Ucraïna: drons, il·lusions i derrota

Publicat originalment el 27 d’agost a marxist.com.

Després de mesos en què els mitjans i els polítics occidentals han viscut en un món de fantasia, la realitat a Ucraïna comença a fer-se sentir. No fa molt es deia que havia canviat el rumb i que, de fet, estaven guanyant la guerra. Aquesta història ja s’ha ensorrat.

La situació al camp de batalla s’està deteriorant ràpidament. Un bloqueig naval total té al país en les seves urpes despiadades. L’economia està a punt de col·lapsar. Hi ha un forat negre al pressupost del govern.

I tot això ha tornat a aguditzar una greu crisi política i un nou escàndol de corrupció. És impossible no tenir una sensació de dejà vu. Tot s’assembla a com van desenvolupar-se els esdeveniments a finals de la tardor passada, i val la pena repassar el que vam dir aleshores.

La diferència és que la crisi d’avui és molt més profunda.

Els drons: un altre “punt d’inflexió”?

El 15 de juliol, Zelensky va fer fora al seu ministre de defensa, Mykhailo Fedorov, l’home que havia estat el principal impulsor de l’“ofensiva amb drons”. No obstant això, durant mesos ens havien venut la idea que l’ofensiva amb drons era “el punt d’inflexió” que havia canviat el rumb de la guerra.

En el camp de batalla, els drons es van presentar com la solució miraculosa que Ucraïna necessitava per fer front a la seva escassetat crònica de personal.

La majoria de les brigades compten amb tan sols un terç de la força amb què haurien d’operar, i algunes estimacions afirmen que l’exèrcit ucraïnès pot desplegar menys de 10 soldats per kilòmetre de front. El senyor Fedorov va ser un dels principals defensors del fet que això no suposava cap problema. N’hi hauria prou amb cobrir el buit amb drons FPV (vista en primera persona) per mantenir als soldats russos acovardits en les seves trinxeres.

A principis d’any, semblava que l’avenç rus s’havia ralentit de veritat. La premsa occidental va interpretar això com que els drons realment podien aturar l’avenç de Rússia i que Fedorov tenia raó.

Els esdeveniments, però, han petat aquesta bombolla. És més probable que les pluges d’hivern (que sempre frenen els moviments de tropes), les consideracions estratègiques (enfortir la rereguarda, etc.) i la pèrdua sobtada d’accés als satèl·lits Starlink fossin la vertadera raó de l’alentiment de l’avenç rus.

De totes maneres, primer va caure Konstantynivka el juliol, i ara els atacs en la zona de Lyman, Dobropilia i les afores de Sloviansk estan estrenyent el cercle al voltant de l’últim centre urbà que encara controla Ucraïna al Donbàs: la conurbació de Kramatorsk-Sloviansk. Al mateix temps, els russos estan atacant Orikhiv, l’últim assentament urbà defensable de certa importància entre les línies russes i la gran ciutat de Zaporizhia.

Un cop aquests objectius caiguin, els següents objectius russos seran Kramatorsk, Slovianks i Zaporizhia.

Objectius econòmics

Se suposava que el vertader efecte “revolucionari” dels drons es manifestaria lluny del camp de batalla. Consistia a utilitzar flotes de centenars de drons de mitjà i llarg abast per bombardejar objectius econòmics en el profund de Rússia: objectius costaners al Mar negre i el Bàltic, les línies de subministrament a Crimea i les refineries de petroli repartides per tota Rússia.

La idea era posar de genolls l’economia russa, fent així que la vida dels russos comuns fos un suplici i desencadenant una crisi. Aleshores, Putin es veuria obligat a negociar un alto el foc, o bé algú s’aixecaria i el destituiria.

Aquesta era l’expectativa fantasiosa de la classe dominant ucraïnesa i occidental.

