Forjat enmig de la convulsió global: el primer Congrés Mundial de la Internacional Comunista Revolucionària

En ple temps de crisis mundial, de desigualtat en auge i de guerra, 350 comunistes es van trobar a Itàlia pel Primer Congrés de la Internacional Comunista Revolucionària.

Estem travessant una crisis sense precedents del capitalisme. La desigualtat ha batut rècords històrics. Actualment, hi ha més guerres en curs que mai abans des de la Segona Guerra Mundial. L’economia mundial s’ha deturat per l’estancament, la inflació i un deute aclaparant. Amb la reelecció de Trump, tot l’edifici de l’ordre mundial sorgit de la guerra -la dominació incontestable d’Estats Units- comença a esfondrar-se.

Tots aquests esdeveniments que estan sacsejant el món són el teló de fons del Primer Congrés de la Internacional Comunista Revolucionària. A part de 350 comunistes destacats presencialment a Itàlia, hi van assistir individualment 2500 camarades online i centenars més que van seguir el congrés participant d’alguna de les trobades conjuntes -les anomenades watch parties- organitzades arreu del món.

Només considerant les watch parties notificades a la organització del congrés, sabem que hi van haver més de 60 arreu del món, però sens dubte hi hagueren moltes, moltes més.

Vam rebre imatges de camarades reunint-se per seguir el congrés des de Bulgària, Colòmbia, Canadà (14 watch parties per tot el país, incloent a Toronto, Montreal i Calgary), Anglaterra (incloent Leeds, Londres del Sud, Londres del Nord, Londres de l’Est, Cambridge, Manchester, Preston, Reading, Sheffield, Bristol i Bath), Irlanda (Belfast i Dublín), Àustria (en què es reuniren 75 camarades!), l’Estat espanyol (Barcelona, País Basc i Cartagena), Països Baixos, Finlàndia (Helsinki, Tampere, Pori i Turku), França (on es reuniren més de 50 camarades a París, Lyon, Grenoble i Toulouse), Suècia (Umeå, Malmö, Estocolm, Värmland i Gothenburg), Suïssa (amb més de 100 camarades assistint a més de 6 ciutats), Pakistan i Estats Units, amb més de 100 watch parties (Nova York, Seattle, Philadelphia, Chicago, St. Louis, Houston, Dallas Fort-Worth, Minneapolis i New Haven).

Vam rebre informes de col·lectes per valor de milers de dòlars, euros i lliures recaptades només des d’aquestes watch parties, un testimoni de l’ambient que els comunistes reunits a Itàlia van saber transmetre a tothom qui seguia el congrés des de casa, recaptat la xifra total de més de 500.000 euros!

Un nou ordre mundial

 

Enmig d’una situació mundial completament nova, que està capgirant les consciències i preparant el ferment revolucionari, els comunistes necessiten una comprensió diàfana dels processos que estan empenyent els esdeveniments. Necessitem aquesta claredat per poder servir de perspectiva a l’àmplia capa de joves i treballadors que estan buscant explicacions, i per guiar el nostre treball de construir una Internacional revolucionària influent en el menor temps possible per intervenir en aquests esdeveniments.

Per aquesta raó, el congrés mundial -que no és només l’òrgan democràtic més elevat de la Internacional, sinó també una escola del comunisme- va dedicar 2 dels 5 dies del congrés a discutir les perspectives mundials.

Els trencadors esdeveniments del 2025 -la reelecció de Trump, la intensificació del genocidi a Gaza, Occident dirigint-se inexorablement vers la derrota a Ucraïna, la guerra comercial i moltes, moltes altres crisis- són la senyal d’una nova època.

