Alguna cosa està podrida a l’estat ucraïnès

No és quelcom que s’expliqui a la premsa occidental, però Ucraïna ha estat sacsejada per una sèrie d’escàndols de corrupció que arriben a les més altes esferes del poder judicial en els darrers dies.

Aquest dilluns, 14 de setembre, el Fiscal General ha fugit del país mentre iniciava procediments judicials contra els caps de l’Oficina Nacional Anti-Corrupció (NABU) i l’Oficina Fiscal Especialitzada en Anti-Corrupció (SAPO). El motiu de la seva fugida? Acusacions que el seu despatx estava al cor d’una trama criminal que extreia diners de protecció de centenars de centres de trucades fraudulents.

Rere aquests escàndols de corrupció hi ha una lluita pel poder polític molt seriosa entre diferents sectors de l’oligarquia. No és casualitat que una majoria d’ucraïnesos enquestats (54%) opinen que la corrupció és una amenaça major pel desenvolupament del país que l’agressió militar russa (39%)!

Trames d’extorsió

En el món pantanós en què les acusacions de corrupció s’utilitzen per avançar interessos polítics, és molt difícil separar els fets de la ficció. Intentarem, almenys, seguir els desenvolupaments dels darrers deu dies.

El matí del 4 de setembre, la NABU i la SAPO van llençar públicament l’“Operació Cartago”, una investigació sobre una trama d’extorsió que estava rebent pagaments de centres de trucades involucrats en fraus telefònics. Suposadament, centenars de centres de trucades fraudulents estaven pagant per protecció (uns 20.000 $ al mes, cadascun) a alts càrrecs de la policia, el servei secret i l’oficina del fiscal general.

A més, aquest sindicat criminal estava blanquejant milions de grivnes (moneda d’Ucraïna) d’ingressos per suborns comprant immobles de luxe i joies. Segons les agències anticorrupció, l’operació criminal controlava i protegia fins a 500 centres de trucades fraudulents, amb desenes de milers de treballadors per tot el país. Això permetia a la màfia ingressar fins a 3,5 milions de dòlars al mes en suborns. Els centres de trucades protegits rebien avisos sobre batudes policials, mentre aquells que es negaven en pagar es convertien en objectius de la policia.

Els mitjans ucraïnesos especulen que va ser en resposta a un intent d’alguns al cim d’aquesta màfia d’augmentar les taxes de protecció, que alguns centres de trucades van xivar informació a la NABU que ara s’utilitza contra el Fiscal General.

Com a part d’aquesta operació, agents de la NABU i la SAPO van batre els despatxos del Fiscal General i van acusar Serhii Kropyva, sotsdirector del seu Departament de Cooperació Internacional. També va haver-hi batudes a les oficines de la fiscal adjunta General Mariia Vdovychenko i d’Oleh Kiper, cap de l’Administració Militar d’Odessa Óblast.

L’acusació era que el despatx del Fiscal General estava rebent un tall de 7.000 dòlars al mes en taxes de protecció de cada centre de trucades. Kropyva, però, no estava al cim de la cadena alimentària. En gravacions secretes publicades per les agències anticorrupció, se l’escolta referint-se a un “cap”, a qui anomena “Andriiovych”. Es parla també de renovacions a una mansió pagades amb els beneficis de la màfia.

Ruslan Kravchenko, el Fiscal General, es va mudar a una mansió de luxe a Kozyn a començaments d’aquest any, una que just havien acabat de renovar, i a més el seu patronímic és: Andriiovych! Li quedava clar a tothom que l’objectiu final de la investigació era Kravchenko, però en cap moment va ser arrestat o denunciat.

Durant un període d’unes 12 hores després de la batuda al seu despatx, Ruslan estava desaparegut. Finalment, va reaparèixer i es va reunir amb el president Zelensky, després de la qual va anunciar la seva dimissió. De mentre, la seva dona va sortir del país per la frontera amb Moldàvia.