Sens dubte, els eixams de drons van tenir cert efecte. Van afectar la capacitat de refinament de petroli, tot i que el seu abast s’ha exagerat molt. Es van causar trastorns més greus a Crimea i en ciutats russes properes a la frontera amb Ucraïna. La conclusió, però, és que no van assolir el seu objectiu.

Tot i que els russos es van veure sorpresos per la magnitud de l’ofensiva ucraïnesa amb drons, des d’aleshores han reorganitzat les seves defenses aèries i han trobat la forma d’aturar-los. Alguns estimen que ara menys de l’1% per cent aconsegueix travessar aquestes defenses. Alhora, els ucraïnesos han recorregut a muntar un espectacle i a projectar una imatge d’èxit atacant objectius civils més vulnerables, com els magatzems de Wildberries – l’equivalent rus d’Amazon-.

Tot això ha causat molt patiment a la gent, però no ha aconseguit paralitzar l’economia russa, i només ha reforçat el suport a la guerra dins de Rússia. Mentrestant, el cost per Ucraïna ha estat desproporcionat.

Els atacs d’Ucraïna contra la flota russa del Mar negre han servit de pretext perquè els russos imposin un bloqueig total d’Ucraïna en el Mar negre. Això hauria estat políticament impensable per Putin el 2002. Avui, això no obstant, no li preocupa gaire molestar els principals socis comercials de Rússia, com l’Índia i Turquia, que ara s’estan sumant a la resta per comprar petroli i gas russos a causa de la crisi en l’estret d’Ormuz.

Quan els russos van posar parcialment en funcionament el seu sistema Rassvet – l’equivalent rus a Starlink -, això sí que va sorprendre de veritat a Occident. Ha petat una altra bombolla: la que Rússia és una economia endarrerida i poc sofisticada tècnicament; una “gasolinera amb exèrcit”.

Rassvet els està permetent als russos inundar amb drons zones d’Ucraïna allunyades del front. Així, és possible que Ucraïna aviat quedi bloquejada tant per terra com per mar. Junt amb l’intens bombardeig diari contra la infraestructura energètica, industrial i de transport, l’economia d’Ucraïna està a la vora del col·lapse.

S’està gestant una situació horrible per al poble d’Ucraïna en els pròxims mesos. S’apropen nous desastres en el camp de batalla. S’apropa un hivern amarg i aterridor.

Per aquestes misèries, no n’hi ha prou amb assenyalar amb el dit als russos. També cal assenyalar amb el dit acusador als governs i mitjans de comunicació occidentals, mentiders, cínics i criminals; el paper dels quals en tot això és encara més vil donada el seu costum de disfressar-se d’“amics d’Ucraïna”.

Tot i saber que la guerra no es pot guanyar, continuen animant a Zelensky a lluitar fins a l’última gota de sang ucraïnesa. El seu objectiu és el de perllongar la guerra.

No tan sols van aplaudir l’ofensiva amb drons d’Ucraïna – sabent perfectament que tenia poca lògica militar, sabent perfectament que aquest país ensangonat pagaria un alt preu per això – sinó que la van fer possible. Van subministrar molts dels drons, la intel·ligència i l’assistència vital per identificar objectius.

Per què? Sí que hi ha un propòsit, un propòsit increïblement cínic. No té res a veure amb salvar a la pobra Ucraïna, però. En paraules del general belga Frederik Vansina:

“El 2023 serà un moment difícil per Europa. Per aleshores, esperem que la guerra a Ucraïna hagi acabat. Rússia seguirà allà amb un exèrcit d’entre 650.000 i 700.000 soldats experimentats. Així que pel 2030, hem de poder dir-li a Vladimir Putin que, fins i tot sense els estatunidencs, no guanyaran una guerra contra Europa. Encara ens queden uns quants anys al davant. Gràcies al valor i la sang dels ucraïnesos, que ens estan guanyant aquest temps. Per això els donem suport amb tanta determinació.»

