La policia «escalfa els carrers» amb una repressió desfermada

La vaga per l’educació pública madrilenya ha estat marcada per la repressió des que es va iniciar el 14 d’octubre. Aquell mateix dia, un desplegament de set furgons policials va irrompre en la Universitat Complutense per interrompre els piquets informatius pacífics dels estudiants. Davant la Facultat de Ciències Químiques, els agents van carregar de forma totalment arbitrària contra un centenar d’estudiants, ferint a sis persones i detenint-ne a cinc.

“Hi havia gent per terra, i la policia trepitjant-los el cap”, explica una investigadora de la universitat. “A un noi li han obert el cap. Una companya ho ha vist i s’ha posat a plorar de l’impacte i un agent li ha dit… que se’n vagi a plorar a casa”.

Uns dies després, la policia va carregar contra centenars de professors concentrats davant la Cambra de Comerç, on es trobava Ayuso. Com va descriure un docent: “Ens han desplaçat a hòsties perquè Ayuso pogués sortir com una rata escoltada”.

Aquests atacs totalment arbitraris són una violació absoluta del dret a la vaga i la protesta legítima, i tenen com a objectiu intimidar als manifestants.

No oblidem que al cap de tres dies de l’acampada, Ayuso va anunciar que els acampats tindrien 48 hores per desacampar, amenaça que va ser ignorada per tots. Així i tot, davant la força organitzada dels treballadors, va ser incapaç de reprimir-los. Ara l’aparell repressiu del seu Govern s’està venjant d’aquella humiliació.

Si bé les delegacions del Govern depenen del Ministeri de l’Interior, també actuen per iniciativa pròpia. Ja l’aparell de l’Estat és obertament hostil a l’esquerra, però la seva ala més reaccionària – la Policia – té una base ultradretana que odia veure el moviment en lluita. Això també ha quedat demostrat aquestes setmanes.

A l’altre cantó de les barricades, els feixistes surten de gira, per atreure la ràbia a ciutats on ningú no ha demanat per ells.

Vito Quiles passa per Barcelona, Zaragoza i Pamplona. Tot i que mai compte amb el permís de les institucions en què es presenta, són els antifeixistes els que sempre han d’anar per plantar-li cara. Això és el que va passar a Zaragoza, on la policia va haver d’intervenir… per protegir a Quiles i carregar contra els manifestants.

Per la seva part, Abascal es demana Galícia i les Balears. Durant la seva parada a la Corunya, milers d’estudiants i treballadors van interrompre el seu acte – fins que la policia va intervenir, deixant a diversos joves ferits-.

El Govern “progressista” no ha actuat més enllà de fer gestos simbòlics: el delegat del Govern, Francisco Marín (recentment dimitit), va qualificar les imatges del 14 d’octubre com “molt dures” i va anunciar que havia sol·licitat una investigació d’urgència al Cap Superior de la Policia Nacional de Madrid. És a dir, va rogar als mateixos perpetradors que s’autoinvestiguessin.

Per garantir que futures vagues i concentracions es puguin exercir lliurement sense repressió, el Govern ha de publicar les conclusions de tota investigació, identificar als responsables i sancionar-los. La covardia del govern, però, li ho impedeix, de manera que aquestes promeses queden com res més que una cortina per a la impunitat.

Mentrestant, nosaltres continuarem reiterant que la força està en la solidaritat entre treballadors i estudiants. A més d’obligar Vito Quiles a cancel·lar el seu últim acte a Bilbao, la unitat de la classe treballadora ja ha fet fora als feixistes de Sol en repetides ocasions i ha evitat que l’acampada fos reprimida. Davant la covardia del Govern, és l’única força en què ens podem basar.