La marea docent arrossega a Madrid: s’aprova la vaga indefinida de professors amb començament el 14 d’octubre

El passat dimecres 24 de juny, l’Auditori Marcelino Camacho de CCOO va acollir una assemblea unitària de docents de la Comunitat de Madrid en la qual van participar prop de 1000 persones, de les quals unes 900 eren docents acreditats i amb dret a vot. La convocatòria va reunir representants de la majoria dels sindicats, associacions estudiantils i assemblees docents.
L’ambient en l’assemblea va reflectir un ampli suport a la vaga i un gran compromís amb l’organització a través de les assemblees en cada centre educatiu, com ja s’ha vist en les mobilitzacions de Catalunya i especialment del País Valencià, posant de manifest la inspiració que aquestes lluites han insuflat en la consciència de la classe obrera madrilenya. La insistència que cap decisió es prengui a esquenes de les assemblees, per part seva, indica la desconfiança sana dels treballadors cap a la direcció sindical i un gir esperançador cap a una organització democràtica i de base. A més, la conformació de l’assemblea a través d’un front únic d’un mosaic d’organitzacions, disposades a marxar juntes i acatar la voluntat de la majoria, és indicatiu del fet que la consciència es desenvolupa al mateix temps que la disciplina organitzativa.
Les lluites esmentades ja han collit uns certs fruits: el Ministeri d’Educació ha presentat una proposta de «baixada històrica», encara que insuficient, de ràtios (alumnes per aula) en totes les etapes educatives, al costat d’altres reformes que inclouen la climatització dels centres. Això no és més que un intent del govern d’apaivagar un moviment en plena efervescència i amb una força capaç d’aconseguir millores encara més significatives, per la qual cosa no hem d’acontentar-nos amb això sinó aspirar a millores més exigents i duradores, com ara les que es van avançar en l’assemblea: la pujada general de 600 € mensuals en el salari de tots els docents, la contractació de personal administratiu i d’orientació per a prendre labors encara dutes a terme per professors, mesures contra la segregació escolar, complements de perillositat, salut laboral, eliminació de l’amiant, menys guàrdies i hores en el centre, etc.
Des de la OCR, secundem sense reserva i incondicionalment aquesta convocatòria a la vaga indefinida i saludem l’alt nivell de consciència i la combativitat mostrats per l’avantguarda docent madrilenya. Aquesta és l’única mesura possible per a combatre les dècades de maltractament i desinversió que assoten a l’educació pública de la comunitat, impulsades per un govern dretà del PP que serveix de paladí dels interessos de la burgesia avançant el seu model privatitzador. Aquesta vaga ha de servir també de tret de sortida per a les mobilitzacions d’altres sectors que han de seguir el seu exemple, ja que l’origen de la seva misèria és el mateix. La crisi de l’habitatge, els baixos salaris, la inflació del preu dels aliments, etc., són tots causats per la crisi orgànica del capitalisme, i l’única sortida per a la classe obrera és l’organització i la lluita de classes. La vaga de professors ha de buscar el suport de les masses treballadores i impulsar cap endavant la consciència d’aquestes, impulsant fins a la vaga general, en última instància. És la classe treballadora la responsable de tota la riquesa en la societat, apropiada per un grapat de capitalistes. La vaga general seria la demostració pràctica i indiscutible que, sense el permís amable de la classe obrera, ni una roda gira i ni una bombeta s’encén.