Corrupció fins al cim

La NABU i la SAPO estan enmig d’una ofensiva política contra Zelensky. En comptes d’atacar-lo a ell directament, estan atacant als seus aliats propers. Potser recordareu un cert lavabo d’or que va ser trobar al pis d’un oligarca ucraïnès anomenat Timur Mindich. Això va ser el novembre del 2025.

Les agències anticorrupció van llençar l’Operació Midas contra una trama de malversació i comissions il·lícites de fins a 100 milions de dòlars que estava xuclant diners de l’energètica estatal nuclear, Energoatom. En una batuda al pis de luxe de Kíev de Mindich, van trobar un lavabo xapat d’or amb una tassa de vàter feta d’or pur.

Mindich és un aliat proper de Zelensky, és el propietari de l’empresa televisiva que produïa el programa còmic que va fer famós a Zelensky en un inici. El pis del lavabo d’or s’utilitzava per a tota mena de festes privades, celebracions i reunions d’estratègia. Zelensky és propietari d’un pis al mateix edifici.

Com a resultat d’aquestes revelacions, un gran escàndol polític va ofegar el despatx del president, obligant a la dimissió del seu cap de gabinet, Yermak; els ministres d’Energia i Justícia, i el seu cap de gabinet adjunt. També estava implicat l’antic adjunt al primer ministre, Chernyshov.

D’alguna forma, Zelensky va sobreviure a l’escàndol i Mindich va escapar a Israel, des d’on continua exercint una gran influència sobre els negocis i la política ucraïnesa.

El que va provocar el llançament de l’Operació Midas sembla haver estat un intent per part de Zelensky de prendre mesures legals per retallar la independència formal de la NABU i la SAPO, precisament en un moment en què aquestes agències estaven interceptant trucades dels seus aliats propers.

Lluita pel control entre els oligarques

Aleshores, igual que ara, s’està lluitant una batalla per la influència política mitjançant les denúncies de corrupció.

Com pot ser, aleshores, que al Fiscal General, Ruslan Kravchenko, suposadament al cap d’un gran escàndol de corrupció que afecta el seu despatx, se’l permetés marxar del país amb destí desconegut?

El que ha passat és clar: Zelensky es va reunir amb Kravchenko a mitjan setmana passada. La conversa deu haver seguit més o menys les següents línies: “T’asseguro passatge segur a l’estranger, pots marxar amb els teus diners i amb la teva dona, i a canvi em dones alguna cosa que pugui utilitzar per desfer-me de la NABU i la SAPO.”

D’hora al matí del 14 de setembre, Kravchenko va anunciar pel seu canal de Telegram que marxava “en un viatge de negocis a l’estranger”. Mitja hora abans, havia enviat còpies de documents detallant un “avís oficial de sospita” (un document legal que obre una investigació criminal) contra el cap de la NABU, Semen Kryvonos, i la dona del cap de la SAPO.

Tècnicament, tot i que havia anunciat públicament la seva dimissió, Kravchenko encara era el Fiscal General quan va enviar els avisos de sospita contra els seus rivals, ja que la seva dimissió encara l’havia de votar la comissió parlamentària corresponent.

Les denúncies que llença contra la NABU i la SAPO estan vinculades a casos antics; suborns, suplantació d’identitat, corrupció immobiliària, anant enrere fins al 2014. La pregunta que sorgeix immediatament és: si tenia coneixement d’aquests casos, perquè no els va fer públics abans?

Al món dels oficials corruptes, és bona idea mantenir alguns asos sota la màniga. Coses que es poden fer servir com a protecció o xantatge. Kravchenko també ha afirmat, des d’una ubicació desconeguda fora del país, que els agents de la NABU i la SAPO que van batre el seu despatx van prendre documents relacionats amb investigacions criminals contra agents anticorrupció. Precisament.

El que aquests escàndols revelen és una lluita pel poder entre diferents faccions oligàrquiques, cadascuna protegint els seus interessos, cadascuna controlant diferents parts de l’aparell estatal, cadascuna tenint al seu servei diferents partits polítics i polítics individuals, cadascuna lligada a diferents faccions dins i fora d’Ucraïna (l’establishment demòcrata estatunidenc, la burocràcia de la Unió Europea, etc.).

