Baròmetre del CIS Octubre 2026: «el grup més nombrós és l’extrema esquerra»

L’informe del CIS d’octubre revelava dades interessant pel que fa al posicionament polític de la població.

El baròmetre formula la següent pregunta: «En general, quan es parla de política s’utilitzen normalment les expressions esquerra i dreta. Situant-nos en una escala que va de l’1 al 10, en la que 1 significa el més a l’esquerra i 10 el més a dreta, on es col·locaria vostè?»

El grup més nombrós és el que se situa més a l’esquerra (respostes 1 i 2), amb un 26,2% del total. És el percentatge més elevat des de la “instauració de la democràcia” al 78, i el grup més gran des del 2023. A més, ha pujat tres punts percentuals des del darrer CIS del juliol, i s’ha duplicat en comparació amb les dades de fa 10 anys.

Del costat oposat, els resultats a l’extrema dreta sumen un 8,2% (respostes 9 i 10). Aquest nombre no s’ha modificat des del juliol. Els que es consideren més reaccionaris s’han triplicat des de fa 10 anys, quan vorejaven el 3%.

En els últims 20 anys, el centre s’ha mantingut estable, vorejant el 30% (respostes 5 i 6). El que la crisi mundial del capitalisme ha provocat és que ambdós extrems hagin crescut a costa de les respostes 3-4 per l’esquerra i 6 per la dreta.

Des de l’entrada de Sánchez al govern el 2018, i traient el nombre de persones sense ideologia (el 3,5%), el bloc d’esquerra ha baixat del 74,1% al 67,3%, mentre que la dreta ha pujat del 25,9% al 29,2%.

El CIS, igual que els resultats de votacions electorals, són tan sols una foto fixa d’una situació en moviment. Cal analitzar-los i interpretar-los amb tot això en ment.

Així les coses, les dades mostren el procés de polarització generalitzat per tot el món. Com expliquem des de fa temps, aquest moviment és l’efecte de la profunda crisi del capitalisme, que travessa una crisi històrica, agonitzant d’una crisi a una altra en una espiral descendent, a l’hora que se’n converteix en la causa.

Certament, la dreta ha crescut, i s’ha radicalitzat cap a postures més reaccionàries. Vox abandera aquest moviment, seguit del PP amb Ayuso com a referència. També presenciem el creixement i manca d’escrúpols de grupuscles nazis i d’extrema dreta sortint al carrer amb la seva bandera.

El moviment obrer i estudiantil s’està enfrontant a aquests energúmens als carrers, demostrant en el procés, una vegada i una altra, la favorable correlació de forces al nostra favor. Les dades del CIS no fan més que corroborar això. Més inclús, el fet que l’espectre més a l’esquerra s’hagi convertit en el grup més nombrós i que continua augmentant, demostra el potencial de creixement de les forces comunistes entre aquesta capa, que està buscant cada cop més una sortida radical a la crisi del sistema. Això és especialment cert entre la joventut, que no veu un futur per a les seves vides.

Superficialment, els “experts” interpreten els resultats del CIS afirmant que hi ha un gir a la dreta en la societat. “Obliden” el petit detall que Sánchez ha governat durant els darrers 8 anys, passant per la COVID, la guerra a UCraïna, el genocidi a Gaza, inflació disparada, l’“apaivagament” de la qüestió catalana, l’augment de la desigualtat a favor dels rics, la Dana, el tall de llum, etc. Amb la seva gestió del capitalisme mitjançant la “pau social”, la seva base de suport s’ha anat estretint, perdent en el procés no tan sols a capes de la classe obrera sinó al gruix de la burgesia, que està buscant el seu substitut. Mentrestant, la seva covardia davant la dreta i l’aparell de l’estat ha embravit a la reacció. No tan sols això, sinó que a més durant el seu govern ha desaparegut qualsevol indici d’oposició per l’esquerra.

Davant de tal desenvolupament, el més destacable de les dades és un cop més l’increment de la radicalització per l’esquerra. Sense cap referència política de masses, sense cap punt de suport en el qual sustentar-se. Què demostra això? Per un cantó, que és la mateixa crisi del capitalisme la que genera la radicalització de les masses i, conseqüentment, també els processos revolucionaris moleculars que s’estan desenvolupant; per altra banda, la correlació de forces entre les classes de la nostra època, molt més favorable a la classe obrera i a la seva missió històrica: el socialisme.

L’últim baròmetre del CIS és tan sols una indicació més de per què els comunistes som optimistes davant del futur, mentre els estrategs més intel·ligents de la burgesia s’emporten les mans al cap en pànic davant la polarització i l’amenaça de la més nombrosa i creixent capa que s’identifica amb l’extrema esquerra.