El gran capital ven la ciutat de Barcelona al turisme

El darrer mes de maig l’ocupació als establiments hotelers de Barcelona va superar tots els registres, amb una marca del 88,6%, superant significativament els mesos de maig de 2025 (71,4%) o de 2024 (75%). Aquesta dada s’inscriu dins una tendència ascendent consistent al llarg de l’any 2026 i que al mes de juny sembla raonable esperar que es confirmi, donada la visita del papa, l’F1 i els diversos festivals de música. Pel que fa a la resta de l’estiu, les dades de reserves d’hotels pels mesos de juliol, agost i setembre són també superiors a les respectives de l’any passat.

A més, aquest fenomen es reprodueix a escala nacional, sent Catalunya el destí preferit pels turistes, en segon lloc les Balears i poc després la Comunitat de Madrid, que viu un augment considerable del turisme. Aquest turisme prové a més principalment del Regne Unit, França i Alemanya, i cada vegada menys del turisme intern.

La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona assenyala correctament que la pressió turística ja no és un fenomen exclusiu a uns pocs mesos a l’any sinó que és la norma, i això té unes conseqüències palpables pel que fa a la qualitat de vida dels locals: encariment de l’habitatge; gentrificació i transformació/substitució dels petits comerços locals; deteriorament del patrimoni històric-cultural de la ciutat; precarietat laboral al sector turístic; desgast de les infraestructures per saturació dels serveis públics de transport, sanitat i neteja; escalfament climàtic i contaminació a una ciutat on les temperatures ja són prou extremes a l’estiu (el 75% de les emissions de CO2 de Barcelona prové del turisme), l’aire prou tòxic (especialment als barris obrers), i l’aigua prou escassa. Tot això en un context econòmic on les diverses maniobres bèl·liques de l’imperialisme occidental s’han traduït en una alça dels preus de l’energia i subseqüentment de la resta de béns de consum.

Aquest fenomen és particularment palpable pel que fa a l’habitatge. Avui dia, a escala estatal, les dades demostren l’encariment dràstic d’aquest dret bàsic, demostrant així la influència de l’especulació, sent el turisme un dels principals justificatius d’aquesta. Tant és així que el senzill fet de tenir un sostre suposa una despesa d’una tercera part del pressupost de les famílies, un percentatge mai igualat fins avui, inclosa l’època de la bombolla immobiliària. Aquesta dada és, però, una mitjana: l’habitatge costa un 41,9% del pressupost més alt al 20% de les llars amb menys ingressos. Aquest fenomen s’accentua a les grans ciutats, i fa per exemple que l’habitatge sigui gairebé un luxe prohibitiu pel jovent, que ni tan sols es pot plantejar l’adquisició definitiva d’un pis, i difícilment es projecta tenint una familia.

Davant d’aquesta realitat, és comprensible que es palpi una hostilitat davant els turistes, amb alguns lemes com el “Tourists go home”, i sectors activistes recorrent a atacs més o menys forts als individus turistes que visiten la ciutat, o als pisos turístics/Airbnbs (com últimament a Madrid). 

Tanmateix, cal assenyalar que una gran part sinó una majoria de turistes que visiten Barcelona són sectors de la classe treballadora (amb més poder adquisitiu, però no per això enemics de classe) de la resta del món, que volen en el millor cas descobrir altres cultures, o senzillament escapar de la realitat grisa que li imposa el capitalisme a casa. En altres paraules, el problema no són els turistes en si mateixos, sinó el sistema capitalista que ha creat les condicions pel turisme de masses per l’enriquiment d’un petit grapat d’empresaris a costa de vendre la ciutat i empitjorar les condicions de vida dels residents i fins i tot expulsar-los de la ciutat.

En el cas del sabotatge dels pisos turístics sense dubte és una forma més pertinent de molestar als autèntics responsables de la situació, però aquesta mena d’acció directa tampoc resol el problema de fons.

Per això, hem d’esclarir que els responsables són efectivament els capitalistes, els qui amb el sector hoteler fan beneficis rècord en temps de crisi, però no tant pel seu comportament individual cobdiciós, sinó pel sistema del qual formen part.

La dinàmica del capitalisme en la seva fase avançada és la del desenvolupament de monopolis que acaparen la indústria, concentrant l’oferta d’ocupació i podent així imposar unes condicions de precarietat ferotge als treballadors del seu sector, els quals són contractats o acomiadats d’acord amb les necessitats de cada temporada, a més rebent un salari mitjà de 10,6 €/h, un 70% menor al salari mitjà a la resta de Catalunya! Això mentre que Barcelona s’ha convertit en la ciutat més rendible per a aquest sector, aguditzant-se aquesta polarització on uns s’omplen les mans a expenses de la precarietat de la resta.

