Vents de misèria, temps de miserables: coacció sota la “Borrasca Nils”

Una dona de 46 anys va morir divendres passat 13 de febrer a l’Hospital Vall d’Hebron a causa de les greus ferides provocades pel despreniment del sostre de la nau industrial en la qual treballava en el carrer de Caracas, barri del Bon Pastor, Barcelona. A més d’ella, 85 persones van resultar ferides, diverses d’elles greus, per despreniments i accidents relacionats amb el temporal Nils. El dia anterior, el matí de dijous, aquesta borrasca havia assotat amb especial virulència la Catalunya central i l’àrea metropolitana de Barcelona, deixant ratxes de vent de fins a 160km/h al Montseny o més de 100km/h a Mataró i el port de Barcelona.

El perill que aquest temporal podia suposar a causa de la intensitat del vent era ben conegut amb anterioritat. Per això, el Govern de la Generalitat del PSC va enviar una Alerta de Protecció Civil (ÉS-Alert) la tarda anterior a tots els telèfons mòbils amb el següent missatge:

“Alerta per forts vents en tota Catalunya, eviteu desplaçaments innecessaris i activitats en l’exterior. Se suspenen activitats escolars, universitàries, esportives, serveis socials i sanitaris no urgents entre les 00:00h i les 20:00h de demà dijous dia 12 de febrer”.

Si bé en el missatge es demanava “evitar activitats en l’exterior”, la immensa majoria de treballadors a Catalunya es van veure obligats a sortir de les seves cases malgrat el temporal per a anar a treballar. L’única salvaguarda que va tenir un reduït percentatge d’ells va ser l’article 37.3g de l’Estatut dels Treballadors, que permet absentar-se del treball si és possible demostrar que acudir era impossible. Entre les possibles justificacions per a invocar aquest article es troben les condicions meteorològiques extremadament adverses. La possibilitat d’invocar aquest article ni tan sols es va mostrar en l’ÉS-Alert, per la qual cosa és probable que molts treballadors s’hagin vist obligats a intentar arribar als seus llocs de treball si no coneixien aquest article específic de la llei. De tota manera, el transport públic va continuar obert durant tota la jornada, per la qual cosa la gran majoria ni tan sols podrien haver-se excusat en la impossibilitat de desplaçament.

La Vanguardia, per a relatar aquests successos, decideix escriure el titular: “El vent de la borrasca ‘Nils’ deixa una morta, 85 ferits i 4.000 incidències a Catalunya”. Els mitjans de comunicació de la burgesia responsabilitzen al temporal d’aquesta defunció i de tots els ferits: com si fos inevitable, com si fos simple mala sort. D’aquesta manera, eximeixen de qualsevol culpa als empresaris i a la Generalitat, que van obligar els seus treballadors a sortir de les seves cases i exposar-se als vents huracanats que tantes destrosses estaven causant.

La coacció. Aquesta és, en realitat, la veritable causa darrere de la mort d’aquesta treballadora i de molts dels ferits pel temporal; un d’ells, un operari de la construcció del poble ripollès de Sant Pau de Segúries, està hospitalitzat amb greus ferides i risc d’amputació d’una cama pel despreniment d’una paret en la qual estava treballant. És repugnant que s’obligui els treballadors a continuar complint amb els seus horaris en aquestes condicions, que se’ls obligui a jugar-se la seva integritat física o la seva vida, tot això per a no interrompre el flux de beneficis a les butxaques del patró.

Igualment repugnant i hipòcrita és la classe política dirigent, completament submisa al capital. Amb el nas de pallasso ben posat, l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni va felicitar els habitants de la ciutat que ell governa en constatar que el trànsit s’havia reduït en un 30% i les validacions del metre en un 44%. Com si fos qüestió de voluntat quedar-se a casa o no! És aquest govern del PSC, tant municipal com autonòmic, el que permet la crueltat d’aquesta explotació sota el temporal, fent-los també responsables d’aquests sinistres laborals. Aquest comportament no és nou i cada vegada es torna més desvergonyit. Segons l’Observatori del Treball i el Model Productiu de la Generalitat, l’any passat es va donar el major nombre de morts a Catalunya per accident de treball en jornada laboral des de 2009 amb 85 morts. Davant aquest increment, el Govern es va disposar a idear un pla de xoc que augmentés les inspeccions i creés protocols nous d’actuació i prevenció. Ni tan sols aquesta iniciativa tan inofensiva i moderada ha pogut tirar endavant de moment, fruit de la por del PSC a desafiar o si més no molestar a la patronal.

