Les accions de Blocus serveixen a la reacció

En la darrera setmana, una plataforma social anomenada Blocus (bloqueig, en francès) ha saltat a la primera plana després d’haver organitzat accions vandàliques a Barcelona i Bilbao mitjançant  centenars de joves que van acudir a les seves crides per sembrar el caos a ambdues ciutats. Una nova crida s’ha fet en una dotzena de ciutats espanyoles per accions similars aquest dissabte 31 d’octubre.

A Barcelona, el dissabte 24 d’octubre 23 comerços van ser vandalitzats, incloent-hi saquejos, i els desperfectes al mobiliari urbà ascendien a 36.000 €, segons l’Ajuntament de Barcelona. Hi va haver 130 detinguts, 72 d’ells menors d’edat. A Bilbao, el dilluns 26 d’octubre, al final d’una manifestació magnífica i exemplar de milers de joves contra la presència de l’ultradretà i provocador Vito Quiles, que no es va atrevir a aparèixer per la ciutat, van aparèixer desenes de joves vestits de negre i amb caputxa, igual que a Barcelona, i es van dedicar a vandalitzar el carrer. El resultat van ser 5 vehicles cremats, i saquejos i destrosses del mobiliari públic per valor de 55.000 €. Aquí hi va haver 19 detinguts, 11 menors d’edat.

Les crides de Blocus es dirigien principalment a estudiants d’institut i els encetaven a “fer el mateix que a França”.

La dreta i la ultradreta callen davant la violència del seu sistema

Per descomptat, la dreta i la ultradreta no han perdut el temps en llençar la fantàstica acusació de culpar al govern pels incidents “per escalfar els carrers”, fent referència a les magnífiques mobilitzacions per l’habitatge de setmanes enrere i la vaga massiva de l’educació pública madrilenya contra el govern regional de Díaz Ayuso. La ultradreta espanyola i catalana ha utilitzat els excessos per culpar d’això a la joventut d’origen estranger dels barris perifèrics i així exacerbar la xenofòbia i el racisme pels seus cínics càlculs polítics. En realitat, qui ha estat “escalfant el carrer” ha estat la brutal repressió policial durant aquestes setmanes, contra els professors en vaga i els estudiants universitaris de Madrid, i contra els joves que protestaven contra els actes de Vox a Galícia i Astúries, o de Vito Quiles a Pamplona i Zaragoza. Per la dreta i la ultradreta, no hi ha violència quan es tracta de protegir als seus. No hi ha violència en els milers de desnonaments que es produeixen cada any en interès dels bancs i fons voltor, en les desenes de dones assassinades per les seves parelles i exparelles, en els centenars d’immigrants colpejats i torturats a Ceuta pels legionaris, en els centenars d’accidents laborals mortals per manca de mesures de seguretat suficients a les empreses, o en les accions genocides i imperialistes de Netanyahu i Trump que es cobren milers de vides. Tampoc hi ha violència per ells en l’assetjament policial permanent contra joves d’origen estranger sols pel color de la seva pell als barris deprimits de les grans ciutats.

Dit això, què es busca i a qui beneficien les accions promogudes per Blocus?

Cap comparació amb França i Itàlia

Alguns a l’esquerra tracten de justificar aquest vandalisme sense sentit dient que això és una resposta dels joves dels barris deprimits a la violència quotidiana que el sistema els infligeix.

Com sempre, els fets són concrets, i no valen abstraccions ni comparacions simplistes amb el que passa a França o fins i tot amb el que va passar a Milà (Itàlia), quan diversos centenars de joves, la majoria migrants de segona generació, van protagonitzar actes similars a les botigues de luxe del centre de la ciutat.

A França, hi ha un llarg historial policial i sistemàtic de marginació, assetjament, violència i assassinats, que s’acarnissa amb els joves d’origen estranger de segona i tercera generació. A això se li suma la brutal repressió policial contra els estudiants de secundària després d’un mes de mobilitzacions massives amb el resultat de joves que han patit amputacions i pèrdues d’un ull. Les destrosses i saquejos es van produir després de la brutal repressió policial de les manifestacions de masses del passat 17 d’octubre que va donar pas a un esclat de còlera acumulada. A Itàlia, tot i que el cap de setmana del 17-18 d’octubre hi havia una crida explícita a saquejar comerços de luxe a Milà, això va ser a càrrec d’un grup anarquista amb un dirigent conegut que va ser detingut, abans inclús dels incidents, El que més crida l’atenció d’aquesta iniciativa per les xarxes socials és que va detonar un moviment de protesta més ampli amb milers de joves als carrers, a partir del qual el moviment ha cobrat vida pròpia i li ha donat l’esquena als mètodes conspiratius de les xarxes socials. Ara el moviment de la joventut s’ha centrat per la mobilització de masses, fins tal punt que ha forçat la convocatòria de dues vagues generals, la primera pel 30 d’octubre convocada pel petit sindicat combatiu USB, i la següent el 20 de novembre per la central sindical CGIL.

