No al veto polític contra el Moviment Socialista! Pel dret a la participació en les txosnas

En el marc de les festes populars d’Euskal Herria, les txosnas han representat històricament més que simples casernes de festa; són l’epicentre de l’organització popular de joves i treballadors i l’espai on els diferents col·lectius, tant socials com polítics, aporten una visió i unes festes alternatives a la gestió dels ajuntaments i els seus governs reformistes. Així i tot, el que hauria de ser un espai de llibertat i expressió per a la joventut i la classe treballadora, en les seves diferents expressions, s’ha convertit, per sisè any consecutiu a Gasteiz i per tercer a Bilbo, en un escenari d’exclusió i veto polític contra el Moviment Socialista (MS), que justament va sorgir fa 6-7 anys.

Des de l’Organització Comunista Revolucionària ens posicionem en contra d’aquests vetos i denunciem que no són simples disputes administratives i organitzatives, sinó una eina deliberada per aïllar una organització que agrupa a una capa de la joventut revolucionària que es considera comunista. Avui, a Euskal Herria, organitzacions suposadament d’esquerres utilitzen el seu control sobre els espais populars per decidir qui pertany a ells i qui no. La crisi perpètua del capitalisme, expressada en la crisi de l’habitatge, els conflictes imperialistes (Palestina, Cuba, Veneçuela, Iran) i la pauperització de la classe treballadora, entre altres, ha donat pas a una joventut que rebutja obertament el sistema en què vivim i ha recuperat la bandera de la revolució i el comunisme. Cada cop més, una capa de la joventut rebutja els medis reformistes i estèrils de canviar el món i s’encamina cap als medis revolucionaris. Nosaltres saludem i convidem a les nostres files a tot jove i treballador que es consideri obertament comunista i vulgui lluitar per la revolució.

El veto com a arma política contra el comunisme

A Vitoria-Gasteiz, la Comisió de Txosnas ha ratificat per sisè any consecutiu la prohibició d’entrada a Gazte Koordinadora Sozialista (GKS) i al Sindicat Socialista d’Habitatge. A Bilbao, el mecanisme d’exclusió contra la konpartsa Luberri (vinculada a GKS) és igualment sectari.

Fins a la data, no hi ha hagut una explicació o comunicat públic donant la raó de l’exclusió per part de les comissions de les txosnas. En anys passats es van donar raons poc formals argumentant la falta de bona convivència i de protocols comuns, tot i que sense cap prova concreta.

Fins i tot s’han canviat les normes d’inclusió, imposant un estatut que exigeix el 75% dels vots favorables per l’entrada de noves agrupacions, atorgant de facto un dret de veto a una minoria controlada per l’esquerra abertzale oficial. Aquest blindatge burocràtic busca impedir que milers de joves que han trencat amb el sistema capitalista i amb el reformisme socialdemòcrata i nacionalista tinguin el seu propi espai a l’Aste Nagusia i les Festes de la Blanca. Recolzem la participació del Moviment Socialista igual que de la resta d’organitzacions i associacions, en igualtat de condicions.

Repressió i suport popular

Aquest veto polític no ve sol. L’any passat a Gasteiz vam presenciar com la repressió policial va ser utilitzada per desallotjar una acampada protesta del Moviment Socialista, resultant en detencions i ferits per part de l’Ertzaintza. Com ja és recurrent, mentre les institucions reformistes parlen de “festes populars”, envien a la seva policia a pegar als qui reivindiquen el dret a l’organització independent de classe.

Davant d’aquest intent d’asfíxia, més de 450 artistes i personalitats de la cultura, incloent-hi figures de la talla de Fermin Muguruza, Itziar Ituño i Joseba Sarrionandia, han firmat el manifest de la iniciativa “Bada Garaia” exigint el fi dels vetos. Aquests artistes denuncien que l’exclusió d’un moviment amb aquesta base social i militant no té sentit en unes festes que es pretenguin plurals i populars.

Com comunistes, sabem que la burgesia i els seus representants reformistes sempre veuran com una amenaça a qualsevol organització que agrupi a una capa de la societat que vol transformar el món per medis revolucionaris. L’esquerra abertzale ha abandonat aquests mateixos medis revolucionaris i avui dia actua com a repressora en els recintes festius, excloent a organitzacions que assenyalen que el capitalisme avui només ofereix degradació per a la nostra classe.

Txosnas per a tots! Per una joventut comunista!

El sorgiment del MS va suposar una clara ruptura dins de la joventut de l’esquerra abertzale. El nacionalisme i el reformisme no van aconseguir donar una explicació a una nova capa de joves que només han experimentat la perpètua crisi del capitalisme i han comprès que la construcció d’una Euskal Herria socialista requereix les idees marxistes i una revolució internacional.

La direcció de l’esquerra abertzale juga un paper reaccionari que tem perdre el control de la joventut a Euskal Herria, i utilitza els mètodes d’exclusió i aïllament polític a qualsevol organització que disputi la seva hegemonia. Sabent que moltes organitzacions requereixen els diners recaptats en les txosnas per al seu desenvolupament polític, fan servir aquests vetos com a forma d’ofegar les organitzacions i limitar el seu desenvolupament que inevitablement les debilita.

Per tant, des de l’OCR, igual que l’estiu passat, reafirmem la nostra solidaritat amb GKS, el Sindicat d’Habitatge i el Moviment Socialista. Defensem el seu dret a participar en igualtat de condicions als espais festius que la població ha construït i mantingut amb anys de lluita.

Lluny de centrar-nos en les qüestions administratives sobre el número de txosnas, o el nombre de vots; hem d’aprofundir en la qüestió de fons. Els mètodes que s’emmascaren en les festes populars, expressen els mateixos mètodes repressius que es viuen en qualsevol reivindicació política.

El que avui és un veto polític al Moviment Socialista a les txosnas, es pot convertir en un mateix veto dels gaztetxes, les universitats, els instituts, les assemblees i les manifestacions. No es tracta d’una simple disputa per les txosnas, sinó d’un atac contra qualsevol avantguarda que trenqui amb el llast de la direcció de l’esquerra abertzale, que no ha aconseguit transformar ni una mica Euskal Herria a les necessitats de la classe treballadora i la joventut, i, en canvi, s’ha venut al pitjor del reformisme i el nacionalisme burgès.

Aquest veto polític és un precedent nefast que, en cas de consolidar-se, s’utilitzarà inevitablement contra qualsevol organització que mantingui una posició revolucionària i internacionalista davant la burgesia i les seves institucions.

Animem a qualsevol jove que estigui en contra d’aquests mètodes sectaris a què s’uneixin a les files del comunisme i que construeixin la Internacional Comunista Revolucionària a les nostres files.