La crisi de l’habitatge s’agreuja: suïcidi a L’Hospitalet, desnonaments a Barcelona i Madrid 

La crisi habitacional s’ha convertit els darrers anys en un camp de batalla per a la lluita de classes. Mentre una minoria fa negoci amb l’habitatge i concentra milers de pisos que majoritàriament són per a ús especulatiu o turístic, la majoria de la població cada vegada ho té més difícil per accedir a un habitatge digne per culpa dels preus desorbitats que ofereix el mercat immobiliari espanyol que per a més inri compta amb 3,8 milions d’immobles buits.

Aquesta problemàtica no és un fet aïllat ni exclusiu de l’estat espanyol, sinó que és una crisi generalitzada mundialment i respon a l’estat malaltís en què es troba el sistema capitalista.

Els fets 

Aquesta setmana ens hem fet ressò del suïcidi de l’Olga Matute, que va ser desnonada el mes d’abril passat de la casa on va viure més de 20 anys a l’Hospitalet; o del recent desnonament de la Sílvia a Barcelona. Però el punt d’inflexió es va produir entre la tarda del dimarts 22 i el matí del dimecres 23 de setembre del 2026 a Madrid amb l’impactant desnonament de la Maricarmen, una jubilada de 87 anys que vivia al seu pis des del 1956.

La Maricarmen tenia un contracte de renda antiga signat pel seu progenitor i que, després de la seva mort, primer va passar a la seva mare i el 2005 va passar a la Maricarmen per la mort d’aquesta última. Mensualment, la Maricarmen pagava 500€ tenint una pensió de 1.350 euros, però amb el canvi de propietari de l’edifici a mans de la companyia Urbagestión Desarrollo e Inversión el 2018, els nous amos li van reclamar primer 1.650€ mensuals i després 2.650€. Dos imports inassumibles no només per a la Maricarmen, sinó per a la majoria de la classe treballadora.

Malauradament, després de tres intents de desnonament fallits, aquest s’efectuà el mateix matí davant l’atenta mirada dels milers de joves, sindicats, activistes, veïns i organitzacions que es van mobilitzar davant de la porta de l’edifici on residia la Maricarmen per intentar frenar el desnonament i recolzar-la, així com protestar contra la insostenible crisi de l’habitatge. Moltes de les persones anaven desarmades i estaven protestant pacíficament fent cadenes humanes per evitar el pas dels antiavalots, però van ser brutalment reprimides amb empentes, aixecades per la força o arrossegades per terra.

La resposta 

Arran d’això, el Sindicat de Llogateres de Barcelona va convocar una concentració urgent a les 19 h de la tarda del 23 de setembre davant de la Delegació del Govern Espanyol a Catalunya en solidaritat amb la Maricarmen i totes les persones que cada dia pateixen desnonaments.

La manca d’actuació del govern més “progressista” de la història davant d’aquesta crisi habitacional no és per absència d’iniciatives, sinó que respon al fet que la direcció del PSOE no deixa de defensar els interessos capitalistes d’una capa de la burgesia espanyola. És a dir, l’executiu liderat per Sánchez s’ha convertit a la pràctica en aliat dels fons voltor i els rendistes. Aquí es demostra una vegada més el problema del reformisme i les polítiques de pegat que fagociten el sistema capitalista en comptes d’acabar amb ell, i espremen cada vegada més la classe treballadora.

El sistema capitalista ha convertit l’habitatge no només en una mercaderia sinó en un bé especulatiu, que permet a les immobiliàries i als rendistes lucrar-se amb ingents beneficis a partir de la compravenda o el lloguer de pisos, mentre que pels joves i els treballadors cada vegada se’ls fa més utòpica la idea de tenir un habitatge digne, o els jubilats són expulsats de casa seva.

El nostre programa 

En aquestes condicions, la nostra resposta és clara: per acabar amb la crisi de l’habitatge, cal posar fi al capitalisme!

Fa falta un programa revolucionari amb demandes altes i clares:

• Expropiació sense indemnització d’habitatges buits a bancs, grans tenidors i fons voltor.
• Prohibició de pisos turístics: no al negoci i a l’especulació d’habitatges.
• Per un lloguer que no superi el 10% dels nostres ingressos.
• Per un pla estatal públic de construcció segons les necessitats socials.

La crisi del sistema capitalista és un fet, i és per això que no serveix el “realisme” reformista que sobretot busca frenar la lluita de classes titllant-nos d’utòpics. Mentre continuem vivint sota aquest sistema, la classe capitalista continuarà prioritzant els beneficis privats per sobre de la carestia de vida de la classe treballadora.

Conclusió 

La casuística de la Maricarmen, producte de la crisi de l’habitatge que està supeditada a la crisi del capitalisme, posa de manifest la lluita de moltes persones per sobreviure i fer front a uns lloguers incongruents amb la realitat material i econòmica de les famílies.

L’encariment de l’habitatge i els lloguers i la manca d’alternatives són un focus potencialment important a tenir en compte en aquesta tardor calenta.

Sectors com l’educatiu, el sanitari o el de transports ja s’estan mobilitzant als carrers per exigir millores davant de la precarietat i les retallades que pateix la classe treballadora, mentre la minoria dominant i parasitària s’enriqueix. Els dirigents d’aquests moviments es troben en el moment idoni per poder escalar les lluites, coordinar-les a escala estatal i estendre les seves demandes particulars a interessos més generals que abarquin tota la classe treballadora, com incrementar la despesa pública, pujar el salari amb l’IPC a la classe obrera, acabar amb les guerres i, no menys important, el dret que tothom tingui un habitatge digne.

Davant d’aquesta situació, l’OCR, secció catalana de la Internacional Comunista Revolucionària, ha de posar totes les forces en la construcció i la formació d’un partit de quadres que tingui la capacitat d’unir i vincular les lluites de la classe treballadora, així com dirigir-les en els moments més candents de la lluita de classes.

Si estàs d’acord amb nosaltres, uneix-te a nosaltres, la revolució et necessita!