La lluita per la República Socialista Catalana i l’internacionalisme

Durant els últims mesos hem presenciat encara més escàndols de la monarquia espanyola, que han avivat novament el moviment republicà, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol. A més, hem vist créixer a les eleccions basques i gallegues a partits de l’esquerra nacionalista com BNG i Bildu. Això és simptomàtic, i ens permet veure com la societat està girant cada vegada més a l’esquerra en la mesura en que aflora tota la podridura del règim i el govern de coalició no és capaç de fer front a la crisi que patim ni de donar una resposta a la decrepitud del règim; més aviat, està sent una crossa d’aquest. Mentrestant, el moviment independentista es troba sense una direcció clara.

L’esquerra espanyolista i el seu posicionament erroni cap al règim del 78

Molt sovint, des de sectors de l’esquerra espanyola s’afirma que la independència d’un territori per conformar un nou Estat, encara que estigui oprimit per un altre, sempre juga en contra de la classe obrera perquè s’està donant suport a la burgesia de la nació oprimida, generant una divisió dels treballadors en línies nacionals. Aquesta afirmació és totalment incorrecta, els marxistes sempre hem defensat l’autodeterminació dels pobles i en contra de qualsevol opressió: Lenin ja en 1914 va deixar clara aquesta postura a l’escrit sobre “El dret de les nacions a l’autodeterminació”:

Se’ns diu: recolzant el dret a la separació, doneu suport al nacionalisme burgès de les nacions oprimides. […] […] Nosaltres vam contestar: no, precisament a la burgesia és a qui li importa aquí una solució “pràctica”, mentre que als obrers els importa la separació en principi de dues tendències. Quan la burgesia d’una nació oprimida lluita contra l’opressora, nosaltres estem sempre, en tots els casos i amb més decisió que ningú, a favor, ja que som els enemics més intrèpids i conseqüents de l’opressió. Quan la burgesia de la nació oprimida està a favor del seu nacionalisme burgès, nosaltres estem en contra. Lluita contra els privilegis i violències de la nació opressora i cap tolerància amb l’afany de privilegis de la nació oprimida.”

Lenin ho deixa clar, és un error abandonar la qüestió nacional amb l’excusa de l’existència d’un sector nacionalista burgès a la nació oprimida. Si els marxistes no ens posicionem a favor del dret a decidir i de ser capaços de dur-lo fins a les últimes conseqüències estirem afavorint el nacionalisme i burgesia de la nació opressora. Al mateix temps, no podem aliar-nos amb la burgesia de la nació oprimida fins al punt de perdre de vista els nostres objectius, és a dir, donem suport incondicional a totes les aspiracions democràtiques però apartant rigorosament la tendència a l’exclusivitat nacional, lluitant contra la tendència de la burgesia a oprimir a la classe treballadora. De totes maneres, aquesta qüestió té molts matisos que s’han de valorar dintre del terreny, en el concret. A vegades podem trobar casos on s’utilitza el xovinisme de certs territoris per dur a terme un procés contrarevolucionari, com va ser el cas de Iugoslàvia. Aquí l’OTAN va utilitzar el dret a decidir per dividir pels seus interessos i no en els de la classe treballadora. Com diria en Lenin, estar d’acord amb el dret a l’avortament no vol dir que estiguem d’acord amb tots els avortaments.

La classe treballadora és la clau mestra per conquerir el dret a l’autodeterminació

Des de 2017 és evident que el moviment independentista per la República catalana es troba a un punt estancat i en retrocés. Això és culpa principalment de la direcció de JxC i ERC en tots aquests anys. Certament, la part decisiva de la gran burgesia es troba en el bàndol espanyolista però aquestes dues formacions polítiques tenen un caràcter petit burgès que fa que no estiguin disposats a mobilitzar a la classe treballadora per aconseguir l’autodeterminació, sinó que insisteix en que ha d’haver-hi un pacte amb l’Estat espanyol i el vistiplau de les institucions burgeses, encara que el poble ha sortit reiteradament al carrer decidit a esbucar-ho tot per construir la República. S’està demostrant que dintre dels estrets marges del sistema capitalista espanyol l’autodeterminació i independència de Catalunya és una quimera. La conclusió d’això és que la conquista de la república catalana és una tasca revolucionària. Les direccions de JxCAT i ERC no volen ni poden assolir aquesta tasca, perquè per sobre de la por a la repressió del règim temen el moviment independent del poble, que busca una sortida no només a l’opressió nacional sinó que també a l’opressió de classe; no només per assolir la república, sinó també per assolir la seva emancipació.