La veritat és que la salut i seguretat dels treballadors no és -ni serà- una prioritat per a aquest govern, molt menys per als empresaris. Mentre continuï aquest sistema corrupte i explotador, una gran part de la humanitat continuarà havent de posar en risc la seva vida per a rebre engrunes a canvi. Si el que volem és garantir que es protegeix la vida i la integritat física dels treballadors, no n’hi haurà prou amb sancionar a les empreses que prenguin dreceres en seguretat, tampoc n’hi haurà prou amb fer més inspeccions de treball; res d’això serà suficient si el poder segueix en mans d’una classe dominant que sovint es lucra a costa de la inseguretat laboral. Qui estarà realment disposat a posar la vida per davant del capital serà el mateix treballador que la hi ha de jugar; mentre no aconseguim destruir el capitalisme i el substituïm per una economia planificada per i per als obrers, els aprofitats i explotadors de sempre podran manar-nos a la resta a llaurar-los el benefici, no importarà si bufa el vent, diluvia o fa sol.

Nosaltres estem disposats a lluitar per posar fi a això. La decisió d’anar a treballar o no en condicions extremes hauria de ser presa en conjunt pels mateixos treballadors, sigui en assemblea o mitjançant l’elecció de delegats que puguin prendre la decisió sobre la base de les necessitats del grup. Perquè això pugui dur-se a terme, és fonamental organitzar-se en les empreses per a crear Comitès Obrers on pugui exercir-se aquesta veritable democràcia obrera. Serà aquí des d’on podrem defensar-nos de l’explotació i els abusos, des d’on podrem decidir com a classe treballadora el nostre propi present i futur. Creiem fermament que en aquest futur acordat pels Comitès ni hi haurà patró, ni hi haurà tampoc fuet.

Sent conseqüents amb tot això, exigim que davant aquestes situacions d’alerta meteorològica cap treballador estigui obligat a desplaçar-se i que la seva jornada sigui igualment remunerada. D’aquesta manera, s’evitarien la majoria dels morts que es donen en aquestes circumstàncies.

Desgraciadament, les borrasques extremes com aquesta han vingut per a quedar-se. L’alta concentració de CO₂ atmosfèric alliberat per la insaciable indústria capitalista està provocant un progressiu augment de la temperatura del planeta, la qual cosa al seu torn està disparant centenars de desequilibris en els diferents processos del Sistema Terra. L’acció conjunta de diversos d’aquests desequilibris, com poden ser l’afebliment dels corrents oceànics, o el desglaç dels Pols, entre altres, està provocant que els fenòmens meteorològics extrems com les inundacions, sequeres o huracans augmentin en freqüència i intensitat. Aquesta crisi ecològica suposa un risc #greu per a la humanitat. Ni el grau de cooperació necessari, ni l’adequada priorització de la urgència són assumibles sota un sistema anàrquic de lliure mercat, és imprescindible i urgent prendre el control sobre les indústries contaminants per a poder revertir -o, almenys, mitigar- els danys que s’han causat al medi ambient. Amb aquesta fi, exigim també la immediata expropiació sense indemnització de totes aquelles empreses o sectors de la indústria que es resisteixin a una descarbonització integral i urgent. De nou, únicament la lluita obrera organitzada pot resoldre aquest problema.

Lluitem per no tornar a veure repartidors de Mercadona arriscant la seva vida durant episodis com el de la DANA, operaris alçant murs en alerta vermella per vents huracanats, o morts tràgiques i evitables com la que s’ha donat en Bon Pastor…

Tenim un món sencer per guanyar; si tu també vols lluitar, uneix-te als comunistes!