat d’emergència nacional que l’habilitaria legalment per forçar el trasllat d’aquestes persones a la península i allotjar-los en instal·lacions de l’Estat on puguin ser atesos de forma digna i humana.

En canvi, què és el que tenim? Milers d’immigrants pobres i sense recursos encara romanen pels carrers abandonats a la fam, la set i les malalties; pateixen agressions diàries de matons, racistes i nuclis de veïns enfurits. Diàriament són incendiades les seves tendes i escasses pertinences, totes les nits són apedregats mentre dormen, pateixen robatoris i amenaces de mort. Un adolescent de 17 anys malalt de diabetis va morir per manca d’atenció sanitària, un nen de 8 anys va ser disparat al cap per un cartutx de perdigons, deixant-lo ferit; un altre immigrant va ser ferit greument amb un matxet. S’han registrat unes 30 agressions sexuals contra adolescents i dones immigrants. La premsa ressalta que aquestes agressions s’han produït dins dels mateixos immigrants, però calla davant del fet que de la meitat dels agressors sexuals identificats fins ara són 3 espanyols i un belga, del total de 8 identificats. L’afany del govern central per condicionar de pressa i corrents els pocs espais segurs que existeixen a Ceuta per aixecar carpes i instal·lacions per treure els immigrants del carrer, és massa poc i arriba massa tard.

En les concentracions reaccionàries del passat 2 de setembre, que van aglutinar a mig milió de persones a tot l’Estat, la massa reaccionària (salvant a vàries desenes de milers que hi van acudir desconeixent el caràcter dretista de la convocatòria o es van moure per solidaritat instintiva amb els veïns de Ceuta) va carregar contra els musulmans, el govern i la població marroquina que habita a la península. En la localitat manxega de Manzanares, una banda d’energúmens es va acarnissar contra un espectacle de dansa al carrer, aliè al conflicte a Ceuta. A Palència, durant la manifestació reaccionària, el conegut grup musical gallec Taxungueiras va ser vandalitzat amb crits contra les seves integrants per cantar en gallec, obligant a paralitzar l’espectacle durant 40 minuts. Ja sabem que la dreta espanyola és fidel seguidora de la consigna del dirigent nazi Göering, quan va afirmar: “Cada cop que sento la paraula cultura, trec la pistola”.

En el seu deliri nacionalista, la dreta i la ultradreta espanyoles estan instal·lant un discurs bel·licista contra el Marroc, que pot resultar molt perillós i encoratjar un clima de pogrom contra els més de 800.000 marroquins que viuen en territori espanyol.

L’aparell judicial se suma a la campanya

En aquesta fase de la crisi, l’aparell judicial s’ha incorporat a la campanya d’assetjament amb el foc que el caracteritza quan es tracta de colpejar al govern de Sánchez. Fa un parell de setmanes, la jutgessa María Tardón de l’Audiència Nacional, i militant del PP, va decidir obrir una causa per, suposadament, esbrinar si hi va haver una acció criminal que organitzés l’entrada massiva d’immigrants els passats 30 i 31 de juliol des del Marroc. El més greu del cas és que va prohibir a la policia que compartís informació de les seves investigacions amb el Ministeri de l’Interior, privant al mateix Estat de tota informació crítica sobre un assumpte que se suposa, i així es proclama, que és de “seguretat nacional” i de la seva exclusiva competència. És clar que el fi últim d’aquesta jutgessa reaccionària és trobar una excusa jurídica per culpar al mateix govern de “col·laborar” amb la susdita entrada per suposada “inacció”. En un moviment paral·lel i coordinat, un jutjat de Ceuta va obrir una causa contra el delegat del Govern a Ceuta, Miguel Ángel Pérez Triano, per la seva actuació en els dies de l’entrada massiva d’immigrants. Aquesta causa ha estat ara assumida per la mateixa jutgessa Tardón. La base d’aquesta acusació és que, suposadament, el delegat del Govern va ser avisat pels serveis d’intel·ligència, el CNI, de l’entrada massiva que es preparava. El govern, en resposta a l’acusació de la dreta del fet que ho sabia “tot” i “no va fer res” per frenar l’“invasió”, va publicar tots els informes que li van arribar de la policia, la Guàrdia Civil i el CNI per demostrar que, si bé s’adonava d’una campanya a les xarxes socials del Marroc per animar a entrar per la frontera de Ceuta, en cap cas s’avisava de l’entrada imminent de desenes de milers de persones, com finalment va succeir. Tampoc hi va haver cap comunicació directa del CNI al Ministeri de l’Interior avisant d’això darrer.