Com va explica Jorge Martín a la seva introducció, en el fons, aquests símptomes estan profundament arrelats a la crisis orgànica del capitalisme, que va començar el 2008. Amb tot, comprendre que el sistema es troba en un impàs no és suficient pels revolucionaris. És necessari entendre el perquè: per què estem veient una convulsió política massiva, el declivi de vells partits i el sorgiment de nous i noves personalitats? Què està empenyent el canvi en el balanç mundial de forces, el declivi relatiu de l’imperialisme estatunidenc i la creixent rivalitat entre països imperialistes? I quines són les seves conseqüències per la lluita de classes?

El congrés va viure una animada discussió de totes les qüestions clau que es troben al fons de la nova situació mundial. Quina és la naturalesa de la administració Trump? Cap on es dirigeix l’imperialisme americà? Tota la situació mundial es troba condicionada per la relació canviant de la potència imperialista més poderosa amb la resta del món: amb Europa, Orient Mitjà, Amèrica Llatina i arreu. I, finalment, quina és la naturalesa de les noves potències i rivals de l’imperialisme estatunidenc que estan entrant en escena, Rússia i, sobretot, Xina?

Són preguntes absolutament fonamentals, que el congrés va intentar aclarir. Aquest, per sobre de tot, és sempre el nostre objectiu: elevar el nivell de comprensió de tota la Internacional. I això només pot ser assolit a través d’una discussió plena, lliure i democràtica.

El marxisme, com passa a qualsevol ciència, no és un substitut a l’estudi concret dels fets en una nova situació. Més aviat, la teoria ha de servir per comprendre els fets, però ha de ser constantment confirmada i contrastada per la situació concreta que es va desenvolupant. Seguint aquesta convicció, la nostra discussió al congrés fou rica en dades, xifres i raonaments. Com va explicar el camarada Hamid Alizadeh:

“No podem preveure el camí exacte que seguiran els esdeveniments. Tampoc sabem quins fenòmens el seguiran. Hem d’estudiar curosament la situació a cada etapa sense avançar-nos. Seguim el procés tal com es desplega i entenem que no podem dependre de generalitzacions mortes i d’etiquetes. L’única cosa en què podem recolzar-nos al 100% és en el mètode del marxisme.”

 

La degeneració de la Quarta Internacional

 

Ara que hem fundat la Internacional Comunista Revolucionària, el nucli al voltant del qual intentarem construir un futur partit de masses mundial de la revolució socialista, és la nostra responsabilitat desenterrar la nostra herència i la lluita incansable, durant dècades, que va establir els fonaments de la nostra Internacional.

Els camarades Alan Woods i Ana Muñoz, qui per primera vegada no van poder assistir al congrés, van enviar uns punyents missatges de vídeo per l’obertura del congrés. En el seu missatge, Alan va descriure quins van ser els esforços que han possibilitat la preservació de tal herència i la seva transmissió a la nova generació de joves revolucionaris:

“He estat en aquest moviment des de 1960. Un llarg temps. He vist de tot: bo, dolent, indiferent. Però en tot aquest temps, jo i els companys que eren amb mi, com l’Ana, el Rob i el Fred, vàrem estar lluitant contra corrent, enfrontats a forces poderossíssimes: les forces del reformisme, el reformisme d’esquerres i l’estalinisme en particular, que era un obstacle terrorífic i enorme…

Ens trobàvem completament aïllats, érem una força petita, lluitant com a força minúscula aquests obstacles colossals. Ara bé, aquestes circumstàncies eren dures, molt més dures que aquelles que vosaltres heu hagut d’acarar en el moment actual. Era difícil, desesperadament difícil. Però absolutament necessari perquè vam aconseguir alguna cosa. Vam aconseguir preservar a través de tots aquests difícils anys l’arma essencial que tenim, que és la teoria marxista, les idees genuïnes del marxisme sobre les que ens alcem en el moment present. Aquesta és la nostra herència. Aquesta és l’herència que defensem i que aquest congrés representarà.”

Considerem aquesta herència invaluable. En els anys que seguiren la mort de Lleó Trotski, la seva preservació fou assegurada sobretot per la tasca d’un sol home: Ted Grant, el fundador de la nostra organització.