Res d’això resisteix comparació amb la situació concreta de l’Estat espanyol.

Les accions de Blocus no serveixen a la joventut ni als treballadors

Les lluites obreres i estudiantils, que busquen la més àmplia participació, sempre són convocades per organitzacions i dirigents reconeguts que es mostren públicament, i on els objectius i programa de les lluites són discutits en assemblees i altres actes públics. I així ha de ser. Però, què és això de gent absolutament desconeguda que només es representa a si mateixa, que no ha estat escollida per ningú, que darrere de l’anonimat substitueix l’activitat conscient de la classe i de la joventut per arengar-les a lluita, sense programa ni perspectives, per la facilitat amb què s’assoleix la difusió de tals accions a través de les xarxes socials? Aquests són els mètodes individualistes de grups conspiratius i de la petita burgesia “radical”. I per tant, encara que persegueixin els més nobles fins (que no és el cas de Blocus), han de ser rebutjats. Tals mètodes empetiteixen el paper dels treballadors i joves comuns i la seva consciència, la necessitat d’organitzar-se i debatre, de prendre decisions conscients en reunions àmplies i democràtiques, i de tenir el control de les seves pròpies accions. Tot això és substituït per la labor d’un “salvador”, o grup de salvadors autoelegits, que es proposen a si mateixos com el “gran líder”. Sovint, tals convocatòries de lluita “fantasma” acaben en col·lisions violentes amb la policia, que la classe dominant utilitza per desacreditar les lluites genuïnes de la joventut i dels treballadors, per aïllar-les de la societat, com veiem.

Una acció de masses ha de tenir l’objectiu de demostrar la nostra força, d’atreure a capes més àmplies de joves i treballadors, fins i tot de capes de la petita burgesia empobrida, estimulades per la força del nostre nombre i la nostra determinació de lluita, amb un programa i consignes clares que provoquin la simpatia popular. No som ingenus, sovint la policia reprimeix les lluites, com veiem, i entenem perfectament la necessitat de l’autodefensa; però ha de quedar clar per les més àmplies masses que aquesta reacció a la violència policial és un mecanisme d’autodefensa davant d’una violència exercida per iniciativa policial en primer lloc. També cal dir que el més gran dissuasori per la violència policial és la massificació de la protesta, davant d’enormes multituds la policia, com la classe dominant, entra en pànic i en paràlisi i han d’abandonar els seus plans repressius per por a un conflicte social molt perillós per ells.

Mètodes aliens a la classe obrera

Ara bé, el que fa Blocus és cridar directament al vandalisme i al saqueig, sense provocació policial prèvia. Que cridi a saquejar negocis de luxe, com és el cas, no canvia l’essència reaccionària d’aquestes accions. Aquestes actuacions provoquen un rebuig i una indignació naturals en les famílies obreres i la joventut lluitadora, desprestigien les lluites en general i són utilitzades per la reacció (les forces policials, judicials i la classe dominant) per desacreditar i descoratjar les nostres lluites, i per criminalitzar la protesta social. La classe obrera és una classe caracteritzada per la creació, no per la destrucció. Els treballadors creen tota la riquesa social, qui la destrueix són els capitalistes i els seus governs, tancant empreses o bombardejant països sencers. El mètode de la mal anomenada “acció directa” destructiva és la metodologia típica dels intel·lectuals de classe mitjana i la petita burgesia enrabiada; no té res a veure amb la classe obrera, la seva psicologia i els seus mètodes de lluita.

Aquestes accions de Blocus són doblement reaccionàries. Una d’elles l’acabem d’exposar. L’altra és que es produeixen en mig d’un auge de la lluita de classes a l’estat espanyol iniciada fa un mes, amb les protestes per l’habitatge i que han continuat amb altres: educació, pensions, sanitat, salaris, etc., i que culminarà en una vaga general l’11 de novembre. Amb les seves accions, Blocus està boicotejant la lluita de masses, en fer-la passar a una segona plana, perquè la burgesia i els seus mitjans estan molt interessats a destacar el “caos”, el “vandalisme”, la “violència cega”, i no la justa lluita per l’habitatge, salaris i pensions, posant un signe igual entre el vandalisme cec i irracional i la lluita de masses actualment en curs. Amb això persegueixen allunyar a la petita burgesia i a capes de treballadors més endarrerits de la simpatia i la participació en la lluita de masses i la vaga general de l’11N.

Qui hi ha darrere de Blocus?

Finalment, hi ha un aspecte central, qui està realment darrere de Blocus? Com és natural, hi ha diverses hipòtesis, però cap confirmada. En les captures de pantalla dels comptes de Telegram, que s’obren i es tanquen diversos cops al dia, es destaquen missatges incoherents, redactats en un castellà confós, amb missatges adreçats a la joventut cridant a sembrar el caos i saquejar comerços. Crida l’atenció que a les seves convocatòries a Barcelona i Bilbao s’utilitzi exclusivament el castellà, desplegant-se en la darrera convocatòria una bandera espanyola monàrquica amb el lema “Espanya també s’aixeca”. En alguns dels xats, el principal animador de la xarxa, un tal Fukeat, es queixa dels alts impostos i fa crítiques directes al govern de Pedro Sánchez, tot molt en línia de l’extrema dreta. Algunes de les imatges difoses per les convocatòries tenen una similitud a cartells recents cridant policies i guàrdies civils a protestar contra el govern. 

Tot sembla indicar que els qui animen aquests actes vandàlics són sectors de l’extrema dreta que utilitzen la confusió, la ràbia i fins i tot la curiositat de joves desencantats per perpetrar aquestes accions. No hi ha dubte que la majoria dels centenars de joves, gran part d’ells menors, que van anar a les accions de Barcelona i Bilbao, són nois del barri; però és innegable que entre ells hi havia grups organitzats d’instigadors que iniciaven els saquejos i destrosses arrossegant a una part dels nois que hi havien anat per curiositat a deixar anar al seu malestar.

Com lluitar contra Blocus

La joventut revolucionària organitzada i el moviment obrer s’han de pronunciar altament i resoltament contra Blocus i les seves accions, que treballen objectivament a favor de la reacció. Però no cal creuar-se de braços de forma fatalista o dipositar esperances en les investigacions i activitats policials per posar fi a això. La major part de la policial està ara infiltrada per l’extrema dreta, amb els seus sindicats policials majoritaris afins a Vox, molts d’ells simpatitzaran amb les accions de Blocus per incrementar la sensació de caos i desprestigiar al govern de Sánchez i l’esquerra en general.

El que cal fer per contrarestar aquesta envestida reaccionària és organitzar serveis d’ordre ben nodrits en cada manifestació de la joventut revolucionària, per protegir les manifestacions i concentracions, i expulsar sense contemplacions a tots els elements provocadors, que sempre apareixen clarament identificats per qui tingui certa experiència en la mobilització social. Aquest servei d’ordre hauria de mantenir-se fins i tot després de dissoldre’s la mobilització per impedir que s’agrupin al seu lloc aquests elements, lúmpens i provocadors. Cal estar atents a les seves convocatòries i presentar-se en les mateixes de forma nodrida i organitzada, dirigint discursos combatius als qui vagin concentrant-se, explicant el caràcter reaccionari de la violència irracional i destructiva. Això servirà per escindir aquests grups i separar d’ells als joves sincerament lluitadors, la gran majoria, que poden trobar en les nostres organitzacions i mètodes de lluita una alternativa per bolcar la seva ràbia contra aquest sistema. En paral·lel, s’haurien de llençar campanyes d’agitació als instituts i els barris obrers per conscienciar a la joventut del que representen Blocus i els seus seguidors i contrarestar les intrigues reaccionàries d’aquesta plataforma.

Aixecar una bandera comunista per la joventut revolucionària

Al final, del que es tracta és d’oferir a la joventut combativa dels barris una bandera i un objectiu pel qual lluitar de manera organitzada que assoleixi les seves aspiracions. No hi ha objectiu més gran per això que oferir la bandera roja del comunisme revolucionari, la lluita per guanyar a la major part de la joventut i de la classe treballadora per la tasca de la revolució socialista que faci possible deixar enrere les injustícies, violències i manca de futur a què ens condemna aquest sistema capitalista i els qui el sostenen. L’OCR està centrada en aquesta tasca, uneix-te’ns.