La NABU i la SAPO van ser creades després que Maidan enderroqués el govern de Yanukovitch el 2014, instigades per l’FMI i la UE. El seu objectiu declarat era netejar l’estat ucraïnès de la corrupció. En la pràctica han esdevingut una de les eines mitjançant les quals l’imperialisme occidental exerceix pressió sobre la política ucraïnesa, tot en nom de defensar la sobirania nacional del país.

Els mitjans informen que la NABU i la SAPO tenen a uns 65 membres del parlament en les mires. Això és una forma d’exercir pressió sobre les seves intencions de vot en un moment en què la UE està exercint enormes pressions sobre Ucraïna perquè aprovi tota una sèrie de “reformes” molt impopulars, cosa a què Zelensky s’està resistint parcialment (pels seus propis interessos individuals).

Podrit fins a la medul·la

No és que l’administració de Zelensky no sigui corrupta. Tot el contrari. Totes les faccions polítiques oligàrquiques burgeses a Ucraïna són corruptes. Potser aquells que tenen accés directe a les palanques del poder són més corruptes, per virtut de tenir majors oportunitats.

Les operacions Cartago i, prèviament, Midas, són només la punta de l’iceberg un d’un règim oligàrquic podrit. El 15 de setembre, l’endemà de la batuda contra el Fiscal General, la NABU i la SAPO també van destapar un altre anell de corrupció massiu per valor de 65 milions de dòlars involucrant a Ukrnafta, l’empresa estatal de gas i petroli. L’empresa va desviar il·legalment 100.000 tones de productes petrolífers, representant aproximadament el 20% de tot el combustible venut a les benzineres d’Ukrnafta. Els beneficis robats es van blanquejar mitjançant una xarxa complexa d’empreses fantasma i paradisos fiscals.

Segons les agències anticorrupció, un oficial d’alt rang del Servei de Seguretat Estatal (SBU) estava xivant informació sobre la investigació a la banda criminal involucrada. D’entre els condemnats hi havia socis de l’oligarca ucraïnès Ihor Kolomoiski, que un dia va ajudar a Zelensky a arribar al poder, però que des d’aleshores s’ha convertit en el seu adversari.

El règim de Zelensky és corrupte fins a la medul·la, i també ho són els seus rivals. Utilitza mètodes cada cop més autoritaris per mantenir-se en el poder. Un per un, els rivals polítics de Zelensky són denunciats, sancionats o forçats a exiliar-se. La darrera ha estat Iulia Mendel, la seva antiga secretària de premsa, que el 13 de setembre va ser sancionada severament per Zelensky. El seu crim? Haver denunciat públicament al president i les seves polítiques.

Ni tan sols hem esmentat encara el tiroteig entre membres de la intel·ligència militar (GUR) i el SBU el 2 de setembre a Kyev. El suposat motiu? El SBU havia segrestat a Stepan Kaplunov, un neonazi membre de l’anomenat Cos de Voluntaris Russos (una unitat militar operant sota el paraigua del GUR), i doncs membres del GUR es van presentar per alliberar-lo. El motiu pel qual el SBU va segrestar a Kaplunov és encara desconegut, però el xoc forma part d’una lluita pel poder i el control més àmplia entre diferents ales de l’aparell estatal, que no pot estar gaire lluny dels altres escàndols de corrupció.

Si afegim a tot això l’immensa crisi financera del pressupost estatal i la resistència estesa a la mobilització, la imatge que se’ns presenta és preocupant com a mínim.

De mentre, al públic occidental se li oculten aquests escàndols. I és per un bon motiu. Ja és molt difícil pels governs europeus justificar el seu ple suport i finançament de la guerra a Ucraïna, que suposa un gran cost pels treballadors als seus països. Si la imatge real del que està passant a Ucraïna emergís, es tornaria impossible.

L’estat capitalista oligarca a Ucraïna està podrit fins a la medul·la, i és finançat per governs europeus desesperats per lluitar contra Rússia fins a l’última gota de sang ucraïnesa. Els treballadors europeus i ucraïnesos n’estan pagant el preu.