Guanyar temps. Aquestes paraules haurien de passar a la història pel seu deplorable cinisme. Però tenen raó. Per això els europeus donen suport als ucraïnesos amb tanta fermesa. I li agraeixen al cadàver de la nació ucraïnesa per deixar-se sacrificar per “guanyar-nos temps”.

La guerra de drons va ser pur espectacle. Igual que la desastrosa ofensiva en la regió russa de Kursk el 2024-25, va ser un truc de relacions públiques destinat a crear la falsa impressió que Ucraïna encara podia guanyar una guerra impossible de guanyar.

Per què? Per donar un pretext polític per més ajuda militar, més sancions, amb les que “guanyar temps” perquè l’imperialisme europeu pugui rearmar-se i defensar els seus interessos imperialistes de forma més efectiva, preparant així el terreny per a noves guerres. I, és clar, per enganyar a Trump amb la idea que aquesta guerra es pot guanyar, per així convèncer els estatunidencs un cop més d’invertir de ple en ella – i, per tant, més àmpliament, en la defensa dels interessos imperialistes d’Europa.

La ruptura entre Fedorov i Zelensky

L’ofensiva amb drons era insostenible. S’estima que li costa a Ucraïna mil milions de dòlars al mes, un preu enorme. De fet, el govern ucraïnès ja s’ha gastat gran part del pressupost de defensa per la segona meitat del 2026 en la primera meitat de l’any. Segons el New York Times, la despesa en drons i altres armes d’alta tecnologia ha augmentat del 60 al 90 per cent del pressupost militar per la compra d’armament.

Això és una bogeria. Tard o d’hora, això havia de provocar un xoc entre els arquitectes d’aquest pla i les veus més sensates de l’exèrcit. I això és el que vam veure, quan va esclatar un enfrontament públic entre el ministre de defensa de Zelensky, Fedorov, i el comandant en cap del país, el general Syrskyi. Aquest enfrontament s’ha convertit ara en una crisi en tota regla per tot el règim de Zelensky.

Pels militar, l’obsessió de Fedorov per automatitzar la guerra -amb drons, robots autònoms, sensors, intel·ligència artificial i coses per l’estil- és una distracció perillosa. Per més útils que siguin els drons, el que cal en el camp de batalla és artilleria, bales i, sobretot, homes. Aquesta és l’opinió dels comandants militars, i era l’opinió del general Syrskyi.

Des d’una lògica purament militar -per terrible que sigui aquesta lògica-, sens dubte tenien raó enfront de Fedorov. Però hi ha un motiu pel qual al general Syrskyi se’l coneix comunament com “El Carnisser” a Ucraïna: les seves tàctiques de “picadora de carn”, que consisteixen a enviar onades de reclutes mal entrenats al front, són odiades.

En el punt àlgid de la divisió entre Syrskyi i Fedorov, Zelensky es va veure obligat a recolzar als militars. Com no ho anava a fer? Va fer fora a Fedorov el 15 de juliol.

Fedorov, però, qui un cop va ser tan lleial a Zelensky, no ha marxat sense donar de què parlar. Els dies i les setmanes següents, hem vist esclatar protestes a ciutats com Kyiv i a l’oest d’Ucraïna en suport a Fedorov. Es tracten majoritàriament de joves de la classe mitjana vinculada a l’ecosistema d’ONG prooccidentals i proeuropees que la UE i els EUA han fomentat a Ucraïna. Precisament el tipus de gent que l’any passat va protestar en defensa de les agències anticorrupció NABU i SAPO quan Zelensky va intentar tancar-les l’any passat.

En aquest punt, Zelensky va deixar en evidència que dèbil és la seva posició. Va cedir davant les protestes i, el 21 de juliol, menys d’una setmana després que Fedorov marxés, va fer fora a Syrskyi i el va substituir com a comandant en cap pel general Drapatyi.