Una vegada el poder econòmic es concentra i amassa més i més capital, la seva influència en les decisions polítiques augmenta, el que explica les maniobres dels titelles de la classe dominant a les institucions governamentals: actualment el PSC d’Illa i Collboni, els qui permeten aquesta incessant alçada del turisme, i a escala nacional el PSOE de Pedro Sánchez. Per la naturalesa i constitució del capitalisme espanyol, el qual depèn del sector del turisme per a poder realitzar el seu “miracle econòmic”, els representants polítics defensors del sistema capitalista són incapaços de resoldre les contradiccions fonamentals que els porta a adoptar la via ràpida cap al benefici. 

Així, ja vam avisar del caràcter enganyós de les promeses de Collboni, paraules que queden contrastades amb els fets, o encara del seu homòleg a la Generalitat, en Salvador Illa, qui, com a actual campió de la patronal catalana, fa el possible per portar endavant l’ampliació de l’aeroport del Prat, la qual suposaria un augment de 15 milions de turistes cada any a partir del 2033 (data prevista de la finalització de l’ampliació).

Les tiretes que pugui aplicar el Govern central sempre presenten alguna lletra petita o buit legal, com ara les seves reformes pel que fa a l’habitatge que plantejades com a ajudes, es poden convertir en el seu contrari pel fet de no atacar el problema a l’arrel: així és com a Catalunya s’ha multiplicat per 20 la quantitat de lloguers per temporada des del 2023, confirmant la tendència a vendre la regió i més concretament la ciutat de Barcelona al millor postor: els turistes.

Tota l’experiència acumulada dels últims anys demostra que, més enllà del paper nefast del PSC, és important recordar que no hi ha polític reformista que pugui navegar la turmentosa crisi orgànica del capitalisme de la nostra època. Durant el govern d’Ada Colau, i a pesar de les seves bones intencions, el nombre de turistes i pisos turístics no va deixar de créixer.

De tot això se’n deriva que si volem resoldre els problemes de la classe treballadora barcelonina, hem d’anar a l’arrel d’aquesta malaltia sistèmica, amb els mètodes realment capaços de resoldre els seus símptomes.

Programa i mètodes de lluita

Els comunistes donem suport a tota lluita que dins el sistema actual li arrenqui concessions a la patronal. En el moviment contra el turisme de masses, doncs, recolzem tota lluita per millorar les condicions i salaris dels treballadors del sector turístic, aturar l’ampliació d’infraestructures portuàries i aeroportuàries amb finalitats turístiques, prohibir llicències de construcció de nous hotels i pisos turístics, acabar amb els lloguers turístics i de temporada, convertir aquests espais en habitatge social o en centres cívics, etc. Una altra reivindicació que defensem és que els grans empresaris de la indústria obrin els llibres de comptabilitat de les seves empreses als treballadors, per a esclarir quants beneficis i maniobres comptables fan i com es distribueixen els recursos.

Plantegem també acabar amb totes les subvencions, deduccions i avantatges fiscals per a les grans empreses del sector i que aquests diners es dediquin a despesa social: infraestructura de transport, educació i sanitat pública. 

Totes aquestes són mesures per les quals lluitarem perquè ens hi va la vida, i confiem plenament en la força de la classe treballadora que, com hem pogut comprovar amb altres esdeveniments i lluites recents (com ara la vaga general del moviment per Palestina i les vagues educatives a Catalunya, País Valencià i Madrid), està fent prova de la seva valentia i solidaritat i recuperant els mètodes necessaris per a realment aplicar pressió a la classe dominant. 

Però més enllà d’aquestes demandes immediates, l’experiència ens demostra que cal anar més enllà, que si no es controla el que es vol gestionar les mesures acaben sent insuficients. Així, cal expropiar sense indemnització a tots els grans capitalistes de la indústria per a substituir l’actual gestió privada per una gestió dels treballadors, amb la indústria sota el seu control, conjugant així les diverses branques del sector mitjançant una economia planificada dissenyada d’acord amb els interessos de la classe treballadora. D’aquesta forma a més a més s’evidenciaria encara més el caràcter prescindible i parasitari dels capitalistes pel que fa a l’administració del treball proveït per la nostra classe. Només superant la propietat privada de l’economia resoldre’m els problemes del turisme de masses, i de totes les altres qüestions que pateix i sofreix la classe treballadora d’una vegada per totes.

Només la superació del sistema capitalista econòmicament i políticament pot consolidar aquestes conquestes i convertir el turisme en el procés d’enriquiment mutu entre classes treballadores que conté en el seu si.

Aquesta tasca és tant imponent per la seva magnitud com necessària, i és per això que des de l’OCR, secció a Catalunya de la Internacional Comunista Revolucionària, treballem per a construir el partit capaç de portar el moviment endavant fins a la seva consecució. Però aquesta eina de la classe treballadora, aquest partit revolucionari, no pot esperar als moments més calents de la lluita per a formar-se, sinó que necessita l’implicació anticipada dels treballadors més resolts en construir-lo per avançat. Per tant, si estàs d’acord amb les nostres idees, uneix-te a nosaltres per a poder preparar-nos el millor possible per la revolució social!