El tercer dia del congrés va estar dedicat a discutir la història de la Quarta Internacional i el paper jugat per Ted Grant en la defensa i desenvolupament de les idees del marxisme enmig de l’auge econòmic de postguerra i la degeneració d’aquella organització.

Tal com va explicar Rob Sewell en la seva introducció, l’última lluita de Trotski es va dirigir a la fundació de la Quarta Internacional- Aleshores, la Segona (Socialista) i la Tercera (Comunista) Internacional s’havien demostrat en fallida i havien esdevingut obstacles contrarevolucionaris en el camí de la revolució socialista.

Calia un lideratge revolucionari alternatiu, un a l’alçada de les tasques revolucionàries plantejades per la història. Aquella lluita fou, en opinió de Trotski, “La tasca més important de la meva vida, més important que 1917, més important que el període de la Guerra Civil o que qualsevol altre.”

La Quarta Internacional fou fundada el 1938. Desgraciadament, els seus líders no estigueren a l’alçada. Després que Trotski fos mort per un assassí estalinista, la Internacional va ser efectivament decapitada.

Després de la Segona Guerra Mundial, Trotski havia predit que la guerra conduiria a un període encara més devastador de crisis capitalista i de declivi, al desacreditament dels estalinistes i dels reformistes, i a una onada revolucionària que catapultaria els partits de la Quarta Internacional al capdavant del moviment de la classe treballadora.

Amb tot, el marxisme no és una bola de cristall. Podem plantejar hipòtesis del que creiem que serà el desenvolupament més probable, però, en darrer terme, hem de verificar les nostres perspectives fonamentant-nos en els fets en concret. Després de la guerra, l’estalinisme va estendre’s fins la meitat d’Europa, els partits comunistes i socialistes es van reforçar, l’onada de revolucions europees va ser traïcionada i, més aviat que un declivi precipitat, seguí el major desenvolupament en la història del capitalisme, que va durar fins la dècada dels 70.

Els líders de la Quarta es van negar a mirar els fets a la cara. Com explicaren els delegats al congrés, en lloc d’estudiar el curs dels esdeveniments, els dirigents de la Quarta només podien repetir com lloros la perspectiva de 1938 de Trotski, com si fos un dogma. Això els va conduir a tota mena d’idees falses i estrambòtiques, i, en darrer terme, a la destrucció de la Quarta Internacional. El prestigi va jugar un paper fonamental en prevenir que la direcció admetés els seus errors. I per justificar un error, es cometeren de nous.

Com va explicar un delegat:

“Si no pots explicar la realitat, si no pots mostrar un clar sentit de la perspectiva, si no pots mostrar als camarades el seu paper a la història i a la lluita de classes, quins altres mètodes queden a l’abast excepte el prestigi i la intriga política?”

Ted Grant s’allunyà d’aquests mètodes. Va dedicar la seva vida a dominar l’esperit i el mètode, no tan sols la lletra morta, de les obres de Marx, Engels, Lenin i Trotski. Com ells, va estudiar el desenvolupament real de la societat i de la lluita de classes. Només ell, per tant, va explicar científica i acuradament fenòmens com l’estalinisme, els règims de l’est a Europa, la naturalesa del boom de postguerra i el desenvolupament de la Revolució Xinesa, entre d’altres.

Recomanem als nostres lectors que llegeixin el document La degeneració i col·lapse de la Quarta Internacional: en defensa de la nostra herència, i la llista de lectures que vam proposar en preparació del congrés.

Tan sols Ted Grant va transmetre les idees genuïnes i el mètode del marxisme a una nova generació. Els seus escrits són una atresorada herència que conservarem i transmetrem endavant, començant per la publicació l’any vinent del tercer i quart volums de les seves obres escollides.