Zelensky li ha rogat a Fedorov que torni a l’equip. Li ha ofert no un, sinó quatre càrrecs governamentals diferents. Fedorov els ha rebutjat tots i ha dit que només acceptaria un càrrec: el de ministre defensa… tot i que el que ningú diu és que segurament preferiria el càrrec de Zelensky.

A partir d’aquí, les coses només s’han intensificat.

Corrupció

El senyal de l’última escalada va ser la confirmació per part de Zelensky del reemplaçament del senyor Fedorov com a ministre de defensa, el 19 de juliol.

En una clara coordinació, primer Fedorov va demanar públicament noves eleccions, cosa que Zelensky ha descartat per complet en temps de guerra. Fedorov és, per tant, la primera figura d’alt rang en trencar files i demanar eleccions, qüestionant la legitimitat democràtica de Zelensky, el mandat del qual ja va expirar fa molt.

Després, en menys de 24 hores, la NABU va publicar gravacions de vídeo i àudio del seu objectiu de corrupció més recent: ni més ni menys que Iryna Mudra, una assessora d’alt rang de Zelensky que treballa directament sota les ordres de Kyrylo Budanov, cap de l’oficina presidencial, vista com una figura potencialment popular i, per tant, una possible rival política per Fedorov. En les gravacions, s’escolta a la Sra. Mudra dir: “Diu que combatre la corrupció és l’enfocament equivocat… Cal sistematitzar-la i controlar-la.” L’al·ludit en qüestió és clarament Zelensky.

L’acusen d’un delicte que és tota una joia: rentar 3,4 milions de dòlars en un pla per recaptar diners i pagar la fiança de l’exministre de Justícia Herman Haluschenko, qui va ser arrestat com a part de la batuda anticorrupció de l’any passat! Aquest és el pou de corrupció que els infinits milers de milions de diners occidentals han creat al més alt del govern.

No ens fem il·lusions, però: la NABU i la SAPO no són meravellossos, nets i democràtics guerrers anticorrupció. I tampoc ho és Fedorov.

No, aquesta gent està connectada amb les seves pròpies camarilles, que són igual de corruptes. La NABU i la SAPO són el resultat directe del finançament occidental i, sobretot, europeu. A través d’aquests mecanismes, busquen disciplinar a Zelensky quan sigui necessari i frenar la corrupció quan es descontroli.

De mentre, hi ha qui està al cercle més proper de Zelensky, i que s’han fet fabulosament rics gràcies als contractes estatals. I estan també aquells oligarques que no han estat tan afavorits. Tenen influència en la NABU i la SAPO, i esperen utilitzar-la per treure a un grup de paràsits i ficar-ne un altre.

El mateix Fedorov ha insinuat que el van fer fora per la influència de certs actors corruptes en la indústria de defensa ucraïnesa. Els seus aliats diuen que el van fer fora perquè va reduir la participació de l’empresa Firepoint, notòriament corrupta i vinculada al cercle íntim de Zelensky, en la compra de drons; d’un 80 a un 25 per cent.

Ell mateix, però, està personalment vinculat a cert sector de la classe capitalista fora de la camarilla en el poder, i especialment al capital tecnològic estranger, ja que té contactes amistosos amb Musk i Thiel. El que els ofereix és: vinguin, converteixin Ucraïna en un camp de proves per les seves armes de guerra futuristes.

El finançament occidental, ara principalment europeu, per perllongar constantment aquesta guerra ha tingut moltes conseqüències. Una és l’horror prolongat que pateix el poble ucraïnès. Un altre és que contribueix a l’austeritat que sent la classe treballadora europea. I una tercera és la terrible metàstasi de la corrupció a Ucraïna, que, tot i que ja era greu abans de la guerra, ara ha assolit un grau completament nou.

On ens portarà aquest nou enfrontament? Aquesta és una bona pregunta i depèn de diversos factors, entre ells la situació al camp de batalla i la situació econòmica.