El punt més dèbil del govern, com ja vam assenyalar al nostre article anterior, és la seva defensa a capa i espasa de la “innocència” del Marroc en l’entrada massiva, perquè era impossible que passés desapercebut per la policia marroquina l’arriba de desenes de milers de persones als voltants de Ceuta els dies anteriors al 30-31 de juliol. Hi ha vídeos que mostren a policies marroquins impassibles mentre desenes de persones baixen de camions i vehicles per la zona. El govern, i amb ell l’Estat espanyol, reconeix així la seva impotència davant el xantatge de la “vigilància” de la frontera que pot exercir el Marroc per obtenir contrapartides polítiques i econòmiques. La dreta, tot i la seva cridòria i histèria amb aquest assumpte, tampoc té alternativa, i actuarà de la mateixa manera impotent en cas que arribi al poder. Afirmacions esbojarrades com que el Marroc fa xantatge a Sánchez per suposades gravacions comprometedores que té d’ell de quan va ser espiat pel Marroc amb el programa Pegasus, no se sostenen. Si aquest fos el cas, no se n’haurien servit ja Israel i els EUA per fer caure a Sánchez, o les haurien filtrat al mateix PP? No hem d’oblidar que ambdós països han assenyalat a Sánchez com al seu principal enemic polític en el camp occidental per la seva oposició oberta a les polítiques militars i genocides d’ambdós països a l’Orient Mitjà, i el Marroc és un puntal reconegut d’Israel i els EUA a la regió. No s’hauria negat a facilitar aquesta informació si aquests països li haguessin requerit o, inclús, exigit.

Felip VI: el perill bonapartista

Felip VI ha buscat en aquesta crisi semblar el més distanciat possible del govern, al que no ha dirigit ni una paraula d’alè; mentre ha tractat d’aparentar que feia quelcom per elevar el seu perfil i autoritat, a l’estil del seu “paret” (o Napoleó Bonaparte) salvador. Durant les primeres setmanes, es va deixar utilitzar per al PP quan aquest va insistir fins a l’extenuació en què Sánchez havia prohibit al rei visitar Ceuta, sense que la Casa Reial pronunciés ni una paraula. D’aquesta forma Felip VI “quedava bé” amb la població de Ceuta: si no visitava la ciutat en mig d’aquesta crisi era perquè el govern li ho impedia, no perquè no volgués; sent conscient del conflicte diplomàtic que tal visita provocaria amb el Marroc, la reacció hipotètica del qual (afavorir una nova entrada massiva d’immigrants, o negar-se a acceptar l’entrega d’immigrants que van ingressar a Ceuta) feia tremolar al govern. En un últim repte, la Casa Reial va publicitar una reunió el passat 7 de setembre de Felip VI vestit de militar amb la cúpula de l’exèrcit i la ministra de defensa, Margarita Robles, enfrontada aleshores amb la resta del govern. Aquesta reunió es va convocar, segons el comunicat de la Zarzuela, per abordar la situació de Ceuta “des del punt de vista de la defensa”; com si aquest assumpte fos competència del monarca, quan pertany realment al govern escollit pel Parlament.

Les tendències bonapartistes de la monarquia espanyola que li atorga la “meravellosa” Constitució del ‘78 són evidents. Se la defineix com el “símbol i permanència de l’Estat”. El rei ostenta el comandament suprem de l’exèrcit i el poder de sancionar les lleis, sense la firma del qual no es poden aplicar. També se’l confereix la funció d’“arbitrar i moderar el funcionament regular de les institucions”. I no menys important: “La persona del Rei és inviolable i no està subjecte a responsabilitat”, és a dir, no té per què rendir comptes a ningú de les seves accions i no pot ser jutjat ni penalitzat per delinquir. En última instància, el rei és una arma de reserva que té la classe dominant per sostenir el seu sistema si els mètodes democràtic-parlamentaris es tornen insuficients per això. Per aquest fi, és crucial augmentar entre la població la seva autoritat moral. I sens dubte ha aprofitat la crisi de Ceuta per tractar d’elevar el seu perfil i col·laborar amb la dreta en minvar l’autoritat del govern de Sánchez.

Implicació israeliana?