Com Rob va explicar, el propi Ted no era particularment sentimental. No parlava del seu passat. “Pensava que l’important era ara, i el futur!”. Rob va concloure:

“El que hem dit no és sobre un home mort! Tot el que hem dit va de les idees i de l’emancipació de la classe treballadora!

La Quarta Internacional és morta i enterrada. Fou traïcionada pels seus anomenats líders. Ara encarnem les idees genuïnes del marxisme nosaltres. 

Ara poseu en pràctica aquestes idees, construïu el partit sobre fonaments sòlids!”.

 

Construint la Internacional Comunista Revolucionària

 

El nostre darrer congrés el 2023 va marcar el llançament de la campanya “Ets comunista?” arreu de la Internacional. Percebent la radicalització d’una capa de la joventut, vam fer un agosarat gir vers ells amb un perfil obertament comunista. Com a resultat, les nostres files s’han multiplicat.

Sobre la base d’aquesta campanya exitosa, la majoria de les nostres seccions nacionals han transformat el seu perfil, i en molts casos han estat refundades sota el nom de Partit Comunista Revolucionari. El 2024 vam fundar la Internacional Comunista Revolucionària (ICR en català, RCI en anglès).

Tot el procés fou gravat en un documental fet per membres de la ICR, que s’estrenà al propi congrés. No es tracta només d’una màquina del temps fins aquell any -que significà una revolució interna completa de la nostra feina- és un manifest visual revolucionari, que explica el nostre programa, filosofia i els desenvolupaments en la lluita de classes que en darrer terme fonamenten el nostre èxit. El documental s’estrenarà pròximament per tots els públics.

Gràcies a aquell gir, hem crescut de 4551 membres el 2023 a 7127 membres, organitzats en 24 seccions oficials i 19 grups.

El primer congrés de la ICR ha estat un mitjà per enumerar els nostres èxits i per extreure lliçons dels darrers dos anys. Mentre que el 2023 va estar caracteritzat per un ràpid creixement, l’any passat fou una oportunitat per reforçar les nostres files, entrenar nous quadres i per preparar el fonament per un creixement renovat.

La secció britànica ja ha aconseguit reclutar 200 nous membres els darrers tres mesos. Com van demostrar diversos informes presentats per seccions com Àustria, Suïssa i Dinamarca -que estan preparant ofensives de tardor per reclutar- la clau està en aprendre, escoltar i pensar com reclutar gent que encara no saben que són comunistes.

Una sessió especial va ser dedicada al treball de la nostra secció que es troba a les entranyes de la fera: els Comunistes Revolucionaris d’Amèrica (RCA en anglès). A mesura que Estats Units, el bastió de l’imperialisme mundial, entra més a fons en crisis i declivi, s’estan produint potencials revolucionaris en abundància: Antonio Balmer va explicar que durant el congrés, la secció rebia missatges de nous reclutaments gairebé cada dues hores.

Com tota la Internacional, la secció és molt jove i mira el futur amb optimisme. El que els ha atret a nosaltres, i el que els està transformant de nous reclutes a bolxevics, és el que ens caracteritza com a Internacional: el marxisme. Antonio Balmer va explicar l’actitud d’aquests joves comunistes pioners:

“Els companys estan organitzant les seves vides al voltant del marxisme. Han tastat una engruna dels seus poders irressistibles i ara només volen parlar d’això.”

Els fonaments de la nostra secció americana es van establir durant dècades de treball persistent i tenaç. Van trigar 15 anys en passar d’un a 100 camarades. Ara, en només dos anys, hem passat de 320 a 820.

Però, com va explicar un delegat, mentre tinguem quadres, la determinació necessària i el recolzament de la Internacional, el creixement que hem vist a Estats Units és possible arreu.