Zelensky està cavant les seves trinxeres polítiques. En descartar les eleccions, ha deixat als seus enemics dins del règim una única manera de treure’l del poder: mitjançant un cop d’estat. És en aquest context en què probablement hauríem d’entendre algunes mesures de Zelensky que, d’altra forma, resultarien força sorprenents.

Últimament, ha coquetejat molt amb elements de l’extrema dreta i neonazis. Va organitzar la repatriació amb honors d’Estat de dos col·laboradors nazis de la Segona Guerra Mundial, cosa que va provocar l’enuig de Polònia.

I just ahir, Zelensky va posar a dos comandants de les Brigades Azov neonazis, Andriy Biletsky i Denys Prokopenko, en càrrecs en els quals pràcticament estan al capdavant de les forces d’Ucraïna al Donbàs!

El batalló neonazi Azov és ara més poderós que mai, ja que s’ha convertit en dos cossos amb vàries brigades cadascun, amb uns 40.000 membres. Un cop més, això és quelcom que s’ha minimitzat i descartat com “propaganda russa” a Occident. I ara veiem com els neonazis d’Azov s’estan convertint en un element influent en la situació, amb Zelensky tractant d’enfortir la seva pròpia posició complaent-los.

La pregunta és: els utilitza ell o és ell qui és utilitzat?

El cansament de la guerra

Tot i que el suport a Fedorov prové abrusadorament de les classes mitjanes proeuropees de Kiev i l’oest d’Ucraïna, aquest té un altre atractiu evident.

En paraules del mateix Fedorov:

“Estic absolutament convençut que els robots i els drons haurien d’encarregar-se de la lluita sempre que sigui possible. Així és com preservem les vides dels nostres soldats… Els ucraïnesos són els més valents del món. Per això hem de preservar a aquesta gent valenta.”

Això és el que Fedorov, en última instància, està venent als ucraïnesos que volen que Ucraïna guanyi, però que estan cansats de la guerra i no poden evitar veure l’inútil que és que hi hagi més morts. Els està venent la meravellosa il·lusió que Ucraïna pot guanyar sense que ningú més hagi de morir.

Tot això són mentides, és clar, però el fet que molts estiguin disposats a creure-les, inclús entre els seus més fervents seguidors de classe mitjana prooccidentals, mostra que es comença a manifestar un enorme cansament de la guerra, esgotament i, sobretot, enuig per la forma en què s’estan sacrificant vides per res.

Com s’explica en un excel·lent article de The Nation, però, publicat el 18 d’agost, les classes mitjanes no són les que estan carregant amb el pes dels impactes d’aquesta guerra. Entre 2 i 6 milions d’homes són perseguits per tota Ucraïna com si fossin animals salvatges pels oficials de reclutament, i la gran majoria d’ells són de classe treballadora.

Val molt la pena llegir l’article. Detalla la barbàrie dels oficials de reclutament: la forma en què persegueixen als homes, els arrenquen violentament de les seves famílies i inclús els torturen fins a la mort. Com explica un dels entrevistats: “La realitat que sovint no es diu és que la mobilització apunta principalment als ucraïnesos de classe treballadora.”

L’article ofereix diversos detalls interessants. Una persona adinerada pot pagar un suborn de 50.000 dòlars per aconseguir un certificat fals de discapacitat. Per altra banda, explica la història d’un home, Boris, que va poder dur una vida normal a Kiev durant uns mesos llogant un pis en un barri ric… però com volia estalviar diners, “em vaig mudar a un barri més pobre, més proletari. I allà em van atrapar. Un tipus de Tetseka (reclutament) simplement em va llençar al terra d’un cop.”

Entre aquests sectors, s’està generant un clima d’odi. Això es reflecteix en enfrontaments cada cop més violents entre els oficials de reclutament i la gent comuna. En el darrer any, hi ha hagut més de 600 confrontacions físiques, algunes de les quals s’han convertit en disturbis a gran escala amb desenes, inclús centenars, de persones involucrades, com vam veure a Lviv a començaments de juliol i a Ternopil a finals d’agost.