No podem esperar cap suport internacional per part d’altres Estats burgesos rellevants a escala internacional però sí que podem esperar un suport fraternal i totalment sincer de la classe treballadora de la resta de països del món, podrem sentir la seva escalfor i enfortir així la nostra lluita. I és que el veritable poder de transformació de la societat resideix en la classe treballadora, i només mobilitzant-la amb una direcció correcta, amb un programa socialista i afavorint la construcció dels seus propis òrgans de decisió es pot tenir al nostre abast la construcció d’una República Socialista Catalana completament sobirana.

Lluitar per la República Socialista de Catalunya i la unió de la classe treballadora a escala mundial.

Estem en contra de l’Estat capitalista espanyol tant com en contra del capitalisme en general. Estem a favor de l’enderrocament del capitalisme en totes les nacionalitats històriques de l’Estat espanyol, incloent-hi Catalunya. Una condició prèvia per a això és la unitat de la classe obrera de tot l’Estat en aquesta lluita comuna pel socialisme. Això no sorgeix de cap mena de consideracions sentimentals, sinó de la necessitat.

El capitalisme és ara un sistema totalment globalitzat, la qual cosa ha quedat demostrat pel caràcter mundial de la crisi capitalista. Hem vist revolucions al món àrab, crisis polítiques i econòmiques a Brasil amb el moviment “Fora Bolsonaro”, a Europa amb les vagues per obtenir mesures de seguretat davant la crisi de la Covid-19, als Estats Units en el moviment “Black lives matter”, a Líban després de la famosa explosió hem vist un moviment revolucionari que ha empès a la dimissió en bloc del govern, etc. Fins i tot la Xina, suposadament la propera superpotència, ha vist una brusca ruptura del seu creixement econòmic que ja estava experimentant una desacceleració fa uns anys i també cal destacar l’aparició, des de fa uns anys, de massives vagues salvatges que tenen el seu màxim exponent a Hong Kong, on el règim ha hagut d’imposar-se per la força bruta. Què vol dir això? Doncs que la crisi del capitalisme posa les bases per a la solidaritat internacional, portant als treballadors i aturats en tot el món a arrancar-se les cadenes de l’opressió.

En el cas de Catalunya, això pot relacionar-se amb la natura i la història de la classe obrera. Les classes obreres catalana, espanyola, basca i gallega no s’han desenvolupat per separat, sinó que, a causa del capitalisme, s’han desenvolupat com a parts d’una classe obrera unida on els fluxos de migracions fan que els seus lligams siguin de cada vegada més profunds. En última instància, seria un error creure que aconseguint una Catalunya socialista i independent és suficient per desenvolupar el nivell de vida, ans al contrari, s’ha demostrat que el socialisme en un sol país, encara que sigui al país més gran del món com Rússia, no és suficient per poder dur a la pràctica tot un programa socialista que necessita totes les tècniques i recursos existents. Llavors, com podria funcionar una Catalunya socialista i independent aïllada i amb tots els països capitalistes ofegant-nos? És un complet error i distorsió del marxisme plantejar aquesta teoria, producte d’un Estat obrer degenerat que ha estat perfectament contrastada què ha fracassat.

Nosaltres apostem per la revolució socialista a Catalunya, l’Estat espanyol i la resta del món. La constitució de la República Socialista de Catalunya ha de significar l’espurna per una revolució socialista a la resta de la península Ibèrica que motivarà i guiarà a la resta de la classe treballadora europea per la construcció d’uns Estats Units Socialistes d’Europa i per la revolució mundial. Només amb el socialisme a escala mundial es pot obtenir una unió dels pobles basada en el respecte mutu i progrés de la humanitat. Per això, és del tot imprescindible la construcció d’una organització a escala global. Uneix-te al Corrent Marxista Internacional!