En tot cas, el que pren forma cada cop més clara és la possible implicació israeliana en tot l’assumpte, amb la complicitat, per descomptat, del govern marroquí. Fa uns dies, el canalla bufó de José María Aznar, expresident del govern amb el PP, va participar en un acte amb l’Encarregada de Negocis d’Israel a Espanya, i màxima representant del govern de Netanyahu aquí, Dana Erlich. En aquest esdeveniment, Aznar va afirmar sense immutar-se: “Comprovem amb el drama de Ceuta les conseqüències d’haver-nos alienat l’amistat d’aliats rellevants”, referint-se a Israel i als EUA. Al que Dana Erlich va replicar posteriorment amb desvergonyida arrogància: “No treballar amb Israel en Defensa també té un preu per la seguretat dels espanyols”. Si això no és una admissió oberta de la implicació israeliana en el succeït a Ceuta, amb el coneixement exprés de la dreta espanyola, què és? Prendrà nota la jutgessa Tardón d’aquestes paraules i reorientarà la seva investigació de l’autoria de l’ocorregut cap a Israel, com hauria de fer, en primer lloc, citant a declarar al mateix Aznar? Sembla que no serà el cas. El càrrec que té aquesta jutgessa és apuntar al govern i tota la resta és un desviament molest. Tot i que les afirmacions escandaloses d’Erlich fossin una simple fanfarronada per humiliar al govern espanyol, l’intolerable és que el govern no ordenés l’expulsió immediata del país d’aquesta agent sionista per insinuar amenaces contra la “seguretat dels espanyols”.

Hipocresia moral i religiosa

Ens reafirmem en el que ja vam dir: Ens oposem a la deportació d’uns pocs milers d’immigrants pobres que fugen dels seus països escapant de la misèria, falta de futur i la persecució política a què els condemna el saqueig imperialista europeu dels seus països amb la participació dels seus agents locals, mentre s’ha permès en anys anteriors l’ingrés sense restriccions de 260.000 ucraïnesos per la guerra a Ucraïna i de desenes de milers de veneçolans que fugien, suposadament, de la “dictadura de Maduro”. No hi ha falta de recursos, el que hi ha és una campanya racista histèrica i desvergonyida contra immigrants procedents del Magreb i de l’Àfrica subsahariana. Aquesta campanya és utilitzada com un ariet per enderrocar al govern de Sánchez.

És completament menyspreable la campanya deshumanitzadora de la reacció contra els immigrants i els musulmans en particular, acusant-los de tota mena d’excessos i tractant-los de delinqüents, agressors sexuals, portadors de malalties transmissibles, etc. La realitat és que si condemnes a milers de persones a viure al carrer, a passar fam, set, malalties i necessitats, assetjant-les violentament com animals durant 40 dies; a qui pot sorprendre que sorgeixin comportaments violents i antisocials? On queden les hipòcrites imprecacions “cristianes” de pietat, amor al pròxim i ajuda desinteressada al necessitat? A l’hora de la veritat, la immensa majoria de les demostracions de pietat, amor al pròxim i d’ajuda al necessitat que hem vist a Ceuta ha vingut per part de la població musulmana de Ceuta i no dels que es defineixen com a cristians.

És particularment repugnant la cridòria al voltant de les agressions sexuals atribuïdes als immigrants. Us preocupen de veritat les agressions sexuals? I no dieu res, hipòcrites del PP i de Vox, de la corporació més gran de violadors i agressors sexuals que existeix en aquest país i es refugia sota el mantell de l’Església catòlica, responsable durant dècades de milers de violacions i agressions sexuals impunes; a esglésies, escoles, orfenats i domicilis? Ni un sol capellà cristià i catòlic ha estat condemnat a presó per aquests fets abominables! Ni un sol!

Una amenaça a tota la classe treballadora

En realitat, la campanya infame de la dreta i la ultradreta contra els immigrants de Ceuta té un objectiu més ampli: criminalitzar a tota la població d’origen migrant que resideix a l’Estat espanyol, en particular la musulmana. Volen crear un estat de sospita, por i desconfiança generals que divideixi a la classe treballadora i eviti la responsabilitat dels grans capitalistes i banquers, amb la seva enorme acumulació de riquesa, pels problemes de manca d’habitatges, treball precari, salaris baixos, insuficient finançament de la sanitat i educació públiques, etc. Pretenen instaurar un sistema repressiu més ampli, amb més poder d’impunitat per la policia i la guàrdia civil amb el fi de reprimir la protesta social futura. L’agitació del titella del nacionalisme espanyol amb la seva odiosa bandera, intrínsecament reaccionari i opressor, tracta d’inocular en la classe mitjana i les capes endarrerides de la classe obrera el narcòtic de l’abraçada entre rics i pobres, entre oprimits i opressors, amb la fi que els d’amunt puguin continuar vivint luxosament a costa dels trepitjats a baix.

No podem ni devem permetre-ho. Cal continuar fent front a l’arremesa de la reacció amb actes i mobilitzacions. Ella és l’hereva directa dels que van mantenir la dictadura franquista durant 40 anys, dels que van integrar els esquadrons falangistes que van assassinar a centenars de milers d’obrers i camperols durant la Guerra Civil i posteriorment. El seu llenguatge i la seva actitud avui dia són perfectament distingibles: són idèntics als que feien servir fa 90 anys.

És per això que ho hem de dir alt i clar: No passaran!