Les paraules d’un soldat reclutat citades a Strana ofereixen una descripció vívida del sentiment que s’està desenvolupant:

“A mi i a la majoria dels meus companys mobilitzats, per dir-ho suaument, no del tot voluntàriament, ens importa un nyap tot aquest embolic sobre qui dirigirà el Ministeri de Defensa i les Forces Armades d’Ucraïna. Igual que en Syrskyi, ens deixen podrint-nos en posicions sense rotació durant mesos; defenem runes inútils en un lloc horrible, que no serveix per a res excepte pel nostre comandament de regiment. En lloc de menjar de veritat, mengem racions seques durant setmanes. També hi ha problemes amb l’aigua: a vegades hem de beure de bassals. Envien a tots els que poden complir ordres de combat, no importa si el soldat està malalt amb 38 de febre. Al mateix temps, no hi ha ningú del comandament amb nosaltres en les posicions; els comandants de companyia i de rangs superiors es queden asseguts i donen ordres a distància, des de la segona o tercera línia. En general, l’actitud cap als soldats és del pitjor; érem carn de canó i carn de canó continuarem sent, sigui per Syrskyi o per Drapatyi.”

Lluny de disminuir, la lluita per aconseguir més homes per alimentar la maquinària de guerra va en augment, i no només homes. El govern ha anunciat que no només buscarà baixar l’edat de reclutament a 18 anys pels homes, sinó que també pretén mobilitzar a les dones.

I ara, què?

La pregunta és: on ens porta tot això? La guerra és l’equació més complexa que existeix. Hi ha diversos factors: la capacitat dels europeus per mantenir la unitat en les seves files i que continuïn fluint els diners; la situació al camp de batalla, que s’està deteriorant de mica en mica, però que pot donar lloc a canvis sobtats per a Ucraïna; la situació econòmica, on també podríem veure un col·lapse.

El patró recurrent de crisi a Ucraïna, però, mostra que les crisis econòmiques, socials, militars i polítiques s’entrelliguen i s’agreugen entre si. Aquesta guerra s’ha allargat per molt temps, sense alterar fonamentalment el fet que Rússia està guanyant inexorablement. Quan arribi el col·lapse, però, que sens dubte arribarà, és probable que sigui ràpid.

I aleshores, què? Aleshores, gràcies als esforços prolongats d’Occident, Ucraïna sortirà com un país destrossat. La seva indústria, agricultura, transport i infraestructura energètica estaran en runes. Parts importants del territori del país seran absorbides per Rússia.

El que quedi d’Ucraïna serà un desastre disfuncional: no hi haurà pertinença a la UE, ni a l’OTAN. Aquestes eren mentides que Occident va vendre al poble ucraïnès. L’Estat estarà en bancarrota i endeutat. Un nucli endurit de neonazis vagant pel país i infiltrant-se en l’exèrcit.

El dilluns 24 d’agost va ser el dia de la independència d’Ucraïna. Tots els països occidentals van enviar als seus representants a les negociacions. Quina burla. Des del 24 d’agost del 1991, quan Ucraïna es va separar oficialment de l’URSS i es va restablir el capitalisme, el país no ha gaudit ni tan sols d’una gota d’“independència”.

Des del començament ha estat dominat per una oligarquia capitalista corrupta i podrida que ha robat al poble. Ha estat un pati de jocs per l’imperialisme occidental i un tauler d’escacs en el que Occident s’ha enfrontat a Rússia. Des del cop d’estat de Maidan el 2014, Ucraïna no ha estat més que un feu occidental.

Al final, aquestes forces que han sotmès a Ucraïna des d’aquella suposada “independència”, l’oligarquia ucraïnesa i Occident, han destruït el país.

No pot haver-hi independència, ni futur de cap mena, de fet, per Ucraïna sota el capitalisme.