Lenin i Trotski i la lluita per les idees
Publicat originalment a marxist.com el 9 de septembre de 2026.
Estem orgullosos d’anunciar que Wellred Books, l’editorial de la Internacional Comunista Revolucionària, ha republicat Lenin i Trotski: En què van creure realment. Aquest text clàssic és la resposta d’Alan Woods i Ted Grant a les distorsions estalinistes de les idees de Lenin i Trotski, i als intents de sembrar la zitzània entre els dos líders principals de la Revolució d’Octubre.
Esperem que reintroduir als i les camarades a aquest important recurs teòric significarà que continua jugant un paper clau en la construcció de l’organització revolucionària, tal i com ho va fer al 1969.
La nova publicació va ser anunciada oficialment en la recent Escola Mundial del Comunisme, on va ser el títol més venut amb diferència. Pots posar-te al dia amb la resta de sessions de l’Escola Mundial dirigint-te al canal de YouTube de la Internacional Comunista Revolucionària o fent clic aquí.
Mantenint viva la flama del marxisme
Al final de la Segona Guerra Mundial, en la qual el poder de l’Exèrcit Roig va derrotar als exèrcits de Hitler, el prestigi i autoritat de la Unió Soviètica en el moviment obrer internacional es trobava molt enfortit. D’acord amb aquest prestigi, els partits comunistes estalinistes arreu del món es van transformar en un focus d’atracció per a molts revolucionaris honestos.
A mitjans dels 1950, apareixen escletxes a l’edifici estalinista. A inicis de l’any 1956, Nikita Khrushchev – qui es va transformar en el líder soviètic després d’una lluita pel poder a la mort de Stalin – va fer el seu infame “discurs secret”. Khrushchev va intentar atribuir els crims de la burocràcia a Stalin i al “culte a la personalitat”, desviant tot el descontentament vers la burocràcia cap a un sol home, enfortint així la burocràcia en conjunt.
Aquest procés de “desestalinització” va provocar una gran commoció als partits comunistes estalinistes del món, i va precipitar la qüestió sobre la línia oficial (moscovita) del partit. Aquestes escletxes van explotar a finals del 1956 quan l’Exèrcit Roig va esclafar la Revolució Hongaresa.
Aquest moviment va ser un intent de revolució política que intentava preservar les victòries socials de l’economia planificada, tot eliminant la burocràcia a dalt de tot. En aquell moment, per a arribar a aquells revolucionaris honestos que es qüestionaven als seus líders estalinistes, Ted Grant va escriure una carta dirigint-se a aquelles capes, cercant una discussió oberta sobre la construcció d’una tendència marxista genuïna.
Això va ser agreujat una dècada després, el 1968, per l’esclafament soviètic de la Primavera de Praga. Tot i que no va ser un moviment tan popular com la Revolució Hongaresa; així i tot, la burocràcia soviètica va veure una amenaça en el moviment provinent dels països a la perifèria del Bloc de l’Est.
Juntament amb la sacsejada creada per la resposta soviètica a la Primavera de Praga en alguns sectors del moviment comunista internacional, va arribar la traïció del moviment revolucionari del Maig del 68 per part del Partit Comunista Francès. Aquests capitularien i pactarien un acord amb els capitalistes. Rere l’agitació dins dels partits comunistes naixia un interès creixent en les idees de Lev Trotski i l’Oposició d’Esquerres.
Durant els següents quaranta anys, els partits estalinistes haurien titllat als trotskistes de feixistes, sectaris, radicals petit burgesos i confabuladors. Així i tot, a mesura que l’autoritat d’aquests líders es degradava, era impossible per a la direcció evitar que alguns dels seus millors militants revisessin les idees transmeses des de la cúpula del partit quant a què van defensar Lenin i Trotski.
“Trotski: les seves idees”
Al Partit Comunista de la Gran Bretanya (Communist Party of Great Britain, CPGB), aquesta crisi de l’estalinisme va motivar un article de Monty Johnstone, un dels principals teòrics del partit, en un intent d’allunyar les seves bases del trotskisme. L’article, titulat “Trotski: les seves idees”, prometia una “reavaluació” de les idees de Trotski, en comptes dels usuals articles difamatoris estalinistes. Tot seguint la vella i coneguda tradició estalinista de les falsificacions, els insults (envoltats d’un llenguatge arrogant) i les insinuacions, Johnstone va intentar enterrar el llegat de Trotski, en comptes de motivar les bases en una discussió genuïna al respecte.
