El negoci de la visita del papa: ni un euro públic més en mans privades!

És cert: la visita del papa ha obrat miracles. Si Moisés va aconseguir dividir les aigües, ell ha aconseguit immobilitzar les artèries de Madrid i Barcelona; si San Francesc d’Assís va crear del no res aliment per repartir-lo entre els pobres, ell ha fet sorgir del no res recursos públics per repartir entre els rics; si Jesús, finalment, va denunciar els mercaders que s’enriquien a les portes del temple, ell… ha enriquit els rendistes, “benefactors” i bancs que han participat de la seva visita.

La visita del papa a l’estat espanyol ha deixat al descobert una vegada més el parasitisme i pocavergonya de la classe dominant que ens governa. Quan el 19 de maig, la presidenta de Barcelona Serveis Municipals (BSM), Laia Bonet, va anunciar públicament que cediria “de franc” l’estadi Lluís Companys per la visita del papa, i que aquesta cessió “gratuïta” costaria a l’erari públic uns 78.000 euros, un podria haver pensat, així mig en broma, què hagués pensat Lluís Companys de que el papa fes un acte a l’estadi amb el seu nom.

Quan Almeida, alcalde de Madrid, va anunciar aquell mateix dia que portaria 100.000 plantes a la ciutat per decorar-la en honor del papa, que negociaria amb l’Associació d’Hotels de Madrid per llogar-li balcons per penjar-hi banderes del Vaticà, i que licitaria 58.750 euros públics perquè una empresa produís banderetes d’Espanya (dels quals l’empresa Larraz Grupo Empresarial va acabar utilitzant uns 16.000 euros), a un encara li podria haver semblat una broma de mal gust.

Però quan dies més tard, el 26 de maig, des de la Moncloa es va aprovar el Reial Decret 12/26, pel qual la visita del papa es declarava “Esdeveniment d’Excepcional Interès Públic”, ja era més que evident que ens estaven passant la mà per la cara, perquè declarar quelcom “d’interès públic” significa aprovar per llei l’exempció fiscal de les empreses que inverteixin en l’esdeveniment. És a dir, és recompensar les empreses per haver invertit reduint el que elles han de pagar en impostos a l’Estat i pagant part d’aquests impostos amb diners públics. És el cas de l’Impost de Societats, del qual l’Estat assumirà un 45% (!), o el 15% de reducció per tot anunci que porti el segell del Vaticà.

La llista d’empreses que participen del finançament de la visita del papa sembla una estampa extreta de “l’Inferno” de Dante: Banc Sabadell, Telefònica, Iberia, El Corte Inglés, Iberdrola, Indra o Bankinter són solament algunes de les empreses privades que a “invertir” un total de 11’25 milions d’euros en la visita.

7’5 milions extres de finançament han provingut dels fons públics recaptats per l’Església a partir de l’IRPF, que l’any passat va extreure 429’3 milions d’euros, una xifra rècord que fa empetitir l’aportació que ha fet l’Església perquè vingui el seu representant a l’estat espanyol. Però la xifra encara empetiteix més si es considera que l’Església, malgrat haver perdut molts dels seus privilegis fiscals, encara en conserva de significants, com és, per exemple, la seva exempció de pagar l’IBI, l’Impost sobre Béns Immobles, o l’impost de successions, o el de donacions, o el de societats, o el de transmissió patrimonials… Exempcions, per cert, que van ser  pactades pel govern d’Adolfo Suárez el 1979 directament amb la “Santa Seu”, i reafirmades per tot govern fins a dia d’avui.

Al miracle del recursos públics sent drenats de forma indirecta cap a mans privades, cal sumar les ingents despeses en els salaris dels funcionaris públics que Madrid i Barcelona, els dos focus principals de la visita del papa, han desplegat per cobrir l’esdeveniment: des de serveis de neteja, passant pels operaris de transport públic, els serveis sanitaris i, evidentment, els enormes desplegaments policials. A Madrid, fins i tot s’han obert escoles “de forma gratuïta” perquè hi dormin els pelegrins: les despeses de neteja, dels conserges, logística i demés corre, evidentment, a càrrec de la Comunitat de Madrid. Les administracions públiques oculten la xifra oficial d’aquesta despesa, però segons una investigació de La Directa (5/06), aquest desplegament costaria uns 3’6 milions a Madrid i 1’8 milions a Catalunya.

Hi ha algun que altre miracle menor que ha obrat el papa aquests dies (com per exemple, disparar els preus dels lloguers, tan legals com il·legals, dels pisos ubicats en les zones per on passarà), però hi ha un darrer que, des del punt de vista de la classe treballadora, és encara més vergonyós.

La visita del papa ha aconseguit que la freqüència del transport públic de Madrid i Barcelona augmenti; ha aconseguit que hi hagi més personal sanitari treballant a totes hores; ha aconseguit que s’instal·lin més contenidors de reciclatge per les dues ciutats i que el trànsit bulliciós doni treva al medi ambient durant uns dies. Aquestes són mesures que els treballadors i treballadores demanem, perquè quotidianament ens hem de mirar cara a cara amb la suposada “falta de recursos”, que per nosaltres significa una major ansietat, pitjor assistència mèdica, jugar-nos la feina. I tot això ha aparegut miraculosament amb la visita del papa. Un cop marxi, s’endurà amb ell totes aquestes coses.

Però això és una prova de que els recursos existeixen. Si hi ha diners per invertir en la visita del papa, també els hi ha per invertir en sanitat, educació, transport públic… Encara més si tenim en compte que les empreses, tot i no parar de batre rècord rere rècord en beneficis, encara reben diners públics a les nostres esquenes. Els recursos generats per tothom haurien de ser utilitzats per millorar les condicions de vida de tothom, no per visites del papa que només enriquiran a uns pocs, ni perquè les empreses els distribueixin entre els seus accionistes.

 

Ni un euro públic més en mans privades!

Que es publiquin les despeses públiques reals de la visita del papa!

La riquesa que creen els treballadors, que sigui controlada pels treballadors!