Un punt àlgid del congrés fou la votació del grup irlandès com a nova branca oficial de la ICR. En els darrers dos anys han passat de tan sols 5 companys reunint-se online a ser una dinàmica organització de 64 camarades, reunint-se en grups arreu del país. Però això tan sols és el començament. Com Andrea, de la secció irlandesa, va dir:

“Representar la ICR a Irlanda és en la mateixa mesura que un gran honor, una gran responsabilitat. La nostra Internacional ha plantat la bandera a Irlanda. Però ara comença l’autèntica lluita: construir una organització que pugui dur a terme la revolució que James Connolly començà fa 109 anys!”

Els camarades irlandesos foren acceptats unànimament com a la més recent secció de la ICR.

En totes les nostres organitzacions nacionals, grans i petites, el nostre secret, en paraules d’un camarada de Mèxic, és “la claredat en les idees, el sacrifici i determinació militants i aprendre dels mètodes i experiències d’altres membres de la Internacional.”

 

El poder de l’internacionalisme

 

La importància pràctica de la Internacional es demostrà en la nostra comissió especial de la campanya per alliberar els líders arrestats del Comitè d’Acció Awami de Gilgit Baltistan. Des de que Eshan Ali i 13 altres líders activistes foren arrestats, la Internacional va estar organitzant protestes davant de les ambaixades pakistaneses d’arreu del món, així com conscienciant sobre la difícil situació dels camarades, recollint firmes i missatges de solidaritat de sindicats i de prominents figures d’esquerres, polítics i activistes.

La nostra campanya ha assolit èxits notables fins ara. Quan vam escriure aquestes línies (el 12 d’agost) tots excepte dos líders havien estat alliberats. Ara mateix, tots els líders ja estan en llibertat, però encara estan acusats amb càrrecs gravíssims. La lluita continuarà fins que siguin descarregats.

L’entrega de tot camarada en la construcció de la nostra Internacional es va reflectir en la col·lecta. Seccions d’arreu del món, així com les watch parties que seguien el congrés des de casa, van recol·lectar la xifra de 502.000 euros. De la mateixa manera, la insaciable sed dels camarades per la teoria es va demostrar trencant un rècord: 753 llibres venuts, per una xifra de 5000 euros. El més popular fou Història del trotskisme britànic, la col·lecció d’escrits de Trotski i Ted Grant Democràcia, bonapartisme i feixisme i Xina: de la revolució a la contrarevolució, que representen l’interès aclaparant en les qüestions candents de l’actualitat i de la nostra herència.

No sempre ha sigut així. Fred Weston recordava que, quan va mudar-se a Londres, el centre internacional estava format per Alan Woods, Ana Muñoz, una màquina d’escriure i unes quantes taules. Ara el nostre centre internacional està format per un equip de 25 companys a temps complet, amb dos més de camí. El congrés passat, els sacrificis de tota la Internacional ens van permetre comprar un centre a Londres. Després d’anys de treball dur, un gran nombre de les nostres seccions s’estan apropant als 1000 membres, i estem començant a ser un petit punt de referència per la joventut revolucionària a una sèrie de països.

Abans i ara, l’única cosa que ha assegurat el nostre desenvolupament ha estat la nostra concentració tossuda en l’educació i entrenament en els mètodes del marxisme. Tal com Hamid va concloure:

“El més important que fem és esmolar les nostres armes, esmolar les nostres ments i aprofundir en la nostra comprensió per tal que puguem trobar-nos en aquest nou període no com a estranys en terra de ningú, sinó com a pioners obrint pas en un sòl desconegut.

Fem nostre el món per poder-lo canviar. I, encara més important, transmetem aquest coneixement a les noves generacions que estan buscant respostes.

Hem travessat moltíssimes coses. Portem molt de temps i hem avançat moltíssim. Ningú ha estat capaç de fer el que nosaltres hem fet. Però no estem satisfets. Com va dir Alan, el que volem és capgirar el món. I estem construint una gran palanca per fer-ho. 

No podem allunyar la vista d’aquesta tasca. Estem construint la Internacional Comunista Revolucionària a cada país i a cada ciutat. I si ens cenyim a la nostra teoria i idees, res no serà capaç d’aturar-nos.”