Ted Grant i Alan Woods van veure la importància de dirigir-se a les bases militants del CPGB, i especialment a les seves joventuts, la Lliga de Joves Comunistes (Young Communist League, YCL). A diferència dels estalinistes, Grant i Woods no van témer un debat obert i genuí, amb l’energia per esclarir tots els dubtes i mentides, tot defensant les veritables idees de Lenin i Trotski.
Minuciosament, van explicar cada argument i van corregir cada error. Aquest és el veritable mètode del marxisme: un compromís escrupolós amb la veritat, amb l’objectiu d’entendre la posició de l’oponent millor que ells mateixos, la presentació confiada dels arguments i no simplement esmentar cites per a sostenir una posició que no se sosté.
Tot continuant la tradició estalinista, Johnstone intenta fer tot el possible per minimitzar el paper de Trotski a la Revolució Russa / Imatge: domini públic
Per aquesta raó, Lenin i Trotski: què van defensar realment va acabar multiplicant per deu la longitud de l’article de Johnstone, de 28 pàgines. Es pot comparar en el llibre el mètode genuïnament marxista de Grant i Woods amb el de Johnstone: la diferència entre tots dos és com la de la nit amb el dia. Tot continuant la tradició estalinista, Johnstone intenta fer tot el possible per minimitzar el paper de Trotski a la Revolució Russa, en línia coherent amb la falsificació estalinista de la història. Per exemple, Johnstone escriu:
“Quan els trotskistes presenten a Trotski com el camarada en armes de Lenin i el veritable representant del leninisme a la seva mort, és important ser conscient que Trotski només va treballar amb Lenin al Partit Bolxevic durant sis anys (1917-1923).”
Per a algú que desconeix la història de la Revolució Russa, la quantitat de temps esmentada pot donar la impressió que efectivament Trotski no va jugar un gran paper. Grant i Woods, però, analitzen detalladament què van significar aquests sis anys: inclouen la Revolució Russa, la guerra civil, i la creació de la Tercera Internacional. Cadascun d’aquests esdeveniments és monumental, i involucrar-se en qualsevol d’ells hauria significat un examen del valor de qualsevol revolucionari, per no mencionar ser una figura de lideratge en tots tres.
Johnstone continua aplicant el seu “mètode” a la història del Partit Bolxevic, a la teoria de la revolució permanent, al paper de Trotski en el Tractat de Brest-Litovsk, a l’Oposició d’Esquerres i a la naturalesa de la burocràcia i la Unió Soviètica. La resposta dels nostres autors consistirà en una anàlisi detallada i madura sobre les arrels, el desenvolupament i la trajectòria de l’estalinisme, així com del comunisme revolucionari genuí (del qual l’estalinisme és una caricatura) que connecta a Lenin i Trotski.
Lenin i Trotski: què van defensar realment va demostrar ser un afegit important a la nostra tradició teòrica, republicat el passat 9 de setembre amb una nova introducció d’Alan Woods, a la qual discuteix sobre la vida i les idees de Trotski, tot portant el llibre al moment actual.
Per a acabar, afegim una anècdota sobre el poder de les idees expressades en aquest llibre: a través d’aquest debat obert i honest vam ser capaços de convèncer a Jim Brookshaw, en aquell moment dirigent de la YCL, cap a la nostra tendència. Molts joves d’aquestes joventuts el seguirien.
Succeint el col·lapse de la Unió Soviètica al 1991, les forces de l’estalinisme arreu del món són una ombra del que van ser. Avui no hi ha cap força estalinista que ni tan sols s’apropi a aquelles que Grant i Woods van haver de tractar a la dècada del 1960. Això no obstant, per la seva magnífica exposició i combat de les distorsions estalinistes, i les seves explicacions pacients i detallades sobre les idees de Lenin i Trotski, el llibre és avui tan valuós com ho va ser a finals del 1960.
Pots enviar-nos els teus comentaris i opinions sobre aquest o algun altre article a: admin@marxista.cat
Per conèixer més de nosaltres, ves a aquest enllaç
Si pots fer una donació per ajudar-nos a mantenir la nostra activitat fes click aquí
