Ha mort la Maricarmen, assassinada pel sistema capitalista

Ahir va morir la Maricarmen Abascal, la dona de 87 anys desnonada de la seva casa de tota la vida que va encetar una nova onada a un grau més radicalitzat del moviment per l’habitatge. Ho diem alt i clar: la Maricarmen ha estat assassinada pel sistema! Les imatges de fa dues setmanes sent treta en llitera d’ambulància van xocar a tot el país i van provocar una ràbia massiva contra aquesta injustícia. Al final, la seva fràgil salut no va poder suportar l’enorme dolor i patiment de ser expulsada brutalment del seu pis. El desnonament de la Maricarmen representa a tots els més de 25.000 desnonats l’any, gent gran, famílies, joves i obrers que no poden pagar la renda exorbitant als grans propietaris i fons voltor que només pensen a treure la quantitat més gran de diners possible tractant l’habitatge com una mercaderia de luxe.

És important tenir als culpables entre cella i cella. La policia nacional que va envair la casa de la Maricarmen amb els seus cascos, armadures, escuts i porres per fer fora a una dona gran vulnerable, ho van fer sota ordres de la jutgessa que va ordenar el seu desnonament. Com podem observar quotidianament, els jutges no són imparcials, sinó que són fidels agents del sistema capitalista. Quan els seus amos dels fons voltor com Urbagestión els diuen que buiden una casa acompleixen les seves ordres sense pensar en les conseqüències. És un assassinat de classe, la Maricarmen ha estat sacrificat en l’altar del capitalisme. Per aquests voltors i els seus lacais del sistema polític, judicial i en les comissaries de la policia la seva vida no va valdre per res. Els polítics burgesos i socialdemòcrates, que han afavorit i mai han qüestionat els negocis i l’activitat d’aquests fons voltor i dels grans propietaris amb l’habitatge, són igualment culpables.

Des de l’OCR denunciem a tots aquests assassins de classe i denunciem al sistema capitalista que és la font de la barbàrie, no tan sols dels desnonaments, sinó de les guerres inacabables, de la destrucció del medi ambient i de les retallades constants fins a la medul·la dels serveis socials, com l’educació, les pensions i la sanitat.

No deixarem que la Maricarmen hagi mort en va. Pocs dies després del seu desnonament, en un vídeo gravat des del seu llit a l’hospital, ens va encoratjar a no rendir-nos, sinó a seguir en la lluita. El seu esperit de determinació ens va inspirar a tots. El seu desnonament va ser la gota que va fer vessar el got, l’accident que va expressar la necessitat d’intensificar la lluita per l’habitatge i contra totes les altres injustícies del sistema. Milions d’obrers, joves, famílies i gent gran viuen en la precarietat sota l’amenaça del desnonament; pagant lloguers que representen quasi la meitat del seu salari; o joves que viuen sense poder independitzar-se fins als 30 anys o més; o jubilats que no arriben a fi de mes amb la seva pensió sota l’amenaça del PP de retallar i privatitzar si arriba al govern. Armat amb aquest esperit, centenars de milers d’obrers i joves han sortit als carrers en manifestacions massives per tot l’Estat i muntat acampades en les places centrals de ciutats de tot el país.

L’OCR està participant activament en aquesta lluita i oferint el seu programa. Primer cal preparar i donar suport a la vaga general convocada pels sindicats l’11 de novembre. Més enllà d’això, però, per tenir un habitatge digne per tots necessitem acabar amb el sistema capitalista que utilitza l’habitatge com a mercaderia i llença a la gent al carrer com si fóssim brossa. Cal expropiar als fons voltor i grans propietaris i posar l’habitatge en mans de la classe obrera per gestionar de forma democràtica el nostre habitatge i assegurar que ningú més mori a mans dels capitalistes per ser desnonant.

Visca la Maricarmen!