Solidaritat amb els companys expulsats d’Arran València

Des del Corrent Marxista Internacional – L’Octubre ens solidaritzem amb els companys d’Arran València expulsats per la direcció d’Arran nacional. Les diferències polítiques, per molt substancials que siguin, mai no poden ser resoltes per mètodes organitzatius. Aquestes no són ni poden ser les tradicions dins del moviment obrer i juvenil revolucionari.

La principal raó esgrimida per la direcció d’Arran per justificar l’expulsió és que els companys han trencat la disciplina interna en fer públiques les seves crítiques, començant amb la Carta Oberta al Jovent Comunista. Més enllà de les acusacions creuades entre ambdues parts sobre si realment ha existit debat intern o no, és prou significatiu que els companys prenguessin la decisió de fer pública la seva posició i crítiques. A partir d’aquí, el debat públic ha consistit en un grapat d’articles i poc més.

Les diferències que han plantejat els companys d’Arran València i d’altres que recolzen la Carta Oberta són de principis, d’estratègia i tàctica. Més enllà que hagin pres la decisió de fer pública la seva posició i crítiques, des del Corrent Marxista Internacional celebrem aquest debat perquè creiem que és necessari. I és que aquest es dóna en el context de profunda crisi del capitalisme mundial, d’estancament del moviment independentista a Catalunya, i d’un creixent qüestionament del sistema per un sector cada vegada més ampli de les masses, començant pel jovent.

Vist des d’aquesta òptica, amb un govern d’ERC i Junts que ha abandonat de facto la unilateralitat per lluitar per engrunes autonòmiques mentre defensa una política capitalista, la direcció d’Arran podria i hauria d’haver emprat aquesta oportunitat per profunditzar en el debat i així elevar el nivell polític dels seus militants, de l’EI i del moviment en general. En comptes d’expulsar als companys amb l’excusa del trencament de la disciplina, la direcció podria haver elevat la seva autoritat moral i política dins d’Arran i més enllà si s’hagués pres seriosament la discussió política, elaborant documents i donant xerrades arreu del territori. Aquests són els mètodes necessaris per construir una organització revolucionària: màxima unitat en l’acció i alhora màxima discussió democràtica en les qüestions polítiques. Mitjançant el convenciment polític és com es pot construir una organització comunista que sigui capaç de prendre el poder. L’exemple històric de Lenin i els bolxevics ens marca el camí en aquesta direcció.

És més, com a part de les tradicions del moviment revolucionari, fins i tot després d’haver sigut derrotada en congressos, la minoria hauria de tenir el dret de continuar defensant les seves posicions i crítiques pels canals establerts. Són els fets, i no pas les imposicions, les que determinaran qui té la raó o no en les tesis, tàctica, programa, etc.

Però encara no és massa tard. Per resoldre la crisi, creiem que és necessari readmetre tots els companys expulsats i convocar una Assemblea Nacional extraordinària per discutir seriosament les crítiques i plantejaments dels companys d’Arran València, amb documents elaborats per ambdues parts i ponents que els defensin. Sobre la base d’un debat democràtic, ben preparat i honest, tots els companys d’Arran, de l’EI i de més enllà en sortirem beneficiats, elevant el nostre nivell polític i la convicció en la lluita revolucionària.