Els estudiants de la UPO escollim República

El dimecres passat 27 de març es va celebrar a la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla) un referèndum sobre la Monarquia, en el qual 905 estudiants, un 80,3% dels 1127 que van participar, van triar República. Aquest referèndum connecta amb la campanya estatal de consultes republicanes que s’ha celebrat a barris i universitats tot l’Estat, i que ha aconseguit recollir 115.622 vots a data del 27 de març, dels quals 98.735 han estat per a la República, un 85,39%.

La natura de la Monarquia espanyola

La consigna d’aquests referèndums ha estat clara: volem votar per a decidir-ho tot. Segons eldiario.es, més d’un 60% dels votants actuals no va aprovar la Constitució que empara la Monarquia. De fet, aquesta mai ha estat votada directament, ni tan sols durant la Transició, la qual cosa potser és la màxima expressió de l’enorme frau polític i democràtic que aquest procés va representar. El mateix Suárez va reconèixer en una entrevista en 1995 -que Atresmedia no va publicar fins a 2016- que va incloure al Rei a la Llei de Reforma Política per por de que la Monarquia no sobrevisqués a un referèndum.

El Rei constitueix un residu històric sense legitimitat democràtica, pilar fonamental del Règim del 78 i del parasitisme que aquest exerceix sobre la riquesa produïda pels milions de treballadors de l’Estat espanyol. Els Borbons representen la corrupció, la ineptitud, el saqueig i el desvergonyiment amb la qual aquest Estat fa i desfà en favor dels més rics.

Són coneguts els orígens franquistes de l’actual Monarquia. Juristes de renom com Bartolomé Clavero, catedràtic d’Història del Dret de la Universitat de Sevilla, han assenyalat que l’únic vincle jurídic que uneix a la Monarquia a la Constitució de 1978 és la designació de Juan Carlos I per Franco. Políticament això té una expressió molt més clara en el fet que Juan Carlos I va jurar lleialtat als Principis Fonamentals del Moviment Nacional, sorgit del cop d’Estat feixista de 1936, en ser proclamat Rei. El mateix caçador de paquiderms mai es va preocupar massa per amagar la seva fervent admiració pel dictador durant el temps en el qual aquest estava amb vida. La seva abdicació per Felipe ha estat un intent de renovació que tampoc ha resultat massa profitós, sobretot després del seu discurs ple de ràbia contra el referèndum català del 1-O.

Decidir-ho tot

Davant aquesta certa aversió dels Borbons cap als referèndums, i coincidint amb el desapercebut 40è aniversari de la Constitució, un grup d’estudiants de la Universitat Autònoma de Madrid van convocar un referèndum sobre la Monarquia que es va estendre ràpidament a la resta d’universitats públiques de l’Estat. Des del Cercle Marxista Universitari de la UPO coincidim en la necessitat d’impulsar aquest tipus d’iniciatives, i per això participem des del primer moment a la Plataforma Referèndum UPO per a la realització d’una consulta anàloga en la nostra universitat, que va agrupar estudiants i altres organitzacions disposades a col·laborar. El procés s’ha dut a terme a través d’assemblees obertes, mitjançant les quals hem anat organitzant gradualment tots els aspectes del referèndum. De la mateixa forma ens hem coordinat amb les assemblees de les universitats de Cadis, Huelva i Màlaga per a establir els referèndums en dates pròximes. El referèndum ha estat tot un èxit en participació i esperem poder consolidar les assemblees com a base per a crear un moviment antimonàrquic a la universitat.

I ara què?

Aquesta iniciativa no pot quedar-se simplement en l’organització del referèndum. La participació i el contingut de les consultes demostren que estan establertes les bases per al fiançament d’un moviment republicà pertot l’Estat, que pugui agrupar a tots els partits, sindicats i organitzacions progressistes per a reconquerir tots els drets socials que hem anat perdent des de la desintegració de la mobilització que va suposar el 15M. Les retallades en educació i sanitat s’han agreujat, els desnonaments se succeeixen diàriament, la judicatura és més repressiva amb els activistes socials, el Tribunal Suprem està a punt d’imposar penes enormes als presos polítics catalans, i com a colofó de tot això el “trifatxito” se’n orgulleix exhibint el seu discurs més falangista. És imperativa una reacció de l’esquerra als carrers que escombri a tota aquesta escòria i torni a fer tremolar a “els de dalt”, com en el seu moment es va dir. Tots els partits d’esquerra que no entenguin això es veuran absorbits més d’hora que tard en la dinàmica institucional de l’Estat de manera irreversible, convertint-se en un engranatge més del sistema sense cap atractiu per a la classe treballadora. Lluitar per la República no significa voler modificar de manera abstracta el sistema de govern, no significa implicar-se en la gestió o el maquillatge d’aquest sistema, sinó donar una batalla per derrocar el Règim del 78 i tot el que representa.

Cercle Marxista Universitari UPO (Sevilla)

Pots enviar-nos els teus comentaris i opinions sobre aquest o algun altre article a: [email protected]

Per conèixer més de nosaltres, ves a aquest enllaç

Si pots fer una donació per ajudar-nos a mantenir la nostra activitat fes click aquí