Contra l’ampliació de l’aeroport d’El Prat: unim les lluites contra el capitalisme!

El passat 28 de juny, la plataforma “zeroport”, coalició de plataformes de caràcter ecologista contra el port i l’aeroport de Barcelona (entre les quals es troba Greenpeace i Extinction Rebellion), va organitzar una manifestació a la Plaça Sant Jaume contra el pacte recent per l’ampliació de l’Aeroport del Prat. La iniciativa positiva de les plataformes va tenir un ressò limitat: la presència a la plaça es va limitar a uns mil manifestants, i els resultats no han estat assolits encara. En aquest sentit, l’OCR, que va assistir a la protesta per donar el nostre suport i avançar la postura comunista entre els manifestants, considerem oportú desenvolupar un anàlisi de la situació i el programa que ha de seguir per dur fins a les últimes conseqüències la lluita per aturar l’ampliació de l’aeroport.

El govern d’Illa, el garant de la patronal

Comencem pels fets: el recent pacte del govern d’Illa amb Aena i el govern central consisteix en una inversió de 3.200 milions d’euros per l’ampliació de la tercera pista (la pista del mar). Aquesta ampliació de 600 metres permetria prendre el vol a avions intercontinentals, convertint l’Aeroport en un “hub de connexions intercontinentals” en paraules del President Illa. Aquesta ampliació va acompanyada de la construcció d’una nova terminal satèl·lit connectada subterràniament amb la terminal 1, la remodelació de les terminals 1 i 2, i l’optimització de les zones d’aparcament existents. Es preveu que l’ampliació s’iniciï l’any 2030 i es finalitzi el 2033.

La pista de 3.160 metres permetria que avions intercontinentals prenguessin el vol a costa d’afectacions importants sobre la Llacuna de la Ricarda, un espai protegit de la Xarxa Natura 2000 establerta per la Comissió Europea. L’ampliació suposa una destrucció parcial i degradació ambiental severa d’un espai ecològic molt important del Delta del Llobregat. La llacuna té un paper central en l’ecosistema de l’espai natural del delta, i la seva destrucció suposaria no només la pèrdua d’una part de l’ecosistema, però el trencament d’una peça clau per a la circulació i vida d’espècies del Delta, com diverses espècies d’aus migratòries. Alhora, aquests riscos per l’ecosistema tindrien efectes potencials nocius per a la població del Prat del Llobregat, començant per la possibilitat de destruir la barrera hidrològica que evita la salinització de tot el delta, cosa que implicaria que la zona perdés accés complet a l’aigua potable de l’aquífer profund per als habitants de la zona. Aquesta barrera ja es va veure afectada parcialment amb la creació de la tercera pista, i la seva ampliació pot suposar la seva destrucció completa. També podrien portar a augmentar els riscos d’inundacions marítimes i empitjorar les onades de calor, ja que les zones humides costaneres juguen un paper important en prevenir tots dos fenòmens. Tot això sense considerar els problemes de soroll i emissions que es veurien agreujats per l’ampliació.

El cas de l’aeroport d’El Prat posa de manifest la contradicció entre els interessos de la majoria de la societat i els d’una minoria. Tot i la immensa oposició social que es manifesta contra aquesta ampliació, i que l’any 2021 va aconseguir aplaçar l’ampliació, el govern d’Illa ha cedit a les pressions de la patronal catalana interessada en un aeroport que pugui subministrar més turistes en els seus negocis de la ciutat. Des de la seva elecció el maig d’aquest any passat, Illa s’ha presentat com el garant de l’establilitat pels interessos de la patronal catalana, prometent coses com l’ampliació de l’aeroport, el Hard Rock, el Quart cinturó o la celebració dels JJOO d’hivern al Pirineu. De totes aquestes, ja ha complert passos essencials per finalitzar la primera, que suposaria l’arribada de 15 milions més de turistes cada any a la ciutat.

Els detalls de l’acord, però, estan disposats per crear l’aparença de que s’han equilibrat els interessos ambientals amb els interessos de la patronal. Illa està encantat d’anunciar que ha arribat a un acord que redueix l’extensió de la pista per evitar la destrucció de la Llacuna de la Ricarda. Obliden que el pacte actual es queda a peu de la Llacuna, afectant profundament de totes maneres a l’ecosistema de la mateixa llacuna i suposa de totes maneres la destrucció d’un espai natural protegit només de paraula pels polítics burgesos, perquè en els fets veiem que no ho està pas. 

A canvi d’aquesta violació i destrucció del medi ambient, el PSC sacseja amb orgull la renaturalització de 270 hectàrees en la zona agrícola del Llobregat. Si bé a priori podria semblar que es tracta d’una mesura correcta, i certament la renaturalització no seria una mesura errònia, són les condicions concretes d’aquest procés de renaturalització el que mostren la hipocresia de la Generalitat, que vol donar la imatge de compensar sense arribar a fer-ho. En primer lloc, estem parlant d’una renaturalització que, segons els experts, no pot arribar a substituir el paper en l’ecosistema de la llacuna en el seu estat present. Per últim, no deixa de ser una nova promesa sobre piles de promeses trencades que l’han precedit. El pacte que ha dut a terme el govern d’Illa és una violació de l’espai natural del Delta del Llobregat que s’ha fet en últim terme per a millorar els beneficis de la patronal, i per aquesta raó no s’hauria d’haver produït en un primer lloc.

La insuficiència del parlamentarisme burgès i el reformisme

El procés d’assoliment del pacte també demostra que la democràcia burgesa no és res més que la dictadura del capital rere el vel de les institucions democràtiques. Aquest no ha passat per cap cambra de representants. Això també descriu l’oposició política a l’ampliació que estan canalitzant ERC i els Comuns. Tots dos, enlloc de mobilitzar a la classe en mobilitzacions per paralitzar el projecte, cosa que ja va aturar el procés de l’ampliació l’any 2021, envien les seves objeccions a l’Europarlament. Només cal recordar que a l’Europarlament fa ja 4 anys que hi ha un expedient obert per estudiar l’impacte de l’ampliació de l’aeroport sobre el Delta del Llobregat, però no pas d’aquesta ampliació recent, sinó de l’ampliació de l’aeroport del 2004! Si l’Europarlament va trigar gairebé 20 anys a obrir un expedient per una ampliació, i aquest expedient no ha resolt l’impacte mediambiental evident en 4 anys ni ha aturat el projecte que s’acaba d’aprovar, no podem esperar que el govern europeu suposi una oposició efectiva en aquest cas tampoc. Per aquesta raó, l’oposició dels Comuns i ERC a l’Europarlament en aquesta qüestió suposa en els fets un gest simbòlic de cara a la seva base electoral que no pretén presentar una oposició real de cap mena. La seva oposició porta inevitablement a una derrota en la qüestió de l’ampliació de l’aeroport i, per extensió, dels interessos de la classe obrera. 

Tant PSC com ERC i Comuns manifesten el mateix: la bancarrota del reformisme, un reformisme que ha quedat obsolet històricament degut a la profunda crisi del capitalisme, que ja no pot permetre concessions a la classe obrera perquè això suposaria sacrificar els beneficis dels capitalistes. Aquesta capitulació en tots els fronts, que es troba en l’ADN del reformisme, és clara per tots els qui s’han oposat a aquesta ampliació i veuen com se’ls ha ignorat obertament oferint com alternativa paraules que no poden complir en lloc de resultats. Els acords polítics dins dels límits del capitalisme comporten necessàriament subordinar els interessos de la majoria de la societat als beneficis de la minoria capitalista. 

La necessitat de superar l’atomització del moviment ecologista amb un programa revolucionari de classe

La concentració del dia 28 va suposar una mobilització escassa per aconseguir resultats pel que fa l’ampliació de l’aeroport. Malgrat hi ha factors alternatius que expliquen la poca participació, com el fet de que la concentració es fes el mateix dia de l’orgull, resulta palès que la manifestació no va poder mobilitzar les 10.000 persones (90.000 segons l’organització) del septembre del 2021 per motius polítics més profunds.

Això és producte, principalment, de la falta d’un programa clar que mobilitzi a l’oposició de l’ampliació connectant no només amb la qüestió correcta i central de la preservació ecològica, però també amb tots els efectes derivats contra la majoria oprimida de la societat que emergeixen amb el creixement del mercat turístic. Aquí descansa l’arrel de l’oposició social massiva a l’ampliació de l’aeroport: la turistificació massiva que enriqueix als capitalistes també es manifesta en les recents protestes massives per l’habitatge, fruit del monopoli de grans fons capitalistes que també veuen més rentable el lloguer de temporada a turistes que l’habitatge digne pels treballadors dels seus negocis. També en els salaris increïblement baixos que enriqueixen als capitalistes i ens obliguen a patir pels recursos més bàsics, i en els serveis públics que s’estan precaritzant cada cop més mentre obscenes quantitats de diners públics van a inversions per afavorir el mercat turístic amb el qual s’enriqueix la patronal, com és el cas de l’ampliació de l’aeroport. Tots aquests elements contra els que lluita la nostra classe són la manifestació del mateix problema i demostren que, sense derrocar a la burgesia, que continuarà atacant els drets més bàsics dels oprimits per mantenir els seus interessos, no és possible canviar aquesta situació. 

En aquest sentit, la presència del portaveu del Sindicat de Llogateres també suposa un pas endavant, però no ens cal únicament el portaveu, cal que avancin consignes contra l’ampliació de l’aeroport en les seves mobilitzacions de masses com la del 5 d’abril i que mobilitzin a les seves bases a participar en mobilitzacions contra l’ampliació, cosa que suposaria realitzar en part la unificació dels moviments que necessita aquesta lluita. També cal destacar que els companys d’Extinction Rebellion de Barcelona avançaven consignes correctes a les xarxes, destacant la divisió objectiva dels interessos del govern i de la majoria de la societat. Si aquestes consignes esdevinguessin part del programa central del moviment, abraçant la qüestió de classe que descansa al darrere, les mobilitzacions de masses començarien a atacar en un front comú de masses contra el veritable problema: el capitalisme.

La unificació de les lluites, però, no es pot dur a terme si aquest programa no té un caràcter de classe obert que destapi la contradicció entre els capitalistes i la classe obrera que descansa darrere de tot plegat. Només així es podrà excedir els mètodes de pressió social de masses als polítics burgesos, els quals, triguin el que triguin, acabaran cedint en favor dels interessos dels capitalistes, vers nous mètodes de lluita que paralitzin definitivament mesures polítiques contràries als interessos de la majoria de la societat, mètodes de lluita de classes que formen part de les tradicions de la classe treballadora de Barcelona.

El programa revolucionari i la necessitat del partit

Des de l’OCR, ens oposem a l’ampliació de l’aeroport i denunciem directament la hipocresia de la burgesia i els seus lacais als governs des de l’Ajuntament de Barcelona fins a l’Europarlament, on es reprodueixen les mateixes tendències per part dels principals defensors del capitalisme: crear una imatge fictícia de preocupació pel medi ambient, per l’habitatge, per les condicions laborals, posant sobre la taula concessions que facin veure que el capitalisme pot resoldre tots aquests problemes mentre inverteixen en les causes dels problemes per alimentar els beneficis dels seus amos capitalistes. La realitat ha demostrat repetidament que aquesta compatibilitat no és possible, l’avarícia capitalista que domina tota la societat crea una contradicció irreconciliable entre la maximització dels beneficis i la vida digna de tothom. Per aquesta raó, no només instem a continuar la lluita contra l’ampliació de l’aeroport, instem també a les organitzacions que lideren aquest moviment i la resta de moviments relacionats amb el turisme, així com als sindicats involucrats i afectats per aquest negoci, a organitzar noves mobilitzacions anant més enllà i unificant les bases dels diversos moviments en una única lluita contra els atacs dels capitalistes per a acabar amb el seu sistema. Per aquest fi, és necessari un programa que unifiqui les lluites en línies de classe:

• Aturar l’ampliació de l’aeroport i destinar, sota control obrer, els 3.200 milions d’euros a una xarxa de transport públic de qualitat i gratuïta.
• Expropiació sense indemnització sota control obrer dels grans monopolis energètics i creació d’un pla per a l’eliminació radical de les emissions d’efecte hivernacle. 
• Expropiació sense indemnització i sota control obrer del capital financer dels bancs excepte petits accionistes justificats.
• Que cap hipoteca o lloguer suposi més del 10% del salari.
• Expropiació sense indemnització dels habitatges buits sota control de bancs, immobiliàries, i grans tenidors.
• Prohibició de pisos turístics. Les cases són per viure-hi!
• Expropiació sense indemnització de constructores sota control obrer que pugui posar-se al servei d’un pla estatal públic de construcció.
• Treball digne per tothom, amb un repartiment del treball que permeti treballar a tothom reduïnt la jornada laboral a 30 hores sense reduïr els salaris.
• Pujada de l’SMI als 1.300€
• Que aquelles empreses que acomiadin treballadors siguin expropiades sense indemnització sota control obrer.
• Nacionalització integral del sistema de salut sota el control dels treballadors sanitaris.
• Educació 100% pública, digna i de qualitat.
• Eliminació de la despesa militar per cobrir les necessitats socials.
• Expropiació sense indemnització sota control obrer de la industria de guerra al servei dels interessos imperialistes de l’OTAN per posar-les al servei de les necessitats socials.

La desmobilització actual del moviment no indica res més que un reflux del mateix degut a la falta de solucions que aporta l’estratègia actual. L’any 2021 es va aplaçar el pacte, ara es pot tornar a aplaçar, però les masses, sota la pressió creixent del capitalisme, no volen quedar-se en aplaçar 4 anys més l’ampliació. La seva experiència els porta a buscar cada cop solucions més radicals, busquen programes que puguin acabar amb la misèria que crea el sistema capitalista.

Els comunistes defensem que les demandes de les masses només les pot satisfer un programa revolucionari que destrueixi el domini burgès de la societat en favor d’una societat que planifica racionalment la producció. Només eliminant a la classe burgesa i el seu Estat de l’equació ens podrem permetre la satisfacció dels interessos de tothom de forma permanent, amb salaris dignes, dret universal a l’habitatge, i la preservació de l’entorn natural. Aquesta només es pot dur a terme sota un estat obrer que no permeti a ningú pugui apropiar-se privadament dels mitjans de producció en detriment del planeta i de la majoria de la societat, el qual permeti a les masses coordinar democràticament la producció a escala mundial.

Com ja s’ha establert més amunt, el mateix caràcter irreconciliable d’aquests interessos, que tan evident es mostra en el cas de l’ampliació de l’aeroport, s’expressa en totes les contradiccions de classe en la nostra societat. 15 milions de turistes més suposa apagar el foc amb gasolina. Precisament perquè la lluita per tots aquests drets i mínims fonamentals és en el fons una lluita contra el capitalisme, cal un partit que avanci el programa revolucionari a cada lloc de treball, barri, i mobilització social, unificant les lluites amb un programa en línies de classe contra el capitalisme i per a l’assoliment revolucionari del socialisme aquí i a tot el món. Des de l’OCR, secció a l’Estat espanyol de la Internacional Comunista Revolucionària, volem construir aquest partit i lluitar pel Socialisme. 

Si estàs d’acord amb aquestes idees, uneix-te a nosaltres. La